CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Coordinació del Catalunya

Codi rebel. Llicència per un món lliure

Els inicis de la legislació sobre la propietat intel·lectual es remunten a l’any
1710, quan el Parlament britànic va aprovar una llei que establia que tota obra publicada estaria sotmesa a drets d’autoria durant un termini de catorze anys, amb possibilitat de renovar-los una vegada si l’autor o autora encara era viva. Les patents i els drets d’autoria van néixer amb la finalitat de promoure el desenvolupament i permetre que les creadores traguessen profit de les seues obres durant un període de tempsconcret.

Codi rebel. Llicència per un món lliure Llegeix més »

Concentració el 16 de febrer contra l’incompliment de conveni i els acomiadaments a Parcs i Jardins de Barcelona

El dimecres dia 16 de febrer a les 6 de la tarda es reuneix la Comissió de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona a la plaça Sant Miquel, en ella Imma Mayol, presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, ha de respondre a la pregunta que realitza ERC sobre si es complirà el Conveni i es contractarà amb caràcter d’interins als companys/es que finalitzen el contracte de relleu, o s’incomplirà el conveni i se’ls acomiadarà.

Per a protestar contra l’incompliment del Conveni que representarà l’acomiadament dels contractats de relleu:

CONCENTRACIÓ – PROTESTA a Barcelona

Dimecres 18 hores, Plaça Sant Miquel (porteu-vos instruments de soroll).

PEL COMPLIMENT DEL CONVENI, CAP ACOMIADAMENT A PARCS I JARDINS

Concentració el 16 de febrer contra l’incompliment de conveni i els acomiadaments a Parcs i Jardins de Barcelona Llegeix més »

La Direcció d’autobusos de TMB condemnada per donar tracte de favor a CCOO i UGT

El Jutjat social nº 25 de Barcelona dóna altra vegada la raó a la secció sindical de CGT a autobusos de TMB al condemnar a la Direcció de TMB per vulneració de la llibertat sindical i anul·lar els acords entre TMB i CCOO i UGT pels quals aquests sindicats podien mantenir alliberats en les seves respectives Federacions. La sentència treu l’alliberament a 4 rebaixats d’UGT i a 2 de CCOO, i igualment condemna a TMB a indemnitzar a CGT amb 1.500 euros per danys i perjudicis.

Amb la sentència en la mà 4 rebaixats d’UGT i 2 de CCOO han d’abandonar el seu alliberament sindical per a incorporar-se immediatament al seu lloc de treball als autobusos de TMB. Aquestes 6 persones haguessin sumat mes de 10.000 hores de rebaixa a l’any, el valor econòmic de la qual hagués arribat a més de 200.000 euros.

El tracte de favor que la Direcció de TMB ha mantingut durant els últims 20 anys amb els sindicats CCOO i UGT per fi ha sortit a la llum gràcies a una sentència que condemna a TMB per atemptat contra la llibertat sindical i anul·la els acords “de paraula” il·legals amb els quals CCOO i UGT nodrien d’alliberats les seves respectives Federacions.

L’escàndol va sortir a la llum després que CGT pogués comprovar, gràcies a un requeriment judicial l’abús d’hores sindicals que gaudien CCOO i UGT, malgrat no ser els sindicats més votats en autobusos i no haver signat l’últim conveni col·lectiu. Després de les últimes eleccions sindicals CGT va obtenir 6 delegats, UGT 6 delegats i CCOO 5 delegats, i es va poder comprovar que la Direcció de TMB li va donar a UGT 22.125 hores de rebaixa sindical, a CCOO 19.040 hores i a la CGT 6.079 hores.

En el judici celebrat el 13-09-2010 la Direcció de TMB va argumentar que els excessos d’hores sindicals detectats es devien a acords “verbals” als quals havia arribat amb les Direccions de CCOO i UGT, una cosa que CGT va denunciar com un abús i malversament en una empresa finançada amb diners públics com és TMB.

Des de CGT no es va exigir tenir el mateix tracte que CCOO i UGT, el que es va exigir és que s’acabés amb el tracte de favor d’aquests sindicats i que la Direcció de TMB, tenint en compte l’etapa de crisi per la qual estem passant, deixés de malversar diners públics en benefici dels seus aliats sindicals.

Amb la sentència en la mà 4 rebaixats d’UGT i 2 de CCOO han d’abandonar el seu alliberament per a incorporar-se immediatament a autobusos. A més d’anul·lar els alliberaments sindicals de CCOO i UGT la sentència obliga a TMB a indemnitzar a CGT amb 1.500 € per danys i perjudicis al declarar el jutge l’existència de vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical.

