logo cgt movil
CGT Logo

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Egipte: vagues per tot el pais, els treballadors en lluita

Feu un comentari / Notícies /

Els moviments de vaga i protesta, portats a terme en diverses ciutats d’Egipte, es multipliquen actualment per desenes de milers treballadors i treballadores egipcies que prossegueixen la seva lluita per a la democràcia, la justícia social i les llibertats sindicals.

A Suez, al Caire, a Luxor, a Mahalla, a Menya, a Quesna… els treballadors i treballadores protesten per a donar suport la lluita per a la democràcia i per a demanar el respecte dels seus drets socials i sindicals. Nombrosos sectors estan afectats per la vaga, en particular, la indústria tèxtil (Mahalla Spinning Company, Misr Spinning and Weaving Company), el ciment (Helwan Cement Company), el carbó (Helwan Coke Company), el turisme, les telecomunicacions, i fins i tot la indústria farmacèutica (Sigma à Quesna). Diverses empreses vinculades a la Companyia del Canal de Suez també estan implicades, sense que el tràfic marítim hagi estat afectat. Sectors públics, com l’educació i correus, també participen en aquest ampli moviment.

Aquest moviment es produeix al mateix temps que la creació del comitè constituent de la Federació Independent de Sindicats d’Egipte i de la presentació d’una demanda per part de CTUWS (Centre d’assessorament del moviment sindical autònom) contra Hussein Megawer, president del sindicat del poder, ETUF, per a investigar l’origen de la seva fortuna. La Central General de Treballadors Egipcis (EDUF) no és més que un aparell estatal de repressió i control dels treballadors en les empreses per part del partit-estat (PND) de Moubarak. Aquesta central ja va ser desplaçada per les vagues de Mahalla en el 2007 i 2008 quan els treballadors es van organitzar al marge del sindicat oficial i van crear les bases per a un sindicalisme autònom que avui està donant els seus fruits. En solidaritat amb aquesta vaga es va crear el «Moviment de Joves del 6 d’abril», grup informal de bloggers, que ha tingut la iniciativa de la convocatòria del 25 de gener de 2011.

L’actual situació està permetent la creació d’una nova confederació sindical des de la base, la qual cosa pot ser una experiència de gran importància per a la classe obrera egípcia i mundial.

Reproduïm extractes del manifest del comitè constituent de la Federació Independent de Sindicatsd’Egipte, fet públic el 30 de gener de 2011.

Egipte: vagues per tot el pais, els treballadors en lluita Llegeix més »

Entrevista a Saturnino Mercader i Josep Garganté, de CGT-Autobusos de TMB: “Els sindicats han de passar a l’ofensiva”

Feu un comentari / Opinió /

El 7 de novembre passat la secció sindical d’autobusos de TMB de la Confederació General del Treball (CGT) havia convocat a Barcelona una vaga d’autobusos en protesta per l’elevat cost econòmic –a càrrec de les arques municipals– de la finalment fracassada visita de Benet XVI que, finalment, i després de la petició d’il·legalització per l’empresa, la secció sindical es va veure obligada a desconvocar. Parlem amb Saturnino Mercader i Josep Garganté, dos dels més coneguts sindicalistes de CGT i protagonistes d’una de les majors lluites laborals que ha viscut la ciutat de Barcelona en aquests últims anys. Per a Mercader i Garganté el sindicalisme ha d’anar més enllà dels límits imposats –i autoimposats– i avançar cap al futur.

Entrevista a Saturnino Mercader i Josep Garganté, de CGT-Autobusos de TMB: “Els sindicats han de passar a l’ofensiva” Llegeix més »

Concentració contra l’atur i per una ocupació digna, el 16 de febrer a la plaça Sant Jaume de Barcelona

Feu un comentari / Comunicats /

SENSE TREBALL, SENSE SUBSIDI, I ENS ROBEN LES PENSIONS!

CONCENTRACIÓ PER UNA OCUPACIÓ DIGNA!

DIMECRES, 16 DE FEBRER A LES 11 HORES A PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA

L’atur creix sense parar. En l’últim trimestre de 2010 l’atur va augmentar en 121.900 (17.300 a Catalunya) fins a arribar a la xifra de 4.696.600 de persones en atur en el conjunt de l’Estat, dels quals 686.800 a Catalunya.

Al gener de 2011 es va registrar un augment de l’atur de 130.930 persones. Dos milions de desocupats/des, 305.000 a Catalunya, són de llarga durada (més de 1 any en atur) i esgotaran les seves prestacions al llarg d’aquest any. L’atur entre la joventut arriba a el 43%. El nombre de llars amb tots els seus membres actius en atur s’ha incrementat a 1.328.000. Més de 1.500.000 de desocupats/des no perceben cap ajuda o prestació per atur. La pobresa relativa afecta a més del 20% de la ciutadania. Pugen els preus. El cost dels serveis bàsics com el gas i l’electricitat (més del 10%) s’han incrementat notablement a l’inici de l’any.

