La trampa alemanya
Set milions de persones depenen d’un tipus de contracte que no dóna dret a pensió de jubilació.
La major part dels empleats amb minifeines no cobren més de 300 euros al mes.
La trampa alemanya Llegeix més »
Manifestació de la Plataforma dels afectats del PRMI i l’atur.
Manifestació a nivell de Catalunya el 21 de gener a les 12h a la plaça Catalunya de Barcelona
Durant aquestes dues setmanes els afectats organitzen trobades i activitats en diferents ciutats: Hospitalet, Cornella, Mataró, Rubí, Vilafranca, Reus…
Manifestació de la Plataforma dels afectats del PRMI i l’atur. Llegeix més »
Josep Prat: la salut és un dret, no és un negoci!
11 de gener del 2012. Josep Prat Domènech deixa el seu càrrec de director general d’Innova, un holding d’empreses de l’Ajuntament de Reus des d’on ha construït un imperi que només ell coneix prou bé per explicar-lo ja que, malgrat tenir un origen públic, els seus comptes són tan opacs com el seu propi sou. Hi ha qui parla de fins a 300.000 euros anuals, però res no podem afirmar perquè és secret. El mateix dia, deixa de ser vicepresident del consell d’administració del grup empresarial de la sanitat privada USP Hospitals. Com que alhora és president de l’ICS i d’aquest escàndol se’n comença a parlar, el conseller Boi Ruiz salta a la palestra afirmant que la feina de Prat al capdavant de l’ICS era plenament compatible amb la que desenvolupava a la sanitat privada.
Josep Prat: la salut és un dret, no és un negoci! Llegeix més »
Proposta a tota Catalunya per l’educació pública. Què més ha de passar per moure’ns?
Estimades i estimats!
Vet aquí una proposta d’acció que esperem que us engresqui.
Us fem arribar una proposta d’acció vers el continuat desmantellament de l’ensenyament públic. Cansades d’esperar a les masses, ens hem decidit a moure’ns, a trobar-nos i a fer saltar guspires. Ens agradaria ser moltes, crec que estem d’acord que la situació és i serà cada vegada més insostenible. Ens agradaria que signeu el manifest que us adjuntem i més encara que vingueu a l’assemblea oberta del proper dijous19 de gener.
Proposta a tota Catalunya per l’educació pública. Què més ha de passar per moure’ns? Llegeix més »
Nota premsa Acampada Barcelona: Assemblea extraordinària 15G, iniciem el procés constituent
Nosaltres el poble, iniciem un procés constituent
Barcelona, 16 de gener, – L’Assemblea extraordinària d’ahir, 15 de gener, ha tornat a omplir plaça Catalunya amb un objectiu comú, redactar una nova constitució per la manca de legitimitat i legalitat de la Constitució espanyola de 1978, redactada sense mandat del poble per un parlament no democràtic. Tal com s’afirma al manifest (http://goo.gl/lZcI6), l’actual és “una constitució borbònica, incapaç de garantir els drets socials bàsics pel que fa a la feina, la salut, l’ensenyament, el benestar social, que no permet el dret a decidir en els assumptes públics a través de mecanismes de participació directa i vinculant, que consagra un règim arcaic no electe, presó de pobles als quals s’imposa la unitat sense el seu consentiment”. I que a més ha culminat en la reforma constitucional imposada pels poders financers actuant en contra de la voluntat de la ciutadania, amb la subjugació d’un poder polític que no ens representa.
150 persones es varen mobilitzar pel centre de Manresa demanant justícia i responsabilitats per les morts de Mustapha i Sergio
150 persones es van manifestar pel centre de Manresa el dissabte 14 de gener demanant justícia i responsabilitats per les morts de Mustapha i Sergio sota custòdia policial dels mossos d’esquadra, en els últims mesos a Manresa.
