Ecologistes en Acció lamenta profundament els resultats de la cimera sobre canvi climàtic a Durban, que sotmet els principis de justícia i els drets humans als interessos econòmics i comercials dominants.
La Cimera de Durban elimina la justícia i crea un “apartheid climàtic” Llegeix més »
El passat 23 de novembre, ens assabentàvem per la premsa que la fiscalia de l’estat havia realitzat una petició de 8 anys de presó en relació a l’acció d’insubmissió bancària, feta pública per mi el 17 de setembre de 2008 amb la publicació Crisi (Veure: www.podem.cat/)
És important aclarir que aquesta és l’única novetat que ha transcendit en relació al meu procés penal. He pogut confirmar que la fase del judici oral no ha començat i que encara no té una previsió de dates.
La informació del dia 23 va seguir a una altra informació d’un judici civil amb el BBVA en el qual em vaig presentar el 18 de novembre (comunicat d’aquest tema a: www.enricduran.cat/node/6571), però aquest no té res que veure amb el procés penal. Així doncs a pesar que algunes persones malinterpretaren que s’havia iniciat el meu judici penal, vull aclarir que no és així i tranquil·litzar a totes en aquest sentit.
El segon motiu i motiu principal d’aquest comunicat és explicar-vos a tots els amics, amigues, companyes, companys, a tots i totes les que s’han inquietat per les novetats del meu procés judicial, quin és el meu punt de vista sobre l’estratègia a seguir de cara que ho pugueu tenir en compte a partir d’ara.
Per a començar vull recordar que en la meva declaració del 17 de setembre del 2008, ja deia “no penso que el sistema judicial estigui legitimat per a jutjar-me”. Des de llavors han passat moltíssimes coses que m’han fet reafirmar de manera absoluta aquesta posició:
La falta de resposta judicial davant la “desaparició” especulativa de bilions d’euros del món financer, que ha comportat conseqüències gravíssimes per a la població.
La reforma de la constitució espanyola, de setembre de 2011, per a beneficiar als bancs al posar com “prioritat absoluta” el pagament del deute públic, que ni tan sols ha estat consultada a la ciutadania.
Les gravíssimes retallades sanitàries a Catalunya que han matat ja a unes quantes ciutadanes i han retallat el valor de la vida de totes les persones.
El recent indult del banquer del Banc Santander, Alfredo Saenz, coincidint amb els favors bancaris d’aquest banc cap al PSOE i els seus dirigents
– “Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és el més sagrat dels drets i el més indispensable dels nostres deures”
Penso que qui no és mereixedor del meu dipòsit de sobirania, tampoc té legitimitat per a acusar-me o jutjar-me, obviant el conflicte existent entre les classes dominants i les classes populars. Una fiscalia de l’estat que s’inhibeix mentre banquers i polítics conspiren contra el poble, no té cap legitimitat per a acusar-me de res, ni per a demanar cap pena per una acció política com la meva.
Les lleis en que es basen les meves acusacions no tenen cap validesa mentre s’utilitzin en benefici dels de dalt i en contra de les classes populars. Precisament la meva acció antibancària va ser un acte de recuperació i justícia social, per a reequilibrar, encara que de manera molt petita, una part de les injustícies que cometen els que ostenten el poder. La meva acció forma part de la lluita política per a l’alliberament per part del poble del domini i l’opressió de les classes dominants i qualsevol lectura que amagui aquest fet és parcial i manipuladora.
A tots aquells amics i amigues que es preocupen per que pugui anar a a la presó, a aquelles companyes que s’imaginen que estaré sofrint pensant en aquesta possibilitat, vull que sapigueu que no és així, que estic animat i il·lusionat com sempre amb el que pugui passar i sobretot amb el que podem ser capaces de fer.
En la publicació Crisi ja vaig dir: “Si l’estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tots i totes ho vegin mantenint una persona com jo en la presó”. La presó és una possibilitat per a la meva, és cert, com ho era des del mateix moment que vaig decidir iniciar la insubmissió bancària, com ho era quan vaig fer pública l’acció i com ho era, i es va convertir durant dos mesos en realitat, quan vaig tornar a l’activitat pública el 16 de març de 2009. És que si tornés a la presó, es tancarien algunes portes però s’obririen altres oportunitats.
