CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Els treballadors de l’Hospital de Sant Joan de Reus accepten en referèndum les retallades

Les negociacions entre el Comitè d’Empresa i la direcció de l’Hospital de Sant Joan de Reus estan arribant a la seva fi. Els 1.140 treballadors del centre sanitari han votat majoritàriament aquest dimecres 14 de desembre a favor d’acceptar la proposta d’acord entre l’empresa i la majoria del comitè, que suposa una retallada de prop de 7 milions d’euros en la seva massa salarial, entre 2011 i 2012.

Com ha passat en altres hospitals, la Direcció ha condicionat i coaccionat a la plantilla amb l’amenaça de presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) si el resultat del referèndum era negatiu, o sigui, contrari a la proposta de retallades feta per l’empresa. El comitè d’empresa calculava que l’ERO podria afectar un 10% de la plantilla, és a dir, a més d’un centenar de persones.

Els treballadors de l’Hospital de Sant Joan de Reus accepten en referèndum les retallades Llegeix més »

Més de 2.000 funcionaris de la demarcació de Tarragona surten al carrer per rebutjar la retallada de salaris i condicions laborals

Uns 2.200 treballadors de la funció pública, segons la Guàrdia Urbana, i uns 5.000, segons els sindicats, s’han manifestat aquest dimecres 14 de desembre a la tarda pels carrers de Tarragona, convocats per tots els sindicats de la funció pública, per protestar contra unes retallades que afectaran tant a la part salarial com a les condicions laborals dels treballadors públicsde la Generalitat.

Més de 2.000 funcionaris de la demarcació de Tarragona surten al carrer per rebutjar la retallada de salaris i condicions laborals Llegeix més »

El Pius Hospital de Valls anuncia un ERO de 114 treballadors

El Pius Hospital de Valls ha anunciat que presentarà un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà 114 treballadors, el que representa una cinquena part de la plantilla del Pius, on hi treballen 580 professionals. Direcció i comitè d’empresa no s’han posat d’acord en les mesures a prendre per rebaixar els 7,7 milions d’euros d’endeutament que arrossega l’hospital. El president del Consell d’Administració i alcalde de la ciutat, Albert Batet, ja havia advertit els representants sindicals que, si no acceptaven les mesures, l’ERO tiraria endavant. Després de setmanes de converses, i sense haver arribat a cap acord, l’hospital ha comunicat que es veu “abocat” a presentar un ERO en les pròximes setmanes.

El Pius Hospital de Valls anuncia un ERO de 114 treballadors Llegeix més »

Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona es tanquen la nit del 14 al 15 de desembre contra les retallades

El comitè d’empresa del personal docent i investigador (PDI) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) protesta la nit del dimecres en el rectorat perquè creu que es preparen acomiadaments i més càrrega docent. El comitè d’empresa ha acordat tancar-se la nit del dimecres en el rectorat per a exigir a l’equip de govern que no promogui unilateralment mesures que retallaran la plantilla docent de la UAB i afectaran greument a les seves condicions de treball.

Els representants dels docents i investigadors es temen el pitjor després de veure un document de treball que circula entre els responsables dels departaments en el qual es preveu com mesures per a aprimar el pressupost un augment de la càrrega docent del personal de 100 hores a l’any (passaria de 560 a 660 hores), així com una rebaixa de la despesa en “personal estructural”, que interpreten com acomiadaments per al pròxim curs.

Els sindicats del comitè d’empresa (CC OO, UGT, CSIF i CGT) no han tingut accés al document de treball, mentre que si s’ha enviat a caps de departament. El document encara ha de passar diversos filtres. Està previst que sigui sotmès a aprovació per part de la Comissió d’Economia del consell de govern del centre i per part del consell de govern. Fins a gener no s’espera que sigui aprovat definitivament. Però el text ja ha fet que els sindicats que estaven negociant amb el centre les retallades s’hagin aixecat de la taula i preparin el tancament en el rectorat.

Un esborrany de la Direcció parla d’augmentar 100 hores a l’any la càrrega docent per professor El primer esborrany, sobre el qual la UAB encara està treballant, desgrana les mesures amb les quals pretén aprimar les despeses de personal 11 milions, un objectiu que el centre es va marcar ja fa mesos, després que en el curs present totes les universitats hagin vist reduït un 16% els mitjans que els transfereix la Generalitat. En el cas de la retallada en el capítol de personal de la UAB, 6,8 milions del total sortiran de professors i personal investigació. I 1,5 milions s’estalviaran a través d’una “reducció de despeses en places estructurals”, que passa per augmentar les hores docents als professors.

