Concentració de protesta davant del Departament de Benestar Social contra les retallades del PIRMI
Dijous 13 d’octubre, a les 10 hores a la plaça Pau Vila (Palau del Mar) a prop de l’estació de metro Barceloneta.
En defensa del nostre dret a una vida digna i una prestació social que la garanteixi, pel repartiment del treball i la riquesa.
L’incompliment de la normativa laboral en matèria d’absentisme ha portat al Jutjat del Social nº 4 de Barcelona a declarar nul l’acomiadament del Marcos, que podrà tornar al seu lloc de treball a més de percebre els salaris de tramitació des del 4 de febrer, dia d’efecte de l’acomiadament, fins a la data de notificació de la sentència, dictada el 21 de setembre.
Aquest treballador, acomiadat en base al’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors, que permet a les empreses desfer-se de personal amb la modalitat d’Acomiadament Objectiu (indemnització barata de 20 dies per any treballat) per absentisme justificat, va haver de llegir atònit que “les seves reiterades absències justificades al seu lloc de treball, fan que la seva prestació de serveis no resulti rendible de manera que no hi ha una altra solució de resoldre el seu contracte de treball”.
Declarat nul l’acomiadament per absentisme d’un empleat de Telefónica Llegeix més »
Aquest divendres dia 7 s’inaugura el curs universitari català amb la presència del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas. En agraïment a les retallades ja realitzades el 2011 i a les que volen aplicar el 2012, la PUDUP convoca a una manifestació a les 9:00 hores a la sortida del metro de Palau Reial.
D’altra banda la propera reunió de la PUDUP es farà aquest dimecres a l’aula 3.4. de l’edifici històric de l’UB a les 18h. És important ja que és l’última abans de l’assemblea general del dia 8, de la qual us remetem la informació que ja vam enviar:
El proper dia 8 es celebrarà a la Pl. Universitat, a partir de les 11 del matí, l’assemblea general de treballadors, professorat i estudiants de les universitats públiques. Les noticies que estem rebent de les retallades pel 2012 deixen petites les realitats que hem viscut el 2011 i ara és més necessari que mai ser capaços d’articular una resposta. Preguem, en aquest sentit, que féu difusió d’aquesta convocatòria.
Davant les informacions que ens estan arribant aquest matí de que els mossos d’esquadra han començat a detenir gent en relació la protesta davant del Parlament de Catalunya dels dies 14 i 15 de juny de 2011, des de la CGT de Catalunya exigim:
– la posada en llibertat immediata de les persones detingudesi l’aturada, també immediata, de l’operació policial en marxa actualment.
Per la llibertat d’expressió, ni detencions ni judicis Llegeix més »
En 45 minuts sintètics i molt didàctics, “Desde Abajo” ens mostra la vitalitat de tres dels MTD (moviments de persones desocupades) argentins federats en la FOB (Federación de Organizaciones de Base): el Frente de unidad popular de Berazategui (perifèria sud de Buenos Aires), Lucha y libertad de Villa Lugano (capital) i Oscar Barrios de Jose C. Paz, San Miguel y Moreno (perifèria oest de Buenos Aires)…
Algunes de les seves activitats es veuen reflectidesen el vídeo.
Vídeo “Desde abajo” Llegeix més »
No és cap ximpleria tot el que està passant amb l’educació pública en aquest estat on vivim. I dic estat perquè malgrat les competències autonòmiques és, encara ara, l’estat qui marca les línies mestres i les tendències d’actuació generals en el territori que li és propi. Durant anys hem assistit a un continuat patrocini, amb diners públics, d’escoles privades destinades en la seva majoria a acollir els fills i les filles de les classes altes o de les mitjanes tirant cap a dalt. Les més elitistes preparaven les classes dirigents i les que no ho eren tant preparaven les i els qui els portaven les palanganes. Tot i això, l’escola pública es nodria d’un professorat que, després de lluites molt intenses als vuitanta va aconseguir un nivell de vida adequat al desgast que la professió provoca; i amb això no vull dir que altres oficis, feines o treballs no mereixin retribucions i vacances similars. La pujada de nivell de vida va anar aparellada amb una potenciació del raonament davant de la superstició, de la llum davant de la foscor, del coneixement davant de l’ordre, del saber davant del dogma. No era “l’esperit de l’època” sinó la lluita continuada i en aquest cas efectiva per establir models pedagògics alliberadors davant del profundament autoritari que als Països Catalans sota Espanya heretàvem de la passada dictadura.
