“Tant la CGT com els moviments socials hauriem de tenir ara mateix dos objectius principals: la defensa de la Sanitat i de l’Educació”.
“Cal la implicació real de tothom en la lluita contra les retallades” Llegeix més »
El següent article està recollit del blog d’Àngels Castells, presidenta de Dempeus, associació en defensa de la sanitat pública. Un intent de posar-li cara i ulls a un dels principals protagonistes de la política de privatització de la sanitat a Catalunya: Josep Prat, director de l’Institut Català de la Salut.
Qui maneja els fils del desmantellament de la sanitat pública a Catalunya? Llegeix més »
“La CGT té una estructura que no atrau a la gent jove que viu en la precarietat i calen noves formes de funcionament que no siguin les clàssiques”.
“Tenim molts projectes al cap, però el més immediat és formar-nos”.
EFE – 27/12/2011
Catalunya tancarà el 2011 amb més Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que el 2010, encara que el volum de treballadors afectats és una mica inferior, després que l’any passat unes 61.000 persones passessin per processos
d’acomiadament o de reducció de plantilles. Tot i que encara falten les últimes dades oficials del mes de novembre i desembre, la Generalitat ha autoritzat enguany un total de 2.583 ERO, que han posat la vida més difícil a 40.450
treballadors, mentre que l’administració n’ha rebutjat 35 més, que afectaven 377 treballadors.
Més ERO que en el 2010 Llegeix més »
Solidaritat internacional amb “La Galle”, empressonada des de fa deu anys entre Brasil i l’Argentina
Joni D.
El passat 27 d’octubre els noticiaris es feren reso de la condemna a cadena perpetua del Capità Alfredo Astiz i onze dels seus companys culpables del terrorisme d’Estat que assolà l’Argentina durant la darrera dictadura. Però aquest terrorisme no s’inicià amb el cop d’Estat de 1976, si no que havia pres forma sota el nom de Triple A o Aliança Anticomunista Argentina al voltant de López Rega, l’assessor de Perón, quan aquest vivia a Madrid. Malauradament el nom d’Alfredo Astiz ha marcat la vida de Karina Germano que continua pagant per la resistència de tota la seva família a les polítiquesd’extermini de l’extrema dreta argentina.
Campanya per l’alliberament de Karina Germano Llegeix més »
Qui busqui feina o recursos per anar tirant, sapigueu que teniu fins a final d’any per presentar-vos a la convocatòria que proposa la “Resolución 150/38241/2011, de 7 de noviembre, de la Dirección General de Relaciones Institucionales de la Defensa, por la que se convocan subvenciones, en régimen de concurrencia competitiva, para la promoción y difusión de la cultura de defensa y de la imagen de las Fuerzas Armadas, correspondientes al año 2012.”
Per si algú es pregunta quines activitats es poden fer per difondre i promocionar aquesta “cultura” la convocatòria del BOE dóna idees com cursos, seminaris, foros, projectes d’investigació, estudis sociològics, jornades, exposicions i, el més preocupant, “Actividades para impulsar y promover acciones en el ámbito escolar, no universitario (educación primaria y secundaria), en materia de educación y promoción, de los temas relacionados con la educación para la paz, la seguridad y la defensa, el patrimonio histórico y la historia militar”.
Si no teniu clar els temes i voleu anar a “tiro fijo” la mateixa convocatòria dona idees que estaran de moda l’any vinent dins del món militar. Temes tant “interessants” com el VIII centenari de la batalla de les Navas de Tolosa al 1612, la commemoració del naixement de Tinent General Manuel Gutiérrez Mellado, el centenari del establiment del Protectorat espanyol al Marroc o l’estratègia espanyola de seguretat.
A la caiguda del mur de Berlín el pensament lliberal va aprofitar per manifestar que les ideologies s’havien acabat, naturalment totes menys la dominant que es va convertir en el pensament únic. El capitalisme, sense cap oposició, va fomentar el pensament conservador per desenvolupar la seva política neoliberal i per donar poder il·limitat als anomenats mercats. Polítics, banquers i financers van agafar el timó del món per construir la seva aldea global revestida amb el seu pensament únic.