Secció Sindical CGT Autobusos TMB

La Direcció d’autobusos de TMB condemnada per donar tracte de favor a CCOO i UGT Llegeix més »

La repressió de la marxa del 12 de febrer no frena a l’oposició algeriana. Convocatòria d’una nova marxa el 19 de febrer a Alger

Repressió de la marxa del 12 de febrer a Alger

La repressió de la marxa va estar minuciosament preparada. En primer lloc, va començar amb una onada de detencions preventives de dirigents de les organitzacions convocants, segons s’anaven aproximant a la Plaça 1r de Maig, lloc de la convocatòria. Els furgons de la policia van resultar insuficients per a dur als centenars de manifestants cap a les comissaries de policia. Dirigents del CLA, de SATEF, de SNAPAP, de les seccions CNES (sindicats autònoms), militants de SOS Desapareguts i del Col·lectiu Algèria pacífic, de la Lliga Algeriana de defensa dels drets humans, de RCD, d’associacions de dones i de víctimes del terrorisme, periodistes, joves de col·lectius de desocupats, van ser detinguts per a tractar d’escapçar la manifestació. Després de ser retinguts diverses hores, totes van ser posades en llibertat.

Al costat de les detencions, el poder va orquestrar un veritable desplegament del terror. La ciutat d’Alger va sofrir des del divendres 11 un autèntic desplegament de les forces repressives. El Ministeri de l’Interior va requisar autobusos civils per a traslladar als seus agents perquè els seus propis vehicles no eren suficients. Uns 30.000 policies i gendarmes van ocupar militarment la ciutat: Regiments de la unitat republicana de seguretat ocupaven la plaça del 1r de maig, mentre altres unitats (amb furgons cel·lulars, camions amb mànegues, camions lleva neu, camions espolons, furgons, vehicles 4×4 i altres) pràcticament voltaven tots els eixos que conduïen a la plaça. Brigades d’intervenció van formar dobles barreres insuperables. Policies de paisà pertot arreu. Es va paralitzar la circulació d’autobusos, dels trens de rodalia, tot just circulaven taxis i nombrosos carrers van quedar tallades al tràfic per a impedir als convocats acudir al lloc de la cita.

El desplegament policial ha estat impressionant, tota una exhibició de material antidisturbis (comprat a la UE): porres, escuts, llançagranades lacrimògenes, fusells de boles de goma, armes lleugeres dissimulades, tanquetes… Helicòpters vigilaven des de l’aire els moviments dels manifestants. Tot el trajecte des de la Plaça 1r de Maig fins a la Plaça dels Màrtirs, al costat de la kasba, estava ocupat per les forces repressives, que tallaven els carrers d’accés amb filats i barreres. Un paisatge similar al de la “Batalla d’Alger”, aquesta vegada l’exèrcit i la policia algeriana contra el seu poble. Malgrat tot, unes 10.000 persones van participar en la marxa, arribant unes 3.000 a realitzar una concentració en la plaça 1r de Maig.

Repressió en altres ciutats

A Orà també la policia va impedir la concentració anunciada amb tàctiques similars: detenció d’unes 70 persones, lligades a les organitzacions convocants, a la Coordinació Nacional pel canvi i la democràcia. El mateix va passar a Anaba, Bejaia o Constantina, on s’havien convocat concentracions També en aquesta setmana centenars de desocupats en la regió de la Kabilia i Anaba, en l’extrem oriental del país, han tallat carreteres i s’han enfrontat amb les forces policials en demanda de llocs de treball.

Nova convocatòria per al 19 de febrer

Reunida el diumenge 13, la Coordinació nacional pel canvi i la democràcia, després de valorar positivament la marxa del dia 12, ha decidit organitzar una nova marxa dissabte que ve 19 a Alger, tornant a desafiar la prohibició de manifestacions a Alger, en el marc de l’estat d’urgència declarat des de 1992 i reforçat en la capital en 2001.

La CNCD, sorgida a iniciativa del sindicalisme autònom, va sorgir a la calor de les revoltes juvenils de primers de gener, que van causar diversos morts, més de 800 ferits i unes 1.200 detencions, reagrupant a sindicats, defensors de drets humans i de desapareguts, associacions de barris, de joves de dones, partits…, amb objectius senzills i clars: el canvi i la democràcia, l’aixecament de l’estat d’urgència, l’alliberament dels presos de les revoltes, una Algèria democràtica i social, obertura dels camps polític i mediàtic, i treball i justícia social.

* Equip de treball per al nord d’Àfrica de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT

La repressió de la marxa del 12 de febrer no frena a l’oposició algeriana. Convocatòria d’una nova marxa el 19 de febrer a Alger Llegeix més »

Crida del comitè constituent de la Federació egípcia de sindicats independents

El diumenge dia 13, el comitè constituent de la Federació Egípcia de Sindicats Independents va emetre un comunicat, cridant als treballadors egipcis a abandonar el sindicat governamental ETUF i a començar la construcció dels seus propis sindicats. Aquesta crida és continuació de les vagues massives de treballadors, que van arribar a afectar fins i tot a les fàbriques d’armament, de ciment, d’acer, sectors claus de l’economia egípcia, i que han estat un factor clau, oblidat pels mitjans de comunicació, centrats gairebé exclusivament en la Plaça Tahrir del Caire.

Les vagues dels treballadors egipcis han estat determinants en la victòria del poble egipci que ha acabat amb la caiguda del règim de Moubarak, caiguda que ha estat producte directe de la lluita del poble i dels treballadors egipcis, independentment que des del poder es busquin altres sortides que mantinguin el sistema, abandonant a Mubarak a la seva sort.

