CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

Acció Sindical

Trobada internacional del sindicalisme alternatiu a Paris, del 22 al 24 de març de 2013

El 22, 23 i 24 de Març de 2013 a París s’organitzarà la Primera Trobada Internacional d’organitzacions sindicals alternatives, de base i de lluita amb la finalitat de conjuminar lluites i solidaritat internacional. La CGT participa de forma activa en l’organització de la trobada.

Com a ordre del dia hi haurà 4 grans debats:

1.-Com enfrontar la situació de crisi des del sindicalisme alternatiu i de base.

2.- Rescat de la unitat en la lluita contra l’explotació i l’opressió: sindicalisme i moviments socials.

3.- Campanyes i iniciatives.

4.- Avançant en la coordinació per a la unitat de lluita: web, sectors, funcionament,…

Comunicat-Invitació a la trobada sindical internacional, del 22 al 24 de març 2013 a París:

Sindicalisme internacional: construïm el futur!

Aquesta convocatòria és llançada per organitzacions sindicals a Europa, Àfrica i Amèrica. Les nostres afiliacions internacionals, o la no-afiliació, són de diversa índole: membres de la Confederació Sindical Internacional; membres de la Federació Sindical Mundial; membres de cap d’aquestes dues organitzacions, participant en diverses xarxes sindicals internacionals, etc. La convocatòria es dirigeix a totes les organitzacions sindicals que es reconeixen en el sindicalisme de lluita, la democràcia obrera, l’auto-organització dels treballadors i la necessitat de transformació social.

La crisi del sistema capitalista té conseqüències en tot el món. Les crisis econòmiques, financeres, ambientals i socials es barregen i es reforcen mútuament. Aquesta crisi global del capitalisme mostra el impasse d’un desenvolupament basat en la distribució cada vegada més desigual de la riquesa produïda, la desregulació financera, el lliure comerç generalitzat i el menyspreu pels imperatius ecològics.

Per a salvar els guanys dels accionistes i els patrons, i per a garantir el futur dels bancs, les institucions mundials (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, etc.), els governs i la patronal ataquen amb cada vegada més força els drets dels treballadors.

L’actual sistema econòmic i polític organitza el saqueig de molts països, obliga a milions de persones a abandonar la seva regió d’origen per a sobreviure… i després els nega tots els seus drets amb el pretext que són immigrants.

La destrucció dels serveis públics, el qüestionament de tots els drets socials, els atacs als drets sindicals, la violació de les llibertats sindicals, el desenvolupament de la precarietat i de l’atur per a pressionar a la gent… aquests són els mètodes que s’utilitzen, els mateixos en tots els països!

Per a assolir els seus objectius, utilitzen tots els mitjans: la criminalització, els processos, les detencions, les intervencions de la policia, les ocupacions militars, tot tipus d’obstacles als drets col·lectius i individuals. La repressió és una de les seves armes contra els que resisteixen, s’oposen i construïxen alternatives. La nostra solidaritat, més enllà de les fronteres, és una de les nostres respostes.

El sindicalisme que reivindiquem no pot avalar pactes amb els poders constituïts per a validar les mesures antisocials. El sindicalisme té la responsabilitat d’organitzar la resistència a escala internacional per a construir, en les lluites, la necessària transformació social de la societat.

El nostre sindicalisme té com objectiu enderrocar al model de desenvolupament econòmic, social i polític, basat en l’hegemonia de les finances, el guany i la competitivitat. En canvi, volem construir un sistema basat en els béns comuns, en la redistribució de la riquesa entre tots els que contribueixen a la seva creació, en els drets dels treballadors i un desenvolupament ecològicament sostenible.

Exigim l’extensió, la democratització i l’apropiació social dels serveis públics (educació, salut, transport, energia, aigua, habitatge, etc.). La lliure circulació de les persones i la igualtat de drets socials i polítics de totes les persones, independentment de la seva nacionalitat, origen o sexe, formen part dels nostres objectius comuns.

El nostre sindicalisme combina la defensa dels interessos immediats dels treballadors amb la voluntat de canvi social profund. No es limita al camp de la reivindicació econòmica; abasta temes tals com el dret a l’habitatge, el dret a la terra, la igualtat entre homes i dones, l’antiracisme, l’ecologia, l’anticolonialisme, etc.

Els interessos que defensem són els de la classe obrera (treballadors actius o jubilats, aturats, joves en formació). Ells s’articulen amb els dels pobles de totes les regions del món. En aquest sentit, ens oposem frontalment a la patronal, els governs i les institucions al seu servei, i afirmem la nostra autonomia pel que fa a totes les organitzacions polítiques.

Existeixen organitzacions sindicals internacionals; van ser creades xarxes sindicals en els terrenys geogràfics o professionals. D’una regió del món a una altra, les nostres històries sindicals, l’estructuració dels nostres sindicats i les nostres afiliacions sindicals són diferents. Però compartim l’essencial: que estem decidits a avançar en la coordinació del sindicalisme de lluita, a escala internacional. La trobada que vam organitzar al març de 2013 se situa en aquesta dinàmica.