En aquesta greu crisi social la contra-reforma del sistema públic de pensions pactada en “l’Acord social i econòmic” entre govern, patronal i dirigents de CCOO i UGT, representa l’atac més brutal a les conquestes i els drets de la classe treballadora en els últims 30 anys i perjudica especialment als treballadors víctimes de l’atur i la precarietat que tenen llacunes importants de cotització a la seguretat social.

El capítol sobre “Polítiques Actives d’Ocupació” de l’Acord “social i econòmic” és una burla a les necessitats i esperances de milions de persones. En efecte, el “Pla de xoc” per a generar 100.000 llocs de treball a temps parcial per a joves menors de 30 anys i desocupats de llarga durada ni tan sols cobreix l’increment de l’atur en el mes de Gener…!!!

Aquests contractes a “salari parcial” seran un regal per als empresaris que podran reduir les quotes a la seguretat social fins a un 100%. Un veritable escàndol en el mateix moment que ens retallen les pensions i allarguen l’edat de jubilació per a “assegurar la viabilitat econòmica de les pensions en el futur…..”

En el mateix capítol del pacte s’estableix un “Programa de requalificació professional de les persones que han esgotat la prestació d’atur”, com alternativa a la supressió del subsidi de 426 euros (PRODI). Aquest programa és insuficient: La seva quantia econòmica de 400 euros és inferior al subsidi del PRODI, no és universal i té un procediment d’aplicació confús que haurà de clarificar-se.

L’Acord Social i econòmic tampoc contempla la reivindicació històrica del moviment sindical de reduir la setmana laboral a 35 hores sense disminució del salari, mesura que d’haver-se inclòs suposaria reduir l’atur en més de 1.500.000 persones.

Per altra banda les ajudes socials que dispensa la Generalitat de Catalunya, entre elles la Renda Mínima d’inserció, són d’una quantia econòmica insuficient i solament beneficien a una petita part de la ciutadania que té necessitats bàsiques (22.068 expedients al desembre 2009), quan la pobresa relativa copejava a prop del 19% de la població a Catalunya. La ridiculesa de les ajudes socials a Catalunya queda en evidència quan es comparen amb les prestades en altres comunitats autònomes com és el cas d’Euskadi.

Davant aquesta situació d’emergència social l’Assemblea de treballadors/es en atur de Barcelona hem sol·licitat una reunió el 16 de febrer amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya per a exposar les nostres inquietuds i reivindicacions en matèria de creació d’ocupació i de mesures de protecció social per a tota la ciutadania.

Cridem a les persones en atur, als treballadors/des i ciutadania solidària, a concentrar-se en defensa de les nostres justes reivindicacions el dimecres 16 de febrer, a les 11 hores, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Assemblea de treballadors/es en atur de Barcelona

http://assembleadeaturats-barcelona.blogspot.com

Concentració contra l’atur i per una ocupació digna, el 16 de febrer a la plaça Sant Jaume de Barcelona Llegeix més »

Es suspèn l’aplicació del “pla dels ascensors” de la Barceloneta gràcies a la lluita veïnal

Feu un comentari / Comunicats /

El passat 27 de gener la comissió d’urbanisme, infraestructures i habitatge de l’Ajuntament de Barcelona va acordar suspendre el pla dels ascensors, a partir d’una proposta d’ERC i amb el suport de tots els partits. Concretament, el que s’ha suspès és la tramitació dels PMUs (Pla de Millora Urbana) que havien de desenvolupar la Modificació del PGM (Pla General Metropolità) que coneixem com a “pla dels ascensors”.

Com és sabut, l’aplicació del pla hauria suposat la destrucció de fins a un 20% dels quarts de casa del barri per fer lloc al forat de l’ascensor -perquè en la majoria d’escales no hi cap-, i hauria suposat l’expulsió directa i indirecta de molts veïns. A més, la decisió de posar ascensors no era voluntària sinó que es deixava en mans d’un 50%+1 de les comunitats de propietaris, afavorint les immobiliàries i els grans capitals.

