1 MAIG A GIRONA
TOMBEM EL CAPITALISME, ENFORTIM EL TREBALL SOLIDARI
ACTES:
– DIJOUS 29 D’ABRIL DE 2010
A LES 19:00H: A LA CASA DE LA CULTURA DE GIRONA (PL HOSPITAL). XERRADA: Una visió històrica del cooperativisme. A càrrec de l’entitat: “Ciutat Invisible”
Actes del 1r de Maig anticapitalista a Girona Llegeix més »
L’any 2009, en xifres de morts per accidents “laborals”, va donar un resultat “trampós” i alhora d’alleugeriment, al morir menys persones que l’any anterior. En termes quantitatius van morir 826 persones. Durant el temps de treball van morir 626 i de camí al treball o tornada del mateix (in itinere) van morir 194.
Gairebé la meitat de les morts es van produir el sector serveis i de totes elles (826), el 26,3% d’aquestes morts, és a dir, 220 treballadors van morir en el sector de la construcció. Els infarts i les morts per tràfic (transport i trasllats) van suposar el 50% de tots els accidents mortals.
Aquesta xifra alleugeridora (la mitjana anual en els deu últims anys sobrepassava les 1.000 morts laborals), no es produeïx per una millora en les condicions de com treballem, sinó perquè els empresaris van decidir acomiadar a la gent i hi ha un baixó en l’activitat productiva.
Que les persones assalariades tinguem millor o pitjor salut en els nostres treballs, depèn no de la nostra llibertat individual de cuidar-nos millor o pitjor, sinó que els empresaris, ocupadors, directius i comandaments, organitzin el treball concret (horaris, tipus de contractes, jornades laborals, sistemes de treball, ritmes, qualificació, educació ambiental, etc.), pensant en les persones treballadores com el primer bé a preservar, cuidar i desenvolupar.
La realitat dels treballs i de les seves condicions laborals en qualsevol sector d’activitat productiva o de serveis (indústria, comerç, hostaleria, construcció, transport, energia, camp…), demostren i mostren que, qui té per “llei” el dret unilateral d’organitzar el treball, els empresaris, ho fan només i exclusivament pensant en el seu compte de resultats, en els seus beneficis.
Les persones treballadores ens veiem obligats a:
– Desplaçar-nos amb vehicles privats tots els dies, recórrer llargues distàncies fins a arribar al lloc de treball.
– Treballar jornades flexibles que s’allarguen en el temps diàriament més enllà de la jornada legal i es modifiquen horaris, torns… en funció de la “demanda”.
– Realitzar treballs, tasques per a les quals no hem estat formats, qualificats i el seu contrari, realitzar tasques molt allunyades de les nostres qualificacions.
– Acceptar treballs, qualsevol treball i realitzar funcions en condicions de risc cert, bé físic, bé psíquic, bé moral.
I som gairebé 19 milions de persones assalariades ocupades; gairebé 5 milions de desocupats/des, els que patim diàriament l’agressió permanent en la nostra salut laboral i social d’aquesta “llibertat de l’empresari per a organitzar el treball”, no pensant en les nostres vides, necessitats, desitjos, sinó en el seu benefici privat.
No són accidents les morts que es produïxen diàriament en els processos productius i de distribució de mercaderies. No són malalties “comunes”, les baixes laborals, les incapacitats temporals.
Les morts, les malalties i la mala salut laboral, són responsabilitat principal i gairebé única, dels empresaris, doncs ells per “llei” decideixen com treballem, quan treballem i quant “respecte” tenen per les nostres vides, la nostra dignitat i la nostra salut.
Que no ens matin en el lloc de treball.
La Salut no es ven.
Secretaria de Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT
Abril 2010
Us podeu descarregar el cartell i l’octaveta amb el manifest anant al web:
www.cgt.org.es/spip.php?article1691
Manifest de la CGT sobre els accidents laborals Llegeix més »
Més de 350.000 famílies que quedaran en el carrer i damunt amb deute, mentre els bancs reben ajudes públiques i segueixen fent beneficis milionaris.Que no quedin impunes!
Ha arribat el moment de passar a l’acció i denunciar que “Aquest banc enganya, estafa i fa fora a la gent de la seva casa”. Empaperem els bancs!
