En el nostre comunicat nº 94, ja dèiem que des de CGT consideràvem urgent pressionar mitjançant la unitat d’acció sindical, màxime quan es comparteixen totes les reivindicacions i quan ens trobem en un punt crucial de defensa de l’ocupació i la viabilitat de les empreses públiques ferroviàries, per la qual cosa instem a celebrar reunions de forma urgent, i arribar a acords de mobilitzacions conjuntes per defensar l’ocupació, la integració del personal d’Ample Mètric, la internalització de càrregues de treball i plans de viabilitat per a les empreses públiques ferroviàries.

SÓN URGENTS MÉS INGRESSOS EN LES PLANTILLES DE RENFE I ADIF

Des de CGT portem anys lluitant contra el desmantellament progressiu que, des de les Direccions de les Empreses i el Ministeri de Foment, s’està portant a terme en el Sector Ferroviari. Desmantellament propiciat per una política de contínues externalitzacions de les càrregues de treball, subcontractant serveis i afavorint així a empreses “amigues”, portant a terme acomiadaments col·lectius amb taxes de reposició ridícules, el que ens ha dut a una situació insostenible, davant la falta alarmant de personal en totes les àrees i col·lectius, i la precarització de l’ocupació i de les condicions laborals, una cosa que per desgràcia és el patró que segueixen totes les Direccions de les empreses.

Existeixen suficients exemples per a pensar que les autèntiques intencions del Ministeri són les de posar en mans privades tot el que sigui rendible en el Sector Ferroviari i abandonar la resta: Viatgers, Terminals de mercaderies, falta de garanties per a EE.VV., degradació i pèrdua de llocs de treball en Circulació, Infraestructura, Administració i Gestió I RAM, Fabricació i Manteniment.

Des de CGT demanem un pla de recursos humans que doni viabilitat i continuïtat a les diferents empreses del Sector Ferroviari, realitzant les contractacions necessàries a Renfe i Adif, per a poder així garantir la viabilitat i el futur de les mateixes.

Amb aquestes premisses, CGT, el 13 de maig va plantejar una Comissió de Conflictes a Renfe i el 19 de maig a Adif una altra exigint un augment de la plantilla. En el Ple de Seccions Sindicals que celebrarem el dia 26 de maig, des de CGT proposarem un calendari de mobilitzacions perquè ingressin el nombre suficient de treballadors/es que necessiten les empreses ferroviàries.

CGT SEGUIRÀ APOSTANT PER LA VIABILITAT DE LES EMPRESES DEL SECTOR FERROVIARI I PER L’INCREMENT DE L’OCUPACIÓ I LA SEVA QUALITAT.

NO PODEM PERMETRE QUE SEGUEIXIN ESPOLIANT EL NOSTRE FERROCARRIL.

TRENCA AMB ELS QUE SEMPRE T’HAN TRAÏT!

“LA MORT TENIA UN PREU”

ELS MAJORITARIS ES TORNEN A POSAR DE PERFIL

El 28 d’Abril de 2015, el Consell d’Administració de RENFE, del que formen part també CCOO, UGT i SEMAF, han decidit vendre el 49% del negoci de Mercaderies.

Mentre a Europa han fet marxa enrere a tots els projectes de divisió i privatització dels seus ferrocarrils, tant en viatgers com en mercaderies, aquí seguim endavant venent el patrimoni públic d’aquest país sense cap escrúpol, apostant pel fracassat model anglès les conseqüències del qual han estat demolidores, per al seu ferrocarril, per als seus treballadors i per als seus comptes públics.

Quan tots els sindicats, excepte CGT, van signar la divisió de RENFE en quatre societats anònimes, ens deien rotundament que això no anava a suposar la privatització, en cap cas, i fins i tot aquest acord contemplava unes suposades “garanties” per a calmar els ànims. Ara veiem el que garantia aquell acord, tal com CGT va advertir en el seu moment: RES!.

CGT-Aena diu SÍ A TOTES les accions contra la Privatització

CGT diu SÍ, a les ATURADES contra la Privatització, fins a la seva retirada o Nacionalització, amb el control dels Treballadors.

En Assemblees i Acords sotmesos a aprovació CGT diu SÍ, a concentrar-nos TOTS el dia 6 de Febrer en tots els Centres d’Aena contra la Privatització d’Aena. CGT diu SÍ, a anar tots el dia 11 de Febrer, a la Borsa de Madrid a protestar pel robatori i frau que suposa la Privatització d’Aena.

CGT-Aena fa una crida a tota la plantilla d’Aena per a secundar activament quantes mobilitzacions es programin contra el ROBATORI I EL FRAU que significa la privatització d’Aena i en principi per a les primeres accions programades en aquest mes de febrer (6F concentracions i 11F vaga i concentració en la Borsa de Madrid).

La privatització d’Aena és des de fa molts anys un objectiu de la casta política d’aquest país, amb la qual combrega l’alta Direcció d’aquesta empresa, independentment del color polític que governi. Les mesures prèvies, condició sense la qual no hauria estat possible treure Aena a borsa, han estat les següents: un ERO pactat que ha estat una frau després de saber que hem tingut beneficis de 1800 milions d’euros, precarització de les contractacions temporals i acomiadament de temporals, externalització dels pàrquings, incompliment de la consolidació i més congelació salarial encaminades a facilitar la privatització d’Aena. Com colofó de totes aquestes mesures s’acordava oferir-nos als treballadors/es accions d’Aena en condicions avantatjoses.

No obstant això, entenem que frenar les mobilitzacions seria anar contra les nostres pròpies condicions de treball i és per això, que en coherència amb les nostres accions, vam insistir en la crida a la mobilització i convidem a la participació activa de la majoria dels treballadors i treballadores d’Aena en les accions que es realitzin, contra la privatització d’Aena i en defensa de les condicions de treball.

Ens reafirmem en que encara és moment de lluitar, d’unir-nos en un objectiu comú: ESTENDRE A TOTA LA CIUDADANIA LES MOBILITZACIONS CONTRA LA PRIVATITZACIÓ, I SI ESCAU FINS A LA RE-NACIONALITZACIÓ, DELS AEROPORTS.

Des de CGT-Aena cridem a la unitat de tots dels comitès de centre, dels delegats de personal i de tots els sindicats que conformen el mapa sindical d’Aena i Enaire. Per a això sol·licitem, després de l’aturada de l’11 de febrer, una reunió amb tots els sindicats que estan representats a Aena i Enaire.

El govern actual està absolutament deslegitimat, va en solitari amb la privatització, política i socialment, per aquesta raó és imprescindible mantenir la lluita, sense oblidar el passat i construint el futur.

Això és absolutament viable si realment es vol, nosaltres estem amatents. Entenem que qualsevol acord abans de la seva signatura haurà de ser comunicat als Comitès de Centre i sotmès a l’aprovació o rebuig dels treballadors en Assemblees convocades a aquest efecte.

Ens semblaria un frau acordar una cosa sense la participació dels treballadors i treballadores, degudament informats i assessorats. Cal mantenir la lluita, apostar per la unitat sindical sincera i combativa, que com treballadorsdecidim.