Aquest despropòsit va ser aprovat el febrer del 2007. Ara, tres anys més tard, ha acabat suspenent-se, ja completament desacreditat des de feia temps. Són tres anys de lluita veïnal tenaç contra un despropòsit i pel dret a decidir sobre el barri on vivim. Tres anys d’esforç per desentrellar i difondre l’amenaça d’un pla difícil d’explicar; tres anys de manifestacions, cassolades, assemblees, reunions, xerrades, jornades, butlletins, i un llarg etcètera; tres anys d’autoorganització veïnal davant d’un pla dictat sense miraments des d’un despatx. Sens dubte, si no hagués estat per la lluita veïnal, el pla hauria començat a aplicar-se i ara veuríem habitatges enderrocats a tort i a dret. En canvi, avui podem celebrar una victòria en la defensa de la Barceloneta.

Les raons d’aquesta lluita han estat i són tan clares com irrenunciables: no volem un pla que expulsi veïns, i tenim dret a participar i decidir en les coses que afecten el nostre barri: Cap pla sense els veïns, i cap veí fora del barri.

Es suspèn l’aplicació del “pla dels ascensors” de la Barceloneta gràcies a la lluita veïnal Llegeix més »

La Direcció d’Autobusos de TMB sentenciada a pagar 483.700,32 euros a 666 conductors/es

Feu un comentari / Comunicats /

La setmana passada el Jutjat social nº 9 va emetre una sentència en la qual donava altra vegada la raó a CGT sobre el tema de “l’entrepà”. En aquesta ocasió la sentència és el resultat d’una demanda posada per CGT, ACTUB i PSA contra la Direcció de TMB en la qual li reclamavem danys i perjudicis per no haver pogut gaudir del descans de l’entrepà.

La sentència del Jutjat condemna a TMB a pagar a 666 conductors/es 4,08€ per cada dia que no gaudim del descans de “l’entrepà” entre el 21-03-2007 i el 05-05-2008. L’import total de la condemna és de 483.700,32 euros.

La Direcció d’Autobusos de TMB sentenciada a pagar 483.700,32 euros a 666 conductors/es Llegeix més »

Islandia: La revolució silenciada

Feu un comentari / Opinió /

Recentment ens han sorprès els esdeveniments de Tunísia que han desembocat en la fugida del tirà Ben Alí, tan demòcrata per a Occident fins a abans-d’ahir i alumne exemplar del FMI. No obstant això, una altra “revolució” que té lloc des de fa dos anys ha estat convenientment silenciada pels mitjans de comunicació al servei de les plutocràcies europees.

Ha passat en la mateixa Europa (en el sentit geopolític), en un país amb la democràcia probablement més antiga del món, els orígens del qual es remunten a l’any 930, i que va ocupar el primer lloc en l’informe de l’ONU de l’Índex de Desenvolupament Humà de 2007/2008.

Endevineu de quin país es tracta? Estic segur que la majoria no té ni idea, com no la tenia jo fins que m’he assabentat per casualitat (a pesar d’haver estat allí en el 2009 i el 2010). Es tracta d’Islàndia, on es va fer dimitir a un govern al complet, es van nacionalitzar els principals bancs, es va decidir no pagar el deute que aquests han creat amb Gran Bretanya i Holanda a causa de la seva execrable política financera i s’acaba de crear una assemblea popular per a reescriure la seva constitució. I tot això de forma pacífica: a cop de cassola, crits i precís llançament d’ous. Aquesta ha estat una revolució contra el poder polític-financer neoliberal que ens ha conduït fins a la crisi actual. Heus aquí per què no s’han donat a conèixer tot just aquests fets durant dos anys o s’ha informat frivolament i de reüll: Què passaria si la resta de ciutadans europeus prenguessin exemple? I de passada confirmem, una vegada més per si encara no estava clar, al servei de qui estan els mitjans de comunicació i com ens restringeixen el dret a la informació en la plutocracia globalitzada de Planeta SA.

Aquesta és, breument, la història dels fets:

* A la fi de 2008, els efectes de la crisi en l’economia islandesa són devastadors. A l’octubre es nacionaliza Landsbanki, principal banc del país. El govern britànic congela tots els actius de la seva subsidiària IceSave, amb 300.000 clients britànics i 910 milions d’euros invertits per administracions locals i entitats públiques del Regne Unit. A Landsbanki li seguiran els altres dos bancs principals, el Kaupthing el Glitnir. Els seus principals clients estan en aquest país i a Holanda, clients als quals els seus estats han de reemborsar els seus estalvis amb 3.700 milions d’euros de diners públics. En aquells dies, el conjunt dels deutes bancaris d’Islàndia equival a diverses vegades el seu PIB. D’altra banda, la moneda es desploma i la borsa suspèn la seva activitat després d’un enfonsament del 76%. El país està en fallida.

