Salut companys!
Des d’aquesta setmana ja tenim per a distribuir l’Agenda Llibertària
2010. Amb aquest ja van dos anys que el Centre d’Estudis Josep Ester
Borràs i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga (Barcelona) editem
l’agenda després que l’Ateneu Llibertari d’Igualada ens passésel relleu.
Ja ha sortit l’Agenda Llibertària 2010 Llegeix més »
L’11 de desembre la justícia berlinesa de forma sumària va dictaminar que la FAU de Berlín no pot autodenominar-se «sindicat» o «sindicat de base». No se l’ha il·legalitzat com organització en si, però aquesta sentència prohibeix la seva activitat sindical. La sentència del Tribunal Estatal de Berlín no és casual, sinó que està en estreta relació amb el conflicte laboral que manté la FAU berlinesa amb el cine Babylon, la junta directiva del qual buscava aquest veredicte.
Crida urgent de solidaritat en contra de la «il·legalització» de la FAU Berlín Llegeix més »
La imatge no és massa coneguda perquè només la veu qui treballa dins de les aules d’escoles i instituts d’aquest país, però en aquests àmbits ja s’ha fet habitual. Una colla de nens i de nenes miren des de les seves corresponents taules una agent dels Mossos d’Esquadra que amb una mà recolzada a la pistola i una altra recolzada a la porra, com si fos una autèntica ‘cow boy’, els explica “els perills d’Internet” o qualsevol altre dels tallers que el cos policial ofereix gratuïtament als centres educatius de les quatre províncies. N’hi ha per remenar i triar, inclòs un per als centres de Primària en què, per tal de familiaritzar els nens i les nenes amb la policia, se’ls posen manilles i se’ls ensenyen els diversos models de porres que els agents utilitzen contra “els dolents” que s’ho mereixen. Per emmanillar algun nen o nena, l’agent pregunta prèviament “qui és el més dolent de la classe?” i els alumnes responen i assenyalen la víctima de la demostració.
D’anècdotes viscudes i explicades pel professorat i per mestres que els han tingut a l’aula n’hi ha tantes com “classes” fan els uniformats, un fotimer. Per què fan la seva xerrada armats? Doncs, segons la Conselleria d’Interior, perquè la porra, que anomenen defensa, i la pistola, que anomenen pistola, formen part de l’uniforme i no se’n poden separar. Els qui us en rèieu de les ximpleries i els absurds que la disciplina militar aplicava a la vida dels joves que feien la “mili” ja us en podeu riure de les ximpleries i absurds de la disciplina policial que anomena “part de l’uniforme” les armes que utilitzen els agents. Una porra és una porra i una pistola una pistola. Ni una ni altra són cap uniforme ni part d’aquest.
Desmilitaritzem l’educació: fora armes de l’escola!!! Llegeix més »
Des que fa dos segles es van constituir les internacionals sempre van ser “obreres” perquè van tenir com a eix la lluita per l’emancipació dels treballadors. Des de llavors fins ara, es van assajar diferents fórmules polítiques per aconseguir aquest objectiu, fórmules que en el seu desplegament comportaven per si mateix mateixes la llavor del cisma i la divisió de la Internacional. Des d’aquella Primera Internacional de 1871 fins a la cogestió capitalista de la socialdemocràcia aquest avenc no ha fet sinó engegantir. Ara, la societat del segle XXI té poc que veure amb les prioritats d’aquest imago mundi que va justificar aquella fraternitat militant. S’ha passat de l’economia de l’escassetat a la del consum i la sobreproducció, de la fabril a la del coneixement, i ja sabem que els experiments de socialisme autoritari d’Estat, soviètic i xinès, han esdevingut en més del mateix però amb ànsies renovades capitalistes.
La Primera Internacional del segle XXI Llegeix més »
Els treballadors acomiadats d’ICMA tenen el judici el dimarts 22 de desembre, en el Jutjat social de TERRASSA nº 1.
ATENCIÓ COMPANYS I COMPANYES !! A les 10:45 ens concentrarem en els jutjats de Terrassa, Rambla Pare Alegre 112, en solidaritat amb els companys que porten diversos mesos protestant a les portes de l’empresa contra el seu acomiadament.