El resultat immediat d’aquest sistema fou l’auge del lliure mercat que havia d’estendre arreu del món la societat del benestar. Els filòsofs del pensament únic, a sou del capitalisme, van declarar que la història s’havia acabat i que la utopia havia deixat d’existir. A partir d’aquests moments manifestaven que l’única realitat era la que assenyalava el sistema capitalista: mercat lliure, oferta i comanda, així com els seus mals colaterals: deslocalització, acomiadament, atur, precarietat, etc.
El foment capitalista del desig va crear la necessitat del consum pel consum, però l’espiral del fals boom econòmic va esclatar la tardor de 2008 amb una crisi de grans conseqüències globals provocada pels sectors financers que va fer trontollar la societat de benestar. Aquesta crisi provocada per banquers, financers i polítics corruptes ha recaigut molt durament sobre els ciutadans més febles. Vázquez Montalbán ja havia manifestat, poc abans de morir, que la globalització: “…és com Robin Hood al revés. Ha aprés a robar els més pobres per donar-ho als més rics”.
El foc de Prometeu Llegeix més »
El sector financer obre una via directa amb el Gabinet del PP.
L’autor examina qui ha guanyat en les setmanes posteriors a la cimera de la UE. La banca ha mogut fitxa per a fer-se amb títols de deute públic.
El BCE posa l’aixovar en les noces de la UE i la banca Llegeix més »
La Secció Sindical de CGT al Metro de Barcelona considera el augment de les tarifes en el Transport Metropolità, un nou cop a les persones més desvalgudes d’aquesta societat.
El fet que els mateixos directius de TMB que han provocat un dèficit de més de 400 milions d’euros, siguin els que gestionaran les retallades del servei als ciutadans, l’augment de tarifes i les mesures laborables contra les plantilles de TMB, és garantia d’un fracàs absolut, ja que han estat ells els responsables de la greu situació de finançament del servei públic.
Es salva als mercats i no al clima. Així podríem resumir el que constata la 17ª Conferència de les Parts (COP 17) de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic de Durban, Sud-àfrica, celebrada del 28 de novembre al 10 de desembre.
La ràpida resposta que governs i institucions internacionals van donar a l’esclat de la crisi econòmica en 2008 rescatant bancs privats amb diners públics contrasta amb l’immobilisme enfront del canvi climàtic. Encara que això no ens hauria de sorprendre.
Més capitalisme verd. Un balanç de la Cimera del clima de Durban Llegeix més »
La direcció de Seat i el sindicat UGT van firmar la matinada del 21 de desembre un preacord sobre un nou conveni col·lectiu que reforma el sistema retributiu i la flexibilitat interna. CGT i CCOO no el van signar. A continuació el comunicat de la Secció Sindical de CGT criticant el preacord.
La CGT de Roca hem visitat als companys en lluita de Roca Maroc, ha estat tota una injecció d’ànim i moral per als treballadors en Vaga i per a nosaltres també. Després de 50 dies en vaga, tots pensaríem aquí que les ganes de lluitar podrien flaquejar, però això és tot el contrari en les seves consciències i les seves ganes.
La CGT visita als companys en lluita de Roca Marroc Llegeix més »
La Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara, CEAS-Sàhara vol fer públiques les seves valoracions davant el rebuig per part del Parlament Europeu de l’extensió de l’acord de pesca actual entre la UE i el Marroc.
Com venim denunciant des de fa anys, cap País del món reconeix cap sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental. No obstant això, els successius acords de pesca signats entre Brussel·les i Rabat pretenien atorgar al Marroc un control legal sobre les seves aigües territorials.
A pesar que el dret internacional obliga que la població saharaui es beneficiï directament dels ingressos que generen els seus recursos naturals, diferents organitzacions internacionals vénen denunciant que això no es compleix, atorgant-se a més beneficis econòmics i financers a la potència ocupant del territori. Tot això, sense tenir en compte una sobre-explotació insostenible des del punt de vista ecològic per als recursos i reserves naturals del banc de pesca saharaui.