Islandia: La revolució silenciada Llegeix més »

Nova vaga de fam en el CIE de Zona Franca en protesta per les condicions d’internament

Feu un comentari / Comunicats /

Concentració a Barcelona davant de l’oficina d’estrangers del c/Murcia nº42 aquest divendres 11 de Febrer a les 12h. per a donar suport a les persones que han portat a terme la protesta, i per a visibilitzar la seva lluita en el carrer i davant les institucions responsables.

Dilluns passat dia 7 vam tenir coneixement que un bon nombre de persones empresonades en el CIE de Zona Franca havia participat en una nova vaga de fam. El dimarts ens desplacem al centre i vam poder constatar que el divendres dia 4, 72 persones van iniciar una vaga de fam en l’interior del CIE. La protesta va durar fins a dilluns passat, dia que els últims que mantenien la vaga van decidir deposar-la perquè es trobaven malament.

En aquesta ocasió no hem pogut conèixer fora que estava tenint lloc aquesta vaga de fam fins que la mateixa estava finalitzant. No obstant això, considerem que és necessari donar a conèixer aquesta proposta per a combatre l’opacitat del que passa en l’interior dels CIE. I per això, hem decidit prendre el carrer de nou, per a donar-los suport, exigir el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers i que es posi fi a la maquinària racista de deportació de persones migrants articulada principalment mitjançant la legislació d’estrangeria.

Les persones que van participar en la protesta exigien la seva posada en llibertat, ja que consideren que és completament injust que se’ls privi de llibertat per no tenir la seva situació regularitzada. A més denuncien i denunciem des de fora que les condicions del Centre d’Internament d’Estrangers són absolutament deplorables. En l’interior del CIE els maltractaments, la humiliació, la falta de les mínimes condicions d’higiene, salut i alimentació, són la normalitat. Una normalitat absolutament preocupant i que es va allargant en el temps.

Igual que sembla que la societat ha assumit que les redades selectives i racistes, el tancament de persones migrants i la seva deportació forçosa i violenta formen part de la “normalitat democràtica”. Igual que quan han intentat imposar aquesta normalitat democràtica després de l’obertura dels CIE, després de la mort de Mohamed, o després de cada abús de poder quotidià que té lloc a l’empara de la maquinària de la deportació, nosaltres no romandrem impasibles.

Concentració contra els CIE, i contra la legislació d’estrangeria i el seu reglament en vistes d’aprovació,

Divendres 11 de Febrer a les 12h. en l’Oficina d’Estrangers del c/Murcia nº42 (Metro Navas), Barcelona

Coordinadora “Estamos EnRedadas”

Nova vaga de fam en el CIE de Zona Franca en protesta per les condicions d’internament Llegeix més »

Solidaritat amb la lluita per la llibertat dels pobles àrabs

Feu un comentari / Comunicats /

Davant de la rebel.lió del poble d’Egipte contra la dictadura de Hosni Mubarak, una de las més brutals dels països àrabs, volem expressar el següent:

1) Manifestem, en primer lloc, la nostra solidaritat amb totes les persones que a Egipte estan lluitant pel seus drets més elementals (pa, treball i llibertat) i que, per això, estan patínt la repressió de la policia del règim dictatorial. Demanem, així mateix, la llibertat de tots els detinguts i presos polítics.

Solidaritat amb la lluita per la llibertat dels pobles àrabs Llegeix més »

La Primera Gran Depressió del Segle XXI

Feu un comentari / Opinió /

Aquest article tracta la crisi actual, no com una crisi merament financera, si no com una tendència inherent dels cicles d’expansió i depressió del sistema productiu capitalista. Interessant article d’Economia Política.

“La crisi econòmica general que es va deslligar internacionalment en 2008 és una Gran Depressió. Va Ser iniciada per una crisi financera a EE UU, però no va ser la causa. La crisi és una fase absolutament normal d’una tendència recurrent a llarg termini de l’acumulació capitalista, en la qual se succeïxen ones llargues expansives i depressives. Quan té lloc la transició, la salut de l’economia canvia de bona a mala. En una ona llarga depressiva un xoc pot desencadenar una crisi, exactament com va ocórrer amb el col·lapse del mercat de les hipoteques subprime en 2007, i com xocs anteriors van desencadenar les crisis dels 1820, 1870, 1930 i 1970.

En la seva justament reconeguda obra “La Gran Crisi de 1929”, John Kenneth Galbraith va assenyalar que si la Gran Depressió dels anys 1930 va ser precedida per una creixent especulació financera, va ser no obstant això el feble i fràgil estat de l’economia en 1929 el que va permetre que l’ensulsiada dels mercats borsaris desencadenés el col·lapse econòmic. El mateix succeeix avui. Aquells que prefereixen considerar cadascun d’aquests episodis com esdeveniments excepcionals, com la casual aparició d’un “cigne negre” en una bandada fins a llavors blanca com la neu, han oblidat la dinàmica històrica que intenten explicar. I en el procés obliden també, convenientment, que és la mateixa lògica del benefici la qual ens condemna a repetir aquesta història una vegada i una altra.

