CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Evolució augments salarials des de 1981

Sindicats “institucionals” i patronal pacten el major ajustament salarial des de la transició a la democràcia parlamentària

La duresa de la crisi ha obligat a Moncloa a canviar el discurs econòmic. També als anomenats “agents socials”, aquells que el govern considera “representatius”. Sindicats i patronal tornen a signar un pacte de rendes, el primer des que en 1984 sortís endavant l’Acord Econòmic i Social (AES). El pacte, en concret, preveu increments salarials d’entre el 1 i el 2,5% durant els tres anys de durada de l’acord, i de manera indirecta vol ser una autèntica taula de salvació per al Govern, que podrà acreditar davant els mercats internacionals un escenari de “pau social” amb moderació dels salaris.

L’acord ha estat ratificat pels òrgans de direcció d’UGT, CCOO, CEPYME i CEOE. Es tracta d’un acord que garanteix un escenari de moderació salarial durant els pròxims anys. Les alces acordades per a aquest 2010 son del 1%, mentre que per a 2011 se situaria entre el 1 i el 2% i per a 2012 estaria compresa entre el 1,5 i el 2,5%. El 2009, un any d’intensa recessió, els sous van pujar, com mitjana, un 2,6%. A les empreses, per la seva banda, se’ls reconeix explícitament el dret a incloure en la negociació col·lectiva una clàusula de “despenjament” de l’acord per raons econòmiques.

Les clàusules de despenjament han estat, precisament, el cavall de batalla de l’any 2009, en el qual moltes empreses es van negar a abonar els pactes en conveni. Aquests convenis eren de caràcter plurianual, i per aquest motiu no tenien en compte el canvi de cicle econòmic. Això és el que explica que en el que va d’any 2010 els salaris pactats en conveni se situïn ja en el 1,6%, per sobre de la inflació prevista. Es preveu que l’IPC creixi aquest any de mitjana anual un 1,3%.

Des de la CGT ho tenim clar: contra aquesta nova reforma laboral, contra aquest nou acord contra els interessos dels treballadors, contra aquesta “pau social” que ens volen imposar, cal continuar amb la lluita i les mobilitzacions. Contra el capitalisme i les seves crisis, és necessària una vaga general contra les polítiques econòmiques del govern i la patronal, i contra el pactisme del sindicalisme verticalista i institucional.

Sindicats “institucionals” i patronal pacten el major ajustament salarial des de la transició a la democràcia parlamentària Llegeix més »

20 de febrer, concentració contra els acomiadaments a Aigües de Barcelona

CONCENTRACIÓ

DISSABTE 20 DE FEBRER A LES 12:00 HORES A LA PLAÇA CATALUNYA DE BARCELONA

Us demanem la vostra solidaritat pels companys i companyes d’Aigües de Barcelona davant l’agressió de l’empresa en acomiadar 203 treballadors i omplir-se les butxaques amb més beneficis.

NO ALS ACOMIADAMENTS!

20 de febrer, concentració contra els acomiadaments a Aigües de Barcelona Llegeix més »

La directiva Bolkestein, per la porta de darrera

Anna Ginès – Setmnari Directa núm. 170

El projecte inicial de la directiva Bolkestein aplicava la llei d’origen
als desplaçaments temporals de treballadors. És a dir, les condicions
laborals dels treballadors desplaçats temporalment a un altre Estat
serien les establertes a la llei de l’Estat d’origen. Les crítiques que va desencadenar aquesta proposta van ser suficients per modificar el redactat final de la directiva i excloure les relacions de treball del seu àmbit d’aplicació.

La directiva Bolkestein, per la porta de darrera Llegeix més »

CGT Ensenyament rebutja el projecte de país que vol el conseller Maragall

El projecte de país del qual parla el conseller Maragall s’ha explicitat en aquesta legislatura en el pacte entre el Tripartit i CiU per aprovar la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).

Aquesta llei suposa la introducció de la privatització i la jerarquització en el model de gestió de l’ensenyament públic (com es port veure de manera evident en el projecte de decret d’autonomia de centres) i la subordinació de la xarxa de centres públics als privats concertats en el marc del Servei d’Educació de Catalunya (augmentat el nombre d’alumnes per classe i disminuint el professorat en les públiques, concedint més oferta a les privades, establint una setmana de vacances al febrer o al març sense cobertura pública d’activitats alternatives per als més desafavorits que no podran anar a les estacions d’esquí…)

Aquest projecte de país maragallià ha provocat 4 jornades de vaga i moltes accions, concentracions i manifestacions del professorat de la pública i cap compromís de negociació per part del Departament d’Educació amb els sindicats.

CGT Ensenyament rebutja el projecte de país que vol el conseller Maragall Llegeix més »

L’edifici que acull la nova Rimaia és propietat d’una nissaga que viu de l’especulació

La Universitat Lliure La Rimaia té nova seu a Gran Via, 550. L’edifici ocupat es trobava abandonat des de fa 4 anys, després que la propietat pagués importants quantitats de diners als inquilins i a l’impremta que usava el local comercial perquè abandonessin l’immoble.

La propietat de l’edifici correspòn a Agrícola Fund 3 S.L., una de les múltiples empreses de la família Guerrero Gilabert. En aquest cas els propietaris de la finca són dos dels nou germans: Nicolás i Luís Miguel, ambdós advocats del prestigiós bufet familiar d’advocats Guerrero de Castro. Els Guerrero Gilabert s’han enriquit a través de l’especulació immobiliària i financera fins arribar a ser líders en aquest camp. La família està al capdavant de Gaesco, líder en els mercat bursàtil, i de Falcon Real Estate Investments, societat creada per CB Richard Ellis -la major consultora immobiliària del món- per invertir en actius immobiliaris. Els Guerrero Gilabert estan també al capdavant del Club de Golf de Vallromanes, del qual són socis d’honor Iñaki Urdangarín i Cristina de Borbón, i del conglomerat empresarial que vol tirar a terra Can Fàbregas a Mataró per fer-hi un Corte Inglés. Les seves empreses acumulen diverses denúncies per móbing presentadesa l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament.