Guerra a mort contra el pensament Llegeix més »
Denunciem la repressió del govern algerià cap al sindicalisme autònom i independent.
El Departament d’Interior i Seguretat algerià ha augmentat la pressió sobre els sindicalistes autònoms en els últims mesos.
CGT amb el Sindicalisme autònom algerià Llegeix més »
Santi va prendre consciència de cop i volta, sobresaltat. Estava a casa. Va trigar encara un instant a descobrir el motiu de la seva alteració. El telèfon mòbil sonava.
Si?
Hola bon dia el meu nom ésRaúl i el truco de…
Aquesta no és la meva guerra Llegeix més »
17h. taller de PINTURA DE CARES i pancartes davant del Centre Cultural (per a grans i petits)
19h. inici de la Marxa desde el Centre Cultural passant pel Pavelló berenar popular).
Finalitzarà a l’ajuntament on es llegirà un manifest.
Convoca: Indignats Assemblea Acampada Martorell
EL QUE ÉS PÚBLIC, NI TOCAR-HO
+ALUMNES -HORES -PROFESSORS = FRACÀS ESCOLAR
Experimenten amb la nostra educació. Els plans educatius canvien constantment i ara, a més, encareixen l’ensenyament públic dificultant l’accés a aquest dret fonamental i fomentant les desigualtats socials. L’educació pública i de qualitat afavoreix la integració social, una societat més igualitària i preparada, per això denunciem lloa següents retallades:
* retallada del 7,4% del pressupost de la Conselleria d’Ensenyament
* reducció de 30% de partida destinada a la construcció d’escoles i instituts.
Nens i nenes que faran tot el seu ensenyament primari en barracons sense espai i amb estructures deficitàries passant fred i calor. A això cal sumar-li el 10% de reducció al pressupost dels centres públics per a despeses corrents, aigua, llum i gas.
Manifestació a Martorell l’1 d’octubre en defensa de l’escola pública Llegeix més »
L’assemblea de treballadors de l’Hospital de Bellvitge ha aprovat aquest dijous 29 de setembre per majoria fer vaga si fracassen les negociacions amb l’Institut Català de la Salut (ICS). Amb l’Hospital de la Vall d’Hebron i el Trueta de Girona, ja són tres els centres de l’ICS que aproven fer vaga indefinida a partir de finals d’octubre.
Els sindicats volen que s’aturin els vuit hospitals de l’ICS. En els propers dies ho votaran la resta d’hospitals.
Aquesta setmana han tingut lloc eleccions sindicals a dues empreses del Baix Camp, molt diferents entre si. Una, PGI Spain, del sector tèxtil, situada a La Selva del Camp. L’altra, el Sanatori Villablanca, situada a Reus, del sector d’assistència psiquiàtrica.
A les dues empreses, on fa anys que la CGT hi tenim representació, les eleccions sindicals han suposat una important empenta per a la CGT, passant en ambdues de 1 a 4 delegats.
Pel matí a Tarragona
Una cinquantena d’activistes dels sindicats CGT, IAC i Cobas, i de col·lectius com l’Ateneu Llibertari, s’han concentrat a les 9.30 h. davant Inspecció de Treball a Tarragona i també han entrar a l’interior, en el marc de la jornada de lluita del 29-S.
Els activistes s’han dirigit posteriorment a la URV on el president de Repsol inaugurava el curs, en un signe inequívoc del sotmetiment de la cultura i l’ensenyament universitari als interessos de les grans empreses.