L’acumulació del capital és un procésdinàmic turbulent […]”

La Primera Gran Depressió del Segle XXI Llegeix més »

Calendari laboral 2011

Feu un comentari / General /

DEPARTAMENT DE TREBALL

ORDRE TRE/309/2010, d’11 de maig, per la qual s’estableix el calendari oicial de festes laborals per a l’any 2011.

Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;

Calendari laboral 2011 Llegeix més »

La vaga del 27 de gener i la reforma de les pensions

Feu un comentari / Comunicats /

LA VAGA GENERAL DEL 27 DE GENER I LA REFORMA DE LES PENSIONS

– LA VAGA DEL 27 DE GENER

El passat dijous dia 27 de gener, la CGT va convocar una jornada de vaga general a Catalunya. El detonant d’aquesta jornada de vaga va ser la reforma de les pensions que avui se signa, a més de la resta de mesures que ha adoptat el govern per “fer front a la crisi”: retallada de la despesa en forma de “rebaixa dels sous dels empleats i les empleades públiques, congelació de les pensions, etc.), reforma laboral (abaratiment de l’acomiadament, debilitament de la negociació col·lectiva, etc.).

Aquesta convocatòria de vaga, que no comptava amb el suport dels sindicats anomenats majoritaris, va patir un silenci mediàtic gairebé total i un control policial fora de tota lògica. Malgrat tots els impediments, a la manifestació que va ser la culminació de la jornada van participar més de 10.000 persones, i no es va registrar cap incident remarcable.

La secció sindical de CGT de la Tresoreria General de la Seguretat Social de Barcelona vol agrair als 109 companys i companyes que van participar a la vaga a la Tresoreria de Barcelona (un 12%), fent un exercici de dignitat i compromís en la defensa dels drets socials de tots i totes.

– LA REFORMA DE LES PENSIONS

Des de CGT-CAT considerem el pacte “s

La vaga del 27 de gener i la reforma de les pensions Llegeix més »

Els beneficis de la banca

La gran banca guanya 15.000 milions d’euros en plena crisi

Feu un comentari / Notícies /

Els beneficis de Santander, BBVA, La Caixa, Caja Madrid i Popular només cauen un 5%

El banc pilotat per Botín acumula 35.000 milions en 4 anys convulsos

Les cinc entitats apleguen 129.300 milions en riscos immobiliaris

“La crisi és com la febre dels nens, que comença molt forta però després baixa”. La metàfora és del 2008 i l’autor és Emilio Botín, que temps després en alguna conversa informal amb periodistes admetia sense embuts el desencert de menystenir la crisi amb el seu auguri comparatiu. Durant el 2010 encara fuetejat per la crisi, els resultats dels cinc grans de la banca només han tingut una lleu febrada. Santander, BBVA, La Caixa, Caja Madrid i Banc Popular sumen uns guanys de 14.940 milions, només un 5% menysque el 2009.

La gran banca guanya 15.000 milions d’euros en plena crisi Llegeix més »

Davant l’acord sobre la reforma de les pensions

Feu un comentari / Opinió /

Qualsevol CGTista a pesar de no sorprendre’s per res del que els poderosos ens imposen, amb el beneplàcit de totes les formacions polítiques i fins i tot les mal anomenades centrals sindicals majoritàries, encara no ens volem creure el que ens han fet amb el sistema de públic de pensions.

Sempre havíem defensat i defensem que la reforma era necessària, però per a millorar el nostre nivell de vida i elevar el llistó del suposat Estat del Benestar. Mai haguéssim hagut de poder pensar que qui diuen defensar els interessos dels treballadors i treballadores d’aquest país, aplaudissin el que han subscrit. Els nostres pitjors malsons s’han convertit en realitat.

La reforma de les pensions que han acordat i que seguirà una discussió parlamentària amb la seva aprovació definitiva, va empitjorarà el nostre nivell de vida i significa també una rebaixa substancial, tant en el futur com en el present. Recordem i no podem oblidar, que les pensions també són part del nostre salari, ja que les cotitzacions, les paguem nosaltres directament en primer lloc, i indirectament amb les anomenades cotitzacions empresarials. No deixa de ser una part del nostre salari que avui en lloc de pagar-nos, tenen l’obligació de derivar-lo al pagament de la Seguretat Social, que afrontarà l’abonament de les futures pensions quan ens jubilem.

