El 26 de novembre se celebrarà la 19a edició del Dia sense Compres (DSC) en més de 60 països. El DSC ha evolucionat des de la seva primera edició el 1992 a Vancouver fins a convertir-se en una data assenyalada a nivell mundial per als col·lectius crítics amb el model i els valors consumistes imperants, que aprofiten aquest moment per a denunciar les seves conseqüències i proposar alternatives de consum. En commemoració d’aquesta jornada, Ecologistes en Acció organitza diverses activitats en el territori espanyol.
Crítica al model
Al llarg de les últimes dècades el consum de béns, serveis i recursos naturals s’ha anat incrementant de forma exponencial a nivell mundial. No obstant això, aquest augment no s’ha repartit, precisament, de forma equitativa, sinó que ha seguit l’anomenada Llei de Paretto, ja que el 20% de la població mundial consumeix aproximadament el 80% dels recursos del planeta.
Més enllà del quantitatiu, el consumisme ha anat prenent cada vegada més protagonisme en la vida de les persones i les societats enriquides, fins a convertir-se en una ideologia per a la selecta classe mitja consumidora, formada per uns 1.700 milions de persones, i ha fet del consum una fi en si mateixa.
Des d’una perspectiva pràctica, es tracta d’un tipus de conducta tremendament repetitiva i significativa en l’estil de vida contemporani, i que s’ofereix com una solució integral a tots els problemes, mancances i necessitats percebudes de les persones.
El consumisme és una conducta que a mesura que s’ha anat estenent a tots aquells que tinguessin els recursos econòmics imprescindibles per a entrar en aquesta sínia, ha suposat enormes impactes a nivell social, econòmic i mediambiental en tot el planeta. Cada dia són més les dades que evidencien els impactes de l’estil de vida consumista: destrucció ambiental, sobreexplotació, aprofundiment de les desigualtats econòmiques, mercantilització dels drets, les relacions i els afectes, descohesió social, concentració del poder econòmic, entre molts altres.
Des d’una altra perspectiva, a pesar dels elevats nivells de producció i consum aconseguits, així com de l’ideal del “progrés” al que es dirigeix aquesta cultura de la possessió de les coses, les societats de consum mostren signes cada vegada més clars de fastig, insatisfacció i infelicitat. Es tracta d’una paradoxa que està inserida en la pròpia naturalesa i dinàmica consumista perquè, segurament, aquesta sigui el parany: construir individus que es senten permanent i sistemàticament insatisfets amb el que tenen perquè segueixin consumint, genera, en definitiva, frustració i infelicitat.
Un model de contrasentit en el qual conviuen persones obeses i famèliques, el malversament i les necessitats bàsiques insatisfetes, la persecució d’una esmunyedissa felicitat publicitària i els més alts nivells de trastorns psíquics en la història de la Humanitat. Una societat que es caracteritza per la insolidaritat, l’individualisme i l’hedonisme, i l’estil del qual de vida hegemònic desafia diàriament la sostenibilitat ecològica i social.
Reivindicació i construcció d’alternatives
Enfront d’aquest escenari, cada dia són més nombroses les iniciatives col·lectives a escala global que pretenen denunciar els excessos i defectes d’aquest model de consum, promovent la reflexió crítica, denunciant els impactes, construint alternatives i articulant iniciatives per a un consum conscient, crític i responsable. En aquest sentit, el Dia Sense Compres és una de les actuacions que més notorietat i impacte han assolit al llarg dels últims anys.
El DSC se celebra cada any la jornada posterior a la commemoració del Dia d’Acció de Gràcies, a la fi del mes de novembre. L’elecció de la data es deu al fet que el Dia d’Acció de Gràcies representa el tret de sortida a l’onada de les compres nadalenques, principalment en els EUA. El també denominat “Divendres Negre”, és la data en la que es rebaixen els preus en la inauguració de la temporada de compres nadalenques, es col·lapsen les grans superfícies i centres comercials, la publicitat promou el desenfrenament consumista i, com resultat, és la jornada en la qual es produeix el major volum de compres en aquest país.
Aquesta iniciativa va ser proposada pel publicista canadenc Ted Dave com una forma de crítica contra els excessos consumistes. La seva primera edició es va celebrar sota el lema “el bastant és suficient” el 1992 i posteriorment el DSC va guanyar més notorietat pública al ser impulsat pel col·lectiu Adbusters.
