En la tramitació d’un ERO, la llei estableix un període de consultes que permeti als representants dels treballadors veure si són certes les causes al·legades per l’empresa, proposar alternatives a l’ERO i, en última instància, reduir els seus efectes, tant en el nombre d’afectats, com en la durada de l’aplicació.

Des de la CGT hem exigit dades i hem qüestionat activament aquest quart ERO a Seat, ja que entenem que l’empresa està abusant dels treballadors i de les arques públiques.

De les dades que ens ha facilitat l’empresa es desprèn que:

– S’han realitzat 139 noves contractacions reconegudes en l’últim any.

– Aquest any es vendran 30.000 cotxes més dels que s’han fabricat, i en l’acumulat des de 2004 s’han venut 141.000 més dels produïts en aquest període. Això ens dóna una idea de la reducció d’estoc (dades que ens nega l’empresa) i de l’estalvi que està significant aquesta reestructuració, anteriorment mitjançant la borsa d’hores, i actualment a càrrec de l’Estat.

– No és creïble que l’empresa planifiqui un descens de vendes de 3.000 cotxes en 2010, quan les dades de vendes (Anfac) a Europa parlen de recuperació en gairebé tots els països i novembre ha significat un 37% d’augment de vendes a Espanya i un 43% a Catalunya.

– El nombre de 1.100 persones diàries en atur durant tot 2010, és molt superior al que correspon amb les planificacions de producció, molt menys pel que fa a l’afectació de la plantilla de la Zona Franca, que treballa un 65% per al consorci VW.

En l’última reunió l’empresa va lliurar un esborrany de pla social, al que els altres sindicats van oferir el seu acord, sense plantejar cap objecció a la petició de l’empresa, limitant-se a intentar millorar la desastrosa i inoperant labor que han tingut en la Comissió de Seguiment de l’ERO que van signar fins a final d’aquest any.

CALENDARI 2010

Divendres passat es va acordar el calendari bàsic laboral per a 2010: 214 dies per a MOD i coligados i de 224 per a la resta de la plantilla. La CGT hem signat per les següents raons:

– S’han cobert els ponts de tot l’any amb festius o jornada industrial.

– Per primera vegada s’amplien dies de descans en setmana santa, encara que nosaltres plantejàvem tota la setmana i els altres sindicats s’han acontentat amb el dijous i el dimarts següent.

– Per primera vegada es fa un calendari de 214 dies per a producció i obert a una flexibilitat personal per al sector indirecte i tècnic, tal com ha plantejat sempre la CGT.

– L’empresa ha hagut de reconèixer que el calendari és un pas previ a l’ERO que pretén aplicar. La CGT és l’únic sindicat que ha defensat, en el període de consultes de l’ERO, que l’acord de calendari havia de ser previ a la presentació d’aquest expedient per al 2010.

En tot cas l’aplicació de l’ERO podrà modificar els dies reals de producció, però el situat en el calendari com descans compensatori per la Jornada Industrial, és intocable, quedant només pendent el tractament d’algun dia en la negociació del calendari de Zona Franca.

NEGOCIACIÓ CONVENI-Q3

La CGT ho portem reclamant molt temps, per això ens alegrem que, per fi, tots els sindicats hàgim plantejat a l’empresa, de manera unitària, que s’assegui a negociar Conveni. A pesar del viscut amb l’engany del referèndum del Q3, que ha deixat una base de mal rotllo entre la plantilla, no podem entrar a negociar el conveni ni amb por, ni en negatiu. Ara ja som dos sindicats els que públicament tenim clar que tot allò va ser un gran engany. I ja que els companys de CCOO estan disposats a canviar la situació, volem plantejar-los:

– Van perdre una oportunitat de diferenciar-se del sindicat que va col·laborar amb l’engany. Podien haver-se negat a signar un acord que no tenia el suport legal de la plantilla i d’aquesta manera ens haguéssim enfrontat amb més garanties a la multinacional.

– Encara estem a temps de canviar els possibles compromisos que aquest tingui amb la Direcció de Seat. És possible crear un front comú de la immensa majoria de la plantilla per a combatre les conseqüències d’aquell referèndum trampós.

– No es pot creure que l’única eina de pressió és la vaga i que ara no és moment propici per a realitzar aturades. Es pot exercir una gran pressió simplement amb no consentir els centenars d’incompliments de conveni i legals que comet l’empresa.

Hem d’asseure’ns per a consensuar una plataforma reivindicativa i un mètode de treball per a aconseguir-la. La CGT seguim proposant una reunió amb tots els sindicats. La unitat de tots és el millor camí per a aconseguir un Conveni social amb una important reducció de la jornada de treball, sense reducció de salari.

DECLARACIONS DEL PRESIDENT EN LA PREMSA

Per molt que ens tinguin acostumats a les declaracions per la premsa com estratègia de negociació, davant del conveni o l’ERO, les declaracions del Sr. Muir de la passada setmana no poden quedar sense resposta. El de “la puntada en el cul” o que ell mateix acomiadaria a qui no “remi”, res té a veure amb el caràcter dialogant que va voler vendre en el seu primer contacte amb els sindicats.

Hi ha qui diu que el President es referia només als directius, però tots coneixem el conte del remer, i al final sempre té la culpa el remer: els operaris de producció als quals s’estreny cada dia més en la cadena o els indirectes i TAS als quals se’ls obliga a treballar molt per sobre dels seus horaris i obligacions. L’amenaça de Muir té com objectiu estrènyer encara més als treballadors.

La CGT no accepta aquesta política d’agressió verbal i directa a la plantilla i així l’hi deixarem clar a l’empresa en totes les oportunitats que tinguem per a fer-lo. Però fa falta que la plantilla prenguem consciència i deixem de fer cas a qui, sense queixar-se, accepten tot el que vulgui l’empresa. Hem de plantejar reivindicacions tant per a un bon conveni com per a defensar els llocs de treball de tots: obrers i tècnics.

SITUACIÓ GENERAL

I mentre, en l’exterior, els empresaris segueixen en la seva ofensiva d’abaratament de l’acomiadament (reforma laboral li diuen) i també amb l’objectiu d’aplicar més Pacte de Toledo per a empitjorar les pensions en el futur. La passivitat que estan demostrant els sindicats majoritaris a nivell estatal està embravint als empresaris que segueixen amb els seus objectius d’omplir-se les butxaques amb ERO, acomiadaments, flexibilitat, plans de pensions, etc.

Els més joves de la plantilla heu de tenir present que els anys passen, i és ara quan cal lluitar perquè no ens prenguin drets que us sembla que només han de preocupar als més grans. Per això cal sortir al carrer contra els atacs dels empresaris. Contra els ritmes de treball i l’empitjorament de les condicions de contractació i acomiadament. Per la reducció del temps de treball, mantenint el salari i per unes pensions dignes…

La CGT entén que la resposta que hem de donar tots els sindicats és una Vaga General contra els empresaris que són els qui han provocat la crisi i els que a més s’estan aprofitant d’ella. Una Vaga General per a millorar la vida de tothom amb el repartiment de treball i de la riquesa.

Seccions Sindicals Grup Seat

www.cgtbarcelona.org/cgtseatmartorell/documents/fulls_informatius/091201CGT.pdf