L’edifici que acull la nova Rimaia és propietat d’una nissaga que viu de l’especulació Llegeix més »

Treballadors de Roca es concentren davant l’Ajuntament de Gavà per protestar pels acomiadaments

Una cinquantena de treballadors de Roca es van concentrar davant l’Ajuntament de Gavà a les 12 h. del migdia d’ahir 15 de febrer, per protestar pels acomiadaments contemplats en l’últim ERO que la multinacional ha tirat endavant.

El passat 11 de Febrer Roca, en compliment de la Resolució de l’Expedient d’extinció de contractes aprovat pel ministeri de Treball, va procedir a comunicar als treballadors afectats la rescissió dels seus contractes(285 de 504 a Gavá).

Treballadors de Roca es concentren davant l’Ajuntament de Gavà per protestar pels acomiadaments Llegeix més »

“To shoot an elephant”, documental sobre la invasió de la franja de Gaza per part d’Israel al desembre de 2008

Sinopsi:

“To shoot an elephant” és un relat sobre un testimoni presencial a la Franja de Gaza. El 27 de desembre de 2008, l’Operació “Cast lead” (Plom Fos) va estar disparant a elefants durant 21 dies. Imatges urgents, insomnes, esgarrifoses i brutes dels únics estrangers que van decidir i van aconseguir romandre, encastats en les ambulàncies de la Franja de Gaza, al costat de la població civil palestina.

“(…) Després, com no, va haver-hi interminables converses sobre la mort de l’elefant. L’amo estava furiós, però no era més que un indi i no va poder fer res. A més, segons la llei, jo havia fet el correcte, ja que a un elefant boig cal matar-lo com a un gos boig, si el seu amo no aconsegueix dominar-lo”. George Orwell. “Disparant un Elefant” va ser publicat per primera vegada a “New Writing” el 1948. George Orwell va definir una manera de veure a Àsia, que encara és vàlida.

Context:

La Franja de Gaza viu en estat de setge des de juny de 2007, quan Israel la va declarar una “entitat enemiga”. Un grup d’activistes internacionals va impulsar un moviment, “Free Gaza”, que té com objectiu trencar aquest setge. Gràcies als seus esforços, i a pesar de la prohibició imposada per Israel a tots els corresponsals i treballadors d’ajuda humanitària estrangers de cobrir i ser testimonis directes de l’Operació “Plom Fos”, un grup de voluntaris internacionals, membres auto-organitzats del International Solidarity Movement, van estar presents a Gaza el 27 de desembre, en el moment just que van començar els bombardejos. Al costat de dos corresponsals internacionals de Al Jazeera International, Ayman Mohyeldin i Sherine Tadros, ells van ser els únics estrangers que van aconseguir escriure, filmar i informar per a diversos mitjans de comunicació sobre el que estava succeint dintre de l’assetjada franja palestina.

Eren periodistes? Eren activistes? A qui li importa! Ells es van convertir en testimonis. Ser periodista o ser qualsevol cosa depèn de com tu ho sentis. És una responsabilitat ètica que et porta a compartir amb un públic més ampli el que està passant al teu al voltant. Serà el resultat del teu treball el que et conduirà (o no) a una carrera com periodista, no les pressuposicions o les etiquetes. Fes que s’assabentin. Fes que els que tu vols que escoltin, escoltin i siguin conscients del que tu estàs sent conscient. Això és ser periodista. Per a ser testimoni, amb una càmera o un llapis, no és necessari tenir un sou o una targeta que posi “PRESS”. Oblideu la neutralitat, oblideu l’objectivitat. No som palestins. No som israelians. No som imparcials. Només tractem de ser honestos i explicar el que hem vist i el que sabem. Sóc periodista. Si algú m’escolta, sóc periodista. En el cas de Gaza, cap “periodista oficial” tenia autorització aquell 27 de desembre per a entrar (excepte els que ja estaven dintre), pel que ens convertim en els únics testimonis, amb totes les responsabilitats que això comporta.

Jo sempre he entès el periodisme com “una mà encenent la llum en una habitació fosca”. El periodista és una persona curiosa, un interrogador desagradable, una càmera i un llapis rebel que fan sentir incòmodes als qui estan en el poder. Aquesta és l’essència del meu treball a Gaza, complir un deure en el conflicte més narrat de la Terra, on, no obstant això, mai serà explicada la història del setge i del càstig col·lectiu que Israel està imposant a tota la població en resposta als coets llançats per Hamas. Per això, havia de ser viscut tal com va ser. Vaig entrar sigilosament a Gaza, a pesar dels intents d’Israel per impedir-lo. Els que estan en el poder en Gaza ens “van demanar cortesament” que ens anéssim. La meva idea del periodisme és això. Cada govern del món hauria de sentir-se nerviós quan algú va per aquí, amb una càmera o un llapis, disposat a publicar el que aconsegueixi entendre. I tot això pel bé de la informació, un dels més grans pilars de la democràcia.

Això és una pel·lícula de “periodisme encastat”. Decidim “encastar-nos” dintre de les ambulàncies, obrint un diàleg imaginari amb aquells periodistes que s’encasten dintre de les exèrcits. Tot el món és lliure de triar des de quin costat vol informar. Però, en moltes ocasions, les decisions no són imparcials. Decidim que els civils que treballen en el rescat dels ferits ens donen una perspectiva molt més honesta de la situació que per a qui el seu treball és disparar, ferir i matar. Preferim metges en comptes de soldats. Preferim la valentia d’aquells rescatadors desarmats a aquells que s’allisten i que tenen experiències tal vegada interessants, però moralment rebutjables. És una qüestió d’enfocament. A mi no m’interessen les pors, traumes i contradiccions d’aquells que poden triar quedar-se a casa i dir no a la guerra.