No hi faltis, aquests companys es mereixen la calor i suport de totes i tots nosaltres.
QUE EL NOSTRE SILENCI NO SIGUI CÒMPLICE DE LA SEVA BARBÀRIE, ALÇA LA VEU CONTRA LA REPRESSIÓ LABORAL I SINDICAL.
CGT Rubí
http://cgtrubi.blogspot.es/
Judici dels treballadors acomiadats d’ICMA-Grup Ruffini, el 22 de desembre a Terrassa Llegeix més »
La CGT de Ponent denuncia la mort dels companys senegalesos del passat dimecres al barri de la Bordeta.
Dues persones originàries de Senegal van morir a primera hora de la tarda del dimecres 16 de desembre, intoxicades per un braser en una torre abandonada situada al carrer Hostal de la Bordeta, número 103, de Lleida.
Abans d’acomiadar l’any membres de la Xarxa pel Decreixement dels diversos territoris dels Països Catalans es varen reunir per valorar les «Trobades per la Cooperació Local: podem decréixer per viure com volem» realitzades en diverses localitats els dies 17 i 18 d’octubre de 2009. La reunió va tenir lloc a l’Ateneu Alomà de Tarragona i hi van assistir una vintena de persones, com a membres dels grups de Barcelona, Vallès, Osona, Ponent, Vegueria Penedès, Girona, Pallars-Ribagorça, València i Camp de Tarragona, les quals van coincidir a afirmar que la participació havia estat molt positiva, en alguns llocs més que en d’altres, però que en general les Trobades decreixentistes havien estat un èxit.
El decreixement fa xarxa als Països Catalans Llegeix més »
El 16 de desembre una seixentena d’aturats de l’Assemblea de Treballadores i Treballadors en Atur de Barcelona, conjuntament amb l’Assemblea d’Aturats del Maresme, sindicalistes de l’esquerra sindical i de cases okupades, van ocupar la Borsa de Barcelona amb el lema PROU DINERS PELS BANCS. TREBALL O PRESTACIÓ!
Dimecres dia 16 de desembre, des de la CGT-Balears i la Federació Local de CGT Barcelona, hem dut a terme una acció sindical conjunta, davant les instal·lacions de l’empresa de gelats KALISE MENORQUINA. L’acte ha consistit en concentracions simultànies a Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona), Palma (Mallorca) i Alaior (Menorca). Adjuntam fotos dels tres actes.
– La Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara, CEAS-SÀHARA, vol mostrar la seva alegria i admiració per Aminetu Haidar, que gràcies a la seva tenacitat, determinació i dignitat, ha assolit vèncer la injustícia a la qual estava sent sotmesa per part dels Governs d’Espanya i el Regne del Marroc.
– CEAS-SÀHARA vol mostrar la seva infinita gratitud i reconeixement a tot el moviment solidari amb el Poble Saharaui, que ha ocupat un paper fonamental en la consecució dels objectius d’Aminetu i mostrat una vegada més la seva capacitat de mobilització i el seu sacrifici en suport a la justa causa d’Aminetu i del Poble Saharaui. De la mateixa manera, emplacem a la societat civil espanyola a continuar treballant pel reconeixement del dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental.
– També volem agrair especialment l’últim esforç, sense precedents, que centenars de col·lectius, partits polítics, organitzacions socials i sindicats havien fet en els últims dies per a convocar una gran manifestació en els carrers de la capital de l’Estat. Mai abans, s’havia donat la coincidència unitària de col·lectius tan diversos, amb les seves diferències i plantejaments, partits, sindicats, artistes, moviments socials i organitzacions diverses, per una finalitat concreta com aquest: “Pel retorn al Sàhara d’Aminetu Haidar”.
– Així mateix, no volem deixar en segon pla les importants resolucions, tant del Parlament espanyol com l’intent del Parlament Europeu, que reconeixen el dret a l’autodeterminació del poble saharaui, que és inalienable i l’única via per a resoldre un conflicte que dura ja 34 anys. Des de CEAS-Sàhara els animem a complir amb aquest compromís en tots els fòrums internacionals.