Amb l’organització d’aquesta trobada, no tenim la pretensió de declarar la constitució d’una nova organització internacional! Volem enfortir, ampliar, fer més eficient, una xarxa de sindicalisme ofensiu, democràtic, autònom, alternatiu, internacionalista.

Volem compartir les nostres experiències, enriquir-nos amb les resistències i les conquestes de tots, construir la unitat més enllà de les fronteres, posar en pràctica la solidaritat internacional dels treballadors. Enfront de la crisi que copeja a les poblacions de tots els països, i del com el capitalisme és responsable, és necessari coordinar i unificar les nostres lluites. Cridem als col·lectius sindicals a unir-se a nosaltres per a construir aquesta unitat d’acció sindical, necessària per a combatre la deterioració social, conquistar nous drets i construir una societat diferent.

Aquesta iniciativa, la volem construir pas a pas, amb tots les organitzacions sindicals de lluita, per a qui el sistema capitalista no és la manera d’organització infranquejable per a les nostres societats, i que construeixen el canvi a través de les lluites col·lectives de tots els dies i de les reflexions sobre la societat que volem per a matí.

Per a aquesta trobada internacional de març 2013, ens hem proposat objectius. Però és junts que anem a definir-los i podem posar-los en pràctica:

– Implementar, al llarg del temps, accions de solidaritat sindical, centrades en un o dos països.

– Intervenir de manera unitària i coordinada per a donar suport a lluites i campanyes internacionals preexistents: suport al poble palestí, reconeixement del sindicalisme autònom en el Magrib i l’Orient Mitjà, contra de l’ocupació militar d’Haití, contra els tractats europeus que imposen l’austeritat, pel dret de tots els pobles a decidir sobre el seu futur, etc.

– Enfortir i ampliar la labor internacional realitzada en els sectors professionals (transport, educació, centres de cridades, la indústria, el comerç, la salut, etc.) i sobre qüestions interprofessionals (drets de la dona, immigració, habitatge, ecologia, salut i treball, etc.)

– Decidir junts els mitjans materials necessaris per a l’èxit dels nostres projectes comuns.

Convidem a que ens diguin si estan interessats en la iniciativa, si el projecte els sembla útil i si la seva organització pensa participar en aquesta trobada internacional: syndicalisme.inter@nullsolidaires.org

Union syndicale Solidaires, Central Sindical e Popular Conlutas, Confederacion General del Trabajo,

Llegir més »
Acció Sindical

23-F, tornem a prendre el carrer. Unim lluites

EL 23-F TORNEM A PRENDRE ELS CARRERS

Davant les retallades socials, davant la creixent repressió, davant els retrocessos en les condicions laborals, davant les polítiques que fomenten l’espoli de la majoria de la població a favor dels interessos d’uns pocs, la CGT de Catalunya defensa ara encara amb més força la necessitat de la mobilització permanent. I aquesta mobilització la farem amb convocatòries pròpies però també en crides dels moviments socials, organitzacions sindicals, plataformes i espais que lluitin per canviar aquest sistema econòmic, social i polític i a favor d’una societat més justa, igualitària i lliure.

Llegir més »
Acció Sindical

Convocada jornada de vaga de jutges i fiscals. Concentració dimecres 20 de febrer a la Ciutat de la Justícia de Barcelona

CONCENTRACIÓ REIVINDICATIVA A LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA.

DIMECRES DIA 20 DE FEBRER DE 2013, A LES 11’30 HORES, a l’accés de Gran Via, DIA PEL QUAL HI HA CONVOCADA JORNADA DE VAGA DE JUTGES I FISCALS

REIVINDICACIONS:

1.- Increment de la inversió pública en Justícia per a que els Jutges i Fiscals disposin dels mitjans materials i personals suficients per a poder portar a terme les seves funcions d’acord amb les atribucions constitucionals que tenen asignades i poder prestar un servei públic digne i adequat a la ciutadania en defensa dels seus drets fonamentals.

Llegir més »
Acció Sindical

ORIZONIA està traslladant treballadors i cartera de clients a centres de treball a Viatges Barceló sense cap tipus de negociació amb sindicats. Tall de tràfic fet 19 de febrer a L´Hospitalet de Llobregat

AVUI DIMARTS 19 DE FEBRER

TALL DE TRÀNSIT FET A LES 14 HORES 19 DE FEBRER DAVANT DEL EDIFICI Orizonia

A LA GRAN VIA AMB PLAÇA EUROPA 17, DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Orizonia està Traslladant TREBALLADORS I CARTERES de clients a CENTRES DE TREBALL DE VIATGES BARCELÓ SENSE CAP TIPUS NI DE NEGOCIACIÓ AMB ELS SINDICATS. AQUESTS TRASLLATS ELS AQUESTA REALITZANT A BARCELONA, MADRID, PALMA I ESTEM CONFIRMANT SI està succeint A MÉS LLOCS DE L´ESTAT.

