CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Coordinació del Catalunya

Aigua, rius i pobles, exposició fotogràfica internacional, del 4 al 30 de maig a Barcelona

AIGUA, RIUS I POBLES

DEL 4 DE MAIG AL 30 DE MAIG 2010

MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA (Sala Marqués de Comillas)

Organitza: ASOCIACIÓN AGUA, RÍOS Y PUEBLOS

De la mà de Pedro Arrojo, premi Goldman 2003 i creador de la Fundación Nueva Cultura del Agua, arriba a Barcelona el projecte Aigua, Rius i Pobles, una exposició fotogràfica internacional que documenta els danys causats a milions de persones per polítiques hidràuliques obsoletes i dissenyades sense tenir en compte l’impacte que tenen sobre les persones i la naturalesa.

Aigua, rius i pobles, exposició fotogràfica internacional, del 4 al 30 de maig a Barcelona Llegeix més »

“Apuntes teóricos para entender la crisis”, informe editat pel Seminari d’Economia Crítica Taifa

Informe d’economia núm. 6 editat pel Seminari d’Economia Crítica Taifa el juny de 2009.

En els últims trenta anys el capitalisme ha evolucionat transformant-se profundament. En 2007 tots aquests canvis van desembocar en una profunda crisi financera i econòmica, que afecta a tot el món. Ningú nega ja la seva magnitud ni les greus conseqüències de la mateixa per a les economies i la ciutadania. L’objectiu d’aquest escrit és intentar aportar alguna llum sobre allò que està ocult en aquest procés que anomenem crisi. Analitzar i explicar les veritables causes d’arrel de les crisis.

“Apuntes teóricos para entender la crisis”, informe editat pel Seminari d’Economia Crítica Taifa Llegeix més »

“Auge y crisis de la vivienda en España”, informe editat pel Seminari d’Economia Crítica Taifa

Informe d’economia núm. 5 editat pel Seminari d’Economia Crítica Taifa el novembre de 2008.

Anàlisi de la distribució de la renda i la riquesa en l’estat espanyol a través de l’estudi dels salaris, els beneficis empresarials, la concentració de la riquesa i la precarietat del benestar. A més inclou un apartat sobre l’impacte d’aspectes no salarials com l’increment del cost de la vida i l’habitatge i la pèrdua del poder adquisitiu.

“Auge y crisis de la vivienda en España”, informe editat pel Seminari d’Economia Crítica Taifa Llegeix més »

Tots i totes som treballadors grecs

Des de fa unes setmanes, sota la pressió de la Comissió Europea i del Fons Monetari Internacional, el govern grec ataca als treballadors del país. Utilitza el nivell d’endeutament del país (12,7%) per a intentar justificar una reculada social… injustificable. De fet, les taxes de països com Gran Bretanya, l’Estat Espanyol, Japó, Estats-Units estan també per sobre del 10%.

Els treballadors de Grècia es neguen, amb tota la raó, a pagar la crisi del sistema capitalista. Els empresaris i els accionistes s’han encebat amb dividends, deduccions fiscals de tot tipus i sous astronòmics que els han permès adquirir fortunes increïbles. Ells han de pagar la crisi.

Les mesures anunciades són inadmissibles: 4 persones de cada 5 que es jubilen en la Funció pública no seran substituïdes, pujada de l’Impost al Valor Afegit del 19 al 21%, baixada del 10% de les despeses d’assegurances, congelació de les pensions, reducció del 15% dels sous, edat legal de jubilació fixat als 67 anys, etc.

Els mateixos bancs i els mateixos especuladors que ahir es van salvar de la fallida gràcies a l’ajuda dels Estats, pressionen a les seves poblacions i segueixen especulant en detriment dels treballadors. Els governs han salvat els bancs sense no-res a canvi.

Avui aquests mateixos bancs fan que els pobles paguin. Ataquen a Grècia, Portugal està en el punt de mira, l’Estat Espanyol i Irlanda estan amenaçats.

A Grècia, ja han sorgit diverses vagues i manifestacions massives. El 24 de febrer, una vaga general va paralitzar el país. Nosaltres, els sindicats signants, afirmem el nostre suport al poble grec i particularment a la vaga general del 5 de maig.

Per a salvar el seu sistema capitalista, els empresaris i accionistes estan organitzats al nivell internacional: el moviment sindical ha d’actuar creuant les fronteres per a imposar un altre sistema que el que explota als treballadors, saqueja els recursos naturals i els països pobres, organitza la fam per una part del planeta, etc.

Volem avançar en la creació d’una xarxa sindical alternativa a Europa, oberta a totes les forces que volen lluitar contra el capitalisme, el liberalisme. Per tot arreu, cal que desenvolupem i coordinem les lluites socials, i construim la resistència col·lectiva al nivell europeu.