Crònica del 29-S a Tarragona i Reus Llegeix més »
BUS REIVINDICATIU A BARCELONA
Cronologia de les accions realitzades el matí del 29-S:
Amb lleuger retard a causa d’una avaria mecànica (un problema de bateria) en l’autobús combatiu, el matí del 29-S a les 8:20h. va començar la ruta reivindicativa, amb la participació d’unes 150 persones en l’autobús i altres vehicles.
El primer punt de la ruta ha estat Consorci d’Educació de Barcelona a la Plaça Urquinaona on s’ha llegit un manifest sobre la problemàtica de l’ensenyament i s’han cridat diverses consignes en contra de les retallades i a favor de la necessitat de realitzar una vaga general.
Des d’allí el bus combatiu ha partit cap a la Torre Agbar al costat d’una caravana d’uns 30 vehicles (cotxes, motos i bicicletes) on s’ha arribat sobre l’hora prevista. Una vegada allí els integrants de la caravana ens hem concentrat en les portes d’Aigües de Barcelona on s’han continuat cridant consignes contra les retallades i contra les privatitzacions. Un company d’Aigües de Barcelona a intervingut per a explicar-nos les privatitzacions que es van a efectuar i els acomiadaments de treballadors que això representa. Durant l’acte s’han fetr explotar diferents traques de petards.
D’allí s’ha partit cap a l’hospital de Sant Pau on ens esperaven en la porta d’urgències els treballadors que han intervingut per a exposar que el Comitè d’empresa no acceptarà cap retallada i que per la nit hi hauria concentració i mobilitzacions. També s’ha informat de la manifestació de la tarda.
De nou en ruta ens hem dirigit a l’hospital Dos de Maig on de nou hem ens hem trobat amb treballadors i usuaris que ens esperaven. Allí s’ha tornat a llegir un manifest per part dels membres de la ruta reivindicativa i els usuaris de l’Hospital ens han explicat la seva problemàtica i la nefasta actuació del Comitè d’empresa que s’oposa a les mobilitzacions. Durant la concentració s’han tallat els dos carrers on es localitza l’hospital. Sent les 12h. s’ha partit cap a Departament de Territori i Sostenibilitat.
Crònica del 29-S a Barcelona Llegeix més »
A les eleccions sindicals que s’han celebrat el dia 29 de Setembre del 2011 la CGT formarà part per primera vegada dins el Comitè d’Empresa de Juncà Gelatines. Dels 5 delegats que s’han escollit, la CGT ha assolit 2 delegats, CC.OO. 2 delegats i UGT 1 delegat.
L’empresa de Banyoles, al Pla de l’Estany, està actualment dins un ERO temporal tot aquest 2011 que afecta a la totalitat de la plantilla.
Resultat Eleccions sindicals a Juncà Gelatines Llegeix més »
Mòdul de formació sindical
Què és la CGT: Organització i funcionament
Editat l’any 2010 pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal de Catalunya de la CGT a partir del document elaborat per l’equip de formació de la CGT Andalusia 2003.
El teniu en document adjunt en format pdf.
Traducció del document: CESL
Un material bàsic per a militants, afiliats i afiliades de la CGT per tal de conèixer millor què és, què vol i com funciona el sindicat.
Índex de continguts:
Fitxa 1. Procedència
Fitxa 2. La CGT: Esquema
Fitxa 3.1. El nostre model sindical 1
Fitxa 3.2. El nostre model sindical 2
Fitxa 4. Model d’actuació
Fitxa 5. Mètode de treball
Fitxa 6. La Formació
Fitxa 7.1. Estructura de coordinació territorial 1
Fitxa 7.2. Estructura de coordinació territorial 2
Fitxa 8. Estructura de coordinació sectorial
Fitxa 9. Òrgans de decisió i presa d’acords
Fitxa 10. Òrgans de desenvolupament i gestió d’acords
Fitxa 11. Qui assisteix a las Plenàries?