El poder té molta resistència a dur-nos a la presó per accions polítiques de desobediència civil, perquè sap que és una forta pèrdua de la seva legitimitat i que se li pot girar en contra. Diferents moments de la història ens han demostrat que l’empresonament d’activistes socials pot ser l’inici de l’èxit de les finalitats per les quals lluitem. Sense anar més lluny, mereix la pena fer memòria sobre el paper que va tenir l’empresonament d’insubmisos al servei militar en l’eliminació del servei militar obligatori. El febrer de 1989 cinquanta-set joves es van declarar insubmisos al Servei Militar Obligatori. Des de llavors i fins al 2001, data que es va abolir la mili, 1670 desobedients van passar per la presó (Font: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3529)
Hi ha gent que es pregunta com pot donar-me suport. Més que donar una resposta el que proposo és canviar la pregunta. “Si véns a ajudar-me estàs perdent el temps. Però si véns perquè sents que la teva llibertat està lligada a la meva… llavors treballem juntes. Que et sembla doncs aquesta pregunta: Com podem treballar juntes? Penso que el teu temps és massa valuós perquè ho perdis difonent textos, recollint signatures o participant en concentracions per la meva absolució. Aquest tipus d’accions corren el risc de fer-nos pensar que la resposta està en els polítics quan sabem que no és així: la resposta la tenim nosaltres.
No penso motivar cap campanya de suport per a impedir que jo vagi a la presó, el que em motiva és que cada vegada siguem més les que passem a l’acció. Jo mateix si pogués, ho tornaria a fer. Tal com en el passat vaig realitzar aquella acció d’insubmissió bancària, en el futur seguiré fent tot el que estigui al meu abast, per molt que m’arrisqui de nou a ser detingut. 1,2,3, 1000 insubmises, volem. Només estenent la desobediència tenim possibilitats reals de canviar el món. Per això amb algunes companyes vam començar la iniciativa “Exercim el dret de rebel·lió” el passat mes de setembre. Ja allà declarem la falta de legitimitat de les institucions gestores de l’estat, en el context del cop d’estat financer, que significa l’actual Constitució. Mitjançant el manifest que va donar origen a aquesta iniciativa anem facilitant el contacte entre persones que es comprometin amb la insubmissió a l’estat i la desobediència a totes aquelles lleis i a totes les polítiques que considerem injustes.
És en el marc d’aquesta iniciativa de Dret de rebel·lió que vull emmarcar la resposta política davant un hipotètic judici a la insubmissió bancària. Per això, en lloc d’adherir-te a cap manifest per la meva absolució et convido a conèixer el nostre manifest www.derechoderebelion.net i en el cas que puguis assumir un compromís personal de desobediència civil, et pots sumar a les 540 persones que estan adherides en l’actualitat. La del Dret de Rebel·lió no és solament una proposta de desobediència civil coordinada, sinó que a més, és una estratègia d’acció que vol aprofundir en una visió del món compromesa amb l’autogestió i la construcció d’alternatives al capitalisme.
Per això ja en el manifest cridem a la resistència fiscal total en l’estat, per a redirigir els impostos cap a l’autogestió fiscal de les assemblees populars locals, sorgides en moltes poblacions arran del 15-M i en alguns casos vinculades a dia d’avui a una cooperativa integral. Les assemblees locals, que tracten de ser cada vegada assemblees més populars, i les cooperatives integrals que es estan construint dia a dia, són alguns dels exponents de les alternatives autogestionàries al sistema actual, exemples molt més mereixedors del dipòsit de la sobirania popular de les persones que com jo participem diàriament en la política des dels moviments assemblearis que no les institucions de l’estat espanyol o de la Generalitat de Catalunya.
Si us voleu organitzar en un col·lectiu, participar en les assemblees locals, crear un grup de treball local del dret de rebel·lió, o ajuntar-vos amb gent de la vostra zona per a participar en una cooperativa integral, poden ser algunes de les millors maneres de col·laborar.