Tots i totes som treballadors grecs Llegeix més »

Cartell manifestació Madrid

14-18 maig, Madrid: Cimera dels Pobles Enllaçant Alternatives 4

La Xarxa Birregional Europa, Amèrica Llatina i el Carib, “Enlazando Alternativas”, en articulació a nivell de l’Estat espanyol amb “la Campanya contra l’Europa del Capital, la Guerra i la Crisi. Per la solidaritat entre els pobles”, convoquen a la “CIMERA DELS POBLES ENLAZANDO ALTERNATIVAS IV” i al “TRIBUNAL PERMANENT DELS POBLES” que tindran lloc a Madrid (Estat espanyol) del 14 al 18 de Maig 2010, en la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Complutense de Madrid, de forma paral·lela a la reunió de Caps d’Estat de la Unió Europea (UE), Amèrica Llatina i Carib.


La 4a Cimera dels Pobles reunirà el dissabte 15 i diumenge 16, en tallers, debats i conferències autoorganitzades a centenars d’organitzacions i activistes europeus i llatinoamericanes. De forma paral·lela, els dies 14 i 15 de maig, el Tribunal Permanent dels Pobles jutjarà la violació de drets humans per part de les empreses transnacionals europees a Amèrica Llatina i la complicitat de la Unió Europea. S’ha convocat també una gran manifestació unitària el diumenge 16 de maig a les 12:30 h, assemblees de moviments socials i temàtiques, el 16 i 17 de maig, i accions descentralitzades el 18 de maig.

Alguns enllaços i contactes clau sobre ambdós esdeveniments:

– Concert d’escalfament Enllaçant músiques(9 de maig), vegi’s

14-18 maig, Madrid: Cimera dels Pobles Enllaçant Alternatives 4 Llegeix més »

jpg_arton1718-fe7cf.jpg

Ocupació i desallotjament de la 8ª planta dels locals sindicals de Via Laietana 18, Barcelona

A partir d’aquest dilluns 3 de maig, concentracions permanents en la seu de la Federació Local de CGT Barcelona i de la CGT de Catalunya, davant l’evidència que l’Administració ha claudicat davant el joc brut de CCOO i UGT en la qüestió del Patrimoni Sindical Acumulat i la pretensió de deixar a la CGT sense seu en la capital catalana.

Ocupació i desallotjament de la 8ª planta dels locals sindicals de Via Laietana 18, Barcelona Llegeix més »

200 anticapitalistes ocupen l’opulent hotel Mandarín Oriental contra la crisi i l’atur

Carlos García. Per a Kaosenlared

Després de finalitzar la manifestació anticapitalista del 1r de Maig per la tarda a Barcelona, un nodrit grup d’anticapitalistes, almenys 200, van ocupar pacíficament l’hotel Mandarín Oriental, un dels mes opulents i luxosos de la ciutat de Barcelona.

L’Hotel, situat en ple passeig de Gràcia, en un enclavament molt discret i molt sobri en el seu exterior, però amb tot luxe de grotescs i desproporcionats detalls en materials nobles, en la seva majoria provinents de països subdesenvolupats, en l’interior… D’acord amb el progrés i el desenvolupament democràtic que impera dins de l’hotel. Una mostra clara de l’esquizofrènia despòtica del sistema caníbal capitalista.

L’acció, coordinada per diferents grups anticapitalistes, ha culminat amb èxit, sent la protesta tot un cop d’efecte a les autoritats que no s’esperaven l’acció.

No obstant això, per a protegir els interessos del capital, la policia ha reaccionat d’urgència. Immediatament després d’ocupació, la policia ha muntat un cordó a l’entrada de l’hotel, impedint entrar a ningú més, però sense deixar tampoc sortir als quals ja estaven dintre.

Kaosenlared, juntament amb altres mitjans de comunicació alternatius, ha estat present en l’interior de l’hotel durant l’ocupació, reportant la protesta des d’endins.

200 anticapitalistes ocupen l’opulent hotel Mandarín Oriental contra la crisi i l’atur Llegeix més »

Barcelona 1

La CGT ha sortit de nou al carrer aquest 1r de Maig a diferents ciutats de Catalunya

Aquest 1r de Maig de 2010 la CGT de Catalunya va convocar, en solitari o conjuntament amb altres col·lectius i organitzacions, diversos actes i mobilitzacions, a Barcelona, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Girona i Terrassa.

Hem sortit de nou al carrer per a dir que ja n’hi ha prou, per reclamar que la crisi l’han de pagar els que l’han creat, per denunciar que les crisis són inherents al capitalisme, un sistema que està fent aigües per tot arreu.