La situació del SÀHARA OCCIDENTAL és la d’un territori amb una doble naturalesa jurídica internacional: d’una banda, és un Territori no autònom, pendent de descolonització (raó per la qual la seva situació és periòdicament discutida en la Comissió de Descolonització de l’Assemblea General), i per un altre, és un territori ocupat militarment pel Marroc.
Davant aquesta situació, i per sobre d’altres consideracions d’oportunitat econòmica de part de la flota pesquera espanyola, ha de prevaler el principi de “sobirania permanent sobre els recursos naturals”, entès com el dret dels pobles a usar els recursos naturals en els seus territoris i disposar d’ells en interès del desenvolupament i el benestar comú, establert per l’Assemblea General en la seva Resolució 1803 (XVII), de 13 de desembre de 1962 i posteriorment confirmat en els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ambdós de 16 de desembre de 1966.
En el cas concret que ens ocupa, i en relació amb la protecció dels recursos naturals del Sàhara Occidental, ja el 1970 -cinc anys abans del propi Dictamen del Tribunal Internacional de Justícia de 1975- l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 2711 (XXV), per la qual es va convidar a Espanya a respectar les resolucions sobre les activitats dels interessos econòmics estrangers que operen en “el Sàhara Espanyol”, i a la resta dels Estats a abstenir-se de fer inversions en el territori a fi d’avançar la posada en pràctica del dret d’autodeterminació.
Igualment, l’Assemblea General de les Nacions Unides, en la seva Resolució 50/33, de 6 de desembre de 1995, va establir una distinció entre les activitats econòmiques que perjudicaven als pobles dels Territoris no autònoms i les activitats empreses en el seu benefici afirmant “el valor de les inversions econòmiques estrangeres portades a terme en col·laboració amb els pobles dels Territoris no autònoms i conforme als seus desitjos amb la intenció d’aportar una contribució vàlida al desenvolupament socioeconòmic dels Territoris”.
Convé recordar en aquest sentit que és tan sols el Poble sotmès a dominació colonial el que ostenta la titularitat sobre els recursos naturals del Territori, mentre que actualment la majoria dels habitants del Sàhara Occidental són colons d’origen marroquí que, pel mateix, no gaudeixen de tals drets.
Sobre la base d’aquests i altres documents, i després de l’anàlisi de la jurisprudència del Tribunal Internacional de Justícia i de la pràctica dels Estats, Hans Corell, secretari general adjunt d’assumptes jurídics, va fer públiques les seves valoracions en resposta a la petició del Consell de Seguretat sobre la legalitat de la licitació i la signatura de contractes del Marroc amb empreses estrangeres per a l’exploració de recursos minerals en el Sàhara Occidental i va concloure que “…les activitats d’exploració i explotació, de seguir portant-se a terme sense atendre als interessos i desitjos del poble del Sahara Occidental, infringirien els principis jurídics internacionalment aplicables a les activitats relacionades amb els recursos minerals en els Territoris no autònoms”.
En definitiva, el territori del Sàhara Occidental posseïx, en virtut de la Carta de les Nacions Unides, una condició jurídica distinta i separada de la potència que l’ocupa, no podent considerar-se en cap cas part integrant del territori marroquí, pel que cap Estat, Empresa ni Organisme Multilateral pot legalment concertar acords amb El Marroc que directa o indirectament suposin reconèixer, o pugui interpretar-se com el reconeixement de la sobirania marroquina sobre el territori del Sàhara Occidental.
Si és especialment greu que la UE legitimi l’explotació il·legal dels recursos naturals del Sàhara Occidental és més greu encara que tal legitimació estigui liderada per l’Estat Espanyol que té una responsabilitat fonamental en la tragèdia que viu el Poble Saharaui. Espanya continua sent responsable legal i políticament. No obstant això, els diferents governs espanyols, lluny de complir amb les seves obligacions internacionals amb la població de la seva ex-colònia culminant l’últim procés de descolonització pendent del continent africà, i guiats per un utilitarisme contrari als valors de la pau i els drets humans, han privilegiat les relacions amb la dictadura alauí, representada per Mohamed VI.