– “Prefereixo una llibertat perillosa que una servitud tranquil·la”
Es que parlar de l’extensió de la desobediència, dels riscos de les detencions i de la presó ens remet a les nostres pors i inseguretats; però també sé per experiència que la vivència de la llibertat entesa com la coherència entre pensament i acció, genera un sentiment de benestar que 1000 barrots no poden bloquejar. Ara mateix no és la misèria, ni la presó, ni la policia, qui ens ha de fer por, qui ens ha de fer por és la pròpia por, perquè és l’únic que realment ens separa del empoderament que necessitem per a recuperar el control de les nostres vides i de la nostra societat.
Així doncs company, et demano que superis les teves pors, que deixis de lloar a qui donem la cara per a donar-la amb nosaltres. A la teva manera també pots fer alguna cosa més i cada vegada tindràs al teu voltant més persones que et puguin acompanyar en aquest camí. I companya, si ja estàs desobeint, no t’amaguis, reconeix públicament el teu compromís rebel i comparteix amb el teu entorn la teva experiència de dignitat. Així farem que es socialitzi la valentia i que cap persona rebel es torni a sentir sola. Martin Luther King va dir fa més de 40 anys “Hauríem de penedir-nos en aquesta generació, no tant de les males accions de la gent perversa, com del pasmós silenci de la gent bona”.
No podem deixar que la història es repeteixi amb la nostra generació. Una banda de criminals de les finances ha segrestat el poc que podia haver de democràtic en els estats i està portant a terme un pla premeditat per a retallar els nostres drets socials, només per a augmentar els seus beneficis. Aquesta situació s’afegeix a les gravíssimes crisis ecològiques, energètiques, alimentàries, socials i de valors que acompanyen el declivi del sistema capitalista.
Tenim la sort de ser la generació més informada de la història. Hem après que som milions de persones amatents a actuar. Ara no hi ha excuses. No hi ha suficient amb la indignació i només el compromís que vagi acompanyat d’una actitud d’insubmissió respecte al poder polític-financer, podrà dur-nos a aconseguir els nostres objectius. No hi ha seguretat a curt termini que pugui ser excusa, per a deixar el compromís social per a després.
Amb el suport mutu ens ajudarem en les dificultats; des de l’autogestió podem solucionar els problemes de veïns i veïnes, molt millor de com ho està fent l’estat. Sortir al carrer fins a esgotar-nos no és suficient, necessitem que deixis d’obeir, que deixis de manar, que deixis de pagar la hipoteca, que deixis de pagar els teus impostos a l’estat i ho facis directament al poble, que deixis de comprar en multinacionals, que deixis d’acceptar discriminacions de qualsevol tipus. Siguin quines siguin les teves cadenes, trenca-les. Tots i totes ens podem ajuntar per a convertir les nostres vides en una insubmissió col·lectiva al poder i en una construcció conjunta de la societat que portem dintre.
El moment és ara! Juntes ho podem tot!
Enric Duran explica de què va el seu judici a laTele.cat:
* Enric Duran és un activista social anticapitalista
Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer Guardia
William Archer
Tusquets Editores. 2010
El 13 d’octubre de 1909 era afusellat a Barcelona Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog, lliurepensador i fundador del moviment de renovació pedagògica conegut com Escola Moderna. Aviat, la notícia d’aquesta execució, dictada en gran mesura com represàlia per la recent insurrecció de la Setmana Tràgica de Barcelona, es va difondre entre els cercles esquerrans europeus. L’assassinat de Ferrer Guàrdia, condemnat per un tribunal militar en un procés despreciable en el qual tornaven a aliar-se el fanatisme catòlic-clerical i la repressió militar.