Material de formació: Què és la CGT. Organització i funcionament Llegeix més »
Sanitaris catalans irrompen en la negociació sobre les retallades. Protesten per les noves retallades salarials anunciades per la Generalitat, que suposen, entre altres mesures, la reducció de l’extraordinària de Nadal.
Més de mig miler de treballadors sanitaris de l’ Institut Català de la Salut (ICS) han ocupat l’edifici d’aquest organisme i han obligat a suspendre la reunió de la taula sectorial sobre les retallades que s’estava celebrant.
Els concentrats han accedit a l’edifici, custodiat en aquests moments per quatre agents, i han aconseguit arribar fins a la sala on se celebrava la reunió, que ha hagut de ser ajornada.
Abans d’ocupar l’edifici, uns 500 metges, infermeres i zeladors han tallat el trànsit de la Gran Via, davant de la seu de l’ICS, durant uns tres quarts d’hora, cosa que ha originat un gran col.lapse circulatori al centre de la ciutat.
Aquest divendres 30 de setembre es reinicien les concentracions davant els CAP de Bonavista i Sant Salvador per demanar la reobertura del servei continuat d’assistència mèdica les 24 h. Les concentracions són davant les portes dels CAP a les 19h. Aquesta iniciativa engegada per les entitats veïnals de la zones corresponents està recolzada per totes les entitats que formem part de la Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Públics.
Noves protestes als CAP de Tarragona el 30 de setembre Llegeix més »
Els dividends que César Alierta reparteix entre els accionistes de Telefònica, 6.755 milions d’euros, dupliquen el cost total de l’ERO aprovat, xifrat en 2.700 milions d’euros, que destruirà 6.500 ocupacions.
El que César Alierta escalfi la butaca del consell d’administració li costa a Telefònica gairebé el mateix que l’acomiadament de cadascun dels 6.500 treballadors que s’acullin a l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) plantejat per l’operadora: uns 400.000 euros. En concret, 415.000 euros és el preu que pagarà l’operadora per enviar a l’atur a 6.500 persones amb més de 53 anys i amb un futur més que incert.
“El propi president de Telefònica podria haver-se acollit a un d’aquests ERO, ja que té 66 anys”, ironitza Álex López, secretari de la Federació de Transports i Comunicacions (FETYC) de CGT, a qui li sembla indecent que una empresa amb beneficis (10.167 milions d’euros el 2010) anunciï alhora la destrucció de 6.500 ocupacions (el 20% de la plantilla a Espanya) i un bonus per a directius de 450 milions d’euros. “Sembla que s’estan rient d’un país amb un 20% d’atur”, protesta López.
En la mateixa línia de contrastos, mentre l’ERO de Telefònica rebaixa al 66% del salari la remuneració dels treballadors acomiadats, la retribució total del consell i de la Direcció de Telefònica va ser superior als 42 milions d’euros el 2010. De fet, l’operadora –privatitzada l’any 1999– és la tercera companyia de l’Ibex 35 amb una retribució més alta, només per darrere del Santander de Botín (101 milions d’euros) i de ACS de Florentino Pérez (47,8 milions d’euros). Encara més, Alierta és l’executiu del seu sector millor pagat d’Europa, amb 8,6 milions d’euros en efectiu i en accions, més una aportació al fons de pensions d’altres 6,6 milions d’euros, segons El País, que cita fonts coneixedores de l’empresa. Telefònica no fa pública la retribució del seu president.
“Els treballadors de Telefònica estan molt indignats”, afirma Álex López. “Aquests 6.500 llocs de treball dignes no tornaran. Però és que els que es queden haurien de suportar un conveni col·lectiu regressiu, si no el pitjor, que empobreix la garantia de l’ocupació, les externalitzacions, la mobilitat geogràfica forçosa o el manteniment del poder adquisitiu. “La gent té por al trasllat forçós o al canvi d’activitat”, confirma López. A més, l’ERO afecta molt negativament a nivell organitzatiu, perquè “hi ha zones on podria anar-se’n un 50% de la plantilla, com Burgos, o un 35%, com Extremadura”. López es tem que una petita part d’aquests llocs se substituiran per subcontractats, que és “treball més barat, més precari, amb més risc, amb pitjor formació i menys seguretat”.