Alberto Arce

Equip:

Direcció: Alberto Arce/ Mohammad Rujailah

Script: Alberto Arce/ Miquel Martí Freixas

Edició: Alberto Arce/ Miquel Martí Freixas

So: Francesc Gosalves

Post-producció: Jorge Fernández Mayoral

Disseny: Mr. Brown and Malibrán

Co-producció / Distribució: Eguzki Bideoak (http://eguzkibideoak.info/es)

Traducció: Mohammad Rujailah/ Alberto Arce

Durada: 112 minuts

Pàgina web del documental: http://www.toshootanelephant.com/es

Trailer en castellà: http://www.blip.tv/file/2798654/

“To shoot an elephant”, documental sobre la invasió de la franja de Gaza per part d’Israel al desembre de 2008 Llegeix més »

Calendari de mobilitzacions a Barcelona de la campanya “No a l’Europa del Capital, la Crisi i la Guerra”

Per una Europa social, dels pobles i de la pau

Des de l’1 de gener de 2010 l’Estat espanyol té la presidencia de la Unió Europea (UE). El govern de Zapatero intentarà utilitzar la presidència de la UE com una operació de màrqueting per rellançar la seva presidència i seguir venent la farsa de que la crisi s’ha acabat. La crisi actual, lluny de ser una crisi conjuntural i passatgera, és una veritable crisi sistèmica, econòmica i financera, social, ecològica i energètica, i alimentària.

Calendari de mobilitzacions a Barcelona de la campanya “No a l’Europa del Capital, la Crisi i la Guerra” Llegeix més »

Aula virtual In-formación CGT: Curs de formació sobre gestió d’expedients de regulació d’ocupació (ERO)

Una vegada que la pàgina de in…formación de la CGT està en funcionament, toca engegar un objectiu més ambiciós: l’aula virtual de formació de la CGT. Òbviament, l’aula virtual no substituirà els cursos presencials, que seguiran celebrant-se amb la regularitat habitual. El que es pretén és poder aprofundir en continguts formatius concrets, amb el temps, la dedicació i les eines que permeten els cursos a distància a través d’internet.

El curs amb el qual anem a inaugurar l’aula virtual serà el relatiu a Expedients de Regulació d’Ocupació. El curs començarà el dia 8 de març. El període d’inscripció, que es realitzarà a través de la pròpia pàgina de l’aula virtual ( www.in-formacioncgt.info/aulavirtual/ ), queda obert a partir del dia 11 de febrer i es tancarà el dia 1 de març.

Es tindrà en compte la inscripció d’aquells companys i companyes que ja l’havien enviat, pel que no necessiten realitzar-la de nou (rebran un correu de confirmació, igual que qui s’inscriguin dintre del termini assenyalat en aquesta Circular).

En funció del nombre de persones inscrites s’estructurarà el curs o els cursos necessaris, encara que, en qualsevol dels casos, tots els interessats tindran accés al mateix.

Som conscients de les dificultats inherents a tot el nou i això ho és i molt, però estem convençuts que l’aula virtual que estem engegant no és solament una necessitat objectiva, sinó que també té una sèrie de potencialitats per a l’acció sindical quotidiana que anirem descobrint a poc a poc. No volem acabar sense demanar-vos disculpes pels errors que, sens dubte, cometrem en aquesta nostra primera experiència en aquest camp. Esperem la vostra cooperació per a poder superar-los

Equip de formació. Escola de Formació Confederal

Tel. 91 447 57 69 – Fax 91 445 31 32 – sp-formacion@nullcgt.es

Aula virtual In-formación CGT: Curs de formació sobre gestió d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) Llegeix més »

Butlletí Informatiu nº 126. Reforma de la Llei d’Estrangeria

Redacció: Gabinet d’Estudis i Gabinet Jurídic Confederal.

Continguts: Tramitació de la Llei – Instruments de desenvolupament – Estructura de la Llei – Quadre comparatiu amb les principals modificacions – Conclusions – La nostra posició com CGT.

INTRODUCCIÓ:

La nostra pretensió és analitzar la recent reforma de la Llei d’Estrangeria, des d’una posició crítica, tant des del nou articulat (el que es modifica), com des de la materialitat del mateix en les pràctiques diàries del poder (Estat, Institucions, Policia i Judicatura), sobre les milers de persones immigrants a les quals va dirigida.

Analitzem el nou articulat, recordant el procediment de tramitació de la Reforma i realitzant una comparativa amb l’anterior redacció, fent especial èmfasi en els aspectes de la Reforma que vulneren els Drets Fonamentals, els quals incompleixen la normativa existent i les noves categories polítiques de discriminació i racisme institucional que produeix aquesta reforma.

El passat 12 de Desembre de 2009 es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat la Llei Orgànica 2/2009, de reforma de la Llei Orgànica 4/2000 de 11 de Gener, sobre Drets i Llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

Per a reformar la llei s’han donat una sèrie de motius detallats que consten en l’exposició de motius de la reforma. Un d’aquests motius és l’ampliació dels drets reconeguts en el Títol I de la Llei d’Estrangeria. Aquest reconeixement de drets fonamentals com el de vaga, sindicació, llibertat d’expressió…no es plasma per la voluntat del Govern sinó com a conseqüència de les Sentències del Tribunal Constitucional de novembre i desembre de 2007, per tant la incorporació d’aquests drets no és tant un mèrit del Govern, sinó que deriva de l’exigència constitucional.

Un altre dels motius de la Reforma és la incorporació a l’ordenament espanyol de les Directives comunitàries, efectivament s’ha produït un augment del nombre de normes comunitàries que afecten al dret d’estrangeria. La majoria d’aquestes normes comunitàries responen a la lògica del control dels fluxos migratoris mitjançant la restricció dels drets de les persones immigrants i l’externalització de fronteres. Entre aquestes normes comunitàries cal destacar el Pacte Europeu sobre Immigració i Asil confirmat en el Consell europeu de 16 d’octubre de 2008 i la Directiva 2008/115/CEE, de 16 de Desembre de 2008, del Parlament Europeu i el Consell, també coneguda com Directiva de la Vergonya, on entre altres coses es permet l’internament de ciutadans/nes estrangers/es fins a 18 mesos.