Pocs mesos després arribava a Barcelona el periodista William Archer. La revista per a la qual treballava li havia encarregat esbrinar de primera mà les circumstàncies que van conduir a aquest procés. Archer va visitar els escenaris de la vida de Ferrer i Guàrdia, es va entrevistar amb qui el van conèixer bé i es va embardissar en el pensament, l’obra i tot tipus de documents relatius a l’autor de L’Escola Moderna, per a reflectir-los magistralment en aquestes pàgines. Reconstrueix així mateix la insurrecció barcelonina contra la lleva militar de juliol de 1909, la subsegüent vaga general i l’assalt i la crema de convents; desemmascara les presses processals del judici a Ferrer i Guàrdia i ofereix una emotiva crònica de les seves últimes hores abans de l’execució. Aquest relat de la intolerància i l’estupidesa polítiques, d’una actualitat esglaiadora, és una important obra de periodisme d’investigació.
William Archer Perth (1856-1924) va estudiar en la Universitat d’Edimburg, on es va llicenciar en Lletres en 1876. Va exercir de crític teatral en diverses publicacions angleses, i a Londres no va trigar en convertir-se en un dels més influents crítics literaris. Archer no oculta la seva creixent simpatia cap a un personatge la vida i mort del qual tan bé va saber relatar en un llibre que manté tot el seu interèsi vigència.
“Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer Guardia”, un llibre de William Archer Llegeix més »
Es tracta de proporcionar llibres originals en edició digital o ebook ( per a lectors electrònics), de descàrrega gratuïta, amb llicències Creative Commons o de domini públic, i en els formats usuals de ebook: epub, mobi i pdf (pantalles de 6 polzades).
Inaugurem doncs un nova línia editorial de RojoyNegro.info: eRyN
Els criteris per a l’edició són inicialment els següents:
1. Les obres seran de qualsevol gènere o trans-gènere literari.
eRyN: Llibres electrònics divergents Llegeix més »
Els 59.536 nous aturats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació al novembre situen l’atur registrat a 4.420.462 persones, una xifra mai abans aconseguida en la història d’Espanya.
Moviment laboral registrat i afiliació a la seguretat social – novembre 2011. Llegeix més »
El Ministeri de Treball ha donat la raó a CGT sobre l’ERO de Sertel. L’empresa no tenia cap causa econòmica, organitzativa o productiva per realitzar els acomiadaments dels seus treballadors i treballadores encara que hagi perdut el contracte de Adif. CGT porta defensant durant molt de temps que, en el sector del Telemàrqueting, la pèrdua d’un client no justifica dur a terme un acomiadament col·lectiu, demostrant-se que no cal entrar a signar acords d’ERO com porten fent CCOO i UGT en el sector (CATSA, UNISON, BOUNCOPY) sinó que la prioritat ha de ser defensar l’ocupació i no acceptar ni un sol acomiadament.
Tombat l’ERO a SERTEL Llegeix més »
El 30 de novembre es va produir la primera trobada de govern i sindicats a la Mesa de la Funció Pública. En aquesta reunió es va avançar la “proposta” de mesures del govern, que com ja podeu imaginar van encaminades a incrementar les retallades en les nostres condicions laborals (retribucions incloses) La inconcreció d’alguns punts amaga però que el desenvolupament serà pitjor. Les “negociacions” es van trencar perquè el govern va dir que no negocia sota la pressió de la mobilització –per la dels funcionaris de presons de la Model-; però es suposa que nosaltres sí hem de negociar sota la pressió de les retallades que ja aplica el Govern sense ni discutir
-com l’hora més de treball, nomenaments del dilluns…-
A continuació, un recull de “propostes de mesures”, algunes de les quals ja les coneixíem fa dies a través de la premsa.
El Sindicat Federal de Correos i Telègrafs de la Confederació General del Treball (CGT) informa als usuaris del Servei Públic de Correos de la declaració de vaga que per als dies 5 i 7 de desembre ha convocat.
Els motius pels quals aquest Sindicat ha convocat vaga són els següents:
1 .- la negociació de la retirada d’expedients disciplinaris i readmissió dels treballadors/es acomiadats/es.
Com ja vam anunciar en anteriors comunicats CGT ha aprovat en el seu últim Ple de Seccions Sindicals, vagues al desembre a ADIF i RENFE-Operadora exigint:
– La signatura del Contracte Programa amb la Generalitat de Catalunya, on es garanteixi que Renfe-Operadora continuarà sent l’operador durant els propers anys.