CGT ja ha anunciat que presentarà un recurs d’alçada contra l’ERO. “No només perquè falten les dades econòmiques del primer semestre d’aquest any i perquè s’aporten causes econòmiques en una empresa amb beneficis”. A més, explica el sindicat en la seva web, la redacció del Pla Social “és inconcreta, molt imprecisa, i no dóna plenes garanties dels compromisos de creació i garantia d’ocupació, ni solució als problemes que causarà la destrucció d’ocupació massiva a Telefònica”.
Malgrat tot, l’operadora informa als seus accionistes com compensarà la pèrdua de 2.700 milions d’euros, atur inclòs, que suposaran els 6.500 treballadors acomiadats: “Els resultats de la Companyia en els pròxims exercicis es veuran afavorits per la major eficiència en costos de personal”. Per si no quedés clar, en els seus resultats semestrals de 2011, Telefònica reitera que no perillen “tots els seus compromisos de remuneració a l’accionista”.
La veritat és que els dividends de Telefònica, operadora que havia estat pública, són escandalosos: 6.755 milions d’euros el 2010, entorn de 1,40 euros per acció. I la política per als pròxims anys és seguir augmentant-lo, fins a 1,6 euros per acció el 2011 i un mínim de 1,75 per acció en 2012. Tan alts són aquests dividends, que fins i tot l’agència de rating Standard & Poor’s li va rebaixar la nota en un graó a l’agost, des de A- a BBB+, al considerar que la reducció del deute de Telefònica serà inferior a la que es preveia per una política de dividends agressiva.
Per cert, el deute financer net de Telefònica, a desembre de 2010, ascendia a 55.593 milions d’euros. Una altra de les vies per a aconseguir fer caixa, de moment frustrada, és la sortida a borsa d’Atento, la filial d’atenció telefònica de Telefònica. La sortida a borsa va ser avortada al juny, quan, enmig de les turbulències dels mercats, Telefònica es va veure obligada a rebaixar el preu mínim en el qual podia quedar situada cada acció fins a 17,25 euros, enfront dels 19,25 euros previstos, des d’un màxim de 25 euros. Aquesta banda de preus suposava valorar la companyia entre 1.155 i 1.500 milions d’euros. A finals de juliol, el seu responsable financer explicava a analistes que la sortida a borsa d’Atento es reprendrà quan les condicions del mercat millorin.
Telefònica justifica que “l’única via” per a assegurar la rendibilitat és la reducció de costos de personal. L’actual Direcció argumenta que en un entorn competitiu amb preus a la baixa i avanços tecnològics, cal reduir costos de personal (via ERO o convenis col·lectius més precaris). Segons César Alierta, Telefònica s’hauria trencat si no hagués aplicat els ERO anteriors. Referent a això, Álex López xifra en 50.000 llocs de treball, si no més, els que s’han destruït des de la privatització de Telefònica. Des d’aquest sindicat sostenen que “mai hauria d’haver-se privatitzat”.
Més sobre els negocis de Telefònica
Cada vegada més internacionalitzada Telefònica ha anunciat una remodelació, la més agressiva des que César Alierta es va endollar a l’operadora el 2000. La divisió espanyola s’integra a Europa, amb el que només quedaran dues unitats geogràfiques: Europa i Llatinoamèrica. Una altra de les novetats és la creació de Telefònica Digital, una divisió amb seu a Londres i 2.500 treballadors que s’encarregarà dels serveis d’Internet.
El ADSL més car
Segons la comparativa anual que realitza l’Associació d’Internautes, l’ADSL d’Espanya és el sisè més car i el novè més lent de la Unió Europea. Espanya és el país més car de la UE en telefonia i serveis de comunicacions, amb preus gairebé un 30% superiors a la mitjana europea, segons un informe d’agost de 2011 realitzat per l’oficina estadística comunitària Eurostat.