La realitat és que la Llei d’Estrangeria i el seu respectiu Reglament, com instruments normatius al servei d’unes determinades polítiques migratòries, se segueixen basant en la centralitat del treball, sent aquesta la clau en tota la regulació de l’estrangeria. Pot afirmar-se que “des del punt de vista del dret l’estrangeria és l’eina que Europa ha inventat per a crear i excloure no als estrangers, sinó als immigrants extracomunitaris pobres”. (Mestre.R.)

Aquestes persones no tenen els mateixos drets que les persones amb nacionalitat espanyola. Des de l’òptica laboralista, el règim normatiu de l’estrangeria constitueix un instrument idoni per al domini de les treballadores estrangeres que l’Estat posa en mans de la patronal, atès que el dret d’aquests treballadors a romandre i poder renovar les seves autoritzacions depèn en gran mesura de “la seva bona relació amb el seu patró”, és a dir, que la voluntat unilateral del patró, és qui possibilita la renovació o no del seu contracte (igual que en la resta de treballadors en l’actual marc de relacions laborals), i per tant la seva permanència o no en el país, model que l’actual reforma manté i aprofundeix.

La Unió Europea aborda el tema de les migracions des d’aquesta perspectiva economicista: la lliure mobilitat de les persones i els treballadors (comunitaris) per a la Unió exigeix suprimir les fronteres internes. Però també aixecar controls més precisos en les fronteres exteriors, per a totes aquelles persones extracomunitàries. Les persones estrangeres només es contemplen en la UE mentre que treballadors útils a les economies nacionals. Per això tant el seu accés al territori de la UE com la seva mobilitat per ell estan severament restringits. Quant als seus drets ciutadans o la seva integració social, la UE simplement es desentén. L’Estat Espanyol aplica, igualment, aquesta política comunitària.

Teniu el butlletí en el document adjunt.

Butlletí Informatiu nº 126. Reforma de la Llei d’Estrangeria Llegeix més »

jpg_moz-screenshot-2.jpg

Salari mínim 2010

La crisi torna a ser l’excusa perfecta per retallar els defenestrats i minvats drets dels treballadors. El camp on s’evidencia més aquesta precarització constant, fa referència a la sostenibilitat econòmica que, si ja es veu profundament atacada amb la posada en marxa d’estratègies com l’aplicació de convenis que no corresponen amb la categoria i/o camp professional, ara es veu afavorida per la connivència del govern socialista de manera oberta. Una altra reculada dels drets dels treballadors que els sindicats majoritaris s’empassen sense acritud. La patronal ja es frega les mans malgrat la gran baixada de l’IPC aquest any.

Salari mínim 2010 Llegeix més »

L’Observatori Contra L’Homofòbia estrena web. Denúncia l’homofòbia on-line

A partir del 4 de febrer està actiu on-line les 24 hores del dia, el web de
l’Observatori contra l’homofòbia, impulsat pel FAGC.

Aquest web permet realitzar denúncies homòfobes on-line. Un cop rebuda per l’Observatori, on s’estudiarà el cas, es posaran en contacte amb la persona interessada per a realitzar les gestions necessàries amb l’objectiu de no deixar impune l’agressió. Al web, també pots consultar una guia sobre què fer en cas d’agressió i a la vegada fer un seguiment dels últims casos. També hi ha un apartat de documentació on poder consultar casos antics, estadístiques…

L’Observatori Contra L’Homofòbia estrena web. Denúncia l’homofòbia on-line Llegeix més »

Cartell CGT 8 Març 2010

El 8 de Març celebrem el dia de la dona. Des de les institucions també

Aquestes institucions, que al llarg dels últims anys promulguen lleis i organitzen actes a favor de la igualtat de la dona. Actes que resulten hipòcrites, electoralistes, buits i contradictoris que poc fan en realitat per tractar de millorar la nostra consecució de la igualtat.

Intenten que els donem el nostre vot amb actes al seu parer, políticament correctes, que solament emmascaren una realitat feminicída.

Els mitjans de comunicació intenten que acceptem sense resistència el seu codi patriarcal i no siguem plenament conscients que no existeixen reformes reals sinó demagògia passada.

Les dones continuem tenint doble jornada laboral, tenim limitada la possibilitat d’accedir a llocs de treball millor remunerats, patim major precarietat laboral, som víctimes del terrorisme masclista, continuem realitzant els treballs necessaris per al manteniment de la vida, entre altres desigualtats.

Des de CGT MANIFESTEM LA NOSTRA ABSOLUTA RESISTÈNCIA a aquest sistema patriarcal i fem una crida a tota la joventut perquè, juntament amb qui portem anys lluitant, cridin i es rebel·lin, rebutjant l’aberrant sistema patriarcal que no cessa en la seva obstinació de minvar la capacitat de les dones com éssers pensants.

Amb el convenciment que la lluita és sempre possible, que ens serveixi d’exemple que fins en les societats més masclistes com la mexicana, hi ha dones zapatistes o indígenes que, organitzant-se, han arribat fins i tot a l’elaboració d’una Constitució de les Dones. Dones d’Atenco, també a Mèxic, que lluiten contra l’agressió sexual com forma de repressió política. I recordem també a les Dones del Shari rosa a l’Índia, que lluiten contra la violència masclista en la llar, reunint-se en grups i marxant totes juntes durant quilòmetres fins a la casa de l’agredida, Mujeres Creando, a Bolívia o Amazonas, a Argentina, que a través de pintades, documentals, accions en el carrer, articles en premsa o declaracions en la ràdio expressen el seu rebuig a seguir sent excloses i maltractades, al marge de les institucions i a través de l’acció directa.