CGT aprova vagues al desembre a ADIF i RENFE-Operadora. Llegeix més »
El 14 de desembre l’Audiència Nacional es trasllada a Catalunya. Tots els protagonistes que estan intentant criminalitzar el moviment 15M1, abanderats pel sindicat feixista Manos Limpias i seguits pel jutge Eloy Velasco i la fiscal Teresa Sandoval, vénen a prendre declaració als diputats2 del Parlament denunciants pels fets ocorregutsel 15 de juny.
Aturem l’Audiència, 13 i 14 desembre. Llegeix més »
On ho havíem deixat? Ah, sí!: el membre de la Mesa Nacional del PSC Francesc Narváez que és reclamat per l’ÀMB en comissió de servei de l’Ajuntament de Barcelona i se li atorga un subgrup més alt que el de l’entitat d’origen i el nivell més alt possible. Un grup C amb despatx i butlla per anar i venir.
Us havíem dit que la comissió de servei era només fins el 31 de desembre… i ara sabem perquè. Dins el pressupost general per al 2012 hi ha la relació de càrrecs directius i les seves retribucions. Tranquils, les retribucions no han augmentat, només el número de directius. En concret, hi ha un nou Delegat del Pla Metropolita de Mobilitat Urbana (76.182,40 € anuals), la qual cosa fa augmentar l’increment del personal directiu de l’ÀMB respecte les tres entitats de les quals prové fins al 19,7%. Visca les retallades!
Un “nou” Delegat del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana Llegeix més »
El divendres 2 de desembre l’Equip de Govern s’ha reunit amb els directors/es dels departaments i centres adscrits a la Universitat Autònoma de Barcelona per a notificar-los les retallades en PDI. A grans trets, i segons hem pogut saber des de CGT, se’ls ha comunicat que el curs vinent se suprimien els recursos de reforç i substitució i, a part, a molts departaments retallades en places estructurals. En definitiva, l’Equip de Govern ha seguit una fulla de ruta que fa temps que ha traçat i l’ha comunicada als caps de departament abans de fer-la extensible als agents socials que només dos dies abans s’havien reunit amb els mateixos vicerectors.
Treguem-nos la vena dels ulls. Llegeix més »
A totes les Federacions, Sindicats i Seccions Sindicats
Conferència de Delegats/des
“Darrera Reforma de la Negociació Col.lectiva”
Dijous 15 de desembre, de 10 h a 14 h.
Conferència de Delegats/des: Darrera Reforma de la Negociació Col·lectiva Llegeix més »
Quan mai passa res; quan la crisi desenvolupa les seves etapes d’acord al previst; quan la política exerceix el seu joc amb exasperant normalitat, desenvolupant una degradant cadena de mesures antisocials com les úniques possibles i en benefici de la ciutadania; quan el conjunt de la societat ens adeqüem al paper que ens atorguen, en l’atur, en la precarietat, en el infratreball, en l’ocupació estable i amb dret a hores extres, en aquest miserable, en definitiva, treballar i consumir segons uns altres ens dicten; quan s’està instal·lant una normalitat cada dia més ignominiosa de la qual tots formem part; gairebé de cop i volta , el 15M ve a ser una irrupció i es converteix en esdeveniment, com si, després de tant temps, passés alguna cosa.
És cert que durant aquest temps hem vingut fent, més o menys, “el que hem pogut”, però és igualment cert que hem pogut poc. El que veníem fent, tant CGT com altres organitzacions sindicals i socials, venia quedant dintre del que de nosaltres cabia esperar-se i també reduït al que, sent el que som, de nosaltres era esperable, sense aconseguir un major entroncament amb la societat, sense assolir fer aflorar els seus malestars i, per tant, sense aconseguir trencar la normalitat o, encara pitjor, entrant a formar part d’ella.
Era, fos la que fos la seva intencionalitat, una espècie d’encasellament de cada qui en el seu paper, passant tot a formar part d’aquesta realitat total, òbvia, que imposava les seves dinàmiques sense traves. Res d’això que fèiem era banal. Però no servia. De cop i volta, o no tan de cop i volta, el 15 M sorgeix com una cosa nova i diferent, amb aquest aire fresc i ingenu de l’espontaneïtat; aflora un malestar contra l’estat de les coses, com si la realitat pogués canviar-se i ser una altra.