– No obstant això, la lluita d’Aminetu Haidar i del Poble Saharaui continua. Aquests últims 33 dies de vaga de fam d’Aminetu Haidar han tornat a portar a la palestra l’existència d’un conflicte no resolt, -personificat en una dona heroica, encara que ho sofreix tot un poble-, i que pertoca de manera directa al poble espanyol i als seus dirigents.
– La pròxima Presidència espanyola de la Unió Europea en el primer semestre de 2010, ha de suposar el primer i definitiu pas en la solució justa, duradora i d’acord amb la legalitat internacional que condueixi a l’autodeterminació i posterior independència del Poble Saharaui, i posi fi al procés de descolonització inacabat, coincidint amb el període 2001-2010 Segon Decenni Internacional per a l’Eliminació del Colonialisme.
Semblança d’Aminetu Haidar
Aminetu Haidar, saharaui, 42 anys, dos fills. 33 dies de vaga de fam, sense menjar, sense drets, sense llibertat, sense justícia. 34 anys d’ocupació il·legal i militar del Sàhara Occidental. 34 anys de vaga de pàtria, de mentides. 34 anys de vaga d’Espanya, d’Europa, de la Comunitat Internacional.
Als vint anys va ser desapareguda amb la intenció de doblegar un esperit nascut per a la lluita, per a la llibertat, per a defensar el dret a l’autodeterminació de les persones, l’autodeterminació dels pobles. Va ser forjada a cop de tortura, de impietat, forjada a ferro.
És una d’aquestes persones que es donen rarament en la humanitat, de les que mantenen fermament els seus principis. Mentre el seu cos s’ha anat consumint, els seus ideals de dona lliure s’han nodrit amb la calor del seu poble, de la seva Veritat amb majúscules, que manca d’interès personal, que parla explicant i comprenent.
La seva feina, que internacionalment ha tingut veu a través dels múltiples guardons rebuts, avui ha pres una entitat que transcendeix als premis, als governs canviants i efímers, i interessos econòmics inconfesables.
AMINETU S’HA CONVERTIT EN UN SÍMBOL UNIVERSAL DE LA LLUITA DELS ÉSSERS HUMANS PER LA SEVA DIGNITAT.
Ella està sofrint perquè el poble saharaui recuperi la seva llibertat, perquè la població saharaui refugiada a Tinduf pugui tornar a la seva terra i perquè la comunitat saharaui, que viu en els territoris ocupats, es vegi lliure de la violència, empresonaments i tortures a les quals els sotmeten les forces d’ocupació marroquines.
Aminetu ha estat víctima de la cooperació necessària de dos estats, però no han pogut trencar la seva voluntat, ni la seva dignitat. Dignitat oferta al seu Poble i al món sencer perquè puguem preservar l’esperança de llibertat i justícia.
Aminetu ha tornat a El Aaiún, amb els seus fills, la seva família, el seu poble, espeem que amb totes les garanties. El seu únic delicte ha estat arriscar la seva vida en defensa dels drets humans, que són el veritable reflex de les més altes aspiracions de la humanitat. Són el millor del ser humà. També Aminetu ho és.
Madrid, 17 de desembre de 2009.
CEAS-Sáhara
Aviat arribarà l’any 2010 i amb ell la commemoració del 50 aniversari de la mort en combat de Francisco Sabaté Llopart, més conegut per “Quico”. El 5 de gener del 1960, en Quico moria en combat a la cruïlla del carrer Major amb el de Santa Tecla de Sant Celoni, i finalitzava així una trajectòria de lluita antifeixista i de resistència a la dictadura franquista.
Any rere any el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté s’ha encarregat de fer-nos-en memòria i remoure els records de lluita organitzant actes populars i reivindicatius sota la placa dedicada al maqui al carrer de Santa Tecla de Sant Celoni. En aquesta mateixa línia s’han inclòs els actes d’entitats anarquistes, com la CNT, celebrats cada 5 de gener al mateix cementiri. L’any 1995 l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental va homenatjar el guerriller, en el 35 aniversari del seu assassinat, i així mateix ho feia, l’any 2000, una comissió celonina en el 40 aniversari.