Per tot això, CEAS-Sàhara vol expressar la seva satisfacció pel respecte a la legalitat internacional que suposa la no renovació d’un acord il·legal, clarament establert en contra dels interessos del poble del Sàhara Occidental, i de forma contundent expressar la denúncia clara de l’actitud reiteradament contrària al Dret Internacional de que han fet gala els europarlamentaris populars i socialistes atenent a interessos econòmics que mai poden ser considerats legítims si violen els drets humans, ni en el Sàhara Occidental ni en qualsevol altre lloc del planeta.
En la nostra opinió, el principi de la universalitat dels drets humans implica que la defensa d’aquests ha de transcendir les sensibilitats i identitats de tipus polític de cadascú i per descomptat situa als mateixos per sobre d’interessos econòmics i/o estratègics. Ningú amb un mínim de sensibilitat i sentit comú pot acceptar que mentre el govern marroquí rep milions d’euros a l’any per l’acord de pesca avui suspès, bona part de la població saharaui sobreviu en campaments de població refugiada o sota l’ocupació militar marroquina.
Aquests milions avui poden servir per a donar suport als pescadors espanyols avui perjudicats fins que la UE arribi a un acord respectuós amb el poble saharaui i la legalitat internacional. A la UE i al Govern espanyol els correspon estudiar ajudes per als vaixells afectats, fins que la Comissió Europea negociï un nou acord que resolgui els errors del que s’ha revocat i no contempli les aigües jurisdiccionals del Sàhara Occidental al sud del paral·lel 20º40′.
La pau, l’estabilitat i les perspectives d’integració i desenvolupament econòmics en el Magrib depenen en bona mesura de la prompta i justa solució del conflicte del Sàhara Occidental sobre la base de les resolucions internacionals. Espanya i la Unió Europea haurien d’afavorir tal desenvolupament, sempre en l’estricte respecte de la legalitat internacional i els drets humans. La Unió Europea, i el Govern espanyol sortit de les urnes el 20 de novembre ha de donar suport més activament una solució justa, duradora i que respecti el dret a l’autodeterminació del poble saharaui, a través d’un referèndum lliure perquè les i els saharauis decideixin lliurement el seu futur.
CEAS-Sáhara
19 desembre 2011
Comunicat CEAS-Sàhara: Un rebuig a l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental Llegeix més »
Segons la Teoria dels Sistemes una societat funciona com un organisme, responent a un seguit de lleis que, bàsicament, responen al principi de que el Tot és més que la suma de les Parts.
Un individuu, d’altra banda, també és un sistema, composat per infinitat de cèl·lules diverses, cadascuna amb la seva funció, contribuint entre totes a la supervivència de l’organisme però sense saber-ho, òbviament, perquè no poden veure més enllà de la funció concreta que realitzen, no poden abastar la complexitat del sistema que conformen. No obstant, tampoc ho necessiten. Només que cadascuna aporti el seu granet de sorra, el conjunt funciona.
“La Peli del Raval, històries de convivència intercultural” és un projecte innovador, col·lectiu i solidari en el qual els veïns/es del Raval de Barcelona han escrit i rodat dues pel·lícules. L’argument ha sortit dels rumors i estereotips sobre la diversitat cultural i de la rica i complexa convivència entre cultures del barri.
És un projecte del Col·lectiu Pasoapaso i es tracta de la primera pel·lícula col·lectiva, intergeneracional i intercultural del Raval.
A “La Peli del Raval” els integrants del Casal Jove Atlas, Casal dels Infants del Raval i veïns del barri del Raval s’atreveixen a explicar la seva història amb un to irònic, basant-se en diferents rumors que existeixen en la societat sobre la immigració, intentant transmetre un missatge clar: si bé tots els éssers humans som diferents, tenim necessitats i inquietuds que ens uneixen i, per a poder conviure, és indispensable el respecte i coneixement de l’altre. L’adaptació ha de ser recíproca.