En aquesta ocasió s’han atrevit directament a ficar la mà en la nostra butxaca. Recordem que, les pensions es paguen directament amb les contribucions al sistema que fem directament des de les nostres nòmines. No ho oblidem mai.

És escandalós que s’allargui per mitjà d’aquest acord, l’edat en que puguem jubilar-nos. Per això s’escurça el període de gaudir de la vida i, a més, es provoca un greuge contra la joventut que ara no té treball i, seguirà sense ell, perquè ens hauríem de mantenir mes temps en el nostre lloc de treball, absorbint necessitat productiva que no podran realitzar els mes joves. Alhora aquesta circumstància els impedirà acumular el temps necessari per a arribar a un nivell de jubilació adequat.

Obliguen a perllongar encara mes els anys d’esforç productiu i també, per a complementar el futur, derivar estalvi directament a plans de pensions amb els inconvenients que tenen. Sobretot a l’estar gestionats pels mateixos poderosos que els fan a la seva mesura. La dada mes remarcable i criticada és la de la prolongació de la vida laboral, però té un efecte igual o mes pervers, passar de tenir en compte els últims 15 anys cotitzats als 25 anys, tal com preveu l’acord que han subscrit.

La pensió pública tenia i té com objectiu mantenir un nivell de vida, arran de substituir un salari per una pensió de semblant import. Doncs bé, si ja no s’hi arribava tenint en compte per al seu càlcul els últims 15 anys cotitzats, menys encara s’arribarà quan es comptabilitzin els últims 25 anys cotitzats. Queda clar que ens han retallat directament el nostre salari. En dos nivells; el de prolongació de la vida laboral i el de retallada de la pensió a cobrar.

La CGT pot fer anàlisis i crides a la mobilització i repulsa del que acorden altres, però no és suficient que ho fem solament des de les nostres sigles, és hora que els treballadors i treballadores reprenguem el camí de la reclamació pública i sense limitacions perquè no es deteriorin encara mes, les nostres condicions laborals. Solament amb la mobilització de tots i totes en i des de la implicació personal, podrem parar aquests atropellaments.

Hem de tenir clar, i per això aposto, que no ha d’haver-hi treball en negre, que ha de cotitzar-se per tot, que no pot haver-hi un treball sense un contracte i el corresponent pagament de cotitzacions. Si diem i proposem que l’únic camí és el del repartiment del treball i de la riquesa el que hem de començar a fer és: desemmascarar les prolongacions de jornada i les hores extres. No val ja, el camini jo calent i que es rigui la gent.

És hora, al meu entendre, que des de la CGT apostem perquè cadascun ens impliquem, rebutgem directament el que ens imposen i reprenguem com propi el discurs i la reivindicació de jornades de 35 hores a la setmana, jubilació als 60 anys. És l’única cosa que comporta el repartiment de treball i de riquesa.

Entenc que des de la CGT podem convocar tantes vagues com se’ns demandi fer o decidim en la nostra organització, però perquè siguin efectives han de ser assumides pels treballadors i treballadores, convèncer que la protesta és necessària i convenient serà la nostra tasca.

Sempre he tingut clar que la CGT mai ha tingut entre els seus objectius anar convocant vagues, el nostre objectiu és i sempre ha estat, obtenir i plantejar viure en un món millor i amb les millors condicions de vida i benestar. Aconseguir-lo és el nostre afany

7 de febrer del 2011.

Joaquim Garreta Rana, afiliat del Sindicat de Banca de CGT Barcelona

Davant l’acord sobre la reforma de les pensions Llegeix més »

Apagada de llum col·lectiva el 15 de febrer a les 22 h. contra la pujada de les tarifes elèctriques

Feu un comentari / Comunicats /

El DIA 15 DE FEBRER, DIA DEL CONSUMIDOR.

Apagada general d’electricitat a les nostres llars a les 22 hores, en senyal de protesta per la pujada abusiva que ENDESA, IBERDROLA i FENOSA han dut a terme en les seves tarifes elèctriques.

L’única manera que tenim de lluitar els consumidors contra aquestes pràctiques abusives, és amb mesures com aquesta per això us convoquem a seguir aquesta iniciativa, que començarà a les 22 hores i durarà 5 minuts.

Apagada de llum col·lectiva el 15 de febrer a les 22 h. contra la pujada de les tarifes elèctriques Llegeix més »

Dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al quart trimestre de 2010

Feu un comentari / Notícies /

Resum que a partir d’ara es farà periòdicament dels indicadors econòmics i socials de l’estat espanyol, segons les fonts estadístiques oficials.

– ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR

En l’últim trimestre de 2010 l’atur afecta a 4.696.600 persones (és la major xifra de desocupats registrada a l’Estat espanyol en tota la història). El 20,33% de la població activa està en atur. Al llarg de 2010, el nombre de desocupats va augmentar en 370.100 persones. Després de dos trimestres amb una lleugera creació d’ocupació, en el quart trimestre de 2010 l’ocupació ha disminuït en 138.600 persones, i el nombre d’aturats ha augmentat en 121.900 persones. El fet que l’augment de l’atur sigui menor que la caiguda de l’ocupació es deu al descens de la població activa, les causes de la qual s’expliquen per l’anomenat “efecte descoratjament”: davant les dificultats de trobar una ocupació, algunes persones opten per deixar de buscar-lo.

2010 és el quart any consecutiu en el qual augmenta l’atur: el 2007 va augmentar en 117.000 persones, el 2008 en 1.280.300, el 2009 en 1.118.600 i el 2010 en 370.100. D’aquesta forma, durant aquests quatre anys l’atur ha augmentat en 2.886.000 persones.

– ATUR DE LLARGA DURADA, ATUR JUVENIL I LLARS AMB TOTS ELS SEUS MEMBRES EN ATUR

2.049.900 desocupats porten més d’un any en aquesta situació. 940.000 persones porten més de dos anys en atur. L’atur juvenil afecta al 42% dels menors de 25 anys. En el quart trimestre de 2010, el nombre de llars amb tots els seus actius en atur ha augmentat en 35.600, situant-se en 1.328.000. Aquesta situació afecta al 7,69% de les llars espanyoles.

– TEMPORALITAT

Atès que la major part de l’ocupació destruïda era de caràcter temporal, la taxa de temporalitat (el percentatge d’ocupacions temporals sobre el total d’ocupacions) ha descendit lleugerament, situant-se en el 24,8%. Aquesta taxa també va augmentar quan durant el segon i tercer trimestre de 2010 es va crear ocupació, el que confirma l’important pes de la temporalitat en la contractació a Espanya.

– SECTORS ECONÒMICS

S’ha produït una certa creació d’ocupació en Agricultura (amb 50.500 ocupats més que en el trimestre anterior, a causa del inici d’algunes campanyes intensives en mà d’obra) i en Indústria (amb 22.200 ocupats més). La destrucció d’ocupacions s’ha concentrat en el sector Serveis (amb 115.800 ocupats menys) i en la Construcció (95.600 ocupats menys, el doble dels quals es van perdre en el mateix període de l’any anterior, el que reflecteix l’impacte del descens de l’obra pública).

– HOMES/DONES

La taxa d’atur masculina és del 19,95%, i la femenina del 20,79%, mantenint-se la composició de l’atur observada des de l’any 2008, amb relativament poca distància entre les taxes d’atur masculina i femenina, i amb un major nombre d’homes en atur que de dones. En el quart trimestre de 2010, l’ocupació ha augmentat entre les dones (27.900 ocupades més que en el tercer trimestre de 2010), i descendit entre els homes (166.500 ocupats menys). La taxa d’activitat femenina ha augmentat un 0,38% respecte al tercer trimestre, situant-se en el seu màxim històric (52,6%). Al llarg de tot 2010 l’atur va augmentar més entre les dones que entre els homes: l’atur femení va créixer un 11,24% (217.400 desocupades més) i el masculí un 6,38% (152.700 desocupats més).

– POBLACIÓ ESTRANGERA

En el quart trimestre de 2010, l’ocupació entre els estrangers ha descendit en 88.000 persones, mentre que entre els espanyols, el nombre d’ocupats ha disminuït en 50.700. La taxa d’atur de la població estrangera augmenta un 1,05%, situant-se en el 30,4%, gairebé un 12% més que la taxa d’atur de la població de nacionalitat espanyola.

– COMUNITATS AUTÒNOMES

En el conjunt de 2010, totes les Comunitats presenten pujades de l’atur, excepte País Basc (en el qual l’atur ha descendit) i Pais Valencià (el nombre de desocupats del qual pràcticament no varia). Les taxes d’atur més altes es donen a Canàries i Andalusia (taxes superiors al 28%). En l’extrem oposat, País Basc, Comunitat Foral de Navarra i Cantàbria tenen taxes d’atur inferiors al 15%.

Tota la informació detallada en el pdf adjunt.

Dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al quart trimestre de 2010 Llegeix més »

Televisió en temps de crisi: l’enemic a casa

Feu un comentari / Opinió /

Plens de somnis i maletes, caminem cap als indrets més allunyats de la nostra geografia per endinsar-nos pacientment en coves i paranys parats. Somrients ens diuen que serem nosaltres qui serà protagonista de la nostra pròpia vida i sabem que són mentides però sona tan bé, dringa tan harmoniosament la seva veu a les nostres orelles que no ens volem creure que tot són mentiders i els escoltem i somiem amb elles i ells.