Hem sortit al carrer per cridar ben alt que ja n’hi ha prou d’atur, de precarietat, d’exclusió social, d’Expedients de Regulació d’Ocupació, d’acomiadaments, de tancament d’empreses, de desnonaments, de racisme, i que cada dia és més necessària la convocatòria d’una vaga general, com a objectiu d’un treball conjunt amb altres sindicats combatius i els moviments socials anticapitalistes.

La CGT ha sortit de nou al carrer aquest 1r de Maig a diferents ciutats de Catalunya Llegeix més »

Xarxa d’Universitats Lliures, alliberant coneixement

A les universitats lliures, s’aprèn compartint. S’aprèn de manera dinàmica de les persones que en saben. S’aprèn a partir de l’interès propi, perquè és així com les persones es tornen lliures, crítiques, actives i creatives. El model de les universitats lliures s’oposa al sistema educatiu actual, que està regit per interessos privats i institucionals.

Xarxa d’Universitats Lliures, alliberant coneixement Llegeix més »

Comunicat i convocatòries de la CGT de Catalunya per al 1r de maig de 2010

La CGT de CATALUNYA davant el 1r de MAIG de 2010

CONTRA L’ATUR I LA PRECARIETAT,
NO HEM DE PAGAR LA CRISI ELS TREBALLADORS/ES

La CGT de Catalunya, aquest primer de Maig, com sempre ha fet, sortirà al carrer per reivindicar i celebrar la festa del Treball, tot recordant la consecució de la jornada de les 40 hores, fita important tant pel que representa i representava de disminució de tempsdedicat al treball, com per començar a dignificar el propi treball.

Comunicat i convocatòries de la CGT de Catalunya per al 1r de maig de 2010 Llegeix més »

Èxit de la Marxa per l’ensenyament públic i popular, que ha aplegat estudiants, treballadores, docents i famílies.

Fins a tres marxes van confluir aquest dimecres 28 d’abril a la plaça universitat de Barcelona. D’una banda, els instituts afectats per la supressió del batxillerat que, aplegats per la recent creada Coordinadora d’IES afectats pels tancaments, es varen concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona per entregar el manifest conjunt a la Generalitat i l’Ajuntament. A la que s’ha de sumar la II Desfilada Reivindicativa de l’IES Miquel Tarradell del Raval, que va sortir des de la porta del centre amb una gran presència d’alumnes i professorat. I d’altra banda, la Marxa per l’Ensenyament Públic i Popular organitzada per la Trobada de Lluites per l’Educació. Una marxa unitària que ha volgut aglutinar els diferents sectors de la comunitat universitària: PAS, professorat i estudiants, i que ha comptat amb el suport de nombroses entitats i associacions.

Èxit de la Marxa per l’ensenyament públic i popular, que ha aplegat estudiants, treballadores, docents i famílies. Llegeix més »

Carta de l’Assemblea dels Moviments Socials. Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic

Cochabamba 21 d’Abril de 2010.

Els moviments, xarxes i organitzacions socials reunits en l’Assemblea dels Moviments Socials realitzada a Cochabamba, en el marc de la Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic, saludem la iniciativa del company president Evo Morales Ayma i responem a la convocatòria global per a enfrontar la mercantilització i privatització dels béns comuns i del propi debat sobre el canvi climàtic.

Carta de l’Assemblea dels Moviments Socials. Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic Llegeix més »

CGT davant l’atac paramilitar a San Juan Copala, Estat de Oaxaca, Mèxic.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de l’Estat Espanyol volem mostrar la nostra més enèrgica repulsa per l’assassinat de Beatriz Alberta Afecte Trujillo , integrant de CACTUS i Tyti Antero Jaakkola , company observador internacional originari de Finlàndia, per la desaparició fins al moment dels companys Noe Bautista Jimenez , David Venegas Reyes i Daniel Arellano Chávez i per l’elevat nombre de ferits . De moment aquest és el saldo després de les agressions realitzades pels paramilitars als habitants del Municipi Autònom de San Juan Copala , en l’estat mexicà de Oaxaca.

Des de fa mesos els paramilitars mantenen al citat Municipi Autònom en estat de lloc, resultant impossible el desenvolupament normal de la vida, doncs no hi ha llum elèctrica, ni aigua, ni mèdic, les classes estan suspeses des de gener i les dones són acorralades quan surten a buscar aigua i menjar pels paramilitars que formen un retinguespermanent en la comunitat.

