Pablo Elorduy / Redacció Diagonal
El Consell Econòmic i Social es mostra ambigu quant a drets de sindicació. El text proposa endurir alguns aspectes de l’avantprojecte de reforma. La reforma es justifica pel “context econòmic”.
Desapercebut, el dictamen del Consell Econòmic i Social (CES) sobre l’avantprojecte de reforma de la Llei d’Estrangeria, va donar el vistiplau, el 11 de gener, a les mesures proposades pel govern, i aprofondia en la concepció utilitarista de la migració, segons denuncien diverses associacions per la defensa dels drets d’immigrants i sense papers.
El CES està formatt per la CEOE, la patronal de les petites i mitjanes empreses (Cepyme), sindicats agraris i regionals, així com les dues grans centrals sindicals: CC OO i UGT. En declaracions a aquest periòdic, Mikel Mazkarian, de SOS Racisme, assenyala que, a pesar de la composició variada del Consell, ambdós sindicats tenen un pes important en el mateix, el que assenyala que les centrals “mostren almenys un cert acord amb el Govern”. Per a Mazkarian, “si bé era previsible que les organitzacions empresarials estiguessin d’acord en els termes en els quals es planteja la reforma, sí preocupa que els sindicats majoritaris hagin donat suport el dictamen en els termes que ha sortit”.
Luis de los Santos, de la societat andalusa de juristes per a la defensa dels drets humans, Grup 17 de març, valora per a DIAGONAL aquesta reforma, a la qual considera “filla de la Directiva europea de Tornada”. Per a aquest advocat, el dictamen no discuteix el monopoli de la violència per part de l’Estat: “No només contra els immigrants sinó contra els col·lectius de suport als mateixos. Hauríem d’estar atents a com s’interpreta l’article 53.2 c) que controla el l’anomenat “empadronament solidari”, ja que pot suposar una volta de rosca a la criminalització de les xarxes de suport a l’immigrant”.
El perquè de la reforma
L’advocada Amanda Romero recorda que, en els últims anys, els sindicats “no s’estan decantant precisament per canvis importants que redundin en benefici dels treballadors immigrants”. No obstant això, considera que en aquest informe s’han assenyalat les dificultats que troben els ‘sense papers’ a l’hora d’exercir el dret d’associació que va reconèixer el Tribunal Constitucional. “El que no té molt sentit és plantejar la llibertat sindical com dret reconegut a persones que no tenen papers i que després es consideri una infracció greu l’estar treballant sense l’autorització preceptiva, perquè amb això es dificulta l’exercici d’aquest dret”, assenyala Romero.
Segons Mazkarian, el CES qüestiona aquest dret en el que concerneix a persones en situació irregular. La redacció del dictamen, que reconeix les dificultats “que en la pràctica pot comportar l’exercici d’aquest dret”, obre un ventall d’interpretacions que els actors que componen el CES no s’han mostrat disposats a clarificar en el text que han fet públic.
En altres punts, no obstant això, el Consell no ha emprat la mateixa cautela. Així, ha pres els criteris més durs de la Directiva europea de Tornada a l’hora de recomanar al Govern que ampliï fins a deu anys el termini d’entrada en territori espanyol als expulsats quan suposin no només un risc d’ordre públic o de seguretat nacional, sinó també “una amenaça per a la salut pública”.
En opinió de Mazkarian, el Govern ha agafat “la interpretació més extrema i dura de la Directiva”. No considera justificat el beneplàcit de CC OO i UGT: “Fent una lectura atenta del dictamen, s’arriba a la conclusió que han passat per la dreta al Govern. Li han indicat els punts en els quals ha de ser més dur”.
Drets progressius
SOS Racisme denuncia que “a la divisió entre persones que estiguin en situació irregular i qui estiguin regularitzats, s’afegix un nou estatus, el de resident de llarga durada, on es concentren els mínims de seguretat que són exigibles”, explica Mazkarian, que afegix que el CES no ha fet objeccions a aquest tipus de ciutadania de segona categoria. Luis de los Santos considera que aquest Consell demana en el seu dictamen que la residència de llarga durada depengui de les situacions fluctuants de l’ocupació: “Aquesta recomanació va més lluny que la llei i està d’acord amb els postulats que defensen CC OO, UGT i CEOE, en el sentit de vincular a l’estranger al lloc de treball”.
L’avantprojecte contempla que només podran optar a habitatges de protecció oficial els residents de llarga durada, una cosa que en la pràctica ja s’ha establert com requisit en els sortejos realitzats per nombrosos Governs locals. Les persones estrangeres que no arribin al permís de llarga durada, segons Mazkarian, “veuran cada vegada més limitats els seus drets i les seves garanties des del punt de vista jurídic, d’accés als drets socials, etc.”. Aquest membre de SOS Racisme considera que l’avantprojecte introdueïx “amb calçador” el debat sobre la bidireccionalitat de les migracions i aposta, en la pràctica, per un model en el qual és responsabilitat de l’estranger adequar-se a les característiques del país.
Per a Mazkarian, “es parteix de la idea d’una immigració ordenada, cosa que en cap país del món existeix o ha existit”. En aquest sentit, el CES no fa sinó constatar l’obstinació dels Governs europeus de tancar portes i acumular “grans masses de sense papers”. Segons les fonts consultades, el dictamen aprovat pels sindicats justifica l’aprovació de la reforma pel “nou context” laboral, el que, segons el parer de Mazkarian, constitueïx un error, ja que els terminis amb que es mesura una crisi econòmica no són tan dilatats com els que han d’usar-se per a ponderar el fenomen migratori.
El silenci amb el qual s’ha aprovat el dictamen contrasta amb les reaccions que els sindicats van fer públiques amb motiu de l’aprovació de la Directiva de Tornada. En aquella ocasió, Comissions Obreres va emetre un comunicat en el qual rebutjava aquesta directiva perquè “criminalitza la immigració i suposa una greu reculada democràtic”.
Un silenci estrepitós
Qualsevol vot negatiu hauria quedat registrat en el text aprovat pel consell. No ha estat així. Tampoc en el punt d’ampliació a 60 dies dels terminis d’estada en els Centres d’Internaments per a Estrangers, punt en el qual es va produir l’anomenat “silenci positiu”. El consens ha arribat a tot l’articulat sancionador, que regula temes com l’empadronament o el canvi d’activitat. Un altre aspecte que no ha provocat objeccions ha estat l’espectacular augment de les sancions econòmiques.
Article publicat al núm. 96 de la revista Diagonal
diagonalperiodico.net/spip.php?article7328