El dissabte 24 d’abril es va inaugurar el nou local sindical de la Federació Comarcal de la CGT a L’Anoia, situat al carrer Clavells 11 d’Igualada, amb una important assistència d’afiliació dels Sindicats Locals i de representants del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.
Per a nosaltres és un fet Històric, ja que no podem oblidar als nostres avantpassats Anarquistes i Anarcosindicalistes igualadins i comarcals (tots ells Llibertaris) que a finals del segle XIX i principis del XX, van aconseguir, sense ajudes institucionals ni subvencions de cap tipus, tenir la seva casa Llibertària sense la sangria mensual d’un lloguer capitalista.
La Federació Comarcal de l’Anoia de la CGT inaugura el seu nou local a Igualada Llegeix més »
La manifestació convocada pels sindicats de Barcelona de la CGT és a les 11.30 h. del matí, amb concentració a les 11.00 hores en els locals de Via Laietana i amb el mateix recorregut de l’any passat (Via Laietana, Plaça Sant Jaume, Ferran, Rambles, Passeig Colom) per a acabar davant de la seu de Correos a la Plaça Antoni López. Una vegada finalitzades les intervencions previstes, s’ha organitzat com acte final un pica-pica en la seu del sindicat.
Manifestació del 1r de Maig de la CGT a Barcelona Llegeix més »
CGT convoca manifestació el dia 1 de maig a Lleida, convidant als grups, associacions i moviments anticapitalistes a que ens acompanyin.
Manifestació a les 12:00 a la Plaça del Treball. Final a la Plaça de Sant Joan.
CGT Lleida
CGT convoca manifestació a Lleida el 1r de Maig Llegeix més »
PER UN 1r DE MAIG COMBATIU CONTRA LA CRISI
Tots i totes sumem
12 h. Plaça Ca n’Anglada, Terrassa
Convoca: Assemblea Popular de Terrassa
Tot just fa una dècada que vam entrar al s. XXI, sota l’eslògan, pregonat pels defensors del capitalisme (neoliberals i socialdemòcrates) de que la globalització faria millorar les condicionsde vida de la majoria de la Humanitat.
1r de Maig combatiu a Terrassa Llegeix més »
1r de Maig alternatiu a Tarragona
– Divendres 30 d’abril / 7 del vespre / Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV de Tarragona
Taula Rodona :”Què vol dir Repartir el Treball i la Riquesa?” des de la visió sindical, política, feminista, social…
Acte emmarcat en la convocatòria del 1r de Maig.
Actes del 1r de Maig 2010 a Tarragona: debat i manifestació Llegeix més »
Redacció delCamp.cat – Reus (Baix Camp) – 22 d’abril de 2010
ADIF ha pres la decisió de suprimir el punt d’atenció al client a l’estació de Reus els caps de setmana i festius. La mesura va començar a ser efectiva a partir del passat dissabte 3 d’abril.
Aquest dissabte 24 d’abril s’ha convocat a la ciutadania per a donar suport i defensar al jutge Garzón pel seu processament com instructor de la causa seguida en el Jutjat nº 5 de l’Audiència Nacional per les desaparicions i assassinats del franquisme, processament promogut per grups falangistes i profranquistes.
Per a CGT, el rellevant no és el processament d’un jutge, sinó que ens reiterem que és un processament a les víctimes del franquisme i deixar un missatge clar a tota la judicatura: A L’ESPANYA ACTUAL NO ES POT OBRIR NI TRACTAR UN PROCÉS CONTRA EL FRANQUISME.
Amb l’actuació final del jutge Garzón al considerar-se incompetent en la causa que va obrir i va instruir a finals del 2008 contra el franquisme, es va tornar a aixecar un mur d’obstacles a les famílies de les víctimes, ja que, tornava a remetre als Jutjats Territorials la investigació, obviant que a la majoria de les víctimes ja se li havia denegat en els seus territoris l’empara judicial.
Per això, amb el processament de Garzón es pretén donar per tancada la investigació i continuar sense aclarir ni condemnar tant al règim com als franquistes que van participar en la desaparició i mort de més de 150.000 persones l’únic delicte de les quals era no ser seguidors del feixisme.