Goldman Sachs governa Espanya
Poc després de caminar el segle XXI, les pistes són esclaridores. Ja ningú es duu a engany. La crisi ha estat una bona excusa per a desarticular el pobre Estat de benestar que va acompanyar l’anomenat miracle espanyol, que –tot cal dir-lo–, era més paternalista que afincat en polítiques keynesianes de redistribució de la renda i plena ocupació. El seu origen ho trobem en els governs tecnòcrates, coneguts popularment com governs del Opus Dei. Va ser el moment de la modernització del franquisme. No serà la vella guàrdia franquista qui segui en els consells de ministres a partir de finals dels anys cinquanta del segle XX. La nova ventrada del franquisme muta fins a fer imperceptible la ideologia feixista que la precedia. Molts dels seus cadells no compartien els seus aspectes més repulsius, la tortura i repressió. Amb un discurs ambigu, a la mort del dictador, 1975, són qui donen vida a reforma política. Ja res se’ls resistia. Franquistes de cor, van crear una realitat fictícia per a impedir la ruptura democràtica. La seva estratègia va ser assenyalar l’existència d’un búnker polític on s’amagava el franquisme i el poder del qual radicava en el control sobre les forces armades creades per la dictadura feixista. Identificat l’enemic, la resta eren aliats i companys de viatge en la transició. L’intel·ligent, per a evitar un cop d’estat, era aïllar a l’oligarquia política i donar suport a la burgesia reformista. Qualsevol altra opció estava fora de lloc.
El capital financer i industrial va brindar el seu suport i va finançar l’aventura política, en aquesta època agrupats en la Trilateral. Així sorgeix el periòdic El País, dirigit per Juan Luis Cebrián, franquista pragmàtic d’última generació. Els governs d’Adolfo Suárez van comptar amb seves benediccions. Quan va guanyar el PSOE, a l’octubre de 1982 –recordi’s
Goldman Sachs governa Espanya Llegeix més »
Nació carcerària
Cada presó és igual, i cada presó és diferent. Cada presó té la seva pròpia mitologia (pensin en Alcatráz, Sing Sing, Ática), el seu propi ritme dur, suau, ferm, relaxat, sever o super max. I cada presó s’administra per un sistema de classe, és a dir, per la manera que les corts o administradors han classificat un delicte, segons els interessos amenaçats per ell.
Per exemple, als EEUU en l’àrea d’aïllament (el buit) de cada presó de l’estat, trobes el corredor de la mort, on els homes i dones amb les pitjors sentències viuen les vides menys contencioses. Si tenen els diners (o en realitat, si les seves famílies els tenen), tal vegada poden tenir un televisor, una ràdio, o altres coses, però només si poden pagar. Alguns presos treballen en la presó pel magnífic sou de $35 o $50 dòlars al mes. Si. Al mes. En aquests llocs és difícil pensar en qualsevol cosa que no sigui la màxima condemna, la mort, i en vista d’aquesta immensitat, qualsevol comoditat sembla insignificant.
No obstant això, el corredor de la mort és una classe en un sistema de classificació, i més enllà d’aquesta existeix un abisme de categories que són tan embogidores com rutinàries. Es coneixen, per les seves sigles en anglès, com AC (Detenció Administrativa), DC (Custòdia Disciplinària), o PC (Presó Preventiva), entre unes altres. Totes es refereixen a un estat d’empressonament especial, totes tenen diferents regles pel que fa al que es permet o no es permet, i totes tenen diversos nivells de repressió.
Els llibres més reconeguts sobre la història d’Estats Units parlen d’un país sense classes. Diuen que les rígides distincions de classe són més aviat una cosa anglesa o europea. Llavors com és possible que una nació que presumeix de ser una societat sense classes hagi fundat institucions tan plagades amb diferenciacions de classe? Francament, Estats Units mai ha estat una societat sense classes. I a més de tenir classes molt rígides des del principi, va tenir (i té) un sistema de casta més rígid que la pedra. Milions de negres viuen en una casta, com Michelle Alexander ha assenyalat en la seva excel·lent obra, “El Nou Jim Crow”.
L’adinerada classe dominant va construir presons i corts per a protegir-se i protegir la seva riquesa davant els reclams de les masses. També va construir la il·lusió ideològica d’un país sense classes, la qual es difon fins a la data en els seus mitjans de comunicació. Clamaren sobre la llibertat, mentre van construir un complex carcerari industrial, el complex carcerari més massiu mai vist en el planeta. Van construir una nació carcerària.