La majoria d’aquestes lluites es porten a terme en unes condicions en les quals la subsistència seria el prioritari, i no obstant això veiem que per a elles la dignitat de la dona és equiparable a la de l’aliment diari.

Des d’aquí per tant, volem reconèixer la seva resistència, ja que la lluita de la dona és una, aquí i allà: la de parir un món nou on les relacions de les persones estan basades en la igualtat.

A Europa, l’Europa del capital, de la qual el nostre estat ocupa la presidència aquest semestre, tenim una imatge molt més “avançada” quant a drets laborals i cívics: dret al vot, dret a un treball digne, lleis que ens emparen…. i malgrat tot, veiem que encara que la distància que ens separava dels homes és una mica menor, aquesta segueix estant present en gairebé tots els àmbits de les nostres vides: salaris menors, doble jornada laboral, dificultat per a accedir a llocs de major responsabilitat, les cures segueixen sent responsabilitat nostra, treballs precaris….

Aquest món que sempre han dominat els homes segueix conservant la imatge que han imprès en ell. No podem perdre de vista aquests fets que fan tan complexa la qüestió del treball femení… la majoria de les dones que treballen no PODEN EVADIR-SE DE LA NORMATIVA QUE PROCLAMA EL SISTEMA FEMENÍ TRADICIONAL ja que no rebem de la societat ni dels nostres companys l’ajuda que ens resultaria necessària per a convertir-nos concretament en IGUALS DELS HOMES.

Solament les que resisteixen poden donar cert sentit a les labors quotidianes àdhuc privades de descans, hereves d’una tradició de submissió.

Lamentablement en el mercat laboral moltes dones continuen sofrint vexacions veient-se obligades de forma natural, a usar “el seu encant” (assetjament laboral) ja que els seus salaris són mínims exigint d’ella alguna cosa més que el seu currículum o forma de treball.

La dona que s’allibera econòmicament de l’home NO ESTÀ PER AIXÒ EN UNA SITUACIÓ MORAL, SOCIAL, PSICOLÒGICA IDÈNTICA A ELL. La forma que ens impliquem en les nostres professions depèn d’un context global que desafortunadament no ens ajuda.

DES DE CGT, NOSALTRES, TOTES, VOLEM PARIR UN MÓN NOU ON HI HAGI IGUALTAT REAL I QUE NO SIGUIN SOLAMENT LES LLEIS LES QUE INTERPRETIN SENSE DIFERÈNCIA DE GÈNERES, RACES O ESTATUS SOCIAL, SINÓ TOTS I TOTES AMB EL CONVENCIMENT QUE ÉS POSSIBLE

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

El 8 de Març celebrem el dia de la dona. Des de les institucions també Llegeix més »

El Servei d’Ocupació de Catalunya vulnera drets a treballadors i treballadores relacionats amb la conciliació familiar i laboral

El passat 27 de gener un treballador del Servei d’Ocupació de Catalunya, a través dels serveis jurídics de la CGT, ha demandat davant el jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona al Servei d’Ocupació de Catalunya, per vulneració de drets en relació a les polítiques de conciliació familiar i laboral concretament pel que fa a la possibilitat que dona el decret 295/2006 d’una flexibilitat horària fins a 30 minuts per cura de fills menors de 12 anys.

Considerem que és doblement greu que la Generalitat, una Administració, que a través del mitjans de comunicació diu que impulsa polítiques de conciliació familiar i laboral, a nivell intern incompleixi la seva pròpia normativa.

El Servei d’Ocupació de Catalunya vulnera drets a treballadors i treballadores relacionats amb la conciliació familiar i laboral Llegeix més »

El Ministeri de l’Interior dicta ordres secretes per a l’expulsió “exprés” d’immigrants

A partir d’ara els immigrants ’sense papers’, els seus advocats, els fiscals, i fins i tot els jutges, no coneixeran com aplica i interpreta la Policia la nova Llei d’Estrangeria. El Ministeri de l’Interior ha dictat una circular (número 1/2010 de la Comissaria General d’Estrangeria) en la qual ordena que els expedients d’expulsió es tramitin «el més aviat i en el temps mínim imprescindible»… però també sota el màxim secret.

La postil·la sobre la confidencialitat apareix al peu de totes les pàgines de la circular, un document «d’ús restringit per a unitats d’estrangeria» i de difusió «prohibida». La polèmica ordre 1/2010, que s’ha distribuït per les comissaries de tota Espanya, porta data del 25 de gener i la signa el màxim responsable d’immigració de la institució, el comissari general d’Estrangeria i Fronteres, Juan Enrique Taborda Álvarez.

Aquest secretisme ha sorprès als propis comandaments policials. L’Administració, en particular la Secretaria d’Estat d’Immigració, té instruccions de fer públiques totes les instruccions internes que afectin al dret de defensa dels estrangers. El propi Defensor del Poble ve insistint que totes les ordres o circulars en aquesta matèria siguin publicades en butlletins oficials per a evitar una sort de “infradret”, aliè al coneixement d’advocats i jutges.

La circular, que ha aixecat per això butllofes entre els lletrats d’immigració, introdueix diversos punts controvertits i, en alguns aspectes, va molt més allà del que estableix la Llei d’Estrangeria, que va entrar en vigor el passat 13 de desembre. Un aspecte cridaner és que Interior insta sense dissimular a obviar els canvis introduïts per la reforma que, precisament, aporta modificacions importants en els procediments de deportació. «La reforma de la Llei d’Estrangeria -afirma el document- no suposa cap novetat que impliqui un canvi en l’actuació de les unitats d’estrangeria o de seguretat ciutadana en la via pública».