La proposta del DSC podria ser comparable a una jornada de vaga dels consumidors o una campanya de boicot, no contra un producte o una empresa concreta, sinó contra l’aparell mercantilista i publicitari i el model de consum resultant. Els objectius d’aquesta actuació global no es limiten a la reducció del nivell de consum en els països del Nord econòmic, sinó que s’estenen a promoure una reflexió crítica sobre aquest model de consum, denunciar els seus impactes i proposar alternatives viables que estiguin sustentades en valors com la sostenibilitat socioambiental, el repartiment equitatiu de la riquesa, la solidaritat, alternatives que reprenguin les relacions comunitàries de proximitat, el comerç local i estiguin associades a les necessitats reals de les persones.
Per això, es tracta d’una aposta activa per altre model de consum més crític, on l’eix no sigui el creixement econòmic i l’optimització dels beneficis empresarials a costa de sistemàtiques injustícies socials, la polarització de la riquesa, la dependència al consumisme i la destrucció dels recursos naturals. Així, s’ha convertit en una jornada assenyalada per als col·lectius i persones que aposten per la transformació del model de producció, distribució i consum, així com de l’estil de vida contemporani.
Aquesta crítica se sustenta en una crítica sistèmica més àmplia i profunda, vinculada al repartiment dels recursos a escala planetària, el lliure mercat, les normes que regeixen el comerç internacional o les polítiques alimentàries, entre uns altres. Per tant, també es relaciona amb altres moviments de contestació, com és el cas del comerç just, la agroecologia, l’economia solidària, el moviment decreixentista o la defensa de la sobirania alimentària dels pobles.
Durant aquesta data, els col·lectius i organitzacions socials implicades en aquestes temàtiques denuncien de diferents maneres un sistema injust, alienant i insostenible, i reivindiquen el consum local, just i ecològic dels productes necessaris. Per això, el DSC és també una ocasió per a la visibilització de la problemàtica associada al consumisme i la promoció de l’exercici col·lectiu d’un consum responsable i crític durant els altres 364 dies de l’any.
La repercussió i visibilitat del DSC ha anat creixent a poc a poc des dels seus començaments, cada any amb un major nivell de participació de persones i col·lectius. Els lemes “un dia sense compres, 364 de consum sostenible” i “Res, el producte més venut en el Dia sense Compres” van servir per a celebrar les dues últimes edicions del DSC en l’Estat espanyol.
Ecologistes en Acció proposa el debat, la reflexió i la construcció d’alternatives possibles per a promoure el decreixement, reconduir l’estil de vida, el model de producció, de consum, de transport, energètic, d’alimentació i de poder, amb l’objecte de transitar l’ineludible camí cap a la sostenibilitat socioambiental del sistema. Per a tal fi, s’organitzen durant tota la setmana diverses activitats en diferents ciutats del territori espanyol. Entre aquestes, destaquen recorreguts per projectes alternatius, mercats d’intercanvi i botigues gratis, exposicions de contrapublicitat, xerrades d’agricultors ecològics i grups autogestionats de consum, tallers de costura, de reciclatge de mobles o d’horts urbans i taules rodones.
En última instància, es tracta d’una jornada que serveix per a posar sobre la taula de la consciència col·lectiva un conjunt de crítiques i alternatives necessàries que han quedat ocultes o disfressades pel soroll mediàtic i la saturació publicitària. La crítica a una economia que s’ha tornat autònoma, que no pren en consideració les necessitats i exigències de la vida humana i només aspira al seu propi desenvolupament. A un aparell de producció que pretén arribar a un il·lusori creixement infinit sobreexplotant el planeta i un model de consum que pretén mercantilitzar tot allò quant existeixi. A un estil de vida que obvia qualsevol límit i passa per sobre de les necessitats en nom del “progrés”, el “desenvolupament” o la “modernitat”. L’alternativa de construir una societat fora de la lògica del creixement, l’individualisme i la competència. De promoure un model econòmic i social que respecti els límits físics, protegeixi i afavoreixi la vida. L’alternativa de reaprendre a viure més enllà del consumisme, seguint la consigna “menys per a viure millor”.
http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article19118
http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article19026
