CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Cistella de la compra: les patates pugen un 37%, l’oli un 24% i la fruita un 22% el darrer any

Alguns dels aliments bàsics en la dieta com les patates, els olis i la fruita fresca han registrat un increment dels seus preus en l’últim any molt superior a la mitjana, una pujada que en el cas de la patata i els seus preparats ha sobrepassat el 37%.

Els olis i els greixos eren al juliol un 23,9% més cars que en un any abans, mentre que el preu de la fruita fresca es va incrementar el 22,2%, d’acord amb les últimes dades de preus de consum de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que mostren que la taxa d’inflació en aquests mateixos dotze mesos va ser del 1,8%.

La següent pujada interanual va ser la de la fruita en conserva i els fruits secs, que es van encarir un 4,4%, una xifra molt menys que les anteriors, però mésdel doble de la taxa d’inflació.

Cistella de la compra: les patates pugen un 37%, l’oli un 24% i la fruita un 22% el darrer any Llegeix més »

L’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments es reuneix el 14 d’agost amb el director general d’Immigració de la Generalitat per “desencallar” els informes d’arrelament del Poblenou (BCN)

La Generalitat es coordinarà amb l’Ajuntament de Barcelona per “desencallar” els informes d’arrelament del Poblenou

Unes 50 persones que vivien a les naus desallotjades s’han concentrat el 14 d’agost a la porta de la Direcció General d’Immigració durant la reunió entre Generalitat i l’Assemblea Solidària.

Una delegació de l’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments, integrada per les persones desallotjades de les naus del Poblenou i entitats solidàries, s’ha reunit aquest migdia amb el director general d’Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, per “desencallar” els informes d’arrelament d’aquest col·lectiu, després que es deneguessin els primers la setmana passada per part de l’administració catalana.

Durant la reunió, Bosch s’ha compromès a coordinar-se amb el Consistori amb l’objectiu que els Serveis Socials de Barcelona emetin un informe social individualitzat per a cada integrant d’aquest col·lectiu recomanant l’arrelament per raons humanitàries, tal i com preveu la Llei d’Estrangeria. Sobre aquesta base, la Generalitat tramitaria favorablement l’informe d’arrelament i aleshores la regularització d’aquestes persones estaria finalment en mansde la Subdelegació de Govern.

L’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments es reuneix el 14 d’agost amb el director general d’Immigració de la Generalitat per “desencallar” els informes d’arrelament del Poblenou (BCN) Llegeix més »

Crònica en imatges de la Marxa Homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat 2013

Crònica en imatges de la Marxa Homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat d’enguany.

dinar marxa homenatge maquis a ametlla de merola 2013:

marxa homenatge als maquis a l’Ametlla de Merola (Puig-reig) a la Creu del Perelló i vam acabar la ruta a Castellnou de Bages 2013:

marxa homenatge als maquis plantilla caracremada a ruta 2013:

Josep Maria Reguant explicant com van anar amb el seu pare a recollir el cos de Ramon Vila. També va parlar els companys Marc, Xavi i Jann-Marc Rouillan i va ser llegida un nota que enviava Joan Busquets des de Normandia:

FONT: BLLIBERTARI.ORG

Crònica en imatges de la Marxa Homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat 2013 Llegeix més »

radiografia_la_mentida_del_minijob_a_alemanya.jpg

Alemanya: la mentida dels “minijobs”

El país que dirigeix ​​Angela Merkel ha estat sempre la musa per als seus veïns del sud, especialment pel que fa a xifres de l’atur es refereix-amb una taxa del 5,4% enfront del 26,8% d’Espanya-. L’últim suggeriment de l’FMI de rebaixar un 10% els salaris al nostre país per ‘impulsar l’ocupació’ sembla un intent de voler apropar-nos al miracle alemany però, ésor tot el que lluu?

Alemanya: la mentida dels “minijobs” Llegeix més »

CGT Baix Penedès davant l’assalt de la Guàrdia Civil a l’Ateneu de Calafell

COMUNICAT DAVANT L’ASSALT DE LA GUÀRDIA CIVIL A L’ATENEU DE CALAFELL

A la mitjanit del passat dimecres dia 7 d’agost, un vast dispositiu policial format per unitats de la Guàrdia Civil i la Policia Local va iniciar un extens registre a l’Ateneu Popular de Calafell. Sota l’excusa d’un control fiscal rutinari, van registrar de dalt a baix el local i les persones que en aquell moment es trobaven al seu interior a la recerca de drogues o material de contraban. No van trobar absolutament res.