Els treballadors de la CGT, familiars també de milers i milers de militants víctimes i desapareguts del franquisme, seguirem participant en les manifestacions, denunciant i exigint en el carrer la condemna del franquisme, la recerca de les persones desaparegudes en cunetes i fosses comunes, l’ANUL·LACIÓ DE LES SENTÈNCIES I JUDICIS SUMARÍSSIMS, la revisió de processos com el de Granado i Delgado, la derogació de la lleis de punt final aprovades en la democràcia (la Llei d’Amnistia de 1977 o la Llei de Memòria Històrica de 2007).
En aquest mateix sentit, estem difonent la campanya de recollida de signatures de suport a la Carta a la Ciutadania Europea per l’anul·lació de les sentències franquistes que es presentarà davant el Parlament Europeu (es pot signar a: http://memorialibertaria.org/spip.php?article1330)
Per a CGT, el veritable dany s’està fent una vegada més a les víctimes del franquisme, per tant, fem que siguin les veritables protagonistes en les mobilitzacions.
Comissió de Memòria Llibertària de la CGT
PROCESSAMENT A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME
CGT es persona en la querella contra el jutge Varela
La indignació no permet apreciar la magnitud de la decisió del Tribunal Suprem a l’asseure en la banqueta al jutge Garzón. Per a CGT, podem trobar-nos davant una decisió històrica perquè amb el processament del jutge Garzón no s’ataca a un jutge sinó a les víctimes que van confiar en la reparació de la memòria i la dignitat de les seves familiars a través de la via judicial.
Amb independència de l’avaluació global negativa que fem de les actuacions del jutge Garzón en altres causes i procediments, CGT seguirà al costat de les víctimes i, per això, es personarà, al costat d’altres Associacions memorialistes, en la querella contra els magistrats del Tribunal Suprem, Juan Saavedra i Luciano Varela, com principals impulsors de la causa contra aquest jutge.
És abril i pensem que també és 1939. De nou la bota del franquisme aixafa les idees els anhels de justícia. Una banda de seguidors del feixisme es creuen amb el dret i l’obligació de continuar calcigant a les víctimes i assassinats comesos pel règim franquista durant la guerra i durant els 40 anys de dictadura.
CGT no és que confiés en l’acció judicial d’aquest país, com el temps ha demostrat, per a aconseguir la condemna del franquisme per cometre delictes contra la humanitat, encara que hauríem d’acabar en la justícia internacional. Ja fa anys que organitzacions i institucions internacionals han denunciat la passivitat de l’estat espanyol davant els crims comesos durant l’època més grisa de la història d’aquest poble. Han recordat, en diverses ocasions, al govern espanyol la necessitat que s’obri una investigació sobre les massacres succeïdes a Espanya i que, amb el pas de les dècades, continua sense resolució.
Seguim sofrint una llei d’amnistia que ha permès que continuï tot com estava durant la dictadura. I això porta a que després de 70 anys segueixin enterrats en cunetes milers de persones que van lluitar per la llibertat i continuïn sentenciats sota pronunciaments judicials de militars i jutges completament parcials que no permetien ni defensa als encausats.
La CGT es pregunta, si no ho jutja l’Audiència Nacional, qui, a Espanya, jutjarà al franquisme? Però la qüestió és diferent. És possible jutjar i condemnar al franquisme? Per ventura no existeix el delicte de desaparició forçada? I qui investigarà la desaparició de 150.000 persones per tot el territori espanyol? El Sr. Varela fent una interpretació literal de les normes de competència considera que no hauria d’haver-se obert un procés sobre les desaparicions del franquisme (al que per cert ha tingut accés ell i els profranquistes de Manos Limpias, veient els noms dels desapareguts com dels denunciants).
No s’ha de jutjar un delicte aïllat sinó una estratègia d’extermini del contrari ideològic, com s’ha recollit en el manual d’ús del “Movimiento”:extinguir al rojo para que no se reproduzcan sus genes.