(Vídeo) “La Peli del Raval, històries de convivència intercultural” Llegeix més »
“Persones privades del dret a la intimitat, a l’assistència jurídica, a la integritat moral i a la pròpia dignitat”, aquesta és la principal conclusió de l’Informe “CIE, Derechos Vulnerados” que ha estat elaborat i presentat el passat 18 de desembre a Màlaga per la xarxa euroafricana Migreurop. L’informe és fruit del treball realitzat durant l’any per l’organització dintre de la iniciativa Migreurop Espanya i que ha comptat amb la visita a quatre centres, concretament als de Màlaga, Algesires, Madrid i Barcelona.
Les conclusions del document evidencien que les persones que es troben internades en els CIE haurien d’estar en centres especials sense caràcter penitenciari i tenir millors condicions que els presos, ja que no han comès cap delicte, sinó una falta administrativa com és no tenir la documentació en regla. No obstant això, asseguren, “la realitat és que aquestes persones estan tancades en veritables presons amb condicions molt inferiors a les quals tenen en els centres penitenciaris i es troben privades de drets fonamentals tals com el dret a la intimitat, a l’assistència jurídica, a intèrpret, a la integritat moral, a la confidencialitat, i en alguns casos, com en el del CIE d’Algesires, al dret a la dignitat amb la pràctica del nu integral previ a l’ingrés en el centre”.
Les organitzacions membre de Migreurop recorden que els interns tenen únicament restringit per llei el seu dret ambulatori, pel que consideren “inacceptable” que se’ls privi de la resta. Per això, Migreurop reclama el tancament d’aquests centres, molts dels quals –centres de Màlaga i Algesires- no reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat.
Mentrestant es produeix el tancament, apunten, “és prioritària l’aprovació d’una llei orgànica que reguli el funcionament dels CIE, perquè no es produeixin més atropellaments als drets de les persones”, regulació que ha estat protegida ja per més de 40.000 signatures i 400 entitats en una recent campanya.
Les organitzacions van destacar altres qüestions no menys rellevants com l’escàs o nul control judicial d’aquests centres, les notables deficiències en sistemes d’evacuació i prevenció d’incendis, la designació dels interns per un número en lloc de per el seu nom i cognoms i l’absència de càmeres en part de les instal·lacions, que impedeixen fiscalitzar l’actuació dels funcionaris i prevenir activitats il·legals, denunciades en nombroses ocasions per les persones que han passat per aquestes instal·lacions.
Davant les evidències que planteja l’informe, les organitzacions sol·liciten que es prohibeixi la detenció de persones en llocs que no tinguin la consideració legal de CIE, com en el cas de Tarifa, l’accés regular de les organitzacions socials per a fiscalitzar el seu funcionament, la comunicació amb l’exterior a través de telèfons públics i mòbils de la seva propietat, una assistència mèdica i social independent, visites en condicions de dignitat i intimitat, mecanismes per a preveure maltractaments i transparència i control d’aquests centres per part de l’autoritat judicial.
En documents adjunts teniu l’informe sobre els Centres d’Internament d’Estrangers a l’Estat espanyol elaborat per Migreurop i un resum de l’informe.
LA GENERALITAT INCOMPLEIX EL CONVENI SIGNAT AMB EL PLA COMUNITARI ‘APROPEM-NOS’
Des de fa un temps, les retallades estan afectant a moltes entitats que desenvolupen projectes socials, a plans comunitaris i també a les prestacions socials que depenen directament de les Administracions.
A tall d’exemple:
Al barri de Sant Andreu hi ha un grup d’atenció a drogoaddictes que treballa des de fa 25 anys en la desintoxicació; la tasca que desenvolupava depenia de subvencions i, en tallar les administracions públiques la seva dotació econòmica, se l’han carregada.
A Sabadell, el Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants haurà de tancar per falta de suport financer de l’Ajuntament o, en el millor dels casos, s’haurà de repensar de tal manera que l’atenció integral a l’immigrant desaparegui.
El PIRMI o renda mínima d’inserció ha estat i és objecte de revisió per part de la Generalitat i pot comportar que moltes persones que la necessiten es quedin sense aquesta prestació social.