És aquest caràcter espontani el que ho converteix en una irrupció inesperada, capaç de trencar la realitat, de dir-la, de qüestionar-la i desemmascarar-la. El que apareixia com obvi i necessari, deixa de ser-ho. El 15M queda fora del que semblava capaç d’integrar-ho tot, és una altra realitat, que, quedant fora i sent una altra, posa de manifest, i en qüestió, la realitat existent. El 15M té una cosa del que sempre hem volgut que es donés i buscat provocar.
El 15M ha aconseguit ja assoliments importants: la seva mateixa presència, l’ocupació de l’espai públic, la denúncia i posada en qüestió de l’existent, la generació d’un nosaltres fins a avui inexistent, la propagació bastant estesa de simpaties i adhesions… són resultats valuosos que obren una porta en una situació de tancament i foscor que semblava inexpugnable. Assoliments importants que encara “no han aconseguit res”. Té encara tot el treball per davant, moltes voluntats que sumar i, sobretot, tota la realitat per canviar, una realitat molt dura imposada i mantinguda per uns poders enormement forts.
Molt múscul haurà de desenvolupar el 15M per a poder arribar al que són els seus objectius, o si més no una part substancial dels mateixos. Alhora, encara que ha cobert etapes i superat proves, manté totes les incògnites i incerteses d’un moviment nou i d’encara poc recorregut. Beneïdes incerteses enfront de les certeses en les que estàvem instal·lats. Totes les anàlisis crítiques que puguem i hem de fer, per res posen en qüestió el punt de partida que el 15M és el millor, si no l’única cosa, que ha succeït des de molt temps enrere, i que té molt a veure amb el que sempre hem volgut que succeís i el que hem buscat, i esperem que contribuït a provocar.
Aquí està, és nostre en la mesura que sempre hem treballat perquè alguna cosa així succeís, i, sobretot, nosaltres som d’ell en la mesura que som de, i per a, la realitat. És una porta que s’obre, en una realitat que semblava opaca i impenetrable. Tenim, també, molt que aprendre del 15M. D’una banda, aquesta necessitat de no caure en la rutina que sempre aguaita a organitzacions més establertes, aquesta necessitat de mantenir-nos en permanent recerca i intent per rejovenir tot el que diem i fem, sense deixar-los caure en “el que cal dir i el que cal fer”, reinventant-nos sempre, convertint-nos, també nosaltres, en imprevisibles.
D’altra banda, que el que importa és el que succeeix, sent molt secundari qui ho protagonitza i/o rendibilitza, mantenint a l’organització en el que és, un mitjà, tot l’important que es vulgui, però que mai ha de convertir-se en finalitat ni supeditar-la. El 15M, per exemple, ha construït una realitat més àmplia i, almenys conjunturalment, més útil, generant un “nosaltres” més difús però més potent que aquells en els quals veníem movent-nos. Integrar-nos en aquest nou “nosaltres” sense reserva ni conservadorisme, aportant tot el bagatge adquirit en la nostra marxa, però sense pretendre marcar aquesta aportació, és la nostra tasca. Res hem de reservar-nos ni de què protegir-nos. De res serveix la marca, excepte, quan serveix, d’instrument. De res serviria tenir una CGT un poc més implantada en una realitat decididament més hostil, en la qual cada dia serem menys operatius. Per sobre de tot ens devem a la realitat.
Aquesta supeditació a la realitat, deixant l’organització en el seu caràcter de mitjà, bolcada sense reserves cap a l’exterior i aquesta necessitat de buscar noves i millors vies i formes d’actuació, sent una necessitat sempre, ho és molt més en un moment com l’actual. És cert que hi ha una tendència a veure qualsevol moment present amb caràcter d’excepcionalitat, com decisori i cruïlla, i és cert que tots ho són per la seva pròpia condició. Però alguns ho són en major mesura.