A l’atenció de totes les persones afiliades a CGT:
Salut companya. Salut company:
Permet que, en aquesta ocasió, em dirigeixi a tu per carta personalment com Secretari General del Comitè Confederal de la CGT ja que el missatge que conté precisa que ho coneguis, ho comparteixis, assumeixis, donis suport, divulguis…, amb el màxim entusiasme perquè puguem realment, com CGT, portar a terme els acords que hem aprovat en el nostre XVI Congrés sobre la Mobilització Social i la convocatòria de Vaga General contra la crisi que estem patint com treballadors/es.
Adjuntem Llei 2/2009 de reforma de la Llei orgànica de Drets i Llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social que es va publicar al BOE el dia 12 de desembre, altrament dita Ley Orgánica 2/2009, de 11 de diciembre, de reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, el nou “regal” del govern per als immigrants i aquells que treballem en la defensa dels seus drets.
UN ALTRE PAS ENDAVANT … LA UNIÓ ENS FA MÉS FORTS ALS TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL SECTOR
Els Sindicats OTZA, CGT i Co.Bas fem arribar aquesta reflexió sobre la degradació de les nostres condicions laborals i la regressió progressiva i continuada dels marcs de relació existents, que provocarà en un futur pròxim la pèrdua total i definitiva de les mateixes. És hora de posar punt final a la manipulació del missatge que es repeteix una vegada i una altra que els treballadors i treballadores, som indiferents al que ens succeïx. Res ens deixa indiferents; menys encara quan veiem el que ja passa ara i per tant el que pot passar en breu. És per això que on estiguem i on ens rebeu anem a fomentar la unitat dels treballadors i treballadores del nostre Sector.
Des de les Organitzacions estem donant aquest pas que necessita de la teva Participació. Ens uneix l’objectiu i la manera d’arribar-hi. Només així, units, i sent nosaltres els protagonistes aconseguirem recuperar la presència que hem perdut. Tornarem a estar enfront de la Patronal i enfront de les multinacionals asseguradores sobre les decisions de les quals, no tenim ara cap decisió ni intervenció de cap tipus, a pesar de ser els directament afectats.
La nostra divisió davant els mateixos mals que ens afecten és greu i incomprensible:
* La parcel·lació de les empreses, segmentació d’unitats i divisió de departaments que comporta màxima facilitat per a executar la externalització de funcions i treballadors.
* Prolongació de jornada. Abaratiment de la mà d’obra. Acomiadaments.
* Salaris. Dependrà del malabarisme de l’IPC però si es manté per sota del 0% al finalitzar l’any, és a dir en deflació, a més d’haver de retornar l’increment rebut a compte veurem com el Salari Base que es fixarà en Taules serà inferior al que ens consta provisionalment per a aquest 2009.
* Si a tot això li afegim la pujada d’impostos que s’anuncia des del Govern, estarem davant un panorama de rebaixa substancial de poder adquisitiu.
* El buidatge de Convenis particulars i sectorials per mitjà de la desvinculació de qualsevol marc legal laboral. Creació d’incentius i variables que es nodreixen d’emoluents, que serveixen per a aprofundir la divisió de les plantilles, amb la perspectiva segura de “pa per a avui i fam per a demà”.
* Aplicació de Projectes d’empresa, provinents de les Direccions centrals internacionals davant els quals, aparentment almenys, ningú pot dir ni fer res.
* Pèrdua de professionalitat. Automatització de tasques. Constitució de plataformes d’atenció i servei internes i externes.
Aquesta és la dinàmica a trencar. Reivindiquem de nou el Conveni d’Assegurances, amb les millores que han d’introduir-se perquè sigui d’aplicació a totes les empreses l’activitat de les quals es genera des de la indústria de les Assegurances i les Mútues d’Accidents de Treball, així com totes les empreses d’un mateix Grup Empresarial assegurador.
Des de les Organitzacions estem donant aquest pas que necessita, sense cap gènere de dubte, de la teva Participació. Recorda’ho.
Desembre de 2009
Confederació General del Treball, Organització de Treballadors de Zurich Assegurances, Comissions de Base.