CGT davant l’atac paramilitar a San Juan Copala, Estat de Oaxaca, Mèxic. Llegeix més »

Reforma laboral: Corbacho dóna un ultimátum de tres setmanes a sindicats i patronal per a arribar a un acord

El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha donat als sindicats i a la patronal un termini de tres setmanes per a arribar a un acord sobre la reforma labora, en cas contrari, ha amenaçat amb que el Govern prendrà les seves pròpies decisions.

Corbacho ha llançat aquest ultimàtum durant la quarta sessió del X Seminari Europeu sobre l’Ocupació Crisi i Lliçons organitzat en l’Antic Institut per l’Associació de Periodistes Europeus. “Si no és possible, queden tres setmanes per a veure què passa”, ha indicat sobre l’acord entre patronal i sindicats.

Reforma laboral: Corbacho dóna un ultimátum de tres setmanes a sindicats i patronal per a arribar a un acord Llegeix més »

Adif: El personal d’estacions es mobilitza de nou el 3 de maig

NOVA MOBILITZACIÓ DEL PERSONAL D’ESTACIONS. DILLUNS DIA 3 DE MAIG, ATURADES DE 5,30 A 9,30H.

Resumint, uns treballadors ignorats per l’empresa i sindicats majoritaris a pesar de tenir molt clar quins són els seus drets i unes reivindicacions lògiques i justes que són hipotecades per interessos partidistes i d’amiguismes escandalosos.

A dia d’avui, presenciem que tant ADIF com Renfe Operadora travessen moments turbulents, una lluita egoista per part d’algunes organitzacions sindicals que vetllen pels interessos de certs treballadors de certs col·lectius sense importar-los passar per damunt i atropellar els drets dels altres treballadors.

Des de CGT entenem que és un suïcidi prendre aquest camí, i vam apostar per conjuminar esforços per a vetllar i defensar els drets adquirits així com millorar els de tots els treballadors. Per als treballadors d’estacions aquests són moments per a exigir amb major força que mai les nostres reivindicacions, clarificar el nostre futur i millorar les nostres condicions.

No solament hem de seguir pressionant per a aconseguir aquestes reivindicacions, sinó que hem d’ensenyar les dents i advertir tant a empresa com a sindicats majoritaris que no anem a tolerar l’ocorregut en Renfe Operadora, amb un acord de desenvolupament professional que ha suposat augment de funcions sense cap compensació, amb triples escales salarials per fer el mateix treball, desregulació de jornades i descansos, etc…

El camí que des de CGT i el col·lectiu d’estacions hem pres de defensa i lluita per les reivindicacions històriques i per garantir-nos el nostre futur no té tornada enrere. Anem a continuar mobilitzant-nos mentre no es doni resposta satisfactòria al que reclamem i pressionarem el necessari perquè s’obri la negociació que així ho permeti. Portem anys en estacions en el furgó de cua, per tant no tenim res que perdre i si molt que guanyar. El que ens ha de quedar clar és que si no ens movem segur que no ens tindran en compte.

Aquest dilluns dia 3 de maig, començament de mes després de festius és una bona oportunitat per a demostrar-los que no anem, en cap cas, a baixar els braços.

DILLUNS 3 DE MAIG, VAGA DE 5,30 A 9,30 Hores.

– Per un futur professional digne

– Per un servei de qualitat en informació, venda de bitllets i atenció a l’usuari

– Ni externalitzacions ni privatització

– Manteniment dels llocs i càrregues de treball

– Abonament de turnicitat i festius, nova prima, plus quebranto

Adif: El personal d’estacions es mobilitza de nou el 3 de maig Llegeix més »

La Marxa a Madrid del 16 de maig, un compromís de tota la CGT

A tots els sindicats de metall, a seccions sindicals, militants, delegats/des i afiliats/des del metall de la CGT.

Els acords de la CGT ens segueixen marcant l’objectiu de la Vaga General. Va ser acord del Ple de Saragossa que, encara que no posem data per a la seva realització, hem de bolcar-nos TOTS I TOTES en la sortida al carrer, perquè la CGT anem guanyant voluntats i convenciment de la necessitat d’aquesta Vaga General.

Després del debat fraternal sobre la data d’aquesta Marxa en la qual hem traslladat al Comitè Confederal les aportacions que ens heu fet des dels diferents sindicats, la data definitiva no pot ser altra que el 16 de maig.

Per tant, la FESIM recolzem fermament la convocatòria i participació en la Marxa a Madrid del diumenge 16 de Maig per a confluir amb els moviments socials d’àmbit estatal en la manifestació unitària contra la cimera de caps d’estat de la UE, màxims responsables de la política neoliberal i contra els drets dels treballadors, que sofrim en tota Europa.