Llegir més »
Cartell 23F Tarragona
Acció Sindical

Manifestació a Tarragona el 23F contra el cop d’estat financer

17:00h S’ iniciaran marxes des de Camp Clar i Sant Pere i Sant Pau.

18:00h Començarà la manifestació a la Rambla Vella.

18:30h Imperial Tarraco, ens trobarem amb les marxes i ens dirigirem cap a Joan XXIII.

23F: CONTRA EL COP D’ESTAT DELS MERCATS FINANCERS
Perquè ens sobren els motius…

Llegir més »
Acció Sindical

Crida de la CGT a participar a les mobilitzacions del 23-F: Marea Ciutadana

La CGT segueix apostant per la necessitat d’impulsar encara més l’acció directa i la mobilització permanent. En aquest sentit, recordar el calendari més immediat que tenim present per a seguir cridant a la mobilització, a la participació, a la coordinació de tot el moviment ciutadà i les organitzacions sindicals, socials, plataformes, assemblees populars… per a donar una resposta adequada a aquesta crisi/estafa.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT guanya les eleccions sindicals a SEMATSA, a Sabadell

CGT guanya les eleccions sindicals a SEMATSA

Aquest passat dilluns s’han celebrat les eleccions sindicals a SEMATSA, empresa de neteja dels equipaments municipals. Amb una participació del 50% de la plantilla, CGT ha obtingut 6 delegats, COBAS 2 i UGT un.

Llegir més »
Acció Sindical

El 13,7% dels treballadors catalans, en risc de pobresa

Tenir una feina ja no és cap garantia per no caure en la pobresa. És la conclusió més destacada a què arriba l’estudi. La precarització del mercat de treball, amb salaris més baixos i contractes temporals o a jornada partida en són les principals causes. Treballar en determinats sectors, com l’agricultura o la construcció, n’eleva els riscos.

XAVIER RIUDER director de l’informe
“Hi ha una generalització del risc de pobresa. Poques persones poden considerar que no es trobaran en una situació com aquesta.”

L’informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya també denuncia que el sistema de protecció social s’orienta a les persones sense feina, però no cobreix els nous perfils de pobresa. I les retallades no hi ajuden. Per això reclamen a l’Administració que prioritzi les polítiques actives d’inserció laboral.

XAVIER RIUDER director de l’informe :
“L’Estat del Benestar té un seguit de dèficits, un de cobertura sobretot per les famílies quan tenen una baixa intensitat en l’àmbit laboral i després també d’intensitat, tot i això ho estem veient amb les llars amb fills, amb persones dependents, que reben prestacions però no són suficients.”

Entre les recomanacions que fa l’estudi hi ha la creació d’una nova ajuda per a aquelles persones que han quedat fora de la renda mínima d’inserció.

FONT: BTV.CAT

El risc de pobresa i el mercat de treball: 13% de treballadors catalans són pobres from CGT Catalunya

Més informació:

CTESC

Llegir més »
P1050498.jpg
Acció Sindical

Resum i fotos del tall de trànsit que ha tingut lloc aquest matí a Barcelona per les treballadores del Grup Turístic Orizonia.

Avui dilluns 18 de febrer els treballadors/es de Orizonia a Barcelona s’han concentrat i tallat el trànsit a la Gran Via a l’altura de la plaça Europa de l’Hospitalet del Llobregat davant la incertesa de que passarà amb els 5.000 llocs de treball. En diversos centres de treball de Palma de Mallorca, Madrid i Biscaia també s’han desenvolupat concentracions.

Des del passat divendres dia 15 de febrer, els aproximadament 5000 treballadors de Orizonia, grup d’empreses del sector turístic, que engloba entre d’altres a Viajes Iberia, viuen el drama de desconèixer si aquesta mateixa setmana l’empresa va a continuar desenvolupant les seves activitats.

Llegir més »
Acció Sindical

Petició de solidaritat des de la FESIM-CGT amb els treballadors de SEAT, IMESAPI i FICOSA

Des de la FESIM-CGT us fem arribar una crida de suport mutu davant els preocupants fets que s’han donat gairebé simultàniament en el metall d’empreses de Catalunya. També hem tingut recentment un greu problema d’acomiadaments a Algesires (Cepsa de San Roque), però l’acció directa allí, ha significat que els empresaris haguessin de solucionar el problema amb la reincorporació dels afectats.

De manera breu resumim els tres casos que estem vivint a Catalunya:

– FICOSA ELECTRONICS (antiga Sony): l’empresa ha aplicat un ERO d’extinció pel qual la secció sindical de CGT i la llista electoral ha estat delmada de manera deliberada. Experiències anteriors (Nissan, Seat…) ens demostren que finalment qui denuncien poden aconseguir un acomiadament nul. Però mentrestant, l’objectiu de l’empresa d’atemorir a la plantilla fa més difícil que la gent s’aproximi a la CGT. Aquesta és una acció deliberada de la Direcció de FICOSA que no pot quedar sense resposta.