Comunicat de CGT, OTZA i CoBas als treballadors del sector de les assegurances Llegeix més »
Que caiguin els murs de la Llei d’Estrangeria
Com ja sabeu, recentment es va aprovar la reforma de la llei d’estrangeria, la qual cosa implica un greu retrocés en matèria de drets humans i així es continuarà col·locant en situació d’exclusió social a dones, homes i nens en funció de la seva procedència.
Concentració contra la Llei d’Estrangeria a Barcelona Llegeix més »
La Línia 9 del Metro de Barcelona funciona sense haver estat publicat en el DOGC el Reglament de Circulació de Trens. Fa només 15 dies que l’empresa constructora va lliurar l’obra finalitzada, el dia de la inauguració va haver-hi dos incidents. No s’han construit passarel·les d’evacuació del passatge en els interiors dels túnels com estava pressupostat.
La Ciutat Suplantada és un exercici col·lectiu per tornar a anomenar i donar sentit a paraules que han perdut el seu significat. Aquest vídeo és un assaig polifònic que recòrre diferents espais de la ciutat amb algunes de les persones vinculades al projecte REpensar Barcelona_REcuperar la Ciutat.
Amb la participació de:
Manel Aisa, Joan Martínez Alier, Adolf Castaños, Antoni Castells, Manuel Delgado, Luís Andrés Edo, Raquel Fosalba, Eduard Masjuan, Bernat Muniesa, José LuísOyón.
Documental: “La ciutat suplantada” Llegeix més »
Des de la Federació Local de Barcelona de la CGT hem preparat per al dimecres 16 de Desembre una Concentració en solidaritat amb el company i delegat de CGT a Kalise-Menorquina de les Illes Balears Diego Moyà Bonnin, acomiadat recentment per l’empresa.
CONCENTRACIÒ EN SOLIDARITAT CONTRA L’ACOMIADAMENT DEL COMPANY I DELEGAT DE CGT A KALISE-MENORQUINA DIEGO MOYÀ BONNIN
Davant l’acomiadament del nostre Company i Delegat, des de la Federació Local de Barcelona sol·licitem la vostra col·laboració per a fer saber a aquesta Empresa que un atac d’aquest calibre, a un Company, no pot quedar sense resposta.
Per a això hem preparat una Concentració davant la seva seu a Catalunya per a fer-li arribar la nostra repulsa davant aquests fets, així com la nostra Solidaritat a l’afectat.
CONCENTRACIÓ 16 DESEMBRE A LES 11.30 HORES Grup KALISE-MENORQUINA, SA C/ Mar Mediterrani, nº 23, Polígon Industrial La Torre del Rector, 08130 Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona)
SORTIDA AUTOCAR A LES 10.00 HORES DES DE LA PLAÇA RAMON BERENGUER.
PUNT DE TROBADA LOCAL SINDICAL A LES 09.30.00 HORES
Podeu reservar la plaça en l’autocar en les llistes disponiblesen la recepció o trucant al 93-310 33 62.
Concentració contra l’acomiadament del delegat de CGT Balears a Kalise Menorquina Llegeix més »
Amb motiu del 25è aniversari de la CGT, el Secretariat Permanent de la CGT i la Fundació Salvador Seguí han elaborat una exposició sobre el tema i un catàleg-revista que s’ha encartat dins el Rojo y Negro de desembre, en el qual hi surten tots els panells de l’exposició i els textos que inclouen.