Ja hi ha territoris que han concretat la seva participació en les accions de la “marxa virtual” que es desenvoluparà per diferents localitats a l’ample i llarg de la península, des del 1 de maig fins al dia 15. Però cal fer una gran crida a l’afiliació i a les organitzacions socials amb les quals treballem en cada localitat, per a participar en els actes i en el viatge a Madrid la nit del dissabte 15 per a arribar a Madrid el diumenge 16 de matí.

Cada localitat dissenyarà aquests actes i es confeccionarà un calendari d’accions, manifestacions, repartiment de materials en mercats, entrades de transport públic massiu, polígons, etc. Aquests actes contaran amb el suport logístic de cartelleria i documents, així com d’un suport de cartró amb un autobús que marxa a Madrid, que acompanyaria el repartiment de propaganda. Hem d’aconseguir que la CGT estigui present en el màxim de localitats en cada territori.

L’objectiu de la marxa s’emmarca en la crida a aquesta Vaga General que veiem necessària i que només podrem realitzar si conjuminem a milers de persones entorn d’ella. Respecte a les característiques dels actes descentralitzats, del marxes virtuals i de la marxa final a Madrid, es comenta que és necessari l’ús d’elements lúdics i festius, la música integrada (fanfàrries, bandes, batucades…), que qui tinguin roba de treball la duguin als actes, etc.

El dissabte 15 sortiran els autobusos de les localitats per a arribar a Madrid a les 08’00-09’00 h. del dia 16 als diferents punts d’inici de la part final de les marxes. Allí serem acompanyats per companys de sindicats de la CGT de Madrid. El recorregut definitiu es comunicarà oportunament ja que depèn de la Delegació del Govern.

ÀNIM A TOTS/ES, EL DIA 16 DE MAIG A MADRID!!!

DES DEL 1 DE MAIG, ELS ACTES EN CADA LOCALITAT HAN DE DUR AL CARRER I QUE EL MISSATGE DE CGT CAP A LA VAGA GENERAL ARRIBI AL MÀXIM DE PERSONES PERQUÈ VINGUIN AMB NOSALTRES A MADRID.

FESIM-CGT

La Marxa a Madrid del 16 de maig, un compromís de tota la CGT Llegeix més »

jpg_780_008_3167067_c223633bf6fcb0705cd505521a7a08ee.jpg

Una trentena de treballadors i treballadores s’encadenen al hall de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona contra la bossa de treball

Concentració i encadenament al hall de l’hospital per la Bossa de Treball

El dijous 29 d’abril, a partir de les 4 de la tarda, es va convocar per part de la CGT una concentració i encadenament, al hall de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona per protestar contra l’actual Bossa de Treball, alhora que reclamar-ne una de justa, transparent i que s’aprovi per referèndum.

Quí està realment contra la Bossa de Treball de l’ICS

Com ja és conegut, els sindicats CCOO, UGT i SATSE van signar a favor de l’actual Bossa, per bé que ara diuen que l’ICS els va enganyar i no volien signar. El fet és que, mentre ells negocien, els treballadors van al carrer.

Per la seva banda el CATAC, que no va signar a la mesa, va convocar una vaga per al dia 28, que va desconvocar dijous passat dia 22 perquè, segons diuen, els han donat no-sé-què-em-dius que baixen la nota de tall però dupliquen o es tripliquen els mèrits.

Una trentena de treballadors i treballadores s’encadenen al hall de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona contra la bossa de treball Llegeix més »

Insurrecció democràtica

Els islandesos rebutgen la decisió del seu Parlament i decideixen no pagar un deute emès per entitats privades.

Islàndia ha estat l’única nació capaç de derrotar, el segle XX, la flota britànica. La gesta té mèrit si tenim en compte que els islandesos no tenen exèrcit ni armada. L’ampliació unilateral de les seves aigües jurisdiccionals a 200 milles, a fi de preservar els seus recursos pesquers, va propiciar les conegudes com a guerres del bacallà, la darrera de les quals, el 1975, comportà un desigual enfrontament entre vint-i-dues fragates de Sa Majestat, que protegien els interessos pesquers del Regne Unit, contra mitja dotzena de guardacostes i un parell de patrulleres de la policia, a banda d’un gran nombre de vaixells de pesca dedicats tenaçment a tallar les xarxes dels bacallaners britànics fins a desesperar la millor armada del món.

Insurrecció democràtica Llegeix més »

La CEOE, a per totes

El contracte per a joves, la penúltima provocació de la patronal, és una altra mostra de la llibertat amb que la patronal ataca els drets bàsics.