Els sindicats interpreten que aquesta reducció es tradueix en acomiadaments de professors no funcionaris, encara que en el text solament es parla de “reducció de despesa”. Segons la proposta inicial, la Universitat Autònoma de Barcelona vol estalviar 3,5 milions d’euros suprimint “recursos provisionals de reforç”, és a dir, professors per a reforçar matèries o cobrir llocs per permisos sense sous. Altres 200.000 euros sortiran de reduir els reforços per baixes per maternitat o malaltia, i 1,6 milions de baixar-los el sou als “associats estructurals” i als professors emèrits (els primers són professors que no tenen una plaça fixa i que normalment tenen un currículum professional i no acadèmic; els segons, són professors que ja podrien estar jubilats). A més, 1,5 milions d’euros es retallaran per la “reducció de despesa en places estructurals”.

Com les justifica la UAB? Segons l’informe amb la proposta, s’augmenten les hores docents per professor. Fins a ara, estaven fixades en 550 hores per plaça. Si ascendeixen a 660 hores, i es recompta el nombre de professors estructurals per departament, en alguns, sobra personal. Per exemple, en el departament de medicina, hi ha una “plantilla estructural homologada” el 2010 de 97,6 persones, tenint en compte que la càrrega docent de cada professor és de 560 hores, a més de la seva dedicació a investigació i màsters. Si es puja la càrrega docent a cada professor fins a 660 hores, és suficient amb 81,1 professors i, per tant, sobren 16,6 persones. En total, proposen estalviar en aquest departament 21.000 euros en 2012. Amb el mateix sistema, li sobren a filologia catalana 20,6 professors i a matemàtiques 14,6. En total, la Universitat creu que pujant la càrrega docent sobren 279 professors. Curiosament, alguns departaments tenen dèficit de personal. Falten en total 44 docents. Però el document no indica que es vagi a acomiadar a 279 persones. El que diu és el que s’estalviarà per departament. Així doncs, en el departament de geologia, on sobren 9,4 docents, el centre vol estalviar 73.000 euros. El cost mig per professor és de 39.420.

No serà l’única protesta universitària: aquest dijous dia 15 hi haurà diverses activitats en la universitat contra les retallades, similars a les que es van realitzar al novembre, encara que sense convocatòria de vaga.

Font: Diari El País i Secció Sindical CGT UAB

Teniu adjunt el document que la Secció Sindical de CGT ha adreçat als membres de la Comissió d’Economia i del Consell de Govern. Recull un conjunt de propostes de CGT alternatives a les mesures de xoc i als acomiadents massius de companyes i companysque vol executar l’Equip de Govern.

Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona es tanquen la nit del 14 al 15 de desembre contra les retallades Llegeix més »

A Catalunya quasi un de cada quatre menors de 16 anys està en risc de pobresa.

La pobresa infantil com a procés: l’espiral de la pobresa.

Arran del fort i continuat impacte de la crisi econòmica, la pobresa ha augmentat a Catalunya durant els darrers anys. La últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) demostren un augment d’ 1,5% de la taxa de risc de pobresa el 2010, respecte l’any anterior. Amb l’agreujament de la situació econòmica, cada vegada s’ha fet més evident un fenomen que amenaça la cohesió social del país i que està desbordant ja les capacitats de suport social que presten l’administració, les entitats del tercer sector o les pròpies xarxes familiars. Aquest marcat increment, però, comporta també l’augment d’altres fenòmens que deriven d’aquesta situació però que resten més invisibles. És el cas de la pobresa infantil, que actualment ja afecta a quasi 1 de cada 4 infants catalans., Com que no es tracta d’un fet tan evident, cal prendre encara més consciència de què signifiquen uns índexs tan elevats de pobresa infantil, quines són les seves formes i quines són i en seran les previsibles conseqüènciesen un futur a mig i llarg termini.

A Catalunya quasi un de cada quatre menors de 16 anys està en risc de pobresa. Llegeix més »

Convocatòria de concentració per protestar contra el Pla de Viabilitat Econòmica de la UPC

El proper dia 16 de Desembre es presenta al Consell de Govern per la seva aprovació el Pla de Viabilitat Econòmica 2011-2014 que no només amenaça greument el funcionament de la universitat si no que representa la major agressió en contra dels treballadors i treballadores i de les seves condicions de treball.