Com oferir el ADSL més car d’Europa com una ganga: www.diagonalperiodico.net/Como-ofrecer-el-ADSL-mas-caro-de.html
Alierta sempre cau dempeus
Mentre era president del exmonopoli públic Tabacalera, el president de Telefònica, César Alierta, va comprar accions de la companyia en borsa, conjuntament amb la seva dona i el seu nebot, en una operació provada per la justícia com “delicte d’informació privilegiada” que els va reportar un benefici de 1,86 milions d’euros. Tota aquesta informació està recollida com “fets provats” en la sentència de l’Audiència Provincial del 17 de juliol de 2009, que va absoldre a Alierta i el seu nebot “per haver prescrit el delicte d’ús d’informació privilegiada de l’article 285 i 286 tercer del Codi Penal”. Finalment, el Tribunal Suprem va confirmar l’absolució del president de Telefònica en el cas Tabacalera, al considerar prescrit el delicte.
* Article extret del núm. 157 de la revista Diagonal
www.diagonalperiodico.net/Los-dividendos-duplican-el-coste,16093.html
A Telefónica els dividends repartits dupliquen el cost dels acomiadaments Llegeix més »
A les i els indignats israelians.
Ens vam alegrar enormement de veure que en la ribera oriental del Mediterrani, una terra com la nostra, travessada mil vegades per mil pobles de nord a sud i d’est a oest, la flama de la revolta que s’havia iniciat en el Mediterrani Sud (Tunisia i Egipte) també s’ha encès, després d’haver passat per la Península Ibèrica.
Com a nosaltres, farts per l’especulació immobiliària, el procés de privatització dels serveis públics i la pujada general dels preus dels productes bàsics, quan els sous estaven estancats, us han dut a sortir als carrers i places de les vostres ciutats per a reclamar un canvi de rumb. Totes aquestes polítiques ja provades i fracassades a Llatinoamèrica, només duen a l’enriquiment d’uns pocs i a la precarietat i la pauperització dels més.
Però nosaltres no ens quedàvem en les nostres fronteres, ràpidament cridem a francesos, belgues i europeus en general, ja que crèiem que les nostres fronteres no havien d’estar tancades. Així, vam fer les nostres les reivindicacions d’aquells que havien hagut de venir a les nostres ciutats i pobles a la recerca d’un futur millor: els i les persones immigrants.
Perquè creiem que els mateixos drets que nosaltres revindiquem, han de ser estesos a tota la humanitat. Per això ens crida l’atenció que entre les vostres reivindicacions no feu al·lusió als drets d’un poble que també habita aquella franja de terra; i que sofreix la major injustícia social que exerceixen les elits israelianes mitjançant l’estat, a través de l’ocupació, la militarització i la segregació.
L’ocupació de Jerusalem Est, amb la destrucció sistemàtica de cases i l’expulsió dels seus habitants, l’ocupació militar de Cisjordània, amb el robatori de terres i recursos-especialment hídrics- que comporta la colonització, el mur que separa i expropia terres, el bloqueig de Gaza que no permet el desenvolupament humà dels seus habitants, i les lleis que discriminen als palestins que habiten dintre de l’estat d’Israel; són grans injustícies que es cometen sobre els vostres veïns.
Creiem que en un moviment per una veritable justícia social com el vostre, és imprescindible la incorporació d’aquestes lluites que fins a ara no hem escoltat en les vostres mobilitzacions. És més, creiem en la unió de les lluites populars que esteu duent amb les del poble palestí, qui s’enriqueix del perpetu estat de guerra en el qual esteu?, vosaltres o les grans empreses de seguretat i armamentístiques?, on van els recursos que haurien d’anar a millorar les vostres escoles i hospitals?, a les empreses que es dediquen a construir colònies sobre terrenys robats als palestins? A qui beneficia tot això?