Televisió en temps de crisi: l’enemic a casa Llegeix més »

Comunicat de CGT Vallès Oriental criticant el nou pacte social i donant suport als treballadors de la comarca afectats per ERO

Feu un comentari / Comunicats /

Comunicat de Premsa de la CGT del Vallès Oriental

Valoració dels acords signats entre govern-patronal-CCOO-UGT i suport incondicional als i les treballadores afectats per un ERO

Qui ven als seus no mereix representar-los.

Comunicat de CGT Vallès Oriental criticant el nou pacte social i donant suport als treballadors de la comarca afectats per ERO Llegeix més »

“El lado oscuro de Google”, un llibre sobre els perills de la concentració en unes poques mans de l’accés a la informació i la tecnologia

Feu un comentari / Notícies /

El lado oscuro de Google

Historia y futuro de la industria de los metadatos

Ippolita

Virus editorial. 2010

Entre les bondats que Google difon de si mateixa no estan les 133 webs censurades a Europa, la submissió a les pressions censores del Govern xinès o la cancel·lació de la publicitat del grup ecologista Oceana 36 per a evitar problemes amb un dels seus inversors: la Royal Caribbean Cruise Lines. Solament tres exemples de com Google Corporation viola els principis de neutralitat i llibertat d’accés i expressió en la Xarxa per a salvaguardar els seus propis interessos.

“El lado oscuro de Google”, un llibre sobre els perills de la concentració en unes poques mans de l’accés a la informació i la tecnologia Llegeix més »

El Comitè de ESSA Palau desconeix les últimes afirmacions de la premsa respecte a un ERO de 95 treballadors/es

Feu un comentari / Comunicats /

A causa de les diverses informacions aparegudes en els mitjans de comunicació aquesta última setmana, el Comitè de ESSA Palau es veu obligat a manifestar la seva postura, després de la intranquilitat que aquestes informacions han generat en la plantilla.

La plantilla de ESSA Palau, que actualment compta amb 456 empleats, ve suportant expedients de suspensió des d’octubre de 2008 per a solucionar la situació de crisi del sector. Actualment estem immersos en un expedient de suspensió de contractes de 22 dies durant 12 mesos, però havíem arribat a suspensions de 180 dies en 9 mesos, a través de 4 expedients més.

El Comitè de ESSA Palau desconeix les últimes afirmacions de la premsa respecte a un ERO de 95 treballadors/es Llegeix més »

Feixisme mai més! Crida d’Unitat Contra el Feixisme per tal d’evitar que PxC entri als ajuntaments de Catalunya

Feu un comentari / Comunicats /

Amb el rerefons de la crisi, arreu d’Europa, els grups feixistes —sovint amagant-se darrera d’una disfressa demòcrata— aprofiten la desesperació de la gent per vendre falses “solucions”, basades en la xenofòbia i la por.

Aquest país no és cap excepció. A les recents eleccions autonòmiques, “Plataforma per Catalunya” —liderada per un home que diu que “porta l’àguila al cor”, un home que col·labora amb nazis europeus— va guanyar més de 75.000 vots.

Feixisme mai més! Crida d’Unitat Contra el Feixisme per tal d’evitar que PxC entri als ajuntaments de Catalunya Llegeix més »

Estado & conflictividad SXX_portada

“El Estado y la conflictividad político-social en el siglo XX”, un llibre de Ramón Fernández Durán per a entendre la crisi del segle XXI

Feu un comentari / Notícies /

El Estado y la conflictividad político-social en el siglo XX

Claves para entender la crisis del siglo XXI

Ramón Fernández Durán

Virus editorial. 2010

En el segle XX, la institució de l’Estat s’àmplia al món sencer, sobretot amb la irrupció d’un gran nombre de nous Estats després de la fi del domini colonial europeu, i ho fa en la seva forma d’Estat-nació de tall capitalista que arriba a el seu apogeu amb l’ensulsiada de la Unió Soviètica. Es passa d’un Estat fortament liberal a inicis del segle XX, a un Estat social a la meitat del mateix —sobretot en els territoris centrals occidentals—, per a acabar altra vegada amb un tipus d’Estat de tall «neoliberal» a la fi del segle. Això significarà el desmantellament de moltes de les conquestes polítiques i socials aconseguides, i provocarà una creixent crisi de legitimitat institucional sobretot en la Perifèria, on la seva presència i arrelament era molt menor.

“El Estado y la conflictividad político-social en el siglo XX”, un llibre de Ramón Fernández Durán per a entendre la crisi del segle XXI Llegeix més »