– IMESAPI: empresa del grup ACS (Florentino Pérez), concessionària de manteniment de l’enllumenat públic de Barcelona (i centenars de contractes per tota Espanya), va iniciar un ERO d’àmbit estatal, al que només es van oposar els companys a Barcelona i Granollers (comitès amb representació majoritària de CGT). L’empresa ha arribat a seguir, amb detectius, als nostres afiliats i delegats per a intentar imputar-los sabotatges i avaries. Tenim quatre acomiadats a Barcelona, delegats i afiliats de CGT, que estan disposats a lluitar conseqüentment per la seva readmissió. La vaga indefinida convocada pel comitè va ser desconvocada després d’una assemblea manipulada i amb xantatge per part de CCOO i l’empresa. En les últimes dates hem conegut l’acomiadament d’altres quatre treballadors de la delegació de Granollers.

– SEAT: en una empresa on els ritmes de treball i les condicions laborals estan afectant la salut dels treballadors, hem tingut un acomiadament, Juanma Samedy, carregat de discriminació sindical i racial per la seva doble condició d’afiliat a la CGT i haitià d’origen. Aquestes dues condicions, li han dut a denunciar sempre els abusos en la càrregues de treball, exigir millores en el seu lloc i això en la cadena, del famós Audi Q3, no és del grat dels caps que han acusat injustament a Juanma per a justificar un acomiadament canallesc.

Pot ser una coincidència en el temps, però aquestes tres agressions a la CGT no poden quedar sense una resposta unida i ferma de l’organització. Per això, reunits els ens afectats, Sindicats de metall de les tres localitats, Federació del Metall i Comitè Confederal de Catalunya, hem plantejat una sèrie d’accions coordinades i enllaçades amb la campanya que la FESIM-CGT vam acordar en la passada Conferència Sindical a Saragossa fins al Saló de l’Auto de Barcelona (del 9 al 19 de maig).

Us informem de les accions que estem convocant per a iniciar la resposta per cada cas:

SEAT: 19 de febrer, de 11 a 13 hores, concentració davant el concessionari de la VW de la Rambla Catalunya 26 de Barcelona. Contra l’acomiadament de Juanma Samedy, contra els acomiadaments de 400 treballadors d’ETT, per uns ritmes de treball humans i la contractació de més persones a SEAT.

FICOSA: 26 de febrer, de 11 a 13 hores, concentració davant la Unió Patronal Metalúrgica, (C/ Anselm Clavé 2 de Barcelona), de la qual és president el principal accionista de FICOSA. Contra l’agressió a la CGT a FICOSA, pel manteniment de l’ocupació i la creació de nous llocs de treball per a complir amb 900 ocupacions que contemplaven els acords de SONY. A més en protesta per la demora en la negociació dels Convenis provincials del Metall i Comerç del Metall de Barcelona.

IMESAPI: 4 de març, de 17 a 19 hores, concentració davant l’Ajuntament de Barcelona (plaça de Sant Jaume), col·laborador necessari en la vulneració del dret de vaga, pel que tenim presentades accions judicials, i instigador de les mesures repressives (declaració d’estat d’emergència a Barcelona durant la vaga) que han donat lloc a l’acomiadament dels nostres companys.

A tots els sindicats de Catalunya demanem una participació en tots aquests actes, com el metall cridem a participar en aquells que es convoquen en altres empreses, sectors i territoris,

A més, demanem a tots els ens de la CGT el recolzament en dos àmbits:

1- En les xarxes socials, fent divulgació d’aquestes lluites i accions.

2- Participant en les accions que convoquem per a cada empresa tant en aquestes tres primeres de 19, 26 de febrer i 4 de març, com en les posteriors com en l’acció directa que pugueu coordinar en el vostre territori tant per a SEAT-Grup VW com per a les de IMESAPI que té contractes en tot el territori peninsular.

Qualsevol concessionari de VW, Audi, Skoda o SEAT és un punt on poder demostrar el nostre rebuig a les agressions contra la CGT. De manera periòdica plantejarem que organitzeu aquestes accions davant els diferents concessionaris que existeixin en la zona.

La relació d’ajuntaments on IMESAPI té una contractació és coneguda millor per cada territori. Plantegem que en les empreses on tenim presència (Jérez recentment ha tingut una lluita contra acomiadaments) i on sapigueu tant en metall com en altres sectors que existeix una delegació de IMESAPI organitzeu igualment accions.

Quant a FICOSA, el seu àmbit es redueix a Catalunya i alguna cosa en la província de Sòria pel que des de la FEMEC i la Confederació Catalana treballarem aquest territori i hem demanat als companys de Castella o Aragó que coordinin possibles accions en aquesta província.

En els pròxims dies enviarem adhesius i material d’algun dels casos.

Una abraçada fraternal i llibertària.

Secretariat Permanent de la Federació de Sindicats de la Indústria Metal·lúrica de la CGT

Llegir més »
Acció Sindical

Derbi formalitza l’ERO per a acomiadar als 98 treballadors de la planta de Martorelles

Derbi ha registrat aquest divendres 15 de febrer al matí en el Departament d’Empresa i Ocupació un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per a acomiadar als 98 treballadors de la planta de motocicletes de Martorelles (Barcelona).