Aquest pla no ha estat negociat en cap moment amb els representants dels treballadors i treballadores.

Convocatòria de concentració per protestar contra el Pla de Viabilitat Econòmica de la UPC Llegeix més »

2.000 manifestants denuncien la persecució del 15-M davant d’un Palau de Justícia fortificat

JESÚS RODRÍGUEZ | 13/12/2011 – Setmanari Directa

Més de 2.000 persones s’han aplegat aquest 13 de desembre a Barcelona a la manifestació de rebuig al procés judicial que instrueix l’Audiència Nacional espanyola contra una vintena d’indignades del 15-M de Barcelona. La marxa ha sortit des de la plaça de Catalunya, ben aprop de la pista de gel instal·lada a petició de l’alcalde Xavier Trias. Una gran pancarta amb el lema “De la indignació a l’acció” i una altra on s’hi llegia “Si ens toquen a una, ens toquen a totes” obrien la protesta. Una furgoneta amb megafonia difonia crits contra les institucions de l’Estat, en especial dirigits cap el conseller Felip Puig i el president de la Generalitat Artur Mas. La mobilització ha circulat pels laterals de la plaça de Catalunya per després dirigir-se a través del carrer Fontanella fins a la Via Laietana. Al llarg del recorregut han fet nombroses pintades reivindicatives i han enganxat cartells a façanes de bancs, immobiliàries, centres comercials i institucions públiques, com ara la seu del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ubicada prop de la plaça Urquinaona.

2.000 manifestants denuncien la persecució del 15-M davant d’un Palau de Justícia fortificat Llegeix més »

Fracàs a la Cimera sobre el Canvi Climàtic de Durban

Després de dues setmanes de negociacions i dos dies més de pròrroga per manca d’acords entre els països assistents, la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP17) que ha tingut lloc a Durban (Sud-àfrica), es pot qualificar de gran fracàs, ja que, no s’ha arribat a un acord pel qual s’adquireixi un compromís real pel que fa a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, de manera que Durban no suposa un avanç del ja establert en el Tractat de Kyoto. Les grans potències contaminants han preferit defensar els beneficis del lobby dels combustibles fòssils en detriment de l’interèsdel conjunt de la humanitat.

Fracàs a la Cimera sobre el Canvi Climàtic de Durban Llegeix més »

Ha sortit el número 134 de la revista “Catalunya” (Desembre 2011)

El número 134 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

– Editorial:

Cal plantar cara a les retallades de CiU

– Reportatge:

De la crisi del deute a l’ajustament (2)

– Treball-economia:

Els mercats acaben amb la democràcia… fins i tot amb la formal

Cop d’estat tecnòcrata (deudòcrata)

La lluita és al carrer i en les empreses, no al parlament

Vaga a les universitats públiques el 17N

Repartir el treball genera ocupació

Vaga a la sanitat pública catalana el 18N

El Tercer Acord Interprofessional de Catalunya incorpora la flexibilitat total en els convenis

A Catalunya es defrauden 16.000 milions d’euros anuals

Les agències d’avaluació i l’economia espanyola

Nomenaments irregulars a la Diputació de Barcelona. CGT presenta una denúncia a l’Oficina Antifrau

Contra la privatització d‘ATLL, els acomiadaments i la mala gestió, i en favor d’una gestió transparent i pública

Les decisions polítiques en l’ERO de Mútua de Terrassa

Segueix el classisme a l’Àrea Metropolitana de Barcelona: Càrrecs que acumulen càrrecs…

La CGT demana que s’anul·li el programa “Escola per l’Èxit”

Una nova secció sobre temes jurídics

– La Tramuntana:

Tema del mes: Catalunya inverteix menys en sanitat que la resta de l’Estat o la UE

Entrevista central: Xus Núñez, PAS de la Universitat de Barcelona, i Paloma de Lacalle, treballadora de l’Hospital de Bellvitge: “Cal la implicació real de tothom en la lluita contra les retallades”

12-N a Madrid en defensa dels serveis públics

Solidaritat Josep Garganté

CGT es concentra a les oficines principals de Bancs i Caixes de Barcelona

Contra l’ERO a Ficosa Electronics

– Sense fronteres / Social:

Solidaritat amb els sindicalistes de Roca-Maroc

Persones que fan roba en situacions d’esclavitud: La moda de l’explotació laboral

Campanya per l’alliberament de Karina Germano

Pel Desmuntatge del cas 4F

Per la no-violència contra les dones

Que no ens expliquin contes. El patriarcat mata

Articles d’opinió de Pep Cara i Toni Àlvarez

– Dinamita de cervell:

Goldman Sachs: curiosos bombers piròmans

Ocupem el futur

Esprivatitza la política?