Nació carcerària Llegeix més »
Concentració el 18 de gener a Tarragona contra les retallades i en defensa de la sanitat pública
Defensem el sistema sanitari públic
CONCENTRACIÓ
Dimecres 18 de gener a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona a les 12h.
Prou retallades. Els nostres drets no estoquen!
9.000 euros de multa per manifestar-nos contra el feixisme?
Felip Puig vol sancionar amb 9.000 euros dues companyes per la manifestació antiracista de l’estiu passat a Salt de resposta a Anglada i la Plataforma per Catalunya.
9.000 euros de multa per manifestar-nos contra el feixisme? Llegeix més »
Comunicat públic davant els fets del CIE de Zona Franca
Les entitats, col·lectius i organitzacions sotasignants volem manifestar davant la societat civil i davant les Administracions Catalana i Estatal que:
Des que es va obrir el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona l’any 2006 s’han produït nombroses irregularitats que han tingut com a conseqüència la vulneració sistemàtica de drets de les persones que han estat internades en el CIE de Zona Franca, igual que passava anteriorment a la Comissaria de la Verneda.
Comunicat públic davant els fets del CIE de Zona Franca Llegeix més »
El Comitè d’empresa d’autobusos de TMB segueix negant-se a negociar retallades i demana a la Direcció la informació financera de l’empresa
El mateix dia que les Assembles de matí i tarda dels treballadors/es de Metro de TMB votaven a mà alçada de realitzar una, mai vista fins el moment, Assemblea de treballadors/es de Bus i Metro de TMB com a mostra de la seva oposició a les retallades esgrimides des de la Direcció, (http://www.youtube.com/watch?v=WAHL3Q33FUo) el Comitè d’empresa d’autobusos entregava una carta sol·licitant el reingrés del 36 conductors acomiadats el passat 8 de gener de 2012 i el reingrés dels 9 conductors en situació d’excendiencia.
Clam a Girona per la readmissió d’una treballadora de l’empresa Eulen
ACN | 13-01-2012
Un centenar de persones s’han concentrat aquest matí davant l’Ajuntament de Girona per reivindicar la readmissió d’Anna Pozo, treballadora acomiadada de l’empresa Eulen SA, que fa els serveis de neteja dels equipaments municipals de Girona- i les sancions que l’empresa ha fet a cinc treballadores que són delegades sindicals. Segons els treballadors, l’acomiadament és “una repressió sindical i una tàctica de camuflatge” perquè Anna Pozo, responsable del sindicat de l’empresa, es va enfrontar a les 200 hores de reducció laboral en els serveis dels equipaments municipals de l’Ajuntament de Girona. Els treballadors acusen el consistori de ser “còmplice” amb l’empresa de neteja.
Clam a Girona per la readmissió d’una treballadora de l’empresa Eulen Llegeix més »
Ramon Bagó: la increïble història de l’home que es contractava a si mateix. Amb diners públics.
Per una banda Bagó gestiona durant 30 anys diners de la sanitat pública i per l’altra s’encarrega de que desenes de milions d’euros d’aquests diners vagin a parar directament a les seves empreses privades.
Barcelona: TMB vol estalviar 56 milions i paga 26 a la seva directiva
Antonio Fernández. El Confidencial. Barcelona 13/01/2012.
La cúpula directiva de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), formada ni més ni menys que per 300 càrrecs, cobra gairebé 27 milions d’euros a l’any, el que suposa el 15% del total de despesa salarial dels 4.000 treballadors de l’empresa. Ara, volen estalviar 56 milions, pugen les tarifes dels transports, acomiaden personal, però els sindicats denuncien que, a l’estar fora de conveni, els directius i càrrecs de confiança no veuran minvats els seus gairebé 88.000 euros de mitjana que cobren cadascun. Dietes a part.
En altres paraules: només el 7,5% dels empleats cobra el 15% dels diners destinats a salaris. “L’empresa no ens ha volgut facilitar mai dades de salaris dels càrrecs de confiança, encara que hem pogut aconseguir-ne alguns”, assenyala a aquest diari Josep Garganté, portaveu de la plataforma sindical que reuneix a la Confederació General del Treball (CGT), la Plataforma Sindical d’Autobusos (PSA) i l’Associació de Conductors de Transports Urbans de Barcelona (Actub).