El 14 de febrer, el comitè constituent de la Federació egípcia de sindicats independents va organitzar una concentració davant dels locals de la Federació Egípcia de Sindicats (ETUF), exigint el processament dels líders corruptes de ETUF que s’han enriquit amb la possessió dels drets dels treballadors, oposant-se a la revolució egípcia del 25 de gener, i llogant matons per a atacar als revolucionaris de la plaça Tahrir (de l’alliberament).

El passat 6 de febrer, el CTUWS (Centre d’assessorament per als treballadors), que està donant suport la creació de la Federació independent de sindicats, i una sèrie de dirigents dels treballadors, van presentar una denúncia al fiscal general demanant una investigació sobre les fonts de la fortuna d’Hussein Megawer, President del ETUF, considerada en desenes de milions de Lliures egípcies. L’advocat del CTUWS va presentar els documents que provaven la serietat de la denúncia i que han provocat l’obertura de diligències prèvies. La resposta de la ETUF ha estat la presentació d’una querella contra el CTUWS, demanant el tancament dels seus locals acusant-lo d’amenaçar la seguretat nacional, de denigrar a l’organització sindical legal i d’afavorir la inestabilitat i les vagues en les empreses.

COMUNICAT ALS TREBALLADORS EGIPCIS

Ara que ha caigut la república de la por, del despotisme i de la corrupció, ara que la revolució del 25 de gener ha tingut èxit en el derrocament del règim de Mubarak, és a nosaltres, als treballadors, a qui correspon depurar el país dels romanents del règim i dels seus serfs. L’aparell de la Seguretat de l’Estat va imposar com president de la Federació egípcia de sindicats (ETUF) a Hussein Megawer i la seva camarilla, per a parlar en el nostre nom amb les eleccions manipulades que van ser declarades nul·les i sense efecte pel tribunal administratiu.

Van vendre els nostres interessos i van trair la nostra causa. Van actuar com serfs de les autoritats i com esclaus de totes les seves regles. Solament es van preocupar dels seus guanys il·lícits que augmentaven cada vegada més i es van convertir en milionaris que vivien en xalets i apartaments luxosos, i conduint en cotxes de luxe. Els desafiem a divulgar les fonts de la seva abundància i a proporcionar una declaració pública sobre el seu estat financer.

Avui és el dia del judici. És el dia en el qual aquesta gent ha de pagar el preu dels seus crims contra els treballadors. No seguirem callant pel que fa als que van robar els diners dels treballadors, als que es van beneficiar del sector públic. Els perseguirem amb tots els mitjans legals. En nom dels màrtirs de la revolució que van vessar la seva sang per a pavimentar el nostre camí a la llibertat, i contra la qual Hussein Megawer i la seva quadrilla va conspirar, publicant declaracions contra la revolució i contractant a matons per a atacar als insurrectes de la plaça Tahrir, no es pot permetre que aquesta gent segueixi estant impune pels seus crims.

El nostre primer pas en el camí a la llibertat ha de ser la retirada immediata de la federació governamental que ha caigut amb el règim. El 30 de gener de 2011, el cos constitutiu de la Federació egípcia dels sindicats independents va ser format en una reunió a la qual van assistir els representants del sindicat independent dels cobradors d’impostos de les propietats immobiliàries, el sindicat de pensionistes, el sindicat dels tècnics de la salut, el sindicat independent de professors, així com representants dels treballadors de Mahalla, de Helwan, del 10è de Ramadan i de la ciutat de Sadat. Anem unint la nova federació independent.

Avui, els treballadors egipcis poden construir la seva organització sindical independent. Poden construir-la lliurement com organització sindical forta capaç de defensar els seus interessos i de millorar les seves condicions del treball. Comencem avui, no demà. El camí està clar. Tots hem de retirar-nos d’aquesta federació governamental que va caure amb la caiguda del règim.

Demanem tots que la gerència dels nostres centres de treball detingui la deducció en els nostres salaris de la paga obligatòria al sindicat ETUF. Junts construïm el nostre sindicat independent i la nostra federació independent, una federació construïda conforme a la voluntat dels treballadors i que mostri la nostra força.

Comitè constituent de la Federació Egípcia de Sindicats Independents.

13 de febrer de 2011.

Traducció: Equip de treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT

Crida del comitè constituent de la Federació egípcia de sindicats independents Llegeix més »

Ha sortit el número 125 de la revista “Catalunya” (febrer 2011)

El número 125 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

– Editorial:

La nostra dignitat davant la seva traició

– Reportatge:

Retallada de les pensions i nou pacte social: El saqueig continua i seguim perdent drets

“Pensionazo”, o com treballar més anys per a cobrar menys

Es consuma l’atac a les pensions

La reforma de les pensions és cosa de joves

– Treball-economia:

Mobilitzacions contra la retallada de les pensions

Valoració de la CGT de Catalunya de la jornada de vaga i lluita del 27 de gener

Ara cal sumar forces i estar a l’alçada de les circumstàncies

Com pot afectar el “pensionazo” als treballadors del sector informàtic?