Ha sortit el número 134 de la revista “Catalunya” (Desembre 2011) Llegeix més »

Cartell 14D Tarragona

Dimecres 14 de desembre a les 18.30h, manifestació a Tarragona contra les retallades i en defensa de la funció pública

Dimecres 14 de desembre a les 18.30h, Tarragona acollirà, partint de la Imperial Tarraco, una manifestació en contra de les retallades i en defensa de la funció pública i, per tant, dels serveis públics.

Els sindicats ANPE, ASPEPC-SPS, CATAC, CATAC-CTS, CCOO, CGT, CSIF, UGT i USTEC-STEs han convocat per aquest 14 de desembre una manifestació contra les retallades socials i laborals que vol imposar el Govern de la Generalitat als treballadors públics. A la concentració hi assistiran representants de l’administració, l’ensenyament i la sanitat.

S’iniciarà a la plaça Imperial Tàrraco, continuarà per la Rambla Nova i finalitzarà al carrer de Sant Francesc, davant de la delegació del Govern de la Generalitat.

Dimecres 14 de desembre a les 18.30h, manifestació a Tarragona contra les retallades i en defensa de la funció pública Llegeix més »

Manifestació a Lleida el 14 de desembre, contra les retallades i en defensa dels serveis públics

La Federació Intercomarcal de Lleida de la CGT us convoquem a la concentració i la manifestació posterior que tindrà lloc el DIMECRES dia 14 DE DESEMBRE a les 18:00 hores, a la Plaça Ricard Vinyes.

El motiu de la mobilització és CONTRA LES RETALLADES I PER LA DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS.

És molt important la vostra participació, per tal de deixar molt clar quina és la nostra postura davant la retallada de drets que està patint la classe treballadora. Per aquest motiu us animem a participar activament i fer extensiva la crida a totes les persones que vulguin afegir-se.

Manifestació a Lleida el 14 de desembre, contra les retallades i en defensa dels serveis públics Llegeix més »

39a. concentració a l’Hospital de Bellvitge el 14 de desembre

CONCENTRACIÓ DIMECRES 14 DE DESEMBRE A LES 13 HORES A L’HOSPITAL DE BELLVITGE

Serà la 39 concentració que realitzem tallant la Gran Via a l’altura de l’Hospital de Bellvitge.

S’executen TANCAMENTS DEFINITIUS DE DIVERSES UNITATS.

La Precarietat laboral, els acomiadaments de treballadors/es i el deteriorament de la qualitat assistencial a l’Hospital de Bellvitge continuen augmentant en una progressió de la qual desconeixem el seu límit. Com a regal Nadalenc 4 Fisioterapeutes seran acomiadats a finals d’aquest mes, o el que ve a ser el mateix: els seus contractes no seran renovats després d’haver format part de la plantilla de l’Hospital durant anys.

39a. concentració a l’Hospital de Bellvitge el 14 de desembre Llegeix més »

Manifest en defensa del patrimoni verd de la ciutat de Barcelona

Els parcs i jardins de Barcelona componen un patrimoni ciutadà irrenunciable, herència de diverses generacions de barcelonins i barcelonines i fruit de molts anys de reivindicacions veïnals i de l’esforç pel manteniment d’aquests espais per part de la plantilla de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins. El govern municipal ha de ser garant d’aquest patrimoni, amb l’objectiu d’ampliar-lo i millorar-lo, mai per especular i afavorir interessos privats a través de la seva gestió.

Manifest en defensa del patrimoni verd de la ciutat de Barcelona Llegeix més »

Una nova Europa?

En aquestes dates, la classe política europea ens ha amenaçat a tota la població
amb un nou tractat que redefineixi a la Unió Europea. El Pacte Fiscal subscrit pels països de la UE, amb excepció del Regne Unit, aboca els més de 500 milions de persones que habitem la UE27 a una situació insuportable en condicionsde vida, de treball i de qualitat mediambiental.

Una nova Europa? Llegeix més »

Concentració per un treball digne!

L’atur ha superat els cinc milions i seguirà creixent com a conseqüència de la recessió econòmica provocada per les polítiques d’ajustaments i retallades a Catalunya, Espanya i la Unió Europea. El 70% de les persones en atur esgotaran les prestacions a partir del març de l’any vinent. Més d’1 milió i mig de ciutadans/es sense feina no tenen ingressos. En més de 1,4 milions de llars tots els seus membres estan en atur.

