No havien passat ni dos dies des que, en el curs de la Cimera celebrada a Granada entre la Unió Europea i el Marroc, i mentre el moviment solidari amb el Sàhara denunciava en els carrers la constant repressió a la qual es sotmet a la població saharaui en la seva pròpia terra, el President del Consell Europeu Herman Van Rompuy va instar al regne alauita a una major atenció al respecte dels drets humans tant en el seu propi país com en el Sàhara Occidental referint-se, en particular, als defensors i defensores dels mateixos.
En el mateix moment que els representants del govern marroquí acudien a participar en els treballs de la XIIIª sessió del Consell dels Drets Humans de Nacions Unides, a Ginebra, intentant vendre una imatge de modernitat i de respecte cap als drets i les llibertats, per molt que el seu país no sigui altra cosa que la propietat, sotmesa al capritx, d’una monarquia absoluta, paternalista i retrògrada, i coincidint amb la data de la celebració internacional del Dia de la Dona Treballadora, l’exèrcit i la policia d’aquest mateix Marroc ocupant van atacar amb ferotgia a manifestants saharauis participants en diversos actes, ocasionant més de vint-i-cinc ferits i arribant a violar i forçar la intimitat dels seus habitatges per a amenaçar i copejar indiscriminadament a homes, dones i nens.
El passat 8 de març, a Dajla (antiga Villa Cisneros), es va celebrar una manifestació en ocasió del Dia de la Dona Treballadora en la qual la població saharaui reivindicava l’alliberament immediat i incondicional de tots els presos polítics, la investigació i esclariment de centenars de desaparicions d’homes i dones saharauis, un referèndum d’autodeterminació per al Sàhara Occidental, el judici per als responsables de crims contra la humanitat i la fi de la repressió, que va acabar sent atacada per les forces de seguretat marroquines, incloent unitats de l’exèrcit, amb el balanç de quinze ferits greus i molts altres lleus.
I un dia després, el 9, a El Aaiún en ocasió d’una asseguda amb la qual es volia homenatjar als 11 defensors dels drets humans que havien tornat d’una visita als campaments de refugiats saharauis de Tinduf (Algèria), les forces policials marroquines van carregar salvatgement sobre els assistents amb desenes de ferits, entre els quals es compta un bon nombre de dones; a continuació els agents no van dubtar a trencar les portes de nombroses cases en el barri de Maatallah copejant als seus habitants dintre d’elles.
Aquests són els fets rotunds i evidents que volem denunciar davant l’opinió pública espanyola i davant les autoritats de la Unió Europea i d’Espanya, començant per la tèbia Presidència espanyola que mira cap a un altre costat davant aquest tipus de denúncies i evidències, convertint-se en col·laborador necessari perquè el seu soci, el Marroc, continuï impunement la seva política de repressió. Aquesta és, al seu judici, una ocasió per a la defensa dels drets humans o hem de seguir esperant, senyors Van Rompuy i Rodríguez Zapatero?
La Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS-Sàhara) li diem al govern de Rodríguez Zapatero i al de la Unió Europea ja n’hi ha prou!!! Han d’exigir al Regne del Marroc la fi de la repressió en els territoris ocupats del Sàhara Occidental i l’alliberament immediat de tots els presos polítics saharauis. És l’hora que deixin de ser còmplices d’un règim autoritari com el de Mohamed VI. Sentim vergonya que les democràcies europees es deixin fer xantatge permanentment per les autoritats marroquines. O és que comparteixen aquesta manera repressiva d’exercir l’acció de govern?
No estem disposats a emparar una política farisaica que posa els beneficis econòmics per sobre de la condició de les persones. Exigim de totes les autoritats europees i espanyoles que mostrin de forma evident i enèrgica la seva repulsa davant aquests actes. Exigim que mentre el Marroc continuï ocupant i espoliant il·legalment un país veí; es negui a respectar les resolucions de Nacions Unides pel que fa al Sàhara Occidental; violi diàriament els Drets Humans de la població saharaui; i no alliberi urgentment a tots els presos polítics saharauis, l’Estatut de soci preferencial del Marroc amb la Unió Europea no ha d’avançar i l’Acord de pesca ha de ser suspès, tal com recomana l’Informe jurídic del Parlament Europeu.
És prioritari i un principi bàsic el respecte i reconeixement d’uns drets que permeten qualsevol tipus d’activitats a favor dels drets humans, sense por de represàlies i sense restriccions, que posin fi a l’assetjament, detenció, tortures, empresonament… de la població saharaui i en particular dels activistes de drets humans, que no fan sinó defensar i proclamar uns objectius legitimats i reconeguts per les disposicions d’unes Nacions Unides que, no obstant això, no sembla voler assumir la seva protecció. No volem pecar d’endevins o missatgers de la por però els recordem la imperiosa obligació que tenen de fer que un conflicte polític com aquest es mantingui en el plànol de la recerca d’acords i el mutu respecte. Diuen que qui sembra vents recull tempestats i no han estat els saharauis, tal vegada respectuosos a l’excés, els que han escampat aquest tipus de llavors.
Madrid, 10 de març de 2010
Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS-Sàhara)
www.s