CGT Baix Penedès davant l’assalt de la Guàrdia Civil a l’Ateneu de Calafell Llegeix més »

El Govern espanyol planteja donar més poder a les mútues en les baixes mèdiques

El Govern espanyol planeja donar més poder a les mútues en les baixes mèdiques

Podran donar altes en malalties comunes si un inspector no contesta en sis dies

Els facultatius, els únics autoritzats, alerten del perjudici al pacient

El pacient ja no haurà de renovar la seva baixa mèdica cada setmana

Les mútues guanyaran marge de maniobra per decidir quan cal donar d’alta a un treballador malalt. Si fins ara ho feien en el cas d’accidents de treball i malalties professionals, el Govern té previst donar-los aquesta potestat també quan es tracta d’una malaltia comuna o d’un accident no laboral-el 80% de les empreses ja tenen assegurats aquests processos amb les mútues-. Així ho recull un projecte de reial decret, datat el 17 de juliol passat, que regula la gestió i el control dels processos d’incapacitat temporal. Un dels seus articles faculta les mútues a facilitar el “alta mèdica presumpta” al sisè dia de la proposta dirigida a la inspecció mèdica del servei públic de salut. Si l’inspector no respon en aquest temps, el silenci administratiu es considerarà aprovació, i la mútua podrà comunicar al pacient que està d’alta i sense dret a subsidi.

El Govern espanyol planteja donar més poder a les mútues en les baixes mèdiques Llegeix més »

Comunicat de CGT TV Catalunya sobre el referèndum del preacord de l’ERO

Companys/companyes!

Finalment el comitè d’empresa ha decidit, com s’havia compromès, fer un referèndum perquè els treballadors de TVC es donem el vistiplau per signar el preacord a què va arribar amb la direcció per acomiadar 205 treballadors en els propers 4 anys.

No cal que ens estenguem explicant el plec de condicions que limiten l’acomiadament ni els complements que acompanyaran els 205 treballadorsa la porta de TVC.

Comunicat de CGT TV Catalunya sobre el referèndum del preacord de l’ERO Llegeix més »

Acampades ambulàncies en lluita: acabem de patir retallada salarial del 9,2%

ACAMPADA INDEFINIDA DELS TREBALLADORS D’AMBULÀNCIES CONDAL
COMENÇA A LES 00:00 DE LA NIT DEL DIMARTS 6 AL DIMECRES 7 D’AGOST
DAVANT LES OFICINES DE L’EMPRESA A LA
CARRER ROSELL 10 DE L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT

CGT d’Ambulàncies Condal convoca una acampada davant de la seu d’empresa d’Ambulàncies Condal, C / Rosell 10 de l’Hospitalet de Llobregat, per denunciar l’abús que estan patint els treballadors del sector del transport sanitari en les seves condicions econòmiques i laborals.

Acampades ambulàncies en lluita: acabem de patir retallada salarial del 9,2% Llegeix més »

Comunicat de la CGT davant l’aprovació del Reial decret 11/2013 per part del govern espanyol

SIMFONIA FÚNEBRE PER A LA CLASSE TREBALLADORA

En ple estiu, amb total traïdoria, el Govern, la Patronal, la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, en definitiva, qui exerceixen el poder, estan orquestrant una simfonia d’ordres, decrets, propostes, estratègies… que, camuflats entre molt soroll mediàtic, sona de forma harmònica a mort i defunció dels drets laborals i socials de la classe treballadora i els col·lectius socials més empobrits.

Les últimes dades de la EPA i de l’INEM mostren els veritables efectes de la reforma laboral aprovada pel govern, destruir ocupació indefinida i crear ocupació precària, a temps parcial, i sense drets.

Els experts contractats pel poder proposen una reforma de les pensions arbitrària, discrecional, que pretén convertir el dret a una pensió pública digna en un negoci.

El cas Bárcenas representa la degradació del sistema democràtic representatiu i comença a ser digerit per l’opinió pública, per a això, està bastant amb una dosi de nacionalisme espanyolista enfront de Gibraltar.