Concentració per un treball digne! Llegeix més »

Cartell manifestació 19-años-sin-Pedro-asesinado-por-un-policia-en-hospitalet

19è aniversari de l’assassinat de Pedro Álvarez: manifestació el 15 de desembre a Barcelona

Dinou anys d’impunitat per a l’assassí de Pedro Álvarez

XAVI MARTÍ – 09/12/2011 – Setmanari Directa

Una vegada més, la manifestació del 15 de desembre recordarà al jove que va rebre un tret mortal al cap. El policia que va disparar l’arma encara resta en llibertat.

Pedro Álvarez va rebre un tret mortal al cap el dia 15 de desembre de l’any 1992. El jove va morir en presència de la seva companya sentimental a l’avinguda Catalunya de l’Hospitalet de Llobregat. Yolanda, durant la roda de reconeixement, va identificar el policia que va disparar l’arma. Dinou anys després, però, l’assassí de Pedro Álvarez encara no ha pagat pel seu delicte i gaudeix de llibertat.

19è aniversari de l’assassinat de Pedro Álvarez: manifestació el 15 de desembre a Barcelona Llegeix més »

Concentració-cassolada a Reus el 15 de desembre contra la visita d’Artur Mas

El dijous 15 de desembre està previst que visiti la ciutat de Reus Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya i un dels principals responsables de les retallades que el seu govern està portant a terme a nivell de sanitat, educació, serveis públics i drets laborals. Ha estat convidat per la Cambra de Comerç de Reus a participar en els actes del seu 125è aniversari, en concret en el sopar commemoratiu de lliurament dels premis Cambra Reus, que es portarà a terme a la nau principal de l’antiga fàbrica de Vermuts Rofes, entre els carrers Sant Vicenç i Josep Anselm Clavé, en ple centre de la ciutat, a 100 metresde la Plaça Llibertat.

Concentració-cassolada a Reus el 15 de desembre contra la visita d’Artur Mas Llegeix més »

Nous articles d’Alfons Quintà sobre Josep Prat, un dels responsables de les retallades sanitàries a Catalunya

El periodista Alfons Quintà segueix aportant informació sobre Josep Prat, un dels principals responsables de les retallades a la sanitat pública catalana, el poder que acumula, els interessos que el mouen,… en dos nous articles publicatsal Diari de Girona.

Nous articles d’Alfons Quintà sobre Josep Prat, un dels responsables de les retallades sanitàries a Catalunya Llegeix més »

El cop d’estat de Goldman Sachs a Europa

La situació político-econòmica a Europa és ja insostenible. Assistim impassibles al traspàs de poders a Itàlia i Grècia. Els mitjans de comunicació passen de puntetes sobre el fons de l’assumpte, i independentment de l’antipatia que els seus dirigent despertaven en amplis sectors de la població, en la pràctica aquest canvi suposa reemplaçar als “democràticament” triats per uns altres, els anomenats “tecnòcrates”, que ni van ser triats pel poble, ni els resulten si més no familiars.

Si el sistema democràtic actual es trobava ja de per si mateix en un estat deplorable, i a pesar que es presumeixi que totes les garanties parlamentàries han estat respectades, això constitueix tècnicament un cop d’estat encobert en el qual els beneficiaris són els mercats i les seves estratègies especulatives salvatges.

Ho desgrano, perquè quedi clar:

Sabeu qui són Lucas Papademos (actual dirigent grec després de la dimissió de Papandreu) i Mariano Monti (ara al capdavant del govern italià)?

Sabeu qui és Mario Draghi (actual president del Banc Central Europeu)?

Sabeu el que és Goldman Sachs?

Us ho explico:

Goldman Sachs: és un dels majors bancs d’inversió mundial i co-responsable directe, junta a altres entitatscom l’agència de qualificació Moody’s

El cop d’estat de Goldman Sachs a Europa Llegeix més »

La insubmissió bancària i el dret a rebel·lió. Una invitació a la desobediència civil massiva.

El passat 23 de novembre, ens assabentàvem per la premsa que la fiscalia de l’estat havia realitzat una petició de 8 anys de presó en relació a l’acció d’insubmissió bancària, feta pública per mi el 17 de setembre de 2008 amb la publicació Crisi (Veure: www.podem.cat/)

És important aclarir que aquesta és l’única novetat que ha transcendit en relació al meu procés penal. He pogut confirmar que la fase del judici oral no ha començat i que encara no té una previsió de dates.