Manifest contra les retallades en projectes socials al barri de Poblenou (Bcn) Llegeix més »
Després de la manifestació que es va realitzar a Terrassa, el dia 05/12/2011 i en altres localitats (Cornellà, Lleida, Rubí, Manresa, Ripollet….) contra les retallades de les ajudes socials PIRMI, l’atur i les sancions decretades per les administracions i la injustícia, sobretot en un alt percentatge en el col·lectiu marroquí, atenent a la vulnerabilitat dels mateixos.
Som conscients de les magnituds i de la responsabilitat i la necessitat de condensar els esforços de tots, la unitat de la paraula i dels fets.
Fem una crida a totes les associacions i organitzacions, tots/es els interessats/des per a assistir a la reunió que se celebrarà a nivell de Catalunya el dissabte 31/12/2011.
Per a unir-nos i solidaritzar-nos amb les víctimes, organitzant una manifestació popular a Barcelona, per a atreure l’atenció pública i pressionar als governants per a trobar una solució justa i digna als afectats de les retallades socials.
Us demanem que assistiu a aquesta convocatòria, pel bé de tots de cara al futur.
NO A LA DISCRIMINACIÓ. SI A LA DIGNITAT I LA IGUALTAT
Lloc per trobar-nos: Plaça Catalunya de Barcelona enfront del Corte Inglés (després s’anirà a un local per fer la reunió).
El Govern de Catalunya ha presentat els seus comptes per al proper any, que segueixen amb les retallades, centrades de forma destacada en el salari dels funcionaris. A més, també volen imposar un euro de taxa per cada recepta mèdica que s’imprimeixi, cobrar als turistes una taxa, vendre patrimoni i pujar els impostos indirectes. Els directes no estoquen.
Convé recordar que a la dècada dels trenta la majoria de democràcies liberals van caure com castells de naips. La raó? L’absoluta incapacitat del sistema polític a l’hora de gestionar la crisi derivada del crash financer de 1929. La indiferència davant l’empobriment de milions de persones. L’aferrament a l’ortodòxia econòmica del capitalisme clàssic que condemnava una part de la població a la desocupació i la indigència.
Un exemple inquietant, l’alemany Heinrich Brüning. Canceller entre 1930 i 1932, protagonitzà una política de dures retallades pressupostàries per equilibrar els comptes públics i pagar el deute. Resultat? Una desocupació que passà de tres a sis milions, un aprofundiment de la recessió i un empobriment generalitzat entre les classes mitjanes, les mateixes que esdevingueren, mesos després de la seva caiguda, lesqui portaren Hitler al poder.
L’any 2012 comportarà l’inici del procés d’entrada del capital privat a l’ICS (una empresa pública que actualment té 40.000 treballadors) i la seva fragmentació diverses empreses, segons els plans del Govern de la Generalitat.
L’actual legislació és l’únic entrebanc legal que fins ara ha impedit que el govern pogués posar en marxa el seu pla per fragmentar l’Institut Català de la Salut (ICS) en una vintena d’empreses filials. Però això canviarà quan el Parlament de Catalunya aprovi a principis del 2012, segons preveu l’executiu, la llei d’agilitat i reestructuració de l’administració (una de les lleis en què es va dividir l’anomenada llei òmnibus). Aquesta norma inclou les modificacions necessàries a l’actual llei de l’ICS (aprovada l’any 2007 per unanimitat al parlament) per donar via lliure al desmembrament progressiu de l’entitat, que preveu, entre d’altres coses, que cada hospital es transformi en una empresa amb entitat jurídica pròpia. Tot i que el director gerent de l’ICS, Joaquim Casanovas, ha declarat que la llei impedirà que hi entri capital privat aliè i que seran entitats cent per cent públiques que funcionarien sota el paraigües de l’ICS, la porta a la privatització ja estarà oberta.
23/12/11 EL PUNT AVUI – Barcelona – Xavier Alegret
La multinacional italiana Piaggio, propietària de la marca catalana Derbi, es va comprometre ahir dia 22 amb el govern a donar continuïtat a la fàbrica de Derbi de Martorelles dins de l’activitat del grup, segons van explicar fonts de la conselleria d’Empresa i Ocupació. Aquest compromís, que s’ha d’acabar de concretar, es produeix nou mesos després que Piaggio anunciés la seva intenció de tancar la planta de Martorelles, i un mes i mig després que el comitè d’empresa denunciés que ho faria efectiu el juny del 2012, data en què s’acabava el calendari laboral.