Aquests 98 empleats corresponen a la part productiva de Derbi, mentre que Piaggio -matriu de Derbi des de 2009- encara no ha pres una decisió sobre la trentena de treballadors de la part administrativa, segons ha explicat el president del comitè d’empresa, Diego Moriña.

A partir de la presentació del ERO, la Direcció i els sindicats tindran 30 dies per a negociar les condicions dels acomiadaments, i els treballadors calculen que el tancament definitiu es produirà a la fi de març, després de la resolució de l’administració.

La Direcció de la companyia va anunciar aquest dijous al comitè d’empresa el tancament definitiu de la factoria de Martorelles, que el 2012 va celebrar els seus 90 anys d’història. Piaggio ha decidit tancar després que el grup inversor Giba Holding hagi fet marxa enrere en la seva intenció d’invertir en la planta, on pretenia fabricar un biplaça descapotable, que finalment s’ensamblarà en una factoria més gran i més moderna a Santa Oliva (Tarragona).

Piaggio va anunciar a principis de 2011 la seva decisió de tancar la planta catalana i traslladar la producció a Itàlia, però ha posposat el tancament a l’espera de trobar un inversor. Al juny de l’any passat, la plantilla va acceptar un ERO de suspensió temporal amb l’objectiu d’allargar la producció fins a trobar una alternativa industrial.

Font: El País

Llegir més »
Acció Sindical

Vaga Indefinida a CTC Externalización S.L., subcontracta de logística a Aceros para la Construcción S.A. de l’Arboç del Penedès

Vaga Indefinida a CTC Externalización S.L.

Els treballadors i treballadores de CTC Externalitzación SL subcontracta de logística en Aceros para la Construcción S.A. de l’Arboç del Penedès
convoquen VAGA INDEFINIDA.

El tràmit legal s’ha cursat en el dia d’avui per començar la mateixa dimarts dia 19 de febrer
.

Llegir més »
Cartell campanya
Acció Sindical

L’Assemblea Popular de Reus convoca mobilitzacions al voltant del 23F contra la corrupció, les retallades i la repressió

– Xerrada contra la corrupció, el 18 de febrer a Reus

La corrupció nostra de cada dia…

Prat i Manté: de porcs i senyors se’n ve de mena

Xerrada a càrrec de David Fernàndez i Jordi Martí, activistes socials

Un repàs als casos de corrupció que impliquen a polítics, gestors i empresaris i que sacsegen la nostra realitat quotidiana, tant a nivell local com a nivell de Catalunya i mésenllà.

Llegir més »
Acció Sindical

Treballadores de 37 centres sanitaris es coordinen per garantir la continuïtat de la sanitat pública

MANU SIMARRO | 13/02/2013 – Setmanari Directa

Treballadores de 37 centres sanitaris diferents van decidir constituir la Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris, el 16 de gener, per fer front a la nova tongada de retallades que té previst aprovar el govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Artur Mas als pressupostos de 2013. L’aposta per la coordinació, que han presentat avui davant la premsa amb una compareixença a l’Hospital de Sant Pau, té lloc després de gairebé un mes de tancades als hospitals, que es van arribara estendre fins a deu centres, però que van tenir com a epicentre el Sant Pau de Barcelona i el Parc Taulí de Sabadell.

La coordinadora rebutja de ple, en el manifest presentat, unes retallades que, asseguren, “posen en perill la continuïtat d’una assistència sanitària considerada com a molt eficient fins ara” i altres mesures preses en l’àmbit sanitari com el copagament o l’exclusió de les persones sense papers de l’atenció primària.

En aquesta línia, el sector sanitari convoca una manifestació el proper 17 de febrer que, a Barcelona, sortirà a les 12h de la Plaça Catalunya i ha anunciat que, el 23 de febrer i juntament amb el sector educatiu, tornarà a sortir al carrer. Seran jornades de lluita que aprofitaran per fer visibles les moltes alternatives que existeixen a la retallada de la despesa i per defensar una nova posició en el marc de les negociacions entre les representants de les plantilles i el departament, on s’abandoni la disponibilitat a pactar retallades i s’advoqui per no negociar-ne cap. Així s’expressen al conjunt d’interlocutores socials: “Els demanem que no signin cap retallada que lesioni la qualitat del servei públic i els drets dels treballadors que representen”.

Llegir més »
Acció Sindical

Comunicat de les Seccions Sindicals de CGT al transport sanitari de Catalunya, davant retallades de serveis

El P.I.U.C. (Pla integral d’urgències de Catalunya) és un programa de la Generalitat de Catalunya, posat en marxa l’any 1.999, per reforçar el sistema sanitari pel augment estacional de la demanda de transport sanitari urgent i no urgent. La aplicació d’aquest pla es realitza entre els mesos de novembre i abril i suposa un augment d’unitats (ambulàncies) en temporada de grip i augment de patologies respiratòries.