Però no sabem què és el que està en dubte. Que es van produir afusellaments i judicis amb total impunitat? Que hi ha més de 150.000 persones desaparegudes durant aquests anys? Que hi ha fosses comunes en cunetes i camps? Que els cementiris tenen fosses comunes en les que el mal actuar ha fet que fossin retirades sense control les restes o tapades amb construccions?
En resum, que no és que sigui el jutge Garzón sinó que no es pot tocar ni enjudiciar i condemnar el franquisme. Que després de 70 anys cal oblidar i seguir oblidant perquè els de sempre puguin seguir on estan i no es remogui gens. Així és la justícia espanyola. L’important no és descobrir la veritat sinó tapar-la. Dóna igual que es produís un genocidi polític.
És impossible no estar assegut en la banqueta en aquest moment amb independència del jutge que estigui al teu costat assegut. Està sofrint en les seves carns tot l’odi que la “derechona” té contra els “contraris”, tant als que estan en les cunetes com als que encara enarboren la bandera de la llibertat i els principis de la justícia social. La llei de memòria històrica aprovada és en el fons responsable de la situació actual en la qual es troben les víctimes al ser una llei de punt final.
Des de fa anys CGT porta lluitant per un reconeixement real i oficial dels crims del franquisme i l’anul·lació de les sentències franquistes i la reparació dels danys causats a les víctimes, fets que nega radicalment la llei de memòria. Actualment treballem per a la presentació d’una Carta a la Ciutadania Europea davant el Parlament Europeu i assolir un nou pronunciament exigint al Govern espanyol l’anul·lació de les sentències franquistes. Només amb anul·lació de les sentències, aquesta democràcia trencarà definitivament amb el llast del franquisme.
Comissió de Memòria Llibertària de la CGT
Crida a la mobilització fins aconseguir l’anul·lació de les sentències franquistes Llegeix més »
At Versaris i Asstrio i In*Digna, banda sonora del quart aniversari de la DIRECTA.
El setmanari celebra quatre anys al carrer amb un concert protagonitzat pel hip-hop i els ritmes rebels. El concert clausura la segona edició del cicle Expressió Directa al centre cultural La Farinera del Clot.
Quatre anys posant la DIRECTA
AT VERSARIS i ASSTRIO + IN*DIGNA
Divendres 30 d’abril, 22h
Centre Cultural La Farinera del Clot, Gran Via de les Corts Catalanes 837, Barcelona
El centre cultural la Farinera del Clot acull el proper divendres 30 d’abril un concert per celebrar el quart aniversari del setmanari DIRECTA. El recital estarà protagonitzat pel hip-hop i els ritmes rebels i comptarà amb l’actuació dels grups At Versaris i Asstrio, que presentaran el seu espectacle conjunt de fusió de rap i jazz-rock, ‘Per principis elegants’, i del grup de hip-hop orgànic In*Digna. El recital és el darrer concert del segon cicle de músiques crítiques EXPRESSIÓ DIRECTA, que organitza el propi setmanari conjuntament amb la Farinera del Clot. La nit acabarà amb una sessió rumbera i festiva a càrrec de PD El Capità, tot un clàssic dels aniversarisde la DIRECTA.
El setmanari Directa celebra quatre anys al carrer amb un concert Llegeix més »
A una treballadora del Metro de Barcelona, diabètica i que va haver de ser operada urgentment d’un abscés en una cama, la Direcció de l’empresa l’ha acomiadat, al·legant l’empresa “transgressió de la bona fe contractual”. Per a la CGT es tracta d’una mala excusa com qualsevol altra que hagués utilitzat.
Per a CGT el succeït ha estat una revenja contra el pare de la treballadora acomiadada, per uns fets que van succeir temps enrere i com mètode de fer desaparèixer una categoria laboral, els GOL (Grup Operatiu Logístic), encarregats de les màquines expenedores i als quals l’empresa han de reubicar segons conveni col·lectiu.
Metro de Barcelona va ser obligat judicialment, ha fer fixos de plantilla a uns 12 treballadors que s’encarregaven de la recaptació de les màquines d’expedició de bitllets pertanyents a una subcontrata de nom “Umano SL”, segons sentència dictada pel jutjat social nº 22 de Barcelona, en data 5 de desembre de 2008, en procediment seguit d’ofici a instància de la Inspecció de Treball, “per cessió il·legal de treballadors”.