Detenció «cautelar»

En aquest sentit les ordres són clares: «Detenció preventiva» de qualsevol que, àdhuc sent regular, no pugui acreditar-lo en aquell moment en el carrer. Aquest arrest «cautelar» té l’empara de la nova llei, però el legislador (en els articles 61 i 63) només parla d’ella com una opció («podrà») no com una obligació. La circular, fins i tot, introdueix una nova figura jurídica que no apareix en la Llei d’Estrangeria: la detenció «a l’efecte d’identificació». Interior ordena aquestes «detencions cautelars» amb caràcter previ a l’expedient d’expulsió, sense saber si hi ha una causa real que la justifiqui. És a dir, ordena privar de llibertat sense conèixer encara si la sanció desembocarà en una ordre d’expulsió, ja que podria acabar en una simple multa.

La Comissaria General fa també una interpretació molt personal sobre quan es tramitarà un expedient ordinari de repatriació -el que ha de ser la norma general, segons la llei- i quan el procediment serà «preferent». El document convida a usar aquest últim. Així, per exemple, l’article 62.1 de la llei apunta que un dels aspectes «a prendre en consideració» perquè el jutge decideixi l’internament d’un irregular és la «falta de domicili». Interior va molt més allà i decideix pel seu compte que farà expedients “exprés” de deportació quan l’immigrant tingui domicili, però «aquest ni sigui fix ni estable, sinó temporal o de trànsit».

En el tema del domicili, Interior va molt més allà de qualsevol normativa. Ordena, sense que existeixi cap referència en les lleis, considerar que hi ha un «risc d’incompareixença» de l’estranger -risc de fugida- quan visqui amb persones que, al seu entendre, no són molt de fiar. Això és, són més de fiar els irregulars que «convisquin amb familiars» que aquells que habitin amb «persones diferents», «si són tots amics, si alguns amics i altres coneguts…».

Expulsions sense pausa

L’esperit de l’ordre d’Interior queda especialment palès en la seva preocupació que hi hagi sempre, les 24 hores del dia, algú en la comissaria amb potestat per a iniciar «l’expedient d’expulsió el més aviat i en el mínim temps imprescindible». Per això, la circular ordena que en tots els llocs hi hagi «delegació de signatura», de tal manera que «en cap cas i en cap supòsit pugui esperar-se que arribi o es personi -el funcionari autoritzat- perquè dicti l’acord d’iniciació -de l’expedient d’expulsió-». La circular també dóna consells per a sortejar els problemes que puguin plantejar-los els advocats defensors en els expedients d’expulsió. En els dos últims anys, s’ha deportat a 84.460 immigrants.

Notícia extreta de:
www.nodo50.org/info/El-Ministerio-del-Interior-dicta.html

La circular 1/2010 es pot visualitzar (tot i que amb apartats il·legibles en les últimes pàgines) en el següent enllaç:
http://mugak.eu/fitxategiak/CIRCULAR-1-2010-INSTRUCCIONES-POLICIALES-DERIVAS-DE-LA-NUEVA-LEY-DE-EXTRANJERIA-2-2009-1.pdf

Mireu també la notícia publicada a Kaos en la Red: www.kaosenlared.net/noticia/caza-inmigrante-policia-ordena-iniciar-expulsion-inmigrantes-mayor-bre

El Ministeri de l’Interior dicta ordres secretes per a l’expulsió “exprés” d’immigrants Llegeix més »

Nou comunicat de la CANC contra el cementiri nuclear a Ascó i convocant a una manifestació el 7 de març a Móra d’Ebre

COMUNICAT DE PREMSA

LA CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) CONVOCA MOBILITZACIONS SOCIALS AMB ASSEMBLEES AL TERRITORI I UNA MANIFESTACIÓ DE REBUIG AL CEMENTIRI NUCLEAR, EL PROPER DIUMENGE 7 DE MARÇ A LES 12H. A MÓRA D’EBRE.

LA CANDIDATURA D’ASCÓ A ACOLLIR ELS RESIDUS RADIOACTIUS DE TOT L’ESTAT HA ESTAT ORGANITZADA EN BASE A UN FALS CONSENS, A UN PROCÉS FRAUDULENT, I A UNS INTERESSOS PARTICULARS.

AL TERRITORI NO HI HA CONSENS TERRITORIAL, SOCIAL NI POLÍTIC PER ACOLLIR EL CEMENTIRI DE RESIDUS RADIOACTIUS.

El projecte de Cementiri de residus radioactius que ha tret a subhasta el Ministerio de Industria (http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/29/pdfs/BOE-A-2009-21107.pdf) ha significat un procés fraudulent i que ha fracassat totalment. Aquesta convocatòria pública només ha durat un mes, mentre que a Holanda, model que segueix l’Estat per a la gestió dels residus radioactius (on per cert, Habog és deu vegades més petit que el cementiri que es vol construir a l’Estat espanyol, i només és per allotjar els residus de la única central nuclear holandesa), el procés va tardar 15 anys a consensuar.

Nou comunicat de la CANC contra el cementiri nuclear a Ascó i convocant a una manifestació el 7 de març a Móra d’Ebre Llegeix més »

Valoració de CEAS-Sàhara davant la nova ronda de converses entre Marroc i el Front Polisari

Una nova reunió entre el Marroc i el Front Polisario acaba de celebrar-se i no pot dir-se que sigui en un moment esperançador. Les dues parts, juntament amb representants d’Algèria i Mauritània, s’han trobat els dies 10 i 11 de febrer, en una localitat dels afores de Nova York, per a discutir sobre la possible convocatòria d’una cinquena ronda de negociacions sobre el futur del Sàhara Occidental.

L’ONU espera que ambdues parts acudeixin amb un ànim “productiu i seriós”, després de les tensions produïdes pel cas “Haidar”. Un desig allunyat de la realitat, doncs la voluntat negociadora del regne alauita es troba en dubte com a conseqüència del manteniment d’una política repressiva, incrementada els últims mesos, sobre les organitzacions civils saharauis (el mateix que amb qui dissenteix de la política oficial entre els ciutadans marroquins), exemplificada en la forma amb que es va tractar d’impedir la tornada d’Aminatu Haidar a la seva terra i en una rectificació interessada i mercenària, comprada a pes d’or.

