Els llibertaris de Xile estan de celebració. Es compleixen 10 anys des del naixement en la ciutat de Valparaíso, el 21 de maig de 2003, d’una de les organitzacions del projecte polític llibertari que ha aconseguit major influència a nivell nacional: el Frente de Estudiantes Libertarios (FEL).
El FEL sorgeix de la necessitat sentida pels llibertaris de dotar-se d’una eina efectiva i amb projecció nacional per a treballar en el moviment estudiantil i es conforma mitjançant la confluència de diversos grups que venien fent un treball de base i quotidià en universitats i liceus de tot Xile.
El context polític i social en que es desenvolupa l’organització està marcat per l’herència de la dictadura encapçalada pel general Pinochet, dictadura que va comportar un reordenament econòmic al servei de grans grups transnacionals i d’empresaris lligats amb el règim i la supressió dels drets conquistats pel poble en dècades de lluita, per a això va proscriure als seus partits i organitzacions sindicals i socials, va perseguir als seus militants i va construir una nova institucionalitat a la seva mesura.
En el terreny de l’ensenyament la dictadura va impulsar un conjunt de lleis que la van convertir d’un dret en un bé de mercat i van donar pas a un procés de privatització i segmentació de l’educació a tots els nivells, configurant una educació per a rics i una altra per a pobres.
La Concertació, la coalició de centre-dreta i centre-esquerra que va governar Xile des del plebiscit que va posar fi a la dictadura fins a 2010 (quan davant el seu desgast assumeix el govern novament la dreta), no només va mantenir en el substancial el model educatiu llegat per la dictadura, sinó que ho va perfeccionar i va adaptar, assumint com veritat inqüestionable el dogma neoliberal que el mercat és el millor proveïdor de béns i serveis fins i tot en camps com l’educació, i que el rol de l’Estat havia de ser únicament legislar i regular aquesta activitat econòmica.
Un dels resultats va ser que l’augment en la matrícula universitària a Xile com producte de la seva modernització depenent es va fer fonamentalment per mitjà de l’endeutament dels estudiants i de les seves famílies: el cost mig de l’educació universitària a Xile és dels més cars del món, sent superior a la suma del salari mínim d’un treballador. Un altre va ser la proliferació de centres d’ensenyament superior armats a manera d’empresa de serveis i amb escassa o nul·la preocupació pels estàndards acadèmics i per la continuïtat d’un projecte educatiu més enllà del benefici econòmic a curt termini dels seus inversors.
Contra aquesta realitat excloent és que el moviment estudiantil comença a aixecar les seves demandes, que s’expressen multitudinàriament en els carrers en successives onades anuals, cadascuna d’elles amb més actors socials involucrats i major profunditat en les demandes: el “mochilazo” l’any 2001 amb modificacions del passi escolar de transport i a l’accés a l’educació superior com reivindicacions principals dels estudiants secundaris, la “rebel·lió pingüina” (anomenada així per l’uniforme escolar xilè) del 2006, també sostinguda pels estudiants d’institut, arribant a el seu cènit en el 2011 durant l’anomenada “Primavera xilena”, que el moviment conjunt de secundaris i universitaris va aconseguir instal·lar en el centre del debat públic els temes fonamentals de l’educació: la seva propietat, la seva gestió, la seva orientació, el seu finançament, la seva relació amb la societat… amb tal potència i profunditat que va posar en qüestió el conjunt del model imposat durant la dictadura i vigent fins al dia d’avui.
Va aconseguir que el sentit comú girés a l’esquerra i que s’esquerdés el consens neoliberal que dominava la política xilena, obrint debats llargament postergats, com el de la sobirania sobre els recursos naturals del país, fonamentalment de la mineria del coure, des de fa 40 anys en mans de conglomerats privats que deixen en el país una mínima part del seu rendiment. O la inexistència de serveis públics pròpiament dits i de drets socials com l’habitatge, la salut o l’educació, el finançament de la qual, precisament, podria pagar el coure.
En aquest ampli moviment estudiantil i social que dos anys després segueix sacsejant Xile i que tracta de passar a una etapa superior, del reivindicatiu i el social a la construcció d’alternativa política i la disputa de poder, el Frente de Estudiantes Libertarios, amb 10 anys d’experiència a les seves esquenes, juga un rol de motor i d’orientació programàtica i estratègica a través del seu treball quotidià i de base i de la direcció, en solitari o en coalició amb altres forces d’esquerra, de nombroses Federacions d’Estudiantes en els principals centres d’estudis del país.
A dia d’avui i per dret propi el FEL és no només una força clau del projecte polític llibertari, sinó també un actor rellevant en l’escenari nacional, part del torrent popular que busca les maneres de trencar els dics de la institucionalitat imposada per la dictadura per a obrir els camins i escenaris de possibilitat d’un nou Xile dintre d’una nova Amèrica Llatina.