Una de les persones que la sentència dictaminava que havien de fer fixa de plantilla era l’actualment acomiadada, coincidint a més que el representant de l’empresa “Umano SL”, és el seu pare. Per això des de CGT diem que el Metro està actuant de forma revanxista amb la treballadora, al no poder fer-lo contra el pare. La treballadora acomiadada és diabètica i l’empresa té coneixement de la seva malaltia, ja que està treballant des de març del 2005, comptant el temps en l’empresa subcontractada “Umano SL”, i havent passat diverses revisions mèdiques.
El dia 20 de Gener del 2010 l’operen d’urgències, de l’abscés en la cama, comunicant-li que la data d’alta seria el 4 de febrer, marcant-li els metges unes pautes per a la seva recuperació, amb una prescripció medica molt clara, ha de romandre immòbil els primers sis dies després de l’operació i a partir d’aquesta data ha de començar a moure’s
Espanya és un dels estats de la Unió Europea amb un del percentatges més baix d’alumnat que no té estudis postobligatoris, el que dificulta la seva incorporació al món laboral.
Aquesta situació no ha millorat en els últims cursos. La situació en què ens trobem és que mentre el nombre d’universitaris s’acosta a la mitjana europea, el d’estudiants que tenen una titulació de formació professional o de batxillerat és molt inferior a aquesta.
Supressió de batxillerat diürns Llegeix més »
Els bancs s’enriqueixen amb un frau hipotecari que enfonsa 350.000 famílies
La banca recupera els pisos a preu de saldo i continua exigint el deute pendent a les hipotecades
David Fernàndez – Setmanari Directa
Van guanyar sota la bombolla financera. No han perdut pas res durant la crisi. Sense deixar de perdre, van rebre ajuts públics de 150.000 milions d’euros del govern de Rodríguez Zapatero. I a més, en plena
crisi, continuen guanyant impunement i extorquint fins al final les famílies
ofegades per la hipoteca. En aquest darrer cas, guanyen doblement: perquè es fan amb l’habitatge embargat –que passa a la seva propietat– i perquè recuperen el deute pendent, que es continua
cobrant a les famílies endeutades o bé als avaladors –que en l’actual drama social del desnonament, sovint afecta pares, mares o amistats.
Els desnonaments afectaran 350.000 famílies a finals de 2010 Llegeix més »
Amb el 1r de Maig com inici de la campanya, la CGT es posa en marxa contra la crisi de l’1 al 16 de maig, amb accions, concentracions i manifestacions al llarg de les rutes de les marxes, per a confluir a Madrid el diumenge 16 de Maig.
Després de l’acte de trobada de les marxes, ens unirem a la gran manifestació unitària que es portarà a terme a Madrid en contra de la nefasta presidència europea espanyola, les polítiques econòmiques i socials de la Unió Europea, i els objectius de la cimera UE-Con Sud Llatinoamericà que es realitzarà en aquestes dates a Madrid. Del 14 al 18 de Maig a Madrid, un ampli llistat de col·lectius i organitzacions portaran a terme un seguit d’activitats i mobilitzacions, amb motiu de la reunió de Presidentsde la Unió Europea.
De l’1 al 16 de Maig: Marxes a Madrid contra la crisi Llegeix més »
Són molts els amics llatinoamericans que, compromesos amb la causa de la memòria de les víctimes de les dictadures en els seus països, mostren la seva estranyesa pels avatars que ha acabat per assumir el cas Garzón. No falten entre aquests amics, per afegiment, els quals se sorprenen davant els recels que molts -més dels quals pogués semblar- hem mostrat a l’hora de donar suport al jutge que tanta tinta ha fet córrer en les últimes setmanes.
Garzón un heroi antifeixista? Llegeix més »
La recent sentència de l’Audiència Nacional absol als processats de les greus acusacions que pesaven contra ells, deixant en molt mal lloc al jutge instructor i a la guàrdia civil, que van construir suposades proves amb l’única fi de clausurar el periòdic.