Us podeu descarregar el catàleg anant al web:
www.rojoynegro.info/2004/IMG/pdf/Catalogo_expo_25.pdf
La introducció del catàleg és tota una declaració d’intencions del que volem ser:
Aniversari pot tenir relacions il·lícites amb revisió i autocontemplació; també amb nostàlgia, memòries heroiques i derrotes tingudes a orgull. Es tracta, en aquest cas, que no succeeixi així i que la celebració d’aquests 25 anys d’esforç col·lectiu en l’impuls del llibertari, d’una societat autogestionaria i antiautoritaria, d’un projecte de convivència en llibertat, més enllà del poder i de l’estat, sigui lloc de cita per a la reflexió i la síntesi i, sobretot, punt d’inflexió sobre l’immediat futur, sens dubte crític i conflictiu, tant des de la perspectiva de la lluita obrera, com per als moviments alternatius, i que en fronts diversos i dispersos (des de la insubmissió a la precarietat, des de la pau sense apel·latius a la passió revolucionària sense excuses), intenten, intenten i intenten…
Quedi clar que existeixen les arrels, les tradicions, els fets històrics i les militàncies dintre de CGT. Quedi clar així mateix que la contribució de l’anarcosindicalisme a la lluita obrera i revolucionària en aquestes terres, ha estat fonamental i decisiva… però nosaltres, la Confederació General del Treball (i implícitament de l’atur), també pensem, mirant cap a enrere que en aquest “segle i escaig” que acumulem sobre les nostres esquenes, s’han produït massa disquisicions inútils sobre la legitimitat d’una o altra proposta organitzativa, massa historicisme en algunes ocasions i massa desarrelament en unes altres, massa mirades pel clatell (per no dir altra cosa) i, en alguns dolorosos moments plantejaments massa obsolets davant problemes d’immediatesa exigent.
Per això, reconeixent la nostra vinculació amb la tradició anarcosindicalista ibèrica (centenària, memorable i en alguns casos contradictòria), hem d’afrontar les qüestions evidents: l’enfortiment de l’estat autoritari, neoliberal i informàtic; la retallada progressiva de les llibertats encara que aquestes fossin formals; la nova cultura lligada a la productivitat, des de l’economia “submarina” al problema estructural d’un atur que augmenta i es fa jove; l’imperi del consum a escala planetària; el reflux de la lluita obrera i el “curiós pactisme” per a salvar la “curiosa crisi” amb un no menys “curiós descens” de “dignitats” sindicals; el control asfixiant de la vida quotidiana, el xantatge permanent que suposa l’amenaça nuclear, la bel·ligerància competitiva dels estats… l’intent de destrucció, en fi, de qualsevol esperança material d’alternativa per a centenars de generacions successives, etc.
Afrontem les qüestions evidents i altres que no ho són tant amb nous mètodes operatius, amb noves formes de contestació i de lluita, amb plantejaments originals, aprofundint en el participatiu i en l’autogestió, en la nostra capacitat de condicionar i modificar les diferents realitats, en el rebuig de les jerarquies i dels líders, en el suport a tot moviment que, sense plantejar-se coincidències fins que la mort ens separi, assenyala i mobilitza respecte a objectius concrets que també són nostres, assumint les nostres presències juntament amb els moviments alternatius, canalitzant el potencial de resistència que es mou en els marges del sistema.
I aquesta lluita, podrà ser senyal d’autosacrifici militant al vell i respectable ús, però també ha de ser gratificació personal, joc i excés festiu. Així la maduresa d’aquest 25 aniversari, ha de ser-lo des d’una perspectiva jove. Continuïtat i ruptura. La CGT no solament existeix en la història, no solament encarna una tradició i respon a una utopia, sinó que vivència aquí i ara la seva possibilitat.
Aquest “catàleg” amb l’anonimat necessari per a completar qualsevol obra col·lectiva, és una invitació sense firma ni data al natalici de la CGT. Seguim creixent, seguim reunint forces, seguim obrint la bretxa contra el poder. Celebrem-lo. Engrandim-la.
Salut i felicitat
La Coordinadora d’Informàtica de CGT és una iniciativa que pretén activar el sindicalisme en un sector com el de les TIC (“Tecnologies de la Informació i la Comunicació”), on les empreses del sector són, en realitat, ETT (empreses de treball temporal) tot just maquillades, sota el suposat atractiu i prestigi del treball informàtic.
Coordinadora de treballadors/es del sector de la informàtica de la CGT Llegeix més »
La manifestació s’ha celebrat aquest dissabte 12 de Desembre a les 17h. sortint de plaça Universitat i acabant a plaça Sant Jaume a les 18.30h. En la manifestació han participat uns 300 treballadors/es de Ficosa. Al finalitzar la manifestació s’ha llegit el següent comunicat:
“Els treballadors i treballadores de FICOSA estem farts del tracte rebut per part de l’empresa en aquests últims anys on hi ha hagut contínues perdudes de llocs de treball, reajustaments organitzatius a la part de l’empresa, ERO i durant aquest últim any retards consecutius en els pagaments als treballadors, pagaments que cada vegada es van distanciant més en el temps.