Els treballadors, doncs, sospiten que les retallades s’aplicaran sobre conveni, del que queden exclosos els alts càrrecs. I TMB vol que dels 56 milions d’estalvi, 14 milions siguin en salaris. La situació de retallada es produeix, a més, en un moment d’increment dels bitllets, el que repercuteix també en les butxaques de tots els usuaris: el viatge senzill va passar el 1 de gener de 1,4 a 2 euros i la targeta amb deu viatges, la més comprada, va passar de 8,25 a 9,25 euros. No obstant això, el bo del Bus Turístic, que no repercuteix en les butxaques dels ciutadans, va créixer només un euro: va passar de 23 a 24 euros.
Però això no és tot: “És escandalós també que mentre la plantilla de conductors només va créixer un 1,15% en el 2010, la plantilla de les àrees funcionals hagi pujat, en el mateix període, un 3%, la d’enginyeria un 27% i la de serveis de suport, un 9,84%”, subratlla Garganté. Per si no fos poc, les despeses totals de personal es van reduir en el 2010 (últim exercici del que existeixen dades definitives) un 2,6% gràcies a la reducció de l’absentisme, però els emoluments als membres del consell d’administració van créixer un 4,6%.
Els sindicats tiren en cara a la Direcció de transports que en una època de crisi “gasten 293.000 euros en el projecte Retrofit, 388.000 euros en el canal Mou TV, 2.634.000 euros a convertir autobusos dièsel en híbrids i 4.031.000 euros en nous sistemes de veu i dades”, diu Garganté. I Saturnino Mercader, delegat de la CGT, afegeix una altra dada: “L’empresa acaba d’indemnitzar amb 6,5 milions d’euros a una companyia química que ocupava una fàbrica en la Zona Franca de Barcelona i a la qual li quedaven 15 anys de lloguer. La fàbrica és de TMB i la companyia va dir que necessitava l’espai per als seus autobusos, però en realitat aquesta mateixa setmana entra en vigor la reducció de línies anunciada”, subratlla Mercader.
Assemblea conjunta de Metro i autobusos
Els treballadors del Metro, pel seu costat, van realitzar ahir 12 de gener dues assemblees i van acordar la unitat d’acció amb els empleats d’autobusos. La qual cosa vol dir que, en cas de mobilitzacions o de vagues, la repercussió seria enorme, ja que pot paralitzar no només la capital catalana sinó tota l’àrea metropolitana i afectar a uns 4 milions d’usuaris.
En el Metro, la companyia vol reduir també la massa salarial en 14 milions d’euros d’aquest any o amenaça amb un ERO. Els comitès d’empresa d’autobusos i de Metro han acordat ja una reunió conjunta per a dimarts que ve, que serà prèvia a una assemblea general d’ambdós col·lectius: la primera gran assemblea de tot el transport en quinze anys de la qual sortirà una sèrie de mobilitzacions per a protestar contra les retallades.
A diferència dels empleats d’autobusos, la negociació amb els treballadors del subterrani és que en aquesta companyia s’està negociant també el conveni col·lectiu, ja que l’anterior va finalitzar el 31 de desembre del 2011. Del que estan segurs els treballadors tant d’un com d’altre col·lectiu és que no s’asseuran en una taula de negociació amb l’empresa si no es compleixen dues condicions: la readmissió dels 36 conductors acomiadats dilluns passat (que duien dos anys amb contracte temporal i que ara havien de passar a fixos) i que es parli de retallada de despeses però no de retallada de salaris ni de ERO.