Han transcorregut 7 anys en els quals els processats han sofert tortures, anys de presó, acusacions infundades, quantioses pèrdues econòmiques.Els treballadors del diari van perdre el seu lloc de treball, i la societat basca es va veure privada del dret a rebre informació en la seva pròpia llengua. Des d’aquí exigim la reparació i indemnització per tots els danys causats pels poders públics i que les persones que van aplicar de forma il·legal una legislació ja de per si mateix injusta assumeixin les seves responsabilitats.
La sentència desautoritza a la Delegació del Govern a Madrid, que va prohibir una manifestació amb el lema “Per la llibertat d’expressió, contra el tancament del diari Egunkaria” per considerar que tenia una fi il·lícita, i també al Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va ratificar aquesta prohibició. Ambdues institucions han de reconèixer amb claredat el greu error comès i el dany causat als convocants, incloent els costos del recurs, o en cascontrari dimitir.
Egunkaria absolt: Comunicat de les plataformes de suport Llegeix més »
La redistribució de la riquesa ha de ser el primer punt d’un intent seriós de canvi del model productiu.
L’esclat de la crisi ha desencadenat un debat públic sobre la necessitat d’un canvi de model productiu en l’economia espanyola. Tant el Govern –a través del projecte de Llei d’Economia Sostenible– com la patronal i les grans centrals sindicals han fet públiques les seves posicions referent a això. No obstant això, hi ha un element que segueix sense estar en el centre del debat: la necessitat que el canvi en el model productiu s’ancori a un nou patró de distribució de la renda i la riquesa.
Durant els últims 15 anys, el Producte Interior Brut (PIB) espanyol ha crescut més d’un 60%. No obstant això, els beneficis d’aquest creixement han estat repartits de forma summament desigual. Mentre que les rendes del capital experimentaven un creixement extraordinari durant aquests anys, les rendes de les llars assalariades han romàs pràcticament estancades.
Segons dades del Baròmetre Social d’Espanya, entre 1994 i 2007 els beneficis empresarials van experimentar un creixement (en termes reals, una vegada descomptada la inflació) de gairebé el 50%. El valor de les accions i altres actius financers va augmentar un 129%, i el patrimoni immobiliari es va revaloritzar un 175% aproximadament. Durant aquest període el salari mig tot just va créixer un 1,9%, la pensió mitjana un 16,3% i la prestació mitjana per atur es va reduir un 16,7%.
Major desigualtat
Com a conseqüència de tot això, el pes que els salaris tenen en la renda nacional no ha fet sinó disminuir durant l’última dècada, passant del 48,9% en 1995 al 47,6% en 2007. Paral·lelament, la ràtio entre el patrimoni mig del 25% de llars més riques i del 25% de llars més pobres va passar de 33,4 en 2002 a 41,0 en 2005. Aquest augment reflecteix l’increment de la desigualtat entre assalariats i llars les rendes de les quals provenen en major mesura d’actius financers i immobiliaris.
Com entendre llavors que, en aquest context de regressió social, el consum privat hagi actuat com un dels motors del creixement? Degut al fet que el sosteniment dels elevats ritmes de consum s’ha assentat en un fort nivell d’endeutament, així com en una sostinguda reducció de l’estalvi mig per llar. Però també el deute de les llars amaga realitats molt diverses: mentre que per al 40% de llars de menors ingressos la càrrega anual d’aquest deute com percentatge de la seva renda és superior al 30%, per al 20% de llars més riques tot just és del 10%. És a dir, que la classe treballadora ha experimentat l’endeutament i el desestalvi com una imposició –fruit de la regressió salarial– per a sostenir el seu nivell de consum (en particular, l’accés a l’habitatge).
A més, l’enorme creació d’ocupacions entre 1996 i 2008 (amb més de 500.000 ocupacions netes a l’any) no ha frenat aquest vendaval de redistribució regressiva. La causa ha estat la contínua pèrdua de drets laborals i la forta extensió de la precarietat. La massiva proliferació dels contractes temporals, així com la forta rotació en el lloc de treball, el progressiu abaratiment de l’acomiadament i, en definitiva, la desreglamentació del mercat laboral, han comportat creixents dificultats de reivindicació i negociació sindical i, amb això, un generalitzat deteriorament salarial.