Ha sortit el número 125 de la revista “Catalunya” (febrer 2011) Llegeix més »

“I tú, què sents?”. Spot en format vídeo en suport a la 2a Flota a Gaza

Spot amb la participació de diversos representants del món de la cultura, en suport a Rumb a Gaza i a la Flotilla de la Llibertat II que s’està preparant per al pròxim mes de maig de 2011.

En què consisteix la iniciativa?

Rumb a Gaza és una iniciativa nascuda des de la societat civil que té per objectiu el conèixer la realitat quotidiana que la població de Gaza (Palestina) viu en primera persona. Per a això ens marquem l’objectiu d’aconseguir 2 vaixells que puguin albergar a 200 persones i 2.000 tones d’ajuda humanitària, que serà lliurada a la UNRWA a la seva arribada a Gaza perquè gestioni la seva distribució.

Entre les persones que ja s’han compromès a acompanyar-los en aquesta travessia es troben actors, periodistes, escriptors, músics, sindicalistes i activistes socials que amb la seva presència, es comprometen a denunciar la insostenible situació a la qual està sotmesa la població de la franja de Gaza.

Com participar?

“I tú, què sents?”. Spot en format vídeo en suport a la 2a Flota a Gaza Llegeix més »

“Un model de ferrocarril públic i social”, document editat pel Sindicat Federal Ferroviari de la CGT

El llibret de 46 pàgines el podeu descarregar en el document adjunt, que es divideix en la introducció, la primera part, dedicada a explicar la realitat del ferrocarril a l’Estat espanyol, i la segona part, dedicada explicar quin model de ferrocarril volem.

En el SFF-CGT hem mantingut durant anys un projecte de defensa del ferrocarril que ha tractat de transcendir els aspectes purament sindicals, incloent en els nostres plantejaments el concepte d’un servei públic que ha d’estar a l’abast de tots i orientat al servei de la societat, i una manera de transport amb avantatges socials i mediambientals que comencen a ser reconegudes tant pel públic com per les pròpies administracions que han legislat i actuat en la seva contra.

La nostra voluntat ha estat des d’un començament treballar conjuntament amb col·lectius socials i arribar al públic amb un discurs clar, argumentat, obert i raonat, afavorint el debat i permetent que els àmbits més amplis de la societat tinguin coneixement del que des de les institucions es pretén fer amb un ferrocarril que és de tots.

El treball d’anàlisi ha estat recolzat en tot moment per un esforç per arribar al públic, i fonamentalment a la societat organitzada: usuaris, veïns, estudiants, associacions. El nostre missatge ha arribat en nombroses ocasions, i fonamentalment per mitjà de la mobilització, a una àmplia opinió pública a través dels mitjans de comunicació i de la nostra feina d’informació directa als usuaris del ferrocarril.

Ha estat un treball ben elaborat, un esforç dilatat en el temps, i si observem amb atenció com han canviat en l’última dècada tant l’opinió pública, que comença a ser conscient dels avantatges del ferrocarril com manera de transport i del ferrocarril públic en particular com una cosa que li pertany i sobre el que hauria de ser consultada, o els discursos polítics i institucionals que pretenen disfressar els seus propis actes i els interessos veritables als quals serveixen, veiem que el treball realitzat no ha estat estèril. Però també hem de reconèixer que queda molt per fer.

SFF-CGT

www.s

“Un model de ferrocarril públic i social”, document editat pel Sindicat Federal Ferroviari de la CGT Llegeix més »

18 de Febrer: jornada en defensa dels drets humans organitzada per la CGT de Barcelona

El divendres 18 de febrer, la Secretaria d’Acció Social de la Federació Local de Barcelona de la CGT organitza una jornada en defensa dels Drets Humans, en la sala d’actes del local de Via Laietana 18, 9a planta.

En primer lloc a les 19:30 es projectarà un curt de Manuel Raya titulat “El Eco de los Pasos”, adaptació de l’obra “Pedro y el Capitán”, de Mario Benedetti.

A continuació tindrà lloc una xerrada-debat en la qual intervindran els següents ponents:

* Ignacio Jovtis, que va ser Responsable a Londres d’Amnistia Internacional per als assumptes d’Espanya.

* Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez, assassinat per un policia fa 18 anys.

18 de Febrer: jornada en defensa dels drets humans organitzada per la CGT de Barcelona Llegeix més »

Cartell 18-F Can Vies

Judici a Can Vies, el 18 de febrer a Barcelona, cercavila solidari

El proper divendres 18 de febrer tindrà lloc el judici de Transports Metropolitans de Barcelona contra el Centre Social Autogestionat Can Vies, de Sants.

L’Ajuntament de Barcelona i TMB volen acabar amb un espai que des de fa 14 anys ha donat cabuda a milers de persones i les seves lluites.

