Els portuguesos pateixen la pujada de l’atur i l’única expectativa dels joves és sortir del país. Mentre, ja es parla d’un país ‘entroicat’ (sota la troica).

A Lisboa, en les botigues del multicultural barri de Graça, que vigila la ciutat des d’un turó, s’ha recuperat el vell hàbit de fiar la compra. Dos pollastres sencers ascendeixen a cinc euros; el quilo de tomàquets, a gairebé dos; i el paquet d’arròs, a poc més de setanta cèntims. Tot junt dóna perquè una família enganyi la fam mitja setmana. Encara que cada vegada més hi ha qui no pot permetre-se’l conforme avança el mes, i és ja habitual que carnissers i fruiters apuntin els deutes dels seus clients en una sort de solidaritat veïnal amb la qual plantar cara a la crisi.

Pèrdua de poder adquisitiu

No és per a menys: el 2013 el sou mig a Portugal, escanyat després de la reducció dels trams de l’IRPF orquestrada per l’Executiu de Pedro Passos Coelho, es reduirà a poc més de 700 euros.

Seran els 1,8 milions de pensionistes els que més complicat ho tindran a l’hora de quadrar els seus comptes amb una paga que, per regla general, no superarà els 400 euros i amb la qual haurien de plantar cara a un increment del 15% en el preu del transport públic o a la pujada del 13% de la factura de la llum del passat any.

L’atur, una de les cares més amargues de la crisi, afectarà al 15% de la població activa i, sense previsions de canvi al llarg del nou exercici, l’emigració, que està provocant un buit demogràfic en l’interior, seguirà sent la gran taula de salvació per als joves. Luanda, Rio de Janeiro, Sao Paulo o Macao, els emergents centres de la lusofonia que des de fa anys atreuen als graduats portuguesos, tornaran a convertir-se en destinacions cobejades per a una generació extraordinàriament preparada que no troba lloc en el seu país natal. El primer ministre ja va animar als seus ciutadans a forjar-se un futur fora de Portugal el passat any, i els seus esforços se centraran a esprémer els recursos dels que es quedin.

Un IVA del 23%

Amb un IVA que se situa ja en el 23% i que paradoxalment ha provocat una disminució dels ingressos generats per aquest impost en les arques de l’Estat, el nou atac plantejat per un Passos Coelho llastrat per baixíssims índexs de popularitat, afectarà als autònoms que no puguin plantar cara als seus pagaments a la Seguretat Social. Segons va informar la televisió pública RTP, podran incórrer en penes de presó aquelles persones el deute de les quals amb aquesta institució sobrepassi els 3.500 euros, quan anteriorment el límit estava en 7.000. Hi ha qui afirma que el 2013 s’estarà millor en la presó en un Estat en el qual molts se senten ignorats quan no perseguits per la classe política.

La passada tardor, a la llum d’una enquesta feta pública pels principals mitjans de comunicació portuguesos, el 87% de la població va dir sentir-se “desil·lusionada amb la democràcia”, si bé el nombre de descontentaments podria haver augmentat encara més en els últims mesos. D’antuvi, en una votació organitzada per Porto Editora, la major indústria llibretera del país, els portuguesos han triat l’adjectiu ‘entroicat’ com paraula de l’any 2012 a Portugal. Segons el comunicat fet públic pel grup editorial, el neologisme s’aplica a aquella persona “obligada a viure sota les condicions imposades per la troica” i col·loquialment, a aquell que està “en una situació difícil; fastiguejat, fotut”.

El 2013 en els carrers de Graça, on les notes del fado es confonen amb les veus dels indis que juguen al críquet, caldrà seguir fiant la carn i la verdura als ‘entroicats’ però ja ningú sap fins a quan.

* Un article de David Martín Marcos publicat al web de la revista Diagonal.