No hi ha dubte que la legalitat internacional, reconeix i garanteix el dret de lliure determinació del poble saharaui. Aquesta base legal està assentada en la doctrina que emana dels principis del dret internacional, de la Carta de les Nacions Unides i de les múltiples Resolucions aprovades per l’Assemblea General en relació amb aquest contenciós. Quines són les raons per les quals no s’ha pogut, fins a la data, aplicar per les Nacions Unides la vigència d’aquest principi bàsic de legalitat en el territori del Sàhara Occidental?

En primer lloc, perquè no existeix voluntat política de fer-lo complir i, en conseqüència, no es realitza cap tipus de pressió diplomàtica i política cap al Marroc, que li exigeixi el respecte de les Resolucions internacionals. Aquestes converses no passaran de ser una pantomima, mentre que les Nacions Unides no actuïn de forma clara i contundent, i això serà difícil mentre alguns dels Països membres permanents del Consell de Seguretat segueixin col·laborant en la persistent prolongació d’aquesta ocupació. Hora és ja que les democràcies occidentals deixin d’adjudicar-li al Marroc el paper d’aliat preferent o guardià i garant dels interessos del món desenvolupat en el Magrib, doncs ni aquesta visió correspon ja a una anàlisi política actual ni facilita la resolució dels múltiples problemes que afecten a l’estabilitat del Magrib i impedeixen el desenvolupament del seu potencial.

Per altra banda, la Unió Europea, instrumentalitzada per la voluntat proteccionista de França cap a la seva antiga colònia, i amb l’actitud còmplice de l’Estat espanyol, incapaç d’assumir amb dignitat les conseqüències d’un tractat de Madrid en el qual es va traficar amb el poble Saharaui com ostatge, no solament premia les arbitrarietats de l’estat marroquí amb la concessió d’un estatut d’associació preferencial sinó que s’apropia dels recursos pesquers del banc saharià de complicitat amb el seu aliat preferent.

Un cinisme polític que es fa més palès i inacceptable en la mesura que la comunitat europea ve silenciant totes les denúncies que es fan sobre el respecte als drets humans tant al Marroc com en el Sàhara Occidental, emeses fins i tot per una Comissió del seu propi Parlament, de les quals només es va fer eco davant la pressió de l’opinió pública en la dramàtica conjuntura que va fer perillar la vida d’Aminatu Haidar.

El Marroc segueix obstaculitzant una solució democràtica. Té el control de facto del Sàhara Occidental, després de la seva ocupació militar del territori, i ara té la pretensió d’ampliar-lo a una submissió mitjançant el seu pla d’autonomia, dintre d’un anunciat projecte de regionalització del país. L’oferta d’autonomia de Mohamed VI resulta inacceptable, perquè parteix de la premissa que la seva sobirania sobre el territori és inqüestionable, a pesar que es tracta d’un territori envaït que mai, al llarg de la història, ha format part del Regne del Marroc. I, sobretot, perquè suposa seguir ignorant tant la legalitat internacional com la decidida voluntat dels i les saharauis.

Aquesta nova maniobra, desacreditada per la realitat quotidiana de les tibants relacions entre la població saharaui i els seus ocupants, suposa un “xantatge” a l’intent de negociacions entre les dues parts, sense assumir que l’única solució definitiva per a la qüestió del Sàhara Occidental serà la resultant del lliure exercici de l’autodeterminació del poble Saharaui mitjançant un plebiscit realitzat amb les degudes garanties, un dret indiscutible que el Marroc porta trepitjant des de 1975.

La Resolució 1871/2009 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fa una crida al Marroc i al Front Polisari “… per a continuar les negociacions sota els auspicis del Secretari General, sense condicions prèvies i de bona fe, a fi d’assolir una solució justa, duradora i mútuament acceptable per a apel·lar a la determinació del poble del Sàhara Occidental”. La pretensió del Marroc d’imposar la seva enganyosa solució, ho fa improbable. I això, justament, quan Espanya ostenta la presidència de torn de la Unió Europea, des d’on hauria de treballar, de debò, per a liderar la recerca d’una solució a un conflicte que dura ja massa temps i que sagna sense parar en la memòria d’una gran part del poble espanyol.

És una provocació més que els amics del poble Saharaui i tots qui en el món sencer s’identifiquen amb la defensa de la dignitat i la justícia no hauríem d’admetre. I que requereix una constant vigilància del procés i la denúncia de totes els abandons, tebieses i insídies que constantment es produeïxen i, sens dubte, es produiran.

Madrid, 12 de febrer de 2010.

Valoració de CEAS-Sàhara davant la nova ronda de converses entre Marroc i el Front Polisari Llegeix més »

El Fòrum Social Mundial en crisi

Que el Fòrum Social Mundial (FSM) està en crisi és un secret a veus. La principal de les explicacions referent a això sembla òbvia: encara que els diagnòstics que des del FSM s’han formulat quant al rumb del planeta han demostrat ser extremadament precisos, mentre la corrosió del capitalisme va a més, la capacitat dels moviments per a articular respostes efectives segueix sent reduïda. I això és així malgrat que, del costat d’aquells, hi ha una consciència clara pel que fa al fet que la corrosió no afecta només al neoliberalisme, sinó que arriba a, sinó que, al propi capitalisme com un tot.

És veritat, clar, que la crisi del Fòrum Social Mundial té una altra dimensió que afecta a la pròpia condició del projecte. Des de bastant temps enrere s’ha subratllat, amb bon criteri, que les reunions que han anat celebrant-se en llocs del sud del planeta –així, Porto Alegre, Mumbai o Nairobi– en els fets donaven més pista als santons intel·lectuals i als activistes del nord que a les pròpies xarxes dels països pobres. No només això: aquestes reunions han acabat per oferir un espai molt llaminer perquè forces de l’esquerra tradicional –inclosa la socialdemocracia més rastrera– trobessin un eco que de segur no mereixien.