Piaggio es compromet a continuar a Martorelles Llegeix més »
El dimecres dia 14-D de forma anònima (amb carta per correu convencional i sense remitent) se’ns va filtrar un informe encarregat per Parcs i Jardins a l’empresa Konsac-Group on s’estudia la possibilitat de privatització de la totalitat del servei de jardineria.
L’informe contempla tres possibilitats:
1ª.- Subrogació de tota la plantilla a una empresa privada.
2ª.- Subrogació separada en el temps de diferents segments de la plantilla.
3ª.- Amortització gradual i paulatina dels llocs de treball.
En l’esmentat informe es descriuen els pros i els contres de les tres possibilitats.
De la subrogació total de la plantilla, argumenten, estratègicament és la que té més avantatges, una vegada solucionats els problemes jurídics (canvi d’estatuts i del Conveni Col·lectiu).
De la subrogació per parts i temps la veuen més problemàtica al ser major el temps de conflicte, la qual cosa seria perjudicial per a la fi marcada.
L’amortització progressiva la cataloguen com el pla “B” però es queixen de la lentitud en la seva execució.
En resum aquest és l’informe que ens han filtrat i que sobre el qual l’ajuntament hauria d’aclarir si és veritable l’informe i si aquestes són les seves veritables intencions. Aquí teniu el link a l’informe complet, perquè vosaltres mateixos feu la vostra pròpia valoració:
http://sapb_cgt.pangea.org/local/docu.pdf
Més info:
www.publico.es/catalunya/413111/l-ajuntament-estudia-privatitzar-parcs-i-jardins
www.malesherbes.blogspot.com/2011/12/parcs-i-jardins-seis-anos-despues_17.html
Secció Sindical CGT Parcs i Jardins
Treballadors de Parcs i Jardins es concentren el 23 de desembre davant l’Ajuntament de Barcelona contra la privatització de l’Institut Municipal
Un centenar d’empleats del Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona han protestat aquest divendres 23 de desembre a la plaça de Sant Jaume enfront de l’Ajuntament perquè l’alcalde, Xavier Trias (CIU), no emprengui la privatització de l’institut.
Els treballadors han fet coincidir la protesta amb l’últim ple de l’any del consistori, i han cantat la nadala del ’25 de desembre’ amb una nova lletra contrària a la privatització, a més de portar pancartes com la de ‘Trias. CIU = acomiadaments en Parcs i Jardins’.
El comitè d’empresa ha criticat la situació de deterioració intencionada per a justificar la privatització de l’institut, i ha subratllat que el 2005 hi havia un 9% del pressupost externalitzat, i ara ja arriba al 30%.
El 14 de desembre li va arribar al comitè d’empresa un suposat esborrany d’informe de l’empresa Konsac Group sobri la possibilitat de privatitzar l’institut, i que va ser enviat per correu ordinari i sense remitents. L’informe, sobre la base d’una sol·licitud feta per la Direcció de l’institut i dades aportades per l’empresa, presenta tres opcions encaminades a la privatització, encara que a diferents velocitats, donant per bona la de subrogació total de l’institut a una empresa privada.
El tercer tinent d’alcalde i responsable d’Hàbitat Urbà i Medi ambient, Antoni Vives, ha convocat al comitè d’empresa el 29 de desembre, el que va en paral·lel a la negociació del conveni, que per al comitè ha passat a segon pla davant la possible privatització de l’institut.
Font: Agències
Incendiari informe “secret” sobre la continuïtat de Parcs i Jardins de Barcelona Llegeix més »
Aquest 28 de desembre, dia dels innocents, ja no ens creiem les mentides dels polítics. Per això, sota el lema “Hem perdut la innocència!”, s’han convocat diverses accions indignades que tindran lloc durant tot el dia: al matí, a Barcelona, hi haurà performances i accions descentralitzades en els barris, i a les 19h hi haurà un taller de llufesa Plaça Catalunya .
Barcelona: Convocatòria 28D, hem perdut la innocència! Llegeix més »