No hi ha lloc comú més repetit que per a sortir de la crisi és necessària una reforma laboral. Tampoc hi ha una afirmació més falsa. Si amb el marc legal vigent es van crear en els anys passats milions d’ocupacions i ara es destrueïxen també per milions, no cap atribuir-lo a la legislació. L’atur, és evident, té altres orígens. Per altra banda, no hi ha empresari que pugui dir que no crea ocupació pels costos de l’acomiadament, doncs, en realitat, amb el ventall de contractes precaris disponible, l’acomiadament és lliure i gratuït. Sostenir que al mercat de treball li falta flexibilitat, amb els acomiadaments massius que estan tenint lloc, és una altra afirmació fal·laç. Així doncs, la insistència en la necessitat d’una reforma laboral només és producte de l’intent per part de la dreta política i la patronal d’aprofitar-se de la crisi –quina bella ocasió– per a abaratir salaris i liquidar alguns drets laborals que encara subsisteixen, amb l’objectiu de convertir tota la força de treball en una mercaderia tan d’un sol ús com les escombraries. Per això s’insisteix tant en els vells contractes indefinits, que per a la CEOE suposen una segmentació insuportable del mercat laboral.

Els treballadors no han creat aquesta crisi ni, per molts que siguin els seus sacrificis, poden aportar res a la seva solució. Per aquest motiu s’ha de ressaltar la contumacia de la dreta a defensar els seus interessos, enfront de la debilitat de l’esquerra a fer el propi, fins i tot quan els vents li bufen a favor. Aquesta diferent actitud sostinguda en el temps ha determinat una reculada contínua dels drets dels treballadors i ha creat una relació de forces entre les classes, tan desfavorables a aquests últims, que la dreta ja no conserva les formes i actua amb el major menyspreu i la major prepotència que cap imaginar. Aquest és potser el major desastre originat per la reculada de l’esquerra: que la dreta s’atreveix a tot i imposa la seva manera de pensar a l’opinió pública i en els debats socials. Així s’explica la proposta de la CEOE de crear un contracte per a joves barat, sense cotitzacions socials i sense cap dret, ni d’acomiadament ni d’atur. No fa al cas que anunciessin que retiraven aquesta proposta: la prova de força ja l’havien fet i el seu menyspreu als treballadors i els sindicats quedava demostrat.

El president de la CEOE, el modèlic empresari Díaz Ferrán, en un article de premsa posterior, modulava les formes però enduria les reivindicacions de la patronal. Proposava un nou contracte indefinit, amb indemnització per acomiadament, això sí, menor que l’actual, però com un objecte de decoració d’estúpida utilització ja que a continuació suggeria que “convindria trobar un contracte adequat per als joves”, “preservar-se l’ús racional del contracte temporal” i que s’havien de fomentar “mecanismes alternatius de flexibilitat com el temps parcial”. Imbuït del noble objectiu de disminuir l’atur, afegia que convindria millorar la flexibilitat interna en l’empresa, a través de la mobilitat funcional i geogràfica; disminuir les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social; fomentar les agències de col·locació privades amb ànim de lucre, anul·lar la intervenció dels jutges en els acomiadaments col·lectius, i altres coses per l’estil.

Com deia, el pitjor d’aquestes demandes és que arriben argumentades en unes claus tan sinistres que reflecteixen una inquietant degradació moral de la societat. Sense cap pudor defensen que qualsevol jove prefereix un treball, per rastreres que siguin les seves condicions, a no tenir ocupació. O acusen amb insídia als sindicats, per a paralitzar-los, de no preocupar-se més que dels treballadors amb ocupació, menyspreant les angoixes dels joves. Històricament això és fals i lògicament insostenible, doncs si els sindicats admetessin els contractes precaris dels joves estarien soscavant als treballadors ocupats, ja que la substitució d’uns per uns altres estaria cantada. Però no es tracta de dur raó sinó de guanyar en la lluita de classes.

Tant la forma com el fons de la qüestió de la reforma laboral condueïx a la necessitat imperiosa del rearmament ideològic de l’esquerra i a organitzar, per part dels sindicats, una ferma oposició contra les miserables propostes de la CEOE. Resposta que ha de combinar la resistència i el combat per un altre ordre social. És hora, com diuen els líders sindicals, de posar ja peu en paret. La crisi ve molt dura i la dreta va a per totes sense parar en mètodes.

Article extret del núm. 122 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/La-CEOE-a-por-todas.html

La CEOE, a per totes Llegeix més »

“Plantant cara al sistema, sembrant les llavors del canvi”

Aquest treball vol obrir una oportunitat per a conèixer quins han estat els moviments socials més importants que han existit i existeixen al Tarragonès: els seus ideals, les seves activitats, quin ha estat el seu desenvolupament, quines persones han participat, com s’han relacionat i quins han estat els problemes més habituals. No vol ser una descripció exhaustiva de totes les associacions i col·lectius que hi ha hagut a la nostra comarca. Molts moviments socials són de curta durada, apareixen en moments puntuals, aprofitant una conjuntura concreta, i quan el problema s’ha solucionat o no hi ha un relleu generacional, aquests desapareixen.