La informació del dia 23 va seguir a una altra informació d’un judici civil amb el BBVA en el qual em vaig presentar el 18 de novembre (comunicat d’aquest tema a: www.enricduran.cat/node/6571), però aquest no té res que veure amb el procés penal. Així doncs a pesar que algunes persones malinterpretaren que s’havia iniciat el meu judici penal, vull aclarir que no és així i tranquil·litzar a totes en aquest sentit.

El segon motiu i motiu principal d’aquest comunicat és explicar-vos a tots els amics, amigues, companyes, companys, a tots i totes les que s’han inquietat per les novetats del meu procés judicial, quin és el meu punt de vista sobre l’estratègia a seguir de cara que ho pugueu tenir en compte a partir d’ara.

Per a començar vull recordar que en la meva declaració del 17 de setembre del 2008, ja deia “no penso que el sistema judicial estigui legitimat per a jutjar-me”. Des de llavors han passat moltíssimes coses que m’han fet reafirmar de manera absoluta aquesta posició:

La falta de resposta judicial davant la “desaparició” especulativa de bilions d’euros del món financer, que ha comportat conseqüències gravíssimes per a la població.

La reforma de la constitució espanyola, de setembre de 2011, per a beneficiar als bancs al posar com “prioritat absoluta” el pagament del deute públic, que ni tan sols ha estat consultada a la ciutadania.

Les gravíssimes retallades sanitàries a Catalunya que han matat ja a unes quantes ciutadanes i han retallat el valor de la vida de totes les persones.

El recent indult del banquer del Banc Santander, Alfredo Saenz, coincidint amb els favors bancaris d’aquest banc cap al PSOE i els seus dirigents

– “Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és el més sagrat dels drets i el més indispensable dels nostres deures”

Penso que qui no és mereixedor del meu dipòsit de sobirania, tampoc té legitimitat per a acusar-me o jutjar-me, obviant el conflicte existent entre les classes dominants i les classes populars. Una fiscalia de l’estat que s’inhibeix mentre banquers i polítics conspiren contra el poble, no té cap legitimitat per a acusar-me de res, ni per a demanar cap pena per una acció política com la meva.

Les lleis en que es basen les meves acusacions no tenen cap validesa mentre s’utilitzin en benefici dels de dalt i en contra de les classes populars. Precisament la meva acció antibancària va ser un acte de recuperació i justícia social, per a reequilibrar, encara que de manera molt petita, una part de les injustícies que cometen els que ostenten el poder. La meva acció forma part de la lluita política per a l’alliberament per part del poble del domini i l’opressió de les classes dominants i qualsevol lectura que amagui aquest fet és parcial i manipuladora.

A tots aquells amics i amigues que es preocupen per que pugui anar a a la presó, a aquelles companyes que s’imaginen que estaré sofrint pensant en aquesta possibilitat, vull que sapigueu que no és així, que estic animat i il·lusionat com sempre amb el que pugui passar i sobretot amb el que podem ser capaces de fer.

En la publicació Crisi ja vaig dir: “Si l’estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tots i totes ho vegin mantenint una persona com jo en la presó”. La presó és una possibilitat per a la meva, és cert, com ho era des del mateix moment que vaig decidir iniciar la insubmissió bancària, com ho era quan vaig fer pública l’acció i com ho era, i es va convertir durant dos mesos en realitat, quan vaig tornar a l’activitat pública el 16 de març de 2009. És que si tornés a la presó, es tancarien algunes portes però s’obririen altres oportunitats.

El poder té molta resistència a dur-nos a la presó per accions polítiques de desobediència civil, perquè sap que és una forta pèrdua de la seva legitimitat i que se li pot girar en contra. Diferents moments de la història ens han demostrat que l’empresonament d’activistes socials pot ser l’inici de l’èxit de les finalitats per les quals lluitem. Sense anar més lluny, mereix la pena fer memòria sobre el paper que va tenir l’empresonament d’insubmisos al servei militar en l’eliminació del servei militar obligatori. El febrer de 1989 cinquanta-set joves es van declarar insubmisos al Servei Militar Obligatori. Des de llavors i fins al 2001, data que es va abolir la mili, 1670 desobedients van passar per la presó (Font: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3529)

Hi ha gent que es pregunta com pot donar-me suport. Més que donar una resposta el que proposo és canviar la pregunta. “Si véns a ajudar-me estàs perdent el temps. Però si véns perquè sents que la teva llibertat està lligada a la meva… llavors treballem juntes. Que et sembla doncs aquesta pregunta: Com podem treballar juntes? Penso que el teu temps és massa valuós perquè ho perdis difonent textos, recollint signatures o participant en concentracions per la meva absolució. Aquest tipus d’accions corren el risc de fer-nos pensar que la resposta està en els polítics quan sabem que no és així: la resposta la tenim nosaltres.