L’actual crisi té unes connotacions que la fan de major envergadura que les crisis cícliques viscudes anteriorment; no és previsible una recuperació que ens dugui a noves etapes de bonança, el previsible és un enduriment de la situació actual que ens aboqui a un escenari diferent. Per això l’atac del poder ve sent tan aferrissat. També per això requereix de nosaltres el ple desenvolupament de les nostres capacitats d’actuació, el buidatge en la realitat sense cap reserva conservadora.
El 15M és avui la nostra aposta. Encara que el seu futur sigui incert el nostre interès està que es desenvolupi i vagi tan lluny com sigui possible. Conèixer les seves limitacions no pot convertir-nos en endevins del seu fracàs sinó en els seus impulsors més encertats. És dubtós que pugui obtenir assoliments substancials, per a això segurament seran necessaris moviments més arrelats socialment i més estesos en l’entorn internacional. També segurament, per la seva pròpia naturalesa, no és un moviment que vagi a tenir un desenvolupament lineal i mantingut sinó que pot anar tenint sorgiments distints i discontinus. Però això no resta importància a cadascuna d’aquestes emanacions i en concret a la seva expressió actual.
El 15M és la que ara tenim i la nostra tasca és enfortir-lo i impulsar el seu efecte contagi. En bona mesura, d’ella, del que ara siguem capaces de fer, dependran els futurs moviments similars que puguin sorgir posteriorment, i esperem que també en depengui el futur de la nostra societat.
* Libre Pensamiento és una revista trimestral de debat i reflexió de la CGT
El 15-M i el que som Llegeix més »
Dissabte 17 de desembre a les 18h a la plaça Mossen Clapés, Barcelona (Metro L1 Torras i Bages)
Successives onades especulatives han arrasat Barcelona en el darrer quart de segle. Una rere l’altre, hem sofert les Olimpíades, les places dures (encimentades pels Molins, Nadal i companyia), el 22@, el Fòrum de les Cultures i l’arribada de l’AVE (tren de luxe per connectar capitals). Sant Andreu no ha escapat a l’epidèmia. La macroestació de la Sagrera i els seus “vials” (com el que s’havia de fer al lloc on estava el CSO El Palomar i no es va fer mai) han posat Sant Andreu al punt de mira de l’especulació. Els cinemes Lauren, la Maquinista, l’Heron City i el Corte Inglés en són algunes de les conseqüències.
La febre del totxo ha expulsat a moltes persones que no han pogut assumir l’increment del cost de la vivenda; un 1160% des de l’any 1984. Abans, la vivenda era el 10% del pressupost familiar, avui s’enfila més amunt del 40%. Molta gent s’ha quedat sense casa.
Accions de suport a la Charo, acomiadada per l’empresa Nidec.
Dimecres 7 de desembre:
a les 09.30 h CONCENTRACIÓ de suport en la conciliació al carrer Alvareda 24, Barcelona
Dijous 15 de desembre:
a les 12.15h. CONCENTRACIÓ davant del Consolat de Japó a Barcelona (Avinguda Diagonal 662)
a les 17.00 h. MANIFESTACIÓ amb inici davant de l’Ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda per fer una marxa fins a les portesde Nidec.
Manifestació el 15 de desembre en suport a la Charo, acomiadada per Nidec Llegeix més »
El pròxim 18 de Desembre serà el dia internacional dels immigrants, en aquest marc volem realitzar una Jornada de lluita pels drets de les persones migrants i contra els Centres d’Internament per Estrangers.
Volem que aquest dia pugui ser una mobilització conjunta i comuna. Sentim la necessitat de reflexionar col.lectivament entorn als conflictes derivats de polítiques d’estrangeria que criminalitzen a les persones migrants i que restringeixen el seu accés a serveis, recursos, .. a la dignitat.