Miguel Ángel Arias, president del comitè d’empresa d’autobusos, va destacar al Confidencial que el primer objectiu dels representants dels treballadors, la unitat d’acció, s’ha aconseguit ja. A més, el comitè va lliurar ahir una carta a la Direcció de la companyia en la qual demana la readmissió dels acomiadats i mostra el seu rebuig a les retallades. La mateixa missiva serà lliurada el pròxim dia 18 a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, durant una concentració que els empleats de transports realitzaran al matí en la plaça de Sant Jaume. A la tarda, se sumaran a la gran manifestació que han convocat UGT, CCOO i AIC contra les retallades del Govern. “I buscarem suports d’altres col·lectius perquè la força sindical sigui la major possible”, adverteix el president del comitè. El conflicte, doncs, amenaça amb estendre’s
Barcelona: TMB vol estalviar 56 milions i paga 26 a la seva directiva Llegeix més »
Autobusos i Metro amenacen amb un hivern calent a Barcelona per les retallades salarials
Antonio Fernández. El Confidencial. Barcelona
Els transports públics de Barcelona es preparen per a un hivern i una primavera d’allò més calenta. Autobusos i Metro, que empren a uns 8.000 treballadors i donen servei a uns 4 milions d’usuaris de l’àrea metropolitana, poden cremar pels plans de retallades que pesen sobre les plantilles i els seus salaris.
De moment, els set sindicats amb representació en el comitè d’empresa han refusat, unànimement, reunir-se amb la Direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i han demanat la dimissió en bloc dels polítics al seu front per “la seva mala gestió”.
El conflicte no ha fet més que començar. Les vagues dels transports -i, especialment, les d’autobusos- han estat, des de fa dècades, les més dures que han tingut lloc en la capital catalana, no només per la incidència en els desplaçaments dels ciutadans (que no poden utilitzar-los per a acudir als seus llocs de treball), sinó per la seva pròpia condició: enfrontaments de piquets amb la Policia, crema de vehicles, barricades en els carrers… els anys80 poden reviure’s
Declaració d’UCFR: Centro Social Militia desconvoca el seu acte d’inauguració, amb ponents feixistes, que s’havia de realitzar el 15 de gener a Barcelona
Després d’una setmana de conscienciació i denúncia a les xarxes socials —per part d’Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR), així com per molta altra gent— l’anomenat Centro Social Militia ha anunciat que aplaça el seu acte inaugural.
Com ha denunciat UCFR, aquest acte incloïa ponents de coneguda trajectòria feixista. El centre s’inspira explícitament a la Casa Pound d’Itàlia, i el líder de Casa Pound, Gianluca Iannone, era el principal convidat. Tant Militia com el Casa Pound afirmen que “no són de dretes ni d’esquerres”. És fals. Aquesta frase prové de Jose Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange. I el nom de Casa Pound honra el poeta Ezra Pound, que va donar suport actiu a Mussolini i Hitler durant la segona guerra mundial, i va fer discursos regulars a la ràdio italiana, fomentant l’odi contra la gent jueva. És molt revelador que Militia pensi que això no és ser de dretes.
TMB segueix donant tracte de favor a UGT i CCOO amb un elevat cost económic, mentre preten dur a terme retallades als treballadors i treballadores
Segons la sentència emesa el 30 de desembre de 2010, tres alliberats sindicals d’UGT i un de CCOO havien d’abandonar el seu alliberament sindical per incorporar-se immediatament al seu lloc de treball a autobusos de TMB. A més d’anul·lar els alliberaments sindicals de CCOO i UGT (que costen a l’erari públic 185.000 euros l’any), la sentència obliga a TMB a indemnitzar a CGT amb 1.500 € per danys i perjudicis en declarar el jutge l’existència de vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical.
Compte de Solidaritat acomiadats/des i sancionats/des de CGT a Caprabo
La Direcció de Caprabo continua la persecució de la militància de la CGT amenaçant amb noves sancions als delegats/des. Us recordem que hi han companys i companyes amb sancions de sou i feina, i que als acomiadats i acomiadades se’ls ha restat de la liquidació una part important dels seus sous, pel que necessiten del suport econòmic de la Organització, fem una crida a que tots els Ens de la CGT facin aportacions econòmiques al CC:
2100 1391 96 0200043433
També us recordem al convocatòria de concentració al jutjat nº 7, situat al Carrer Girona 2 de Barcelona, el dimecres 25 de Gener a les 10.10h. en que tindrà lloc el judici de tres dels quatre acomiadats.
Compte de Solidaritat acomiadats/des i sancionats/des de CGT a Caprabo Llegeix més »
El GPRB denuncia l’opacitat dels Centres d’Internament d’Estrangers i les dificultats de la premsa per informar sobre el que hi succeeix
La Direcció Superior de Policia de Catalunya denega visitar el CIE de la Zona Franca als periodistes que ho demanen i no concedeix entrevistes en relació a la situació que es viu en aquests centres.