No penso motivar cap campanya de suport per a impedir que jo vagi a la presó, el que em motiva és que cada vegada siguem més les que passem a l’acció. Jo mateix si pogués, ho tornaria a fer. Tal com en el passat vaig realitzar aquella acció d’insubmissió bancària, en el futur seguiré fent tot el que estigui al meu abast, per molt que m’arrisqui de nou a ser detingut. 1,2,3, 1000 insubmises, volem. Només estenent la desobediència tenim possibilitats reals de canviar el món. Per això amb algunes companyes vam començar la iniciativa “Exercim el dret de rebel·lió” el passat mes de setembre. Ja allà declarem la falta de legitimitat de les institucions gestores de l’estat, en el context del cop d’estat financer, que significa l’actual Constitució. Mitjançant el manifest que va donar origen a aquesta iniciativa anem facilitant el contacte entre persones que es comprometin amb la insubmissió a l’estat i la desobediència a totes aquelles lleis i a totes les polítiques que considerem injustes.

És en el marc d’aquesta iniciativa de Dret de rebel·lió que vull emmarcar la resposta política davant un hipotètic judici a la insubmissió bancària. Per això, en lloc d’adherir-te a cap manifest per la meva absolució et convido a conèixer el nostre manifest www.derechoderebelion.net i en el cas que puguis assumir un compromís personal de desobediència civil, et pots sumar a les 540 persones que estan adherides en l’actualitat. La del Dret de Rebel·lió no és solament una proposta de desobediència civil coordinada, sinó que a més, és una estratègia d’acció que vol aprofundir en una visió del món compromesa amb l’autogestió i la construcció d’alternatives al capitalisme.

Per això ja en el manifest cridem a la resistència fiscal total en l’estat, per a redirigir els impostos cap a l’autogestió fiscal de les assemblees populars locals, sorgides en moltes poblacions arran del 15-M i en alguns casos vinculades a dia d’avui a una cooperativa integral. Les assemblees locals, que tracten de ser cada vegada assemblees més populars, i les cooperatives integrals que es estan construint dia a dia, són alguns dels exponents de les alternatives autogestionàries al sistema actual, exemples molt més mereixedors del dipòsit de la sobirania popular de les persones que com jo participem diàriament en la política des dels moviments assemblearis que no les institucions de l’estat espanyol o de la Generalitat de Catalunya.

Si us voleu organitzar en un col·lectiu, participar en les assemblees locals, crear un grup de treball local del dret de rebel·lió, o ajuntar-vos amb gent de la vostra zona per a participar en una cooperativa integral, poden ser algunes de les millors maneres de col·laborar.

– “Prefereixo una llibertat perillosa que una servitud tranquil·la”

Es que parlar de l’extensió de la desobediència, dels riscos de les detencions i de la presó ens remet a les nostres pors i inseguretats; però també sé per experiència que la vivència de la llibertat entesa com la coherència entre pensament i acció, genera un sentiment de benestar que 1000 barrots no poden bloquejar. Ara mateix no és la misèria, ni la presó, ni la policia, qui ens ha de fer por, qui ens ha de fer por és la pròpia por, perquè és l’únic que realment ens separa del empoderament que necessitem per a recuperar el control de les nostres vides i de la nostra societat.

Així doncs company, et demano que superis les teves pors, que deixis de lloar a qui donem la cara per a donar-la amb nosaltres. A la teva manera també pots fer alguna cosa més i cada vegada tindràs al teu voltant més persones que et puguin acompanyar en aquest camí. I companya, si ja estàs desobeint, no t’amaguis, reconeix públicament el teu compromís rebel i comparteix amb el teu entorn la teva experiència de dignitat. Així farem que es socialitzi la valentia i que cap persona rebel es torni a sentir sola. Martin Luther King va dir fa més de 40 anys “Hauríem de penedir-nos en aquesta generació, no tant de les males accions de la gent perversa, com del pasmós silenci de la gent bona”.