Llegir més »
Acció Sindical

De Manchester a Bangla Desh: Els draps bruts de la moda global

El 8 de març de 1857 un grup d’obreres tèxtils recorria els barris més rics de Nova York. Protestaven per les seves condicions laborals. El 8 de març de 1908, 146 obreres morien en un incendi provocat en la fàbrica Cotton de Nova York. Des de llavors, el 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona Treballadora. A mitjan segle XIX i durant les primeres dècades del XX, les treballadores d’EEUU i Europa reclamaven una jornada laboral de 10 hores, permisos de maternitat i lactància, la prohibició del treball infantil, el dret a una formació professional i a formar part d’un sindicat. El segle XIX deixava encunyat el terme capitalisme manchesterià. El prototip d’un capitalisme en estat pur, d’explotació salvatge, que havia caracteritzat l’activitat fabril de la ciutat anglesa. El 2013 Manchester està a Bangla Desh.

Mentre les firmes internacionals de moda i les grans cadenes de distribució sedueixen a la seva clientela amb l’actualització constant dels seus dissenys i els baixos preus dels seus productes, obreres de Xina, Marroc, Bangla Desh, Hondures o Romania viuen envoltades de peces de roba que confeccionen durant més de 12 hores diàries, a canvi de salaris que tot just cobrixen les seves necessitats més bàsiques.

La deslocalització de la producció de roba a països econòmicament empobrits es va accelerar en els anys 90, moment en el qual es va consolidar un model de negoci caracteritzat per la subcontractació de proveïdors. Les grans marques, que en el passat produïen la seva pròpia roba, passen a ser empreses que dissenyen, distribueixen i comercialitzen peces fabricades en tot el món, en tallers i fàbriques que són propietat de tercers. Per a competir en aquest sistema, que externalitza els costos laborals en països amb mà d’obra barata, les petites firmes de moda també s’associen i adopten el mateix model de negoci. El gran èxit de firmes internacionals com H&M o Zara (del grup Inditex) no s’entendria sense l’abaratiment del cost dels seus productes a partir de la deslocalització de bona part del procés de manufactura.

Dècades Deslocalitzat

La primera gran onada de deslocalitzacions del sector de la confecció es va produir en els 70 i va tenir com països receptors Corea del Sud, Taiwán, Singapur, Hong Kong i Tunis. L’entrada de roba barata en els mercats occidentals va motivar que en 1974 se signés l’Acord Multifibres (AMF), que establia un sistema de quotes i límits. Lluny de suposar una limitació a la globalització de la moda, la AMF va provocar que les signatures internacionals busquessin proveïdors en altres països que no estiguessin inclosos en el sistema de quotes.

En els anys 80, una segona onada deslocalitzadora abandona els “tigres asiàtics” i es desplaça a països com Sri Lanka, Filipines, Bangla Desh, Tailàndia i Indonèsia. Mentre Amèrica Central i Mèxic passen a ser àrees clau per a proveir de roba les botigues nord-americanes, Turquia, Tunísia i Marroc es converteixen en els tallers de costura del mercat europeu. A la fi dels 90 entren en escena altres països productors, com Bostwana, Kenya, Tanzània, Uganda, Cambotja, Laos o Birmània.

Els últims països triats en la perifèria els últims anys es caracteritzen a més per un patró comú: estan fortament endeutats amb la banca privada i amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM), que els han imposat plans d’ajustament orientats a l’exportació i la millora de la competitivitat. És a dir, d’una major explotació. La indústria de la moda, a més, impedeix el desenvolupament: se’ls encarrega a aquests països la part amb menor valor afegit del mercat legal, se’ls imposa un sistema d’acords internacionals on sempre són els febles i el moviment obrer ha d’enfrontar-se constantment a l’amenaça de la deslocalització [1].

Esclavitud en la indústria tèxtil

Des de mitjans dels 90 nombroses plataformes i organitzacions socials vénen denunciant l’explotació laboral i plantant cara al silenci mediàtic que envolta el negoci de la confecció tèxtil sota la globalització. A pesar de més de 25 anys de treball de xarxes consolidades com la Campanya Roba Neta internacional i de “compromisos” públics de les grans firmes internacionals (en reacció a les denúncies realitzades), avui ens seguim trobant les mateixes situacions que en els 90.

L’amenaça constant de tancament i de deslocalitzacions i la debilitat dels moviments obrers en els països productors segueix contribuint que la realitat amagada després del glamour que ens venen esportistes d’elit, models i dissenyadors es quedi al Marroc, a Xina o Bangla Desh. El sector global de la confecció continua nodrint-se del treball de milions de persones que viuen en la pobresa a pesar de fer llargues jornades laborals. Les pràctiques de compra de les marques, derivades del model de producció, consum i comerç internacional, es troben en l’arrel de les condicions de treball i de vida de les treballadores.