Al final, el panorama ha resultat ser bastant lamentable: les mateixes forces que en el treball sòrdid i poc vistós de cada dia estan dramàticament absents s’han servit sovint del repetidor del FSM per a aparentar, durant unes hores, el contrari. No està de més agregar, per cert, que la multitudinària presència, en successives sessions del FSM, de presidents d’un grapat de països d’Amèrica Llatina no ha deixat de ser, també, un problema, en la mesura que ha facilitat la confusió entre els moviments de base i realitats institucionals vàries, i això per molt respectables que aquestes puguin ser.

En un escenari com el que acabem de retratar no és difícil explicar per què del Fòrum Social Mundial –una barreja confusa en la qual es donen cita ONG assistencials, forces polítiques tradicionals i moviments destrossadors– no ha sortit res que s’assembli a un programa mínimament unificador de realitats tan extremadament diferents. Més enllà de tot l’anterior, el seu és afirmar que el FSM arrossega de sempre una delicada relació amb els moviments de base. Reconeguem, això sí, que la proliferació de fòrums descentralitzats ha servit per a rebaixar una miqueta la intensitat del problema, tot i que no faltin els exemples de com aquests fòrums de rang geogràfic menor han acabat per reproduir els problemes de la matriu d’escala planetària.

Sembla clar, de qualsevol manera, que davant els senyals de naufragi d’un projecte en l’excés cupular com al cap ha resultat ser el Fòrum Social Mundial, només queda reivindicar el treball, sovint heroic, que en tants llocs segueixen realitzant aquests moviments de base dels quals parlem. Subratllem, en qualsevol cas, que el futur de la contestació de la globalització capitalista no es dirimeix a Porto Alegre sinó en el dia a dia de la vida de barris i pobles en tot el planeta.

Carlos Taibo és professor de ciència política en la UAM.

Article extret del web Rebelión: www.rebelion.org/noticia.php?id=100133

El Fòrum Social Mundial en crisi Llegeix més »

Manifestació a Palma el 24 de febrer contra la Trobada de Ministres de Defensa europeus

El 24 de febrer la Unió Europea reuneix a Mallorca els seus ministres de defensa. Per mostrar la seva oposició a la trobada, els moviments socials de les Illes Balears han convocat una manifestació a Palma el dimecres 24 de febrer sota el lema “Aturem l’Europa del Capital i la Guerra”.

Manifestació a Palma el 24 de febrer contra la Trobada de Ministres de Defensa europeus Llegeix més »

Cartell cicle presentacions

Cicle de presentacions a Catalunya, del 22 al 27 de febrer, del llibre “Creyeron que éramos rebaño” de Jesús Giráldez Macía

Cicle de presentacions a Catalunya:

– Dilluns 22 febrer, 19 h. AIGUAFREDA, Biblioteca Lluís Millet.

– Dimarts 23 febrer, 19.30 h. LLEIDA, CSA La Maranya.

– Dimecres 24 febrer, 20.30 h. BALAGUER, El Lokalillo.

– Dijous 25 febrer, 20 h. GRÀCIA-BCN, Info Espai (Pl. del Sol 19-20).

Cicle de presentacions a Catalunya, del 22 al 27 de febrer, del llibre “Creyeron que éramos rebaño” de Jesús Giráldez Macía Llegeix més »

Campanya contra el copagament de la sanitat

S’ha posat en marxa la campanya contra el copagament de la sanitat, que des de la Coordinadora Anti Privatització de la Sanitat (CAS), han promogut, i a la qual ja s’han unit desenes d’organitzacions de tot l’estat espanyol.

Després de l’anunci del govern del PSOE d’augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys, destacats dirigents de PSOE i PP no deixen d’exigir una nova mesura com “indispensable per al manteniment del sistema sanitari”, la introducció del copagament a la sanitat. Diferents mitjans ja han anunciat que en el 2011, els pressupostos Generals de l’Estat ja inclouran el copagament sanitari. Aquest copagament podrà consistir en el cobrament d’una quantitat determinada per cada consulta mèdica, la utilització de les urgències, el pagament per una banda de les proves diagnòstiques o de cada dia d’ingrés hospitalari, el pagament de farmàcia per part dels jubilats…, etc. És a dir es tractaria d’obligar-nos a pagar de nou per la sanitat pública (que ja financem tots amb els nostres impostos).

Mireu el text: El copago sanitario cuadrará las cuentas del Estado en 2011
www.casmadrid.org/index.php?idsecc=noticias&id=1735&limit=&titulo=NOTICIAS

Aquesta mesura, posat que es porti a terme no suposarà un increment dels fons sanitaris, però si incrementarà les desigualtats sanitàries (ja de per si mateix molt elevades en el nostre país) com ja s’ha pogut demostrar en aquells països en els quals s’ha implantat: deteriorament de la salut d’aquells que més cures requereixen (pacients crònics, sectors socials amb menors nivellsde renda i educació……).

Campanya contra el copagament de la sanitat Llegeix més »

Concentració a Gavà contra els acomiadaments de Roca

CONCENTRACIÓ DE REPULSA ALS ACOMIADAMENTS DE ROCA

DILLUNS 15 DE FEBRER, A LES 12:00 HORES A L’AJUNTAMENT DE GAVÀ (Plaça Balmes s/n).

Aquest dijous 11 de Febrer la multinacional ROCA, en compliment de la Resolució de l’Expedient d’extinció de contractes aprovat pel ministeri de Treball, ha procedit a comunicar als treballadors afectats la rescissió dels seus contractes (285 de 504 a Gavá).

Davant aquest brutal atac als drets de la classe treballadora, amb el consentiment de l’Administració, us demanem que assistiu a aquesta concentració en la qual l’objectiu és exigir responsabilitats al principal causant d’aquesta brutalitat, el Sr. Ministre de Treball CELESTINO CORBACHO, que assistirà a la inauguració del Fòrum Gavà Innova en la sala de plens de l’Ajuntament.

Secció Sindical CGT Roca

Concentració a Gavà contra els acomiadaments de Roca Llegeix més »