No podem deixar que la història es repeteixi amb la nostra generació. Una banda de criminals de les finances ha segrestat el poc que podia haver de democràtic en els estats i està portant a terme un pla premeditat per a retallar els nostres drets socials, només per a augmentar els seus beneficis. Aquesta situació s’afegeix a les gravíssimes crisis ecològiques, energètiques, alimentàries, socials i de valors que acompanyen el declivi del sistema capitalista.

Tenim la sort de ser la generació més informada de la història. Hem après que som milions de persones amatents a actuar. Ara no hi ha excuses. No hi ha suficient amb la indignació i només el compromís que vagi acompanyat d’una actitud d’insubmissió respecte al poder polític-financer, podrà dur-nos a aconseguir els nostres objectius. No hi ha seguretat a curt termini que pugui ser excusa, per a deixar el compromís social per a després.

Amb el suport mutu ens ajudarem en les dificultats; des de l’autogestió podem solucionar els problemes de veïns i veïnes, molt millor de com ho està fent l’estat. Sortir al carrer fins a esgotar-nos no és suficient, necessitem que deixis d’obeir, que deixis de manar, que deixis de pagar la hipoteca, que deixis de pagar els teus impostos a l’estat i ho facis directament al poble, que deixis de comprar en multinacionals, que deixis d’acceptar discriminacions de qualsevol tipus. Siguin quines siguin les teves cadenes, trenca-les. Tots i totes ens podem ajuntar per a convertir les nostres vides en una insubmissió col·lectiva al poder i en una construcció conjunta de la societat que portem dintre.

El moment és ara! Juntes ho podem tot!

Enric Duran explica de què va el seu judici a laTele.cat:

* Enric Duran és un activista social anticapitalista

La insubmissió bancària i el dret a rebel·lió. Una invitació a la desobediència civil massiva. Llegeix més »

“Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer Guardia”, un llibre de William Archer

Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer Guardia

William Archer

Tusquets Editores. 2010

El 13 d’octubre de 1909 era afusellat a Barcelona Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog, lliurepensador i fundador del moviment de renovació pedagògica conegut com Escola Moderna. Aviat, la notícia d’aquesta execució, dictada en gran mesura com represàlia per la recent insurrecció de la Setmana Tràgica de Barcelona, es va difondre entre els cercles esquerrans europeus. L’assassinat de Ferrer Guàrdia, condemnat per un tribunal militar en un procés despreciable en el qual tornaven a aliar-se el fanatisme catòlic-clerical i la repressió militar.

Pocs mesos després arribava a Barcelona el periodista William Archer. La revista per a la qual treballava li havia encarregat esbrinar de primera mà les circumstàncies que van conduir a aquest procés. Archer va visitar els escenaris de la vida de Ferrer i Guàrdia, es va entrevistar amb qui el van conèixer bé i es va embardissar en el pensament, l’obra i tot tipus de documents relatius a l’autor de L’Escola Moderna, per a reflectir-los magistralment en aquestes pàgines. Reconstrueix així mateix la insurrecció barcelonina contra la lleva militar de juliol de 1909, la subsegüent vaga general i l’assalt i la crema de convents; desemmascara les presses processals del judici a Ferrer i Guàrdia i ofereix una emotiva crònica de les seves últimes hores abans de l’execució. Aquest relat de la intolerància i l’estupidesa polítiques, d’una actualitat esglaiadora, és una important obra de periodisme d’investigació.

William Archer Perth (1856-1924) va estudiar en la Universitat d’Edimburg, on es va llicenciar en Lletres en 1876. Va exercir de crític teatral en diverses publicacions angleses, i a Londres no va trigar en convertir-se en un dels més influents crítics literaris. Archer no oculta la seva creixent simpatia cap a un personatge la vida i mort del qual tan bé va saber relatar en un llibre que manté tot el seu interèsi vigència.

“Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer Guardia”, un llibre de William Archer Llegeix més »

eRyN: Llibres electrònics divergents

Es tracta de proporcionar llibres originals en edició digital o ebook ( per a lectors electrònics), de descàrrega gratuïta, amb llicències Creative Commons o de domini públic, i en els formats usuals de ebook: epub, mobi i pdf (pantalles de 6 polzades).

Inaugurem doncs un nova línia editorial de RojoyNegro.info: eRyN

Els criteris per a l’edició són inicialment els següents:

1. Les obres seran de qualsevol gènere o trans-gènere literari.

eRyN: Llibres electrònics divergents Llegeix més »