Dilluns 5 de desembre 2011
Manifestació a Terrassa
Per la dignitat i contra les retallades en el PIRMI i la prestació d’atur
Tots i totes a plaça Catalunya de Can Anglada a les 9h30 del matí
Convoca: Plataforma d’afectades per les retallades de les prestacions de d’atur i les ajudes
Us passem l’enllaç al video-entrevista que s’inscriu dintre del treball que Noelia Pérez ha realitzat per l’exposició “Obrero ejemplar” a la Nauestruch de Sabadell i que ha realitzat al company Garganté, on es parla del seu judici:
http://vimeo.com/32228740
Aquí la web de Noelia Pérez i el seu treball:
www.liaperez.com/index.php?/fotografia/laigua-de-la-dutxa-despres-del-curro/
I la web de la sala Nauestruch:
www.lestruch.cat/nauestruch/#nauestruch111
Més informació sobre el judici contra el company de CGT Autobusos de Barcelona Josep Garganté, previst per al 23 de febrer de 2011, a:
http://garganteabsolucio.wordpress.com/
Grup de Suport
Video-entrevista sobre el judici del company Josep Garganté Llegeix més »
Els treballadors del Sanatori Villablanca, del grup Pere Mata, situat a l’autovia de Bellisens, entre Reus i Vila-seca, s’han concentrat el 2 de desembre per segona vegada a les portes del centre (la primera va ser dilluns passat) a les 16 h. per protestar per l’actitud de l’empresa davant l’actual procés de negociació col·lectiva, que vol implantar un nou calendari de torns i horarisque afectarien de forma molt negativa a la plantilla del centre.
El 30 de novembre va ser acomiadat el company Paco de l’empresa Begudes del Garraf i Penedès (BEGIPSA) que es dedica al repartiment de begudes i altres. L’empresa al·lega baix rendiment, no obstant això li reconeix la improcedència de l’acomiadament amb els 45 dies per any.
Els motius veritables són els de sempre, a l’agost comencen a moure’s
El dissabte 17 de desembre d’11h a 13h als locals la CGT de Girona (Av. Sant Narcís nº 28 Ent 1-2) us convoquem a la 2a. sessió del curs 2011-12 de l’ATENEU 19 de JULIOL de la CGT.
Amb el següent tema:
La PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA. L’EXEMPLE de l’ESCOLA LLIURE PAIDEIA
Aquesta sessió anirà a càrrec del nostre company Marc (Educador Social) i membre d’ASSACS (Assemblea de Treballadors i Treballadores d’Acció Social) i d’en Francesc i la Marina pedagog/a i també membres d’ASSACS. Alhora ens parlaran del projecte PAIDEIA, es tracta d’una escola extremenya que porta 35 anys educant nois/esmitjançant la pedagogia llibertària.
CGT ha estat participant des de fa uns mesos en la creació una plataforma en línia per a la mobilització ciutadana que facilitarà eines telemàtiques de participació en la vida política. Es tracta de la Plataforma oiga.me
Aquesta iniciativa, promoguda per l’associació aLabs, pretén llançar peticions que siguin signades per milers de persones (per exemple, contra les retallades en educació i sanitat) però, a més, amb un clic, tu i tots els que participin podreu enviar mails directament als responsables d’aquestes polítiques…
CGT a “oiga.me”, un lobby ciutadà contra els poderosos Llegeix més »
Que ve, que ve … El nou Conveni! o no?, o no serà tan nou?. CCOO i UGT han tornat a obrir les portes de bat a bat al mercadeig, després de les convocatòries de Vaga al maig i juny amb lemes com ACE: Anem a per vosaltres / es … No només no s’ha avançat ni un sol mil·límetre en les reivindicacions dels treballadors / es, mésaviat al contrari.
Telemàrqueting: Que ve, que ve … El nou Conveni! o no? Llegeix més »
El 30 de novembre de 2011 la CGT va convocar una concentració davant les instal·lacions de l’empresa Aigües del Ter Llobregat a Sant Joan Despí.
La finalitat d’aquesta protesta era fer arribar als membres del Consell d’administració d’ATLL, que el proppassat dimecres celebraven l’habitual reunió mensual i per la qual cobren unes suculentes dietes, la total i absoluta oposició a la privatització de l’empresa, els acomiadaments i la mala gestió i en favor d’una gestió transparent i pública.
Vídeo concentració de CGT a ATLL el 30 de novembre Llegeix més »