L’arribada de la crisi ha evidenciat el fracàs econòmic i social d’aquest model productiu i distributiu. Però això no ha impedit que els seus efectes copegessin amb molta major intensitat a les llars assalariades que a les rendes del capital: s’ha imposat la congelació salarial i s’han perdut 1,4 milions de llocs de treball entre 2008-2009; mentrestant, la borsa espanyola s’ha revaloritzat un 75% entre març i desembre de 2009. Aquest procés de privatització dels beneficis i socialització de les pèrdues no reverteix –al contrari, intensifica– el patró de distribució de la riquesa d’aquests últims anys.
Un veritable canvi de model productiu exigiria un nou patró de distribució de la renda i la riquesa, que introduís un gir de 180 graus en la tendència de regressió social d’aquestes últimes dècades. La resta són mers brindis al sol que no es traduiran en una millora substancial de les condicions de vida de la majoria social.
Nacho Álvarez, investigador del Departament d’Economia Aplicada de la UCM
Article extret del núm. 119 de la revista Diagonal.
Deteriorament salarial i distribució de la renda Llegeix més »
El procés judicial que ha tingut sota amenaça de presó al veí de Vilanova ha finalitzat. Després d’una llarga espera, els jutjats d’executòries de Barcelona han deixat prescriure la sentència que l’obligava a triar entre el pagament d’una sanció econòmica de 400 euros o l’empresonament per 50 dies.
Així ho ha comunicat el mateix Karim Akbih en roda de premsa acompanyat per familiars, amics i companys de militància. Una satisfacció molt gran per a l’independentista de Vilanova que no ha perdut ni un moment per agrair el suport rebut així com per criticar durament el posicionament contrari de l’Ajuntament de la ciutat i particularment del seu alcalde, Joan Ignasi Elena, que van rebutjar una moció de solidaritat presentada per la CUP el passat 1 de juny.
Es tanca un cas repressiu més en el què ha prevalgut l’actitud valenta i coherent del membre de l’Assemblea de Joves de la ciutat: des del primer dia, ja en el judici, i per diverses vegades en compareixences als jutjats (la darrera a finals de febrer), en Karim va manifestar la seva negativa a abonar els 400 euros. Aquesta fermesa deixava poques possibilitats als jutjats de Barcelona que havien de resoldre el cas enviant l’ordre als Mossos d’Esquadra per detenir i, tot seguit, empresonar en Karim per 50 dies… o bé deixar que el cas prescrigués. Fet que s’assolí el 24 de març.
En Karim de Vilanova no serà empresonat Llegeix més »
El Govern no només ha admès que és necessària una reforma laboral, sinó que s’han de “eliminar els costos d’entrada i de sortida per a crear ocupació”, segons va afirmar el director general del Diàleg social, Alfonso Morón, ahir després de la reunió celebrada amb els agents socials, en la qual, amb l’absència del ministre de Treball, el Govern els va fer lliurament de l’esborrany de la reforma laboral. Consulti aquí el document amb la proposta de reforma laboral
En altres paraules, és necessari abaratir l’acomiadament. Per a això, ha inclòs dues mesures estel·lars per a reduir la rescissions de contracte. Segons va afegir Morón, això “evitarà la incertesa”. El que significa que el Govern admet que un alt cost de l’acomiadament no fomenta la creació d’ocupació.
Contracte de 33 dies i causalitat de l’acomiadament
Un dels eixos de la reforma laboral per a fomentar l’ocupació amb caràcter indefinit és l’ampliació del contracte de foment a la contractació indefinida, que té un cost d’acomiadament de 33 dies per any treballat.
Al 1997 es va aprovar aquest contracte per als treballadors menors de 30 anys i majors de 45 i ara l’Executiu ho habilitarà per a totes les edats. No obstant això, aquest contracte mai ha tingut bona acollida entre els empresaris perquè el cost de l’acomiadament en cas que aquest sigui ordinari també s’eleva fins als 45 dies. Segons enuncia l’esborrany, es modificarà està dislèxia tècnica perquè quan l’empresa realitzi un acomiadament disciplinari també costi 33 dies per any. A més l’Executiu fomentarà aquest tipus de contracte amb bonificacions, recuperant les ajudes a la conversió de contractes temporals en indefinits de 33 dies amb bonificacions de quotes a la Seguretat Social.