Les darreres setmanes hi ha hagut diverses notícies relacionades amb el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. D’una banda, el passat 27 de desembre el Síndic de Greuges va denunciar al Parlament de Catalunya que en aquest centre es donen les condicions perquè hi pugui haver maltractaments, com l’amuntegament d’interns, i va demanar que s’actuï amb urgència perquè no es converteixi en un centre penitenciari sense ser-ho. D’una altra banda, la matinada del dia de reis, un jove guineà va morir dins del CIE de la Zona Franca. Tot i que el forense ha conclòs que la defunció va ser per mort natural, els seus companys asseguren que van avisar durant diverses hores que el noi no es trobava bé, però que els policies que vigilen el centre no els van fer cas.
400 persones es manifesten a Valls contra l’ERO al Pius Hospital
Valls vol un Pius de qualitat
Aquest 12 de gener els carrers de Valls han viscut per uns instants la mobilització que cada dijous els sindicats protagonitzen a l’entrada del Pius Hospital. Es tractava de la primera manifestació aquest any contra les retallades en sanitat a la capital de l’Alt Camp en forma d’acomiadaments, reducció de servei i precarització de les condicions de treball. En total, al voltant d’unes 350 persones han caminat des del mateix centre hospitalari fins a l’Ajuntament, passant per alguns dels carrers més cèntricsde la ciutat.
400 persones es manifesten a Valls contra l’ERO al Pius Hospital Llegeix més »
Presentació a Girona de “Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)”. El dissabte 14 de gener a les 11.30h. a l’Espai Marfà
Presentació a Girona de la traducció al català del llibre d’Antonio Téllez Solà ‘Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)” recentment editat per Virus editorial.
La presentació es fará el dissabte 14 de gener a l’Espai Marfá (C. de Baix, 2 17006 – GIRONA), al darrera del Centre Cívic Can Ninetes del barri de Santa Eugènia, començará a les 11:30h. i anirà a càrrec d’en Patric de San Pedro de Virus editorial i d’Enric Melich, anarquista ex-guerriller.
Organitza: Marxa-homenatge als maquis (Nord-est), dins les Jornades a Girona en memòria i d’homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal
L’eterna vigència de Durruti
“Els amos del món ho tenen tot, però no herois com Durruti. Per això el seu odi vers ell i vers el moviment revolucionari en general. És l’odi sempre renovat de l’inferior al superior, de la pusil·lanimitat a la grandesa, del vil al noble, del mediocre a l’excepcional. Les forces que avui administren el planeta, sigui en nom de la dreta clàssica o de la pseudoesquerra venuda al sistema, es veuen mancades d’autèntics herois, i els que fan passar per herois no són més que tristes productes de posar i treure fabricats pels professionals de la imatge i de les public relations al servei de l’statu quo. I ells són els primers a saber-ho, fet que explica la seva neuròtica obsessió per eradicar de la consciència col·lectiva figures històriquescom ara la de Durruti”.
L’eterna vigència de Durruti Llegeix més »
Manifestacions a Líbia contra el govern imposat i antidemocràtic del CNT
El poble libi continua la seva lluita per la llibertat.
Des de mitjans de desembre, manifestacions contra el Consell nacional de transició (CNT) s’organitzen per tot arreu a Líbia, en particular, a Benghazi, la primera ciutat que es va rebel·lar contra l’antic règim.
Manifestacions a Líbia contra el govern imposat i antidemocràtic del CNT Llegeix més »
Departament de Treball i TMB no només no creen cap dels 600 llocs de treball acordats fa tres anys enrere sino que amenaçen amb un ERO
Fa aproximadament tres anys, enmig del conflicte dels conductors i conductores d’autobusos de TMB pels dos dies, l’aleshores Consellera de Treball, Mar Serna, i la Presidenta de TMB en aquells moments, Assumpta Escarp, feien una roda de premsa on anunciaven un acord entre les dues parts per a la creació de 1.000 llocs de treball amb unes característiques específiques. D’aquests 1.000 llocs 600 s’havien de crear a l’empresa d’autobusosde TMB i 400 a Metro.