Comunicat de ATTAC CADTM Marroc sobre l’actual situació econòmica i social i la repressió que estan sofrint les mobilitzacions populars, denunciant l’ofensiva repressiva generalitzada del govern marroquí
En el començament de l’any 2013, estem presenciant al Marroc una escalada de repressió contra totes les formes de protesta social. Això es manifesta per intervencions salvatges contra les manifestacions i concentracions, la presó i enjudiciament de militants actius, la intimidació de tot tipus contra ells.
L’estat intenta establir un clima de terror i criminalitzar la resistència. Entre ells, el Moviment 20 de febrer (M20F) que advoca per la democràcia i la justícia social, les lluites sindicals per a la defensa dels assoliments obtinguts en el sector públic (educació, salut, justícia,…) i privat (mines, tèxtil, hostaleria, agricultura,…), els Diplomats en Atur pel seu dret al treball (continuen amb les seves accions diàries a Rabat a pesar de la feroç repressió).
Les mobilitzacions en defensa dels serveis públics, del dret a l’habitatge i contra l’alt cost de la vida en les ciutats sofreixen la mateixa sort. En les zones rurals, els seus habitants exigeixen infraestructures bàsiques que falten terriblement en regions aïllades. Les dones víctimes dels efectes desastrosos del sistema de microcrèdits i els immigrants subsaharians que sofrixen la repressió de les autoritats i el racisme també es mobilitzen i també pateixen la repressió, empresonament i judicis injusts.
Totes aquestes mobilitzacions reflecteixen el fracàs de les polítiques neoliberals i l’ofensiva repressiva de l’estat mostra la seva determinació de dur la càrrega de la crisi a les masses populars, sense vacil·lar a trepitjar la llibertat d’opinió i d’expressió i els drets humans.
Fallida de les opcions neoliberals en un context de crisi mundial del capitalisme
La crisi mundial ha posat en relleu el fracàs de les opcions neoliberals dictades per les institucions financeres i comercials internacionals. La dependència del nostre país cap a les grans potències és un símptoma d’aquest fracàs. De fet, el valor de les nostres exportacions cobreix només el 47% de les nostres importacions, finalitzant l’any 2012 amb un dèficit comercial de 200 bilions (24% del PIB).
Les polítiques d’obertura per a atreure inversió estrangera (IED) i els acords de lliure comerç destrueixen el teixit productiu nacional ja feble, provoquen acomiadaments i rebaixen salaris i redueixen els ingressos duaners.
La privatització de les grans empreses públiques rendibles i la delegació de la gestió dels serveis públics al capital privat contribueixen a la sortida de divises en forma de dividends. Resultat: les finances públiques estan esgotades i l’estat convertit en un recurs recurrent al deute.
Espiral del deute i l’austeritat
El deute públic (intern i extern) del Marroc va arribar a 583 bilions de DH (aproximadament el 70% del PIB) al setembre de 2012. El seu servei és de 108 bilions de DH. Si comparem el deute anual amb el pressupost per a l’educació (51 bilions), salut (12 bilions) o les inversions públiques (59 bilions), queda clar que cap desenvolupament econòmic i humà és possible sense la cancel·lació del deute. I aquesta és la nostra reivindicació.
Per desgràcia, l’estat fa entrar de ple al nostre país en la infernal espiral del deute. El préstec de 1 bilió d’euros el 2010 i de 1.5 milions de dòlars al desembre de 2012 confirma aquesta tendència. Mentrestant, el FMI amb la seva nova línia de precaució i liquiditat (LPL) dotada amb 6,2 bilions de dòlars, ens ha fixat els termes del pla d’austeritat a seguir. En el menú: congelació de salaris, disminució de la despesa pública en els sectors socials, desmantellament del sistema de subvencions dels productes bàsics i del sistema de pensions.
Són doncs les masses populars qui pagaran la crisi. Els impostos representen més del 63% dels ingressos de l’estat en la llei de Finances per a l’any 2013 i seran suportats principalment pels consumidors i els assalariats, mentre que la participació de les empreses privades i les llars riques romandrà baixa perquè gaudeixen d’exempcions fiscals, subvencions i accés a la terra a preus irrisoris.
L’estat intenta anticipar-se a les resistències obreres i populars que es desenvolupen en tots els fronts per la feroç repressió, i un acarnissament sobre totes les estructures combatives organitzades o no organitzades: M20F, sindicats, associacions de diplomats en atur, defensors dels drets humans, víctimes del sistema de microcrèdits, militants d’ATTAC, etc.
En aquest context, la nostra associació ATTAC CADTM Marroc:
– Condemna fortament aquesta onada de repressió i expressa la seva solidaritat amb les seves víctimes
– Exigeix l’alliberament de tots els presos polítics i solidaritat amb les seves famílies.