El document també inclou la possibilitat de “objectivar amb major claredat les causes objectives de contractes”. Actualment a un empresari li resulta gairebé impossible acomiadar de forma ordinària per a evitar-se denúncies i salaris de tramitació que a la llarga encareixen l’acomiadament. Per això, el Govern definirà més exactament les causes per a acollir-se a aquests acomiadaments.
Un model austríac amb un fons comú
Per a reduir el cost de les indemnitzacions bé es podria realitzar un nou contracte, però això posaria en peus de guerra als sindicats.Factor pel qual la nova via d’escapament que ha ideat l’Executiu és a cop de talonari.
El Govern implantarà el model austríac d’indemnitzacions, que consisteix que l’empresa ingressa mensualment al treballador en un compte individualitzat la indemnització que li correspon pel seu contracte i que capitalitza quan és acomiadat o l’hi manté a altra empresa si canvia d’ocupació.
La reforma laboral proposada per Zapatero resumida Llegeix més »
L’Assemblea del recentment constituït Sindicat de la Muntanya Pilum – CGT, ha anomenat el Secretariat Permanent que tindrà la responsabilitat de coordinar l’activitat i representar-lo davant la societat.
L’Assemblea s’ha celebrat a Sort el 17 d’abril amb l’assistència del Secretari General de la CGT de Catalunya Bruno Valtueña i el Secretari d’Organització de la Federació Intercomarcal de Lleida Paco Núñez.
El Secretari General ha felicitat als joves afiliats assistents per la iniciativa de tirar endavant aquest projecte que tindrà el recolzament de la estructura de la CGT. Després de un enriquidor debat, s’ha continuat al nou local del Sindicat d’una forma més relaxada amb un intercanvi d’experiències i plansde futur.
El Sindicat de la Muntanya Pilum – CGT anomena Secretariat Permanent Llegeix més »
Marxa per l’ensenyament públic i popular entre Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, per una educació pública i de qualitat!
Dimecres 28 d’abril, sortida 11.30 h. Plaça de la Vila, Santa Coloma de Gramenet, – – – – – final Plaça Universitat de Barcelona amb dinar i acte polític.
Què és la Marxa per l’Ensenyament?
SETENA OFENSIVA CONTRA L’OBLIT.
Anarquistes al Montsec, de la Columna Durruti als Maquis
50è aniversari de la mort del QUICO SABATÉ
XIII MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS
4, 5 i 6 de JUNY 2010 VILANOVA DE MEIÀ (La Noguera)
– Divendres dia 4
Sala del Café del Poble
20:00h Inauguració Jornades.
XIII Marxa d’Homenatge als Maquis. Actes a Vilanova de Meià (La Noguera) Llegeix més »
Dijous 29 d’abril, 19:00h. Barcelona
Concentració a la seu d’Endesa
Parc de les Tres Xemeneies (Poble Sec – BCN),
Av. Paral·lel | L3 Paral·lel i Drassanes
DIEM NO AL CEMENTIRI NUCLEAR
qui s’emporta els beneficis, que n’assumeixi els residus!
Parlaments a càrrec de:
Enriqueta Muntané. Pagesa del Priorat i membre d’Unió de Pagesos
Sergi Saladié. Geògraf i professor de al URV, portaveu de la CANC
Castells, bastons i jotescontra el cementiri nuclear! amb rondalla, La Jota a la Plaça i la participació de Titot, Pepet i Marieta, La Carrau, el Cor de Carxofa…
Concentració dijous 29 d’abril a Barcelona: No al Cementiri Nuclear! Llegeix més »
1r de MAIG de 2010
AL CARRER, QUE JA ÉS HORA!
1r de maig, dia internacional dels treballadors i treballadores que simbolitza la lluita permanent que mantenim contra la patronal i el govern per aconseguir una societat basada en la igualtat per a tothom, en els drets laborals i socials, els serveis públics, la llibertat i la justícia social.
Manifest de la CGT per al 1r de Maig de 2010 Llegeix més »