Judici a Can Vies, el 18 de febrer a Barcelona, cercavila solidari Llegeix més »

L’agència d’informació es consolida com a referent informatiu de la lluita anticapitalista a la vaga general del 27G

Des de l’assemblea de la agencia d’informació 29-S, formada per gairebé una vintena de mitjans alternatius i populars, fem una valoració informativa molt positiva de la jornada de vaga general i lluita social que es va portar a terme el passat dia 27 de Gener.

Les treballadores i treballadors han continuat confiant en la nostra plataforma informativa, per trobar informació veraç, immediata i des de el punt de vista dels i les que estaven lluitant al carrer, als piquets i a les manifestacions.

L’agència d’informació es consolida com a referent informatiu de la lluita anticapitalista a la vaga general del 27G Llegeix més »

Alerta de noves retallades de plantilla a ESSA Palau

S’han iniciat mobilitzacions al llarg de tota aquesta setmana per exigir transparència i protegir els llocs de treball en perill del Grupo Estampaciones Sabadell.

El comitè d’empresa encara desconeix, per via formal, les últimes afirmacions de la premsa en relació a un nou ERO que pot afectar 95 treballadors. Les diverses informacions que han aparegut, aquesta última setmana, als mitjans d’informació en relació a les negociacions que la família propietària Bonet està duent a terme, per a la venta d’una part de l’accionariat d’ESSA Palau, situa en estat d’alerta als treballadors i treballadores. Tota la setmana han estat concentrant-se a les portes de l’empresa de 13h a 15h per a demostrar que no permetran més tractes abusiusper part de la Direcció.

Alerta de noves retallades de plantilla a ESSA Palau Llegeix més »

El Pla de Xoc del govern espanyol per a crear ocupació és una burla

Per a la Confederació General del Treball (CGT) anomenar Pla de Xoc per a promoure l’ocupació estable al Reial decret que ha aprovat el Govern el dia 11 de febrer de 2011 és una burla a les 4,7 milions de persones parades.

Les mesures aprovades pel Consell de Ministres són producte del pacte antisocial realitzat fa uns dies pel govern del PSOE, les organitzacions empresarials CEOE+CEPYME i els sindicats UGT+CCOO.

El “Pla de Xoc” es limita a un Programa excepcional d’ocupació d’una durada de 12 mesos, per a joves menors de 30 anys i persones en atur de llarga durada. Els nous contractes tenen una durada de sis mesos i són a temps parcial (entre el 50 i el 75 per 100 del total de la jornada).

La realització d’aquests contractes suposa a les empreses una reducció de les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social del 100 per 100, si són empreses de menys de 250 treballadors, o del 75 per 100, en el cas d’empreses de més de 250 treballadors.

El Programa excepcional d’ocupació acaba amb un brindis al sol quan indica que: “Els Serveis Públics d’Ocupació donaran suport personalitzat a les persones en atur en la recerca activa d’ocupació i incrementaran les possibilitats de formació de les persones aturades per a millorar les seves oportunitats de retorn al mercat de treball”. I aquest és tot el contingut del Pla de Xoc per a crear ocupació estable.

Així mateix, per a CGT és absolutament insuficient i indignant l’ajuda de 400 €, durant sis mesos com a màxim, destinada a les persones que a partir del 16 de febrer, esgotin la seva protecció per atur. A aquesta prestació no tenen dret les persones que hagin cobrat l’ajuda anterior de 426 €.

Ja en el seu moment, CGT va manifestar que el pacte social i econòmic perjudicava greument a les persones treballadores i no defensava suficientment el sistema públic de pensions. Aquest anomenat Pla de Xoc confirma aquesta opinió.

La CGT seguirà lluitant contra l’agressió permanent que estan sofrint les i els treballadors i classes populars d’aquest país i per a això continuarà convocant mobilitzacions en defensa dels drets laborals i socials.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

El Pla de Xoc del govern espanyol per a crear ocupació és una burla Llegeix més »

Guia de CGT per a l’autodefensa davant les mútues laborals

En document adjunt us podeu descarregar una guia per a l’autodefensa davant les mútues laborals, un document breu, senzill i esquemàtic de 7 pàgines, editat per la CGT de Castella-Lleó.

Les Mútues Laborals es van crear inicialment com entitats gestores de les prestacions per accidents de treball i malalties professionals, havent de prestar una sèrie de serveis en canvi de quedar-se amb un percentatge de la quota d’accidents de treball que paguem a la Seguretat Social. Però la veritat és que amb la seva regulació legal de l’any 1995 es va avançar en la privatització de la salut pública convertint-se la majoria d’elles en censors de l’estat de salut i en un element més de pressió per a escurçar les baixes laborals, encara que la persona afectada encara no es trobi totalment recuperada.

Quines són les funcions bàsiques de les mútues? Com actuen davant un accident laboral, malaltia professional o baixa per malaltia comuna? Com hem d’actuar nosaltres? Què poden fer i què no poden fer?