“Plantant cara al sistema, sembrant les llavors del canvi” Llegeix més »

Comunicat de Dones Llibertàries davant el 1r de Maig de 2010

Adjuntem el comunicat de Dones Llibertàries de la CGT, signat també pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal de Catalunya, amb motiu del primer de Maig 2010:

LES DONES TREBALLADORES NO ENS DEIXEM ENGANYAR. CAPITALISME ÉS CRISI.

Els sindicats CCOO i UGT i el govern Zapatero parlen de Reforma Laboral per acabar amb l´atur, però nosaltres sabem que és MENTIDA. L´atur continua creixent i la nova reforma laboral fa retrocedir les nostres condicions laboralsi de vida.

Comunicat de Dones Llibertàries davant el 1r de Maig de 2010 Llegeix més »

Xerrada-debat: “Crisi i onada de vagues a Grècia. Com ens enfrontem aquí a les retallades socials?”

Avui dimarts 27 d’Abril tindrà lloc una xerrada-debat amb l’eix central de les protestes a Grècia contra el pla d’just econòmic que prepara l’executiu helè per fer front al desfalc economic que ells mateixos van provocar, i que comporta una retallada massiva de drets socials i laborals.

Al Mati al porxo de la Facultat de Geografia i història de la UB (Montalegre 5) a Barcelona, a les12:30 h.

Xerrada-debat: “Crisi i onada de vagues a Grècia. Com ens enfrontem aquí a les retallades socials?” Llegeix més »

Crida de Paris: no pagarem les seves crisis!

Tretze organitzacions sindicals europees, entre elles sis d’anarcosindicalistes (CGT inclosa), sis sindicats de base i un gabinet d’estudis sindicals, són els firmants de la següent declaració, en la que s’afirma la necessitat de lluitar conjuntament contra el capitalisme i les seves crisi i un compromís:

No pagarem la seva crisi

La crisi mostra el fracàs integral de la ideologia neoliberal i de les polítiques que busquen confiar al mercat la sort de la humanitat. Resultava còmic l’any passat veure als que eren adoradors beats de la lliure competència, com ho són tots els que ens governen, convertir-se en apòstols de la intervenció de l’Estat. Però si estaven a favor que intervingués l’Estat era per a salvar interessos privats segons el conegut precepte: “socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys”. Així, bilions de diners públics, els nostres diners, han estat vessats per a salvar bancs i accionistes, mentre que resulta “impossible” trobar la més mínima quantitat de diners per a respondre a les necessitats socials. Però hi ha més.

La crisi financera ha copejat l’economia real, aquí està la recessió amb la seva comitiva d’acomiadaments; patrons i governs estan decidits a seguir atacant els drets socials i laborals dels treballadors i treballadores, especialment quant a protecció social, drets laborals, condicions de treball i sanitat laboral. El seu objectiu és fer que la crisi la paguem les treballadores i treballadors, preconitzant en cada país la unitat després de la política governamental per a tractar que ens empassem la píndola. La xenofòbia, el racisme són flagells que combatem. Sindicalistes, anem construint la solidaritat internacional dels treballadors i treballadores per a respondre’ls!

Els empresaris i accionistes es van atipar de dividends, de regals fiscals de tota classe, de remuneracions demencials, que van desembocar en fortunes inimaginables. A ells els toca pagar la seva crisi, a nosaltres imposar les nostres exigències socials. Més que mai, està a l’ordre del dia la mobilització de les treballadores i treballadors!

➔ Per a assegurar el dret al treball per a totes i tots, desenvolupant les ocupacions socialment útils i responent a les necessitats socials.

➞ Per a impedir els ERO, els acomiadaments, la precarietat (la subcontractació, la contractació temporal, les ETT…)

➞ Per a garantir les prestacions socials i salarials als desocupats, a les desocupades, i als sectors socials especialment copejats per la crisi (dones, migrants, joves,…)

➞ Per a imposar drets socials harmonitzats per dalt, que acabin amb el dúmping social: salaris, pensions de jubilació, indemnitzacions d’atur, mínims socials…

➞ Per a defensar i desenvolupar els serveis públics, accessibles a totes i tots: salut, educació, cultura, dependència, transports, aigua, energia…

➞ Per a reduir la jornada laboral sense pèrdua de salari i baixar l’edat de la jubilació.