Aquesta situació està erosionant greument l’economia dels treballadors i els seus drets com persones i treballadors ja que la suma d’aquests fets deixen en difícil situació a milers de famílies. Davant la resposta insuficient que l’empresa ha transmès als treballadors i els seus representants per a solucionar aquesta situació, els treballadors de FICOTRIAD han decidit sortir al carrer en mobilització per aquesta greu situació viscuda.
També volem denunciar la permissivitat d’Inspecció de Treball, ja que s’han denunciat cada mes el retard de les nomines i àdhuc tenint resolucions totalment favorables als treballadors nosaltres seguim sense cobrar i la inspecció sense actuar”.
Vídeos de la manifestació:
http://www.youtube.com/watch?v=ukYmswRpp-o&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=GLsDxaXgdn4&feature=player_embedded
CGT Sabadell
http://cgtsabadell.blogspot.com/
En relació amb Ficosa, comentar que en les eleccions sindicals realitzades recentment a Ficotriad, empresa del grup Ficosa, la CGT ha sigut el sindicat majoritari amb un molt bon resultat, fruit de la feina sindical que s’està fent:
Vots: UGT 19 vots, USO 19 vots, CCOO 24 vots, CGT 92 vots
Delegats: UGT 1 delegat, USO 1 delegat, CCOO 1 delegat, CGT 5 delegats.
Els treballadors/es de Ficosa es manifesten a Barcelona el 12 de desembre Llegeix més »
Davant del pacte sobre la borsa de treball signat entre l’Institut Català de la Salut i els seus “lacayos” servils (CCOO, UGT i SATSE), el sindicat CGT va denunciar que:
• L’esmentat pacte dóna a l’empresa la possibilitat d’evaluar al personal arbitràriament, i que l’esmentada puntuació suposi el 50% dels mérits totals.
El procés de colonització del Nord d’Àfrica va suposar una intervenció violenta i externa en el desenvolupament d’aquestes societats, introduint el sistema capitalista basat en l’explotació del treball assalariat i construint aparells estatals al servei de la seva dominació. És el colonialisme qui estableix i traça les fronteres entre les societats, és ell també qui imposa per la força un altre procés de desenvolupament històric, que els és estrany, destruint cultures, transformant-les, incorporant-les a l’ordre internacional establert.
La creació d’aparells estatals que intenten dominar societats que fins a aquest moment havien existit sense estat, sense cap autoritat externa que els sotmetés, amb la seva pròpia organització social autogestionada, és un factor clau per a entendre com la lluita d’alliberament nacional no ha suposat cap alliberament, sinó la presa de poder d’aquest aparell estatal colonial per les elits nacionals que s’han integrat en el sistema dominant a nivell mundial amb una relació de dependència estructural. És en aquest marc, on cal entendre algunes característiques del sindicalisme en el Nord d’Àfrica que anem a assenyalar.
El Sindicalisme i el Moviment d’Alliberament Nacional
En primer lloc, el sindicalisme sorgeix dintre del moviment d’alliberament nacional, però al mateix temps, com model importat de la metròpoli. La prioritat és la independència nacional, la lluita contra el colonialisme, el moviment sindical ha d’estar al servei d’aquesta lluita. Aquesta concepció impedeix l’existència d’un sindicalisme autònom que prengui com punt de partida els interessos dels treballadors, i no els de la nació.
El resultat d’aquesta concepció, especialment en els països que ha estat el moviment d’alliberament nacional qui ha pres el poder després de la “independència”, ha estat la inclusió directa del sindicalisme dintre de l’aparell estatal, amb forta repressió de qualsevol dissidència dintre del sindicat i la seva vinculació a l’elit en el poder (sigui a l’exèrcit, al partit en el poder o a ambdós), àdhuc amb moments concrets d’enfrontament, ja per pressió dels treballadors, ja per lluites internes de poder. Aquest model de sindicat únic com part de l’aparell estatal dominant està representat per la UGTA a Algèria, la UGTT a Tunísia i la EDUF a Egipte.