Guia de CGT per a l’autodefensa davant les mútues laborals Llegeix més »

CGT guanya la demanda per haver estat exclosa de la taula de negociació del Pla industrial de Nissan

El passat 25 de febrer de 2009, els sindicats CCOO, UGT i SIGEN-USOC, van signar l’acord denominat de Pla Industrial. Totes les parts signants d’aquest acord, van decidir que la CGT no fora partícep de les negociacions que seguidament es portarien a terme, fet que denunciàvem reunió després de reunió, fins i tot en alguna d’elles arribem a presentar-nos espontàniament i sempre se’ns va ser impedida l’entrada.

Aquest sindicat sempre ha estat transparent, a l’explicar les coses i possiblement aquest va ser el veritable motiu pel qual els signants d’aquest acord no volien que estiguéssim presents. Una vegada més tornem a dir que aquesta taula sols va servir per a acomiadar als treballadors, tal com també es reconeix en la sentència “… la finalitat immediata era ajustar l’estructura de la plantilla, ajustant-la a la producció i a la càrrega de treball.”

I per que volíem estar en aquesta taula, si solament servia per a acomiadar treballadors? Precisament per a intentar evitar això, per a intentar denunciar allò que ja denunciàvem des de fora de la taula. NO SOBRA NINGÚ.

El temps ha demostrat que aquella reestructuració de plantilla que van signar, era totalment innecesàría. El temps ha demostrat que tots els treballadors érem necessaris. L’ERO va autoritzar l’acomiadament de 698 treballadors. A dia d’avui, l’empresa ha recuperat a 450 persones i realitzarà un nou ingrés de 370 més, aproximadament. Tindrem en plantilla més treballadors de “nou ingrés” que companys van ser acomiadats, això si, tots temporals.

El passat 26 de gener de 2011 va tenir lloc el judici contra l’empresa sobre tutela de drets fonamentals. La sentència de la demanda és la següent:

1. Declaro que la conducta empresarial d’excloure al sindicat CGT de les reunions de la Taula de seguiment del Pla Industrial, vulnera el dret fonamental d’aquell a la llibertat sindical.

2. Ordeno a l’empresa demandada a cessar immediatament l’esmentat comportament antisindical, convocant al sindicat CGT a les reunions de la Taula de seguiment del Pla Industrial, proporcionant-li la mateixa informació, pel mateix conducte i simultàniament a la resta de sindicats.

3. Condemno a l’empresa a pagar a l’entitat actora una indemnització de 3000 euros pels danys i perjudicis causats.

CGT guanya la demanda per haver estat exclosa de la taula de negociació del Pla industrial de Nissan Llegeix més »

Declaració final de les Jornades Anarquistes de Sao Paulo

Durant els dies 25 i 26 de gener de 2011, en la ciutat de Sao Paulo (Brasil) es van desenvolupar les Jornades Anarquistes, convocades per la Federació Anarquista d’Uruguai (FAU) i el Fòrum de l’Anarquisme Organitzat del Brasil (FAO).

Aquestes Jornades es justifiquen per a enfortir el desenvolupament de l’anarquisme especifista a Amèrica Llatina, apuntant a l’intercanvi i coordinació de les organitzacions polítiques anarquistes que s’inscriuen en aquest corrent. El debat es dóna sobre temes comuns a totes elles, sobre els quals es ve treballant i aportant des de cada lloc, des de les lluites quotidianes, des de les creacions i re-creacions que sorgeixen de l’anàlisi d’elements que entenem com estratègics per a la construcció del socialisme llibertari en el nostre continent: el Poder Popular i el Federalisme Llibertari.

Això és una necessitat, perquè existeix avui, i en un procés històric, un desenvolupament important del nostre corrent dintre de l’anarquisme, i una construcció teòrica, política concreta, i busca confluir això en un àmbit de comunió al qual ens adherim organitzacions de diversos països d’Amèrica.

El Poder Popular com element estratègic

“Mai s’extingiran les esperances i somnis d’emancipació dels pobles; l’experiència social va creant nous conceptes de justícia i llibertat que res tenen a veure amb les construccions perverses que difon un sistema que les confon amb rapacitat i opressió”. D’aquesta forma comença el debat sobre la construcció d’una estratègia de ruptura i desenvolupament de forces d’intenció revolucionària.

Aquest debat té tota relació amb el tema del poder popular. Perquè per a nosaltres, el tema poder popular és ampli i porta aporta significatius per a tot el conjunt estratègic que va des dels anàlisis de la realitat, els objectius que pretenem i els camins estratègics.

Per que parlem de poder? Per a nosaltres, el poder se situa més enllà de l’Estat. El poder circula per tota la societat i per això hi ha poder en les esferes diferents de l’economia, de la política i de la cultura, ideologia. Poder existeix en totes les relacions socials que envolten un conflicte i pot o no constituir-se en relacions de dominació i explotació.