➞ Perquè els recursos i la riquesa es distribueixin solidàriament.

➞ Perquè els rics, els empresaris, els directius…, contribueixin amb impostos progressius: qui més guanya més ha de contribuir. Cal repartir la riquesa.

➞ Per a aconseguir el dret a l’habitatge i a una alimentació saludable.

➞ Per a garantir els drets de les i els immigrants.

➞ Per a imposar la igualtat entre homes i dones.

➞ Perquè canviem realment de model productiu, de distribució i de consum, creant ocupacions on es troba el veritable valor per a la col·lectivitat: en l’educació, en guarderies, en escoles infantils, en el camp, en el benestar social, en les cures, en les tecnologies no agressives ni contaminants, en xarxes de transports públics sostenibles…

Junts, participarem en la contracimera organitzada amb motiu de la visita dels caps d’Estats europeus, i en la marxa del 16 de maig a Madrid. Junts, participarem en la contracimera que es farà a Barcelona, del 4 al 6 de juny, enfront de la cimera dels caps d’Estat euromediterranis. Junts, participarem en les marxes europees contra l’atur que es desenvoluparan a l’octubre, i especialment en l’assemblea europea d’aturats i aturades el dia 16, així com en la marxa internacional el 17 d’octubre a Brussel·les.

Per a salvar el seu sistema capitalista, empresaris i accionistes s’han organitzat a escala internacional: el moviment sindical ha d’actuar per sobre de les fronteres per a imposar un altre sistema que el que explota als treballadors i treballadores, saqueja els recursos naturals i els països pobres, organitza la fam a una part del planeta…

Pretenem avançar en la construcció d’una xarxa sindical alternativa a Europa, oberta a totes les forces que vulguin lluitar contra el capitalisme, el liberalisme. A tot arreu, desenvolupem i coordinem les lluites socials, i construïm la resistència comuna a nivell europeu!

Enfront de la crisi del sistema capitalista, és necessària la vaga general. Volem construir-la!

Confederació General del Treball CGT (Estat espanyol)

Confederació Intersindical (Estat espanyol)

Intersindical Alternativa de Catalunya IAC (Catalunya)

Confederazione Unitaria di Base CUB (Itàlia)

Sindicato dei Lavoratori intercategoriale SDL (Itàlia)

Confederazione Italiana di Base UNICOBAS (Itàlia)

Confederazione dei comitati di Base COBAS (Itàlia)

Unione Sindicale Italiana USI (Itàlia)

Transnationals Information Exchange TIE (Alemanya)

Sveriges Arbetares Centralorganisation SAC-syndikalisterna (Suecia)

British Isles Regional Organising Committee – Industrial Workers of the World IWW (Regne Unit)

Confédération Nationale du Travail (França)

Unió sindical Solidaires (França)

Crida de Paris: no pagarem les seves crisis! Llegeix més »

El “Sensefutur” capitalista

Diego Gonzáles Cadenas a Apeiron

Tots els caps dels diferents Estats de l’anomenat món ric semblen escarrassats en posar-lo data límit als “abusos del capitalisme”. Es clama per una major regulació financera, per un nou Breton Woods. Resulta curiós que després de 30 anys de neoliberalisme els líders que més partícips han estat de determinades polítiques econòmiques pretenguin posar-losfre.

El “Sensefutur” capitalista Llegeix més »

Méndez disposat a acceptar l’abaratament de l’acomiadament

El secretari general d’UGT, Cándido Méndez, ha afirmat que la proposta que ha fet el Govern en la taula de reforma laboral d’ampliar l’ús del contracte de foment de l’ocupació estable (la indemnització de la qual per acomiadament improcedent és de 33 dies per any treballat, enfront dels 45 dies dels indefinits ordinaris) podria servir perquè sindicats i patronal trobin “un punt d’enteniment”.

El Ministeri de Treball suspèn la reunió del diàleg social d’avui “per problemes d’agenda”.

Méndez, en declaracions a Antena 3, va subratllar que l’extensió del contracte de 33 dies, modalitat que va néixer en 1996 amb l’auspici de patronal i sindicats, podria contribuir que CCOO, UGT i CEOE trobessin “fórmules d’aproximació”, doncs no es tractaria d’un contracte de nova creació i amb això s’impulsaria l’ocupació estable amb tutela judicial. Encara que el líder d’UGT entén que en aquest tema podria haver possibilitats d’acord amb els empresaris, no ho veu tan clar pel que fa a la rebaixa de cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, a la qual segueix sense renunciar la CEOE.

Méndez disposat a acceptar l’abaratament de l’acomiadament Llegeix més »