En el Marroc pren unes característiques diferents degut al fet que els moviments d’alliberament nacional no arriben al poder després de la independència. És el rei-sultà, el Makhzen, que havia acceptat i pactat la dominació colonial qui assumeix el procés “d’independència” nacional, desplaçant al MLN, mitjançant la compra o la repressió, el pal o la pastanaga. Això provoca que el sindicat únic, que participa en la lluita d’alliberament, la UMT, es vagi fragmentant, primer amb la creació de la CDT per part de la USFP (socialistes) i posteriorment amb la creació de múltiples sindicats, impulsats per partits polítics o per sindicalistes professionals, fins a la xifra de més de 20 sindicats i uns 5 o 6 amb major representativitat.
Fortes lluites obreres
Una segona característica important és l’existència de forts moviments de lluita i resistència obrera. La falta de drets sindicals, l’explotació salvatge, els continus abusos, el tracte inhumà…, han provocat forts moviments vaguístics, generalment espontanis, tant en l’última part del segle XX com en aquesta primera dècada del XXI. Les vagues de 25.000 treballadors/es del tèxtil a Egipte, les lluites dels miners de Jerada, Jbel Awan i ara Kheroubga al Marroc, la revolta de l’any passat en la conca minera de Gafsa a Tunísia, etc., mostren l’existència d’un moviment obrer que, a pesar de la repressió i de la falta d’un sindicat nacional que els defensi, està viu i amb capacitat de créixer i estendre’s
Sindicalisme al Nord d’Àfrica, un sindicalisme proper i desconegut Llegeix més »
En una resolució acordada en el VIè Consell Mundial de Treballadors de la Indústria Automotriu celebrat a Hannover, el passat mes d’octubre, la CGT manifesta a l’empresa la seva proposta de fabricació, de manera immediata, de vehicles propulsats per energies totalment renovables i sense emissió de CO2.
La CGT va promoure aquesta resolució en el Consell internacional davant el que entén són mesures per a la galeria de les marques del sector de l’automòbil. La gravetat dels efectes del canvi climàtic no permeten draps calents i les solucions energètiques s’han de produir immediatament.
Dintre del procés de la Cimera del Clima de Copenhaguen, la CGT coincideix amb les organitzacions que exigeixen als governs un canvi immediat en les polítiques energètiques que, en el cas de l’automòbil passa per l’eliminació de les motoritzacions basades en combustibles fòssils i la investigació i aplicació de tecnologies basades en l’Hidrogen o altres fonts d’energies d’emissió zero. També aposten per una racionalització del transport augmentant l’aportació del transport públic al conjunt de la mobilitat humana.
Però sobretot insisteixen davant l’empresa SEAT que els ingents beneficis obtinguts per les multinacionals en les últimes dècades han de ser els que sufraguin un canvi de tecnologies que permetrien, en tot cas, posicionar-se en el futur mercat de l’automòbil. Finalment informen que aquestes propostes estan sent aportades als ministeris d’indústria dels països de tota Europa on hi tenen presència el Consell de Treballadorsde l’Auto.
SOLIDARITAT AMB ELS TREBALLADORS ALGERIANS DE L’ENSENYAMENT
Després de més de dues setmanes de vaga en l’ensenyament algerià amb uns índexs de participació del 95%, les federacions d’ensenyament de la CGT (Estat espanyol), la CNT (França), SUD (França) i UNICOBAS (Itàlia) volem mostrar el nostre suport a la seva lluita i a les seves reivindicacions, que són:
– La regularització de la situació de 40.000 professors interins i la seva integració qualsevol que sigui la seva especialitat, després d’un any de treball.
– La reintegració en les seves funcions dels que no han renovat contracte injustament.
– El pagament dels salaris endarrerits des de fa tres anys.
– Dret als complements de documentació i qualificació.
Així mateix, volem manifestar el nostre rebuig a la repressió policial sobre els treballadors pel simple fet d’exercir el dret de vaga i manifestació.