Per tot això creiem que fins que no condemneu l’ocupació de Jerusalem Est i Cisjordània, el bloqueig de Gaza, demaneu la fi del mur, de les lleis discriminatòries cap als palestins, i reivindiqueu els drets dels refugiats, no considerarem el vostre moviment com un moviment que lluita per una justícia social real i global, i per això no sentirem que caminem juntes, en aquesta llarga marxa que ens dugui a tots i totes a un món millor.
Esperem l’alliberament de tots els pobles de la regió de les dictadures, les tiranies governants i de qualsevol forma d’opressió, ja sigui aquesta nacional, social o econòmica.
Des de Barcelona, salut i revolta.
Assemblea de Barcelona del moviment 15-M
Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina
Carta de l’Assemblea del 15-M de Barcelona als denominats Indignats d’Israel Llegeix més »
Programa:
10.00 h Benvinguda i presentació d’ASSACS
10.30 h “Drets laborals: Ens organitzem?” a càrrec de Ramon Serna (CATAC-IAC) i Jordi Clos (CGT)
11.30 h Pausa-cafè
11.45 h Treball col·lectiu (Sindicalisme assembleari)
13.00 h Dinar a càrrec de Cuina Social
14.30 h “Repensant el model d’intervenció social” a càrrec de Carles Sedó (Educador d’EDPAC – Educació Per a l’Acció Crítica)
15.30 h Treball col·lectiu (Model de serveis socials)
17.00 h Cloenda
Organitza: ASSACS (Assemblea de Treballadores i Treballadors d’Acció Social)
Més info: www.assacs.org/formacioacute.html
Jornada de reflexió a Girona sobre el model d’intervenció social actual Llegeix més »
CGT a Saint-Gobain Cristalería SL informa que donat el bloqueig en les negociacions del Conveni, que regula les condicions laborals d’unes 1000 treballadores i treballadors a tot el país, les organitzacions sindicals presents a la Mesa Negociadora, (CGT, CCOO i UGT ) han convocat les aturades acordades en les Assemblees en els diferents centres de treball, aturades convocades per als dies 26, 27, 28, 29 i 30 de setembre en els centres de L’Arboç del Penedès (Tarragona), Madrid (oficines generals), Avilés (Astúries), Renedo (Cantàbria), Azuqueca (Guadalajara).
Seguiment massiu de les aturades a Saint-Gobain Cristalería Llegeix més »
Quantes vegades hem sentit a dir que els immigrants ens treuen la feina? I que col·lapsen els serveis socials? Segurament ho hem sentit gairebé tantes vegades com les que ens han dit que els/les immigrants porten inseguretat.
El feixisme un altre cop campa pels nostres carrers. Aturem-lo Llegeix més »
L’any 1932 un grup d’anarcosindicalistes va assaltar l’Ajuntament de Terrassa per instaurar el comunisme llibertari. Seria possible plantejar-se un «assalt» popular i llibertari avui dia?
La matinada del dilluns 15 de febrer de 1932, en el context d’una vaga general, una trentena llarga d’anarcosindicalistes terrassencs van assaltar l’Ajuntament de la nostra ciutat per proclamar el socialisme llibertari. Eren joves, tenien pressa per assolir una societat més justa, creien que els milers d’afiliats de la CNT els donarien suport incondicional… però després d’un setge en el qual la Guàrdia Civil va tirotejar l’edifici reiteradament, i tot i anar també armats, van ser detinguts, van ingressar a la Presó Model el dijous següent i uns mesos després van ser condemnats a penes de sis a vint-i-un anys de presó.
Assaltar l’Ajuntament? Llegeix més »
Oriol Fuster i Cabrera és un activista de les Terres de l’Ebre, membre de Jóvens de les Terres de l’Ebre i de Maulets, que ha participat en tota mena d’accions i assembles contra els projectes de transvasament de l’aigua del riu Ebre i en defensa del territori.
– En quin moment neixen els primers projectes de transvasament de l’aigua del riu Ebre i quina evolució han tingut?
“Les mobilitzacions contra el PHN esdevenen un clam de dignitat popular” Llegeix més »