Per a les persones que treballen en la indústria de la confecció global, cobrar un salari que permeti cobrir les seves necessitats amb un mínim de dignitat s’ha convertit en la seva major preocupació. És un sector que tradicionalment es caracteritza per condicions pèssimes i una de les retribucions salarials més baixes del món, amb conseqüències directes que es deriven d’això: llargues jornades de treball, desestructuració familiar, assumpció de deutes impagables, malnutrició de nens i adults i, en definitiva, uns costos inquantificables en forma de sofriment humà. Tot això, vulnerant drets fonamentals, com l’article 23 de la Declaració Universal de Drets Humans relatiu a una remuneració equitativa i satisfactòria, o les disposicions de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que afirma que “el salari mínim legal hauria de constituir un element clau en les polítiques per a eliminar la pobresa i assegurar les necessitats de les persones treballadores i de les seves famílies”.

Gairebé tots els països tenen establerts salaris mínims legals però, amb la finalitat d’atreure la inversió estrangera, els governs fixen els mínims molt per sota dels nivells de subsistència. En conseqüència, en alguns països, els salaris mínims no arriben als llindars de pobresa absoluta internacionalment acceptats. A Bangla Desh no arriba a un dòlar diari, i a l’Índia, Sri Lanka, Vietnam, Pakistan i Cambotja, se situa entre els dos i els quatre dòlars diaris. Salaris impossibles per a garantir necessitats bàsiques com són l’alimentació, l’habitatge, la roba i serveis imprescindibles com l’educació, la salut o el transport.

La carestia de la vida s’ha agreujat, a més, sota un context de pujada de preus dels productes bàsics que ha minvat el poder adquisitiu, més encara quan bona part dels salaris està destinada a l’alimentació. Una dona d’Indonèsia que treballava per a un proveïdor de Nike, Reebok i Walmart comentava en una entrevista realitzada el 2009: “Hi ha augments del salari mínim, però el cost de la vida augmenta més ràpid. Per a empitjorar la situació, des de fa poc, l’empresa ja no ens subvenciona el transport ni el menjar”. A Bangalore, Índia, hi ha un sistema trianual de revisió salarial, però el salari real ha disminuït un deu per cent en els últims 15 anys. A Tailàndia, els salaris van augmentar únicament 18 bath (38 cèntims d’euro) entre 1997 i 2005. A Vietnam i Xina els sous van estar congelats durant més d’una dècada [2].

La pitjor situació, en aquest sentit, és la de Bangla Desh. El Producte Interior Brut (PIB) de Bangla Desh creix a un ritme del cinc per cent des de 1990, segons el Banc Mundial, i s’ha convertit en el tercer exportador internacional de roba. En el país hi ha més de 4.000 fàbriques de roba i confecció on treballen més de tres milions de persones, la gran majoria dones. L’element clau d’aquest creixement ha estat la gran disponibilitat de mà d’obra extremadament barata a causa de la pobresa i l’escassa regulació dels drets laborals.

Els salaris més baixos del món conviuen amb una alta inflació que genera un ràpid empobriment dels obrers i les obreres. El salari mínim legal va estar congelat des de 1994 fins a 2006 mentre la inflació va registrar taxes del quatre i el cinc per cent anuals. L’increment del salari mínim de 930 taka a 1.662,5 taka mensuals (uns 18 euros), el 2006, va ser el resultat de manifestacions multitudinàries i d’una ona de revoltes urbanes que van rebre una forta repressió policial. La triplicació del preu de l’arròs registrada el 2008 va inutilitzar, no obstant això, l’increment de 2006 i va generar una nova ona de mobilitzacions fortament represaliada. El 2010 el govern va fixar un salari mínim de 3.000 taka (uns 32 euros) mensuals [3]. Les mobilitzacions d’obrers i obreres no han parat, però la repressió tampoc. Doble impacte té aquesta sobre les dones treballadores, que són les que sofreixen les pitjors conseqüències segons la OIT: “salaris baixos, més hores de treball, freqüentment temporal i en negre, perllongant encara més les seves llargues jornades laborals”.

Esgotament interminable

Les jornades de la indústria de la confecció s’allarguen fins a les 12 o 14 hores diàries. Alguns fabricants fins i tot encadenen diversos torns en moments de molt treball o per a plantar cara a terminis de lliurament molt curts. Les treballadores no poden negar-se perquè el seu salari base no és suficient per a cobrir les necessitats més bàsiques i per a mantenir una família. Extorquint la pobresa, les treballadores accepten la sobreexplotació, veuen danyada la seva salut i perden la possibilitat de formar-se, d’educar als fills, d’arribar a una vida digna.

Després d’anys treballant en habitacions petites, mal il·luminades, sense ventilació, respirant pols i partícules en suspensió i en posicions corporals inadequades mantingudes durant moltes hores, sofreixen fatiga visual i lesions i desenvolupen nombroses malalties. Sense assegurança mèdica ni cobertura o subsidi per baixa.

