Josep Lluís Ortuño Cámara, Director de la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) i vocal del Consorci de Serveis Socials de Barcelona va enviar en el mes de Juny el mail més baix adjuntat “recordant” a les entitats socials gestores de serveis relacionats amb Infància que qualsevol contacte de les mateixes amb periodistes haurà de comunicar-se prèviament a l’oficien de premsa del Departament de Benestar i Família, que serà qui s’encarregui de “coordinar i dirigir tota comunicació i informació sobre els serveis públics que gestionen”. És a dir, mordassa a les entitats i filtre i censura a la informació.
Crida l’atenció que la data del mail sigui 11 de juny, quan les dues últimes setmanes s’han fartat de dir que el tema dels impagaments els havia enxampat per sorpresa. Ara sembla que duien preparant la jugada des de feia més d’un mes. Però perquè no deixar parlar a les entitats socials?.
Aquestes entitats tracten amb la part de la població més indefensa i vulnerable, en aquest cas (DAGIA) amb menors, molts d’ells tutelats per la pròpia administració. No pagar a aquestes entitats suposa no solament que aquestes no puguin pagar als seus treballadors/es; aquests diners financen tot el que aquests menors tutelats necessiten en el seu moment cada dia, des de menjar a material escolar. Llavors com és que es deixa de pagar un servei de primera necessitat i se segueixen pagant molts altres de més que discutible utilitat?
L’assumpte cal emmarcar-lo en la pugna entre la Generalitat i l’Estat central per a fixar les condicions de préstec que implica el rescat econòmic de Catalunya. Posant en primera línia als col·lectius més sensibles es força la negociació, ja que si la cosa no es resol aviat hi haurà “danys col·laterals” políticament incòmodes. Per aquesta raó, la DGAIA flama a un “prietas las filas” entre les entitats gestores, que veuen renovada la concessió de gestió del servei any a any i ja han estat advertides que l’any que ve hi haurà retallades també en aquest àmbit.
Ningú ha de saber la veritat, ningú ha de saber l’absència d’ètica en la conducta dels nostres il·lustres dirigents. Que la premsa no s’assabenti significa que el ciutadà (al servei de qui se suposa que estan aquests polítics) no sàpiga res. Sembla que fins i tot a ells mateixos els avergonyeix la seva conducta.
Deixant de costat el repulsiu d’utilitzar estratègies com aquesta, la irresponsabilitat d’uns polítics que són capaços de jugar amb la continuïtat de serveis imprescindibles per a la protecció dels gairebé 3000 menors tutelats per la DGAIA, els incapacita per a seguir en el seu càrrec.
E-mail de Josep Lluís Ortuño Cámara a les entitats socials: http://www.pintiparada.com/carta-de-verano/
Notícia en referència a aquest tema apareguda a La Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/politica/20120803/54331720543/generalitat-entidades-no-hablen-periodistas.html
Sector Social de CGT Ensenyament