A partir d’aquesta noció àmplia del poder, podem afirmar que el poder no pot ser pres per assalt, ja que està capilaritzat i corre per totes les venes de la societat. En aquest sentit, afirmem que des del nostre punt de vista, no hi ha determinació que pugui preveure’s

Declaració final de les Jornades Anarquistes de Sao Paulo Llegeix més »

Entrevista a Rafael Uzcátegui, militant llibertari de Veneçuela: “Tot lideratge carismàtic té data de caducitat”

Edgar López – El Nacional

Per a afirmar que el procés polític liderat per Hugo Chávez no és una revolució sinó un espectacle, que pot alegrar o entristir a un aforament estès per la globalització, Rafael Uzcátegui contrasta les paraules amb els fets: durant els últims 11 anys no s’ha trencat amb l’esquema de país subjecte al petroli i “cada vegada que el Govern afirma que la seva política petroliera és de caràcter sobirà i antiimperialista, aprofundeix la seva relació comercial amb empreses transnacionals”. Desdel títol, “

Entrevista a Rafael Uzcátegui, militant llibertari de Veneçuela: “Tot lideratge carismàtic té data de caducitat” Llegeix més »

Curs d’Estudis Crítics des de les Ciències Socials a Barcelona

El dimarts dia 15 de febrer comença el Curs d’Estudis Crítics des de les Ciències Socials

Aquest curs va dirigit a tothom. Convidem, no solament a alumnes universitaris, sinó també a estudiants de secundaria, de formació professional, a les associacions i els veïns del barri, així com també la gent del carrer, la gent que és a la ciutat per un període de temps més curt, a treballadors i treballadores, a aturats i aturades, a la gent. Va dirigit en definitiva a tothom vulgui participar i tingui ganes de venir a aprendre o ensenyar.

Curs d’Estudis Crítics des de les Ciències Socials a Barcelona Llegeix més »

Dimecres 16 de febrer, concentració en el judici contra l’acomiadament d’Ambrosio Redondo

Dimecres 16 de febrer, 11 hores. Judici contra l’acomiadament d’Ambrosio Redondo (Baix Llobregat). Jutjat social 2, Ronda Sant Pere 41, Barcelona.

El company Ambrosio Redondo és un lluitador incansable contra les injustícies que ha viscut en l’empresa en la qual ha treballat més de 40 anys (Soler Almirall, Hayes Weels, Hayes Lemmerz). Una fàbrica que ha canviat de nom i d’amos però que ha tingut sempre a aquest company com exemple d’honestedat i de treball pels drets de tots/es.

En aquesta situació de crisi l’empresa ha tancat, duent la producció a altres centres, i ha aconseguit acabar amb un reducte important de militants de la CGT. Però a més ha volgut donar una lliçó i escarment al company, com exemple per a tots/es, obligant-li a signar un acord lesiu per a la plantilla o es quedava fora d’un acord de jubilació.

El nostre company no ha accedit a empassar-se amb aquesta imposició i l’empresa i els altres sindicats l’han acomiadat amb el nucli de la reforma laboral: els 20 dies per any i 12 mensualitats.

El company denuncia no només el seu acomiadament injust, si no el precedent negatiu per a tots nosaltres que ens enfrontem cada dia a les empreses i que un dia o un altre ens trobem amb xantatges d’aquest tipus.

Ambrosio és un exemple de dignitat i lluita. No s’ha empassat un acord injust i arrisca una gran quantitat de diners que els qui se l’han empassat, ja tenen en les seves butxaques. Però ell està disposat a defensar el principi de la no discriminació perquè els altres no enstrobem amb el mateix en el futur.

Dimecres 16 de febrer, concentració en el judici contra l’acomiadament d’Ambrosio Redondo Llegeix més »

Comunicat del Comité d’Empresa de Valeo contra l’ERO amb que es vol acomiadar 65 treballadors

ELS TREBALLADORS DE VALEO SORTIREM AL CARRER PER A EXIGIR LA RETIRADA DE L’EXPEDIENT DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ (ERO), AMB EL QUAL L’EMPRESA PRETÉN ACOMIADAR A 67 COMPANYS

El passat 28 de gener Valeo Automoción de Martorelles (Vallès Oriental) va sol·licitar a l’administració l’acomiadament de 67 treballadors i la deslocalització a una altra planta del grup a Saragossa, de 3 línies de muntatge, al·legant causes econòmiques i productives. En el transcurs d’aquests 14 dies, hem tingut 3 reunions (una cosa insòlita i vergonyós, tenint en compte el que ens juguem, i que el període de consultes és de 30 dies) i hem desmuntat les causes productives al·legades per l’empresa.

Quedant ja com causa de l’ERO les econòmiques, resulta ser, que Valeo és un Grup Multinacional, pel que els comptes per a les causes econòmiques que ha de presentar l’empresa per a sol·licitar a l’Administració l’extinció dels 67 contractes de treball, han de ser les del Grup. Per tant, ens trobem davant un frau, que té com fi acomiadar a 67 treballadors de Valeo i el trasllat de tres línies de muntatge a Saragossa, això que coneixem com deslocalització i això malgrat que no concorrin les causes al·legades.

Torna a ser altra vegada, responsabilitat dels polítics, del govern de torn en la Generalitat l’acceptació o no d’aquests 67 acomiadaments, ja que li pertany resoldre, i ho ha de fer sabent que els treballadors saben, que és un frau! Els treballadors hem convocat vaga tots els dies del mes de Febrer. A abusos com aquest ensporta la Reforma Laboral.