La investigació realitzada per la Campanya Roba Neta a Tànger el 2011 mostrava com al Marroc, on la major part de les firmes espanyoles tenen fàbriques proveïdores, el comú és que les obreres realitzin jornades de més de 55 hores setmanals, excedint de forma sistemàtica el límit legal del país [4]. Altra investigació realitzada a Bangla Desh, Índia, Tailàndia i Cambotja el 2008 [5], centrada en fàbriques proveïdores de grans cadenes de distribució com Lidl, Aldi, Tesco, Walmart i Carrefour, apuntava que les jornades laborals rarament eren inferiors a les 10 hores diàries en setmanes de treball de sis dies.

Llegir més »
Cartell 13F Parcs i Jardins
Acció Sindical

Vaga a Parcs i Jardins de Barcelona el 13 de febrer contra els acomiadaments.

A causa de la situació conflictiva que es troben les relacions laborals del “Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona”, a causa de:

– L’acomiadament creixent dels treballadors amb contracte de relleu.

– La discriminació i negativa a complir amb el dret a jubilació parcial dels treballadors que ho han sol·licitat i que compleixen amb els requisits legals.

– L’aplicació agressiva de les retallades legislades per l’Estat.

– El procés privatitzador que representa el canvi d’estatuts.

– La paràlisi i obstrucció que esdonen en la negociació del nou “Conveni Col·lectiu”.

Llegir més »
Blog-Banner.jpg
Acció Sindical

Fàbrica ocupada a Grècia comença la producció sota control obrer. Ocupar, resistir, produir!

“Veiem això com l’únic futur per a les lluites obreres.”
Makis Anagnostou, portaveu del sindicat de treballadors de Vio.Me.

El Dimarts, 12 de febrer 2013 és el primer dia oficial de producció sota control obrer a la fàbrica de Viomichaniki Metalleutiki (Vio.Me.) a Tessalònica, Grècia. Això significa producció sense caps i sense jerarquia, organitzada a través de les assemblees dels treballadors amb procediments de democràcia directa. L’assemblea dels treballadors ha declarat la fi de la distribució desigual dels recursos, i ha decidit col·lectivament establir una remuneració equitativa i justa. La fàbrica produïx materials de construcció, i els treballadors han declarat la seva intenció de canviar progressivament la producció cap a productes inofensius per al medi ambient.

“Mentre l’atur puja al 30%, els ingressos dels treballadors arriben a zero, farts de paraules, promeses i més impostos, sense rebre sous des de maig de 2011 i actualment en retenció del seu treball, amb la fàbrica abandonada pels amos, els treballadors de Vio.Me per decisió de la seva assemblea general declaren la seva determinació de no caure en un estat perpetu d’atur, sinó lluitar per a prendre la fàbrica en les seves pròpies mans i operar-la per si mateixos. Ha arribat el moment per al control obrer de Vio.Me.! “(Declaració de la Iniciativa Oberta de Solidaritat, escrita juntament amb els treballadors de Vio.me – declaració completa a http://www.viome.org/)

Els treballadors de Vio.Me van deixar de ser pagats al maig de 2011, i, posteriorment, els propietaris i administradors van abandonar la fàbrica. Després d’una sèrie d’assemblees els treballadors van decidir que junts tornarien a posar la fàbrica en funcionament. Des de llavors, han ocupat i defensat la fàbrica i la maquinària necessària per a la producció. Han disseminat el seu missatge als altres treballadors i comunitats en tota Grècia, rebent un enorme suport. La solidaritat i el suport de tots aquests grups, comunitats i individus, ha contribuït de manera important a la supervivència dels treballadors i les seves famílies fins al moment.

Aquesta experiència d’ocupació i recuperació d’empreses de part dels treballadors no és nova. Des de 2001 hi ha al voltant de 300 empreses que operen democràticament sota control obrer a Argentina, des de centres de salut, periòdics i escoles, fins a fàbriques de metall, tallers d’impressió i un hotel. L’experiència ha demostrat que els treballadors junts no només poden operar el seu propi lloc de treball, sinó que poden fer-lo millor. L’exemple d’Argentina s’ha estès per tot el continent americà, i ara també per Europa i els EUA. A Chicago, els treballadors de New World Windows han començat la producció sota control obrer després d’anys de lluita contra els antics propietaris i caps. Ara a Grècia, els treballadors estan demostrant una vegada més que el camí a seguir – sortint de l’atur, superant la crisi – és el control obrer i l’autogestió per procedimentsde democràcia directa.

Llegir més »
Acció Sindical

La insubmissió tarifària es legitima davant els increments continuats del transport públic

Marc Rude – Setmanari Directa

Cada cop són més les iniciatives que aposten per la insubmissió tarifària com a forma de desobediència ciutadana contra els augments continuats del preu dels serveis públics bàsics, incompatibles amb la pèrdua general de poder adquisitiu. A una Catalunya on el 24% de la població és a l’atur i un 30% viu en situació de pobresa, necessitats quotidianes com agafar el metro o l’autobús esdevenen un luxe. Així com els darrers dos anys el Salari Mínim Interprofessional tan sols s’ha incrementat un 0,6%, el cost de la T-10 ha crescut un 18%, fins a situar-se als 9,80 euros des de principisdel 2013.

Llegir més »