Comunicat del Comité d’Empresa de Valeo contra l’ERO amb que es vol acomiadar 65 treballadors Llegeix més »

Crida de les dones tunisianes

Tunísia travessa actualment un període excepcional de la seva història que indueix a grans transformacions principals, fins i tot radicals en el conjunt de la seva estructuració administrativa, política i jurídica. Aquest país, el poble del qual ha dut admirablement una revolució sota les consignes de llibertat i dignitat, ha demostrat una mobilització popular per aquests valors i és imprescindible concretar aquestes aspiracions i aquesta maduresa a través de les reformes polítiques i socials que consolidin els drets de tots els tunisians, i sobretot els drets de les dones.

Nosaltres, dones tunisianes, expressem alhora un orgull d’aquesta revolució que pertany a tots els tunisians i una determinació per a no ser desposseïts d’ella. Estem animades per una viva convicció que aquestes reformes institucionals i polítiques han de ser garants d’una total igualtat en els drets i els deures.

La dona tunisiana és una dona moderna que participa activament a dissenyar l’esfera política social i cultural del país. És doncs imprescindible que aquestes reformes consagrin la separació de la religió i la política i garanteixin la igualtat i els drets de tots els tunisians i tunisianes a una vida política i social emancipada i digna.

L’escena política actual és inestable, i negociacions estan en curs per al reconeixement de tots els partits polítics que presentin la demanda. Expressem per tant la nostra reserva quant a la integració en l’esfera política de moviments religiosos o d’ideologies totalitàries i sectàries en absència d’una reforma constitucional que garanteixi la separació de la política i de la religió.

Exigim que la Constitució del nostre país sigui garant dels nostres drets. Per això, ha d’incorporar dos articles que són per a nosaltres innegociables:

– La separació del camp religiós i del polític.

– La igualtat entre dones i homes en tots els àmbits, el que no passa actualment on les desigualtats persisteixen, pel que fa als drets successoris en particular.

És indispensable que les reformes garanteixin el caràcter constitucional i irrevocable dels drets dels quals gaudeixen les dones tunisianes i els tunisians generalment i garanteixin el seu respecte efectiu. Aquestes garanties són indispensables perquè aquesta fase de transició sigui duta a terme en bones condicions i amb la finalitat de restaurar la confiança en els diferents protagonistes polítics existents i emergents i reforçar finalment la convicció de les tunisianes i dels tunisians que ja mai més seran desposseïts i desposseïdes de la seva revolució.

* Aquest manifest va ser fet públic a finals de gener i entre les primeres dones signants hi ha dones del mon sindical, de l’ensenyament (professores i estudiants) i d’altres àmbits.

Crida de les dones tunisianes Llegeix més »

Egipte: vagues per tot el pais, els treballadors en lluita

Els moviments de vaga i protesta, portats a terme en diverses ciutats d’Egipte, es multipliquen actualment per desenes de milers treballadors i treballadores egipcies que prossegueixen la seva lluita per a la democràcia, la justícia social i les llibertats sindicals.

A Suez, al Caire, a Luxor, a Mahalla, a Menya, a Quesna… els treballadors i treballadores protesten per a donar suport la lluita per a la democràcia i per a demanar el respecte dels seus drets socials i sindicals. Nombrosos sectors estan afectats per la vaga, en particular, la indústria tèxtil (Mahalla Spinning Company, Misr Spinning and Weaving Company), el ciment (Helwan Cement Company), el carbó (Helwan Coke Company), el turisme, les telecomunicacions, i fins i tot la indústria farmacèutica (Sigma à Quesna). Diverses empreses vinculades a la Companyia del Canal de Suez també estan implicades, sense que el tràfic marítim hagi estat afectat. Sectors públics, com l’educació i correus, també participen en aquest ampli moviment.

Aquest moviment es produeix al mateix temps que la creació del comitè constituent de la Federació Independent de Sindicats d’Egipte i de la presentació d’una demanda per part de CTUWS (Centre d’assessorament del moviment sindical autònom) contra Hussein Megawer, president del sindicat del poder, ETUF, per a investigar l’origen de la seva fortuna. La Central General de Treballadors Egipcis (EDUF) no és més que un aparell estatal de repressió i control dels treballadors en les empreses per part del partit-estat (PND) de Moubarak. Aquesta central ja va ser desplaçada per les vagues de Mahalla en el 2007 i 2008 quan els treballadors es van organitzar al marge del sindicat oficial i van crear les bases per a un sindicalisme autònom que avui està donant els seus fruits. En solidaritat amb aquesta vaga es va crear el «Moviment de Joves del 6 d’abril», grup informal de bloggers, que ha tingut la iniciativa de la convocatòria del 25 de gener de 2011.

L’actual situació està permetent la creació d’una nova confederació sindical des de la base, la qual cosa pot ser una experiència de gran importància per a la classe obrera egípcia i mundial.

Reproduïm extractes del manifest del comitè constituent de la Federació Independent de Sindicatsd’Egipte, fet públic el 30 de gener de 2011.

Egipte: vagues per tot el pais, els treballadors en lluita Llegeix més »