Mentrestant, el FMI, la UE i la pròpia patronal, plantegen que cal reduir els salaris perquè tornem a l’esclavitud, a treballar pel menjar.

Per la seva banda el govern espanyol aprova un nou decret en l’últim consell de ministres que reforma la reforma laboral i afina l’ajustament de la soga que està asfixiant a les i els treballadors.

En aquest sentit, dissabte passat 3 d’agost el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el Reial decret Llei 11/2013, que modifica determinades normes en matèria de contractació a temps parcial, atur i, de forma molt important, procediments d’acomiadaments col·lectius, suspensions de contractes i modificacions de les condicions de treball.

D’aquesta manera, a partir de l’aplicació del Reial decret i, obligat pel Tribunal Constitucional, el govern equipara els temps de cotització exigits per a tenir accés a prestacions de la Seguretat Social en els treballadors a temps parcial, fomentant, d’aquesta manera, aquest tipus de contractació, que ja compta amb diverses bonificacions, enfront de la contractació a temps complet.

A part d’aquesta mesura, com diem obligada, s’estableix la suspensió del cobrament de les prestacions per atur de les i els treballadors que s’absentin del país per un període superior a 15 dies.

Pel que fa a les mesures vinculades als EROs, ERTEs i modificacions del contracte, la reforma redueix els requisits d’aportació de documents per a la validesa dels procediments i estableix un sistema de negociació més controlat, on s’estableixen comissions negociadores que poden acordar acomiadaments col·lectius sense que en les mateixes estiguin representats tots els treballadors i treballadores afectades.

Aquests canvis són una reacció del govern a les sentències judicials que han vingut declarant nuls o improcedents acomiadaments col·lectius per incompliments negociadors i suposen l’enèsima facilitació de l’acomiadament, fent, una vegada més, que la destrucció de llocs de treball sigui una mesura cada vegada més assequible per a la patronal, portant a que siguin les i els treballadors qui suportin tot el pes de la crisi-estafa.

Davant aquest panorama, CGT considera inajornable una mobilització sindical i social general, global, inclusiva, que defensi en el carrer d’una forma continuada, un canvi de rumb en la política econòmica i social, amb nous objectius, una nova partitura, uns nous intèrprets per a una nova simfonia.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS from CGT Catalunya

Attached documents

Comunicat Sinfonia funebre para la clase trabajadora

Comunicat de la CGT davant l’aprovació del Reial decret 11/2013 per part del govern espanyol Llegeix més »

Reforma salarial

Salaris més baixos i menys treballadors. Aquests eren els objectius inconfessos d’una reforma laboral que se’ns va imposar airejant unes necessitats i adduint unes pretensions que no tenien res a veure amb la seva verdadera motivació. Mai es va intentar crear ocupació, com tampoc alleujar el suposat excés de rigidesa del marc regulador. No cal dir que la reforma no va tenir mai la voluntat de desactivar la perniciosa dicotomia entre un sector d’assalariats als quals impúdicament es qualificava de sobreprotegits i privilegiats davant la massa desvalguda de treballadors precaritzats. Si alguna cosa es va proposar alterar en aquest àmbit va ser mitjançant l’extensió generalitzada de la precarietat, de­mocratitzant radicalment la desprotecció.

Reforma salarial Llegeix més »

CGT impugnarà la rebaixa salarial del 10% a Unipost

El passat 4 de juny Unipost S.A.U., empresa privada del sector postal dedicada al repartiment de correspondència, amb més de 50 centres en tot l’estat espanyol i una plantilla de 2600 treballadors/es, va presentar un pla de viabilitat que incloïa un ERO d’extincions que afectava a 500 treballadors/es, les indemnitzacions del qual les pagarien els accionistes, a més d’una rebaixa salarial d’un 10% a partir de juliol de 2013 i durant 2014.

El període de negociació que va durar més de mes i mig, ja que el període de consultes es va prorrogar diverses vegades, va acabar SENSE ACORD. La rebaixa salarial va quedar llavors en mans de la CCNCC (Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius) que va delegar en un àrbitre que el seu laude es va conèixer el 31 de juliol de 2013, mentre que la decisió de portar a terme acomiadaments requeia sobre la Direcció de l’empresa i decisió que es va conèixer a les poques hores de conèixer-se el laude arbitral.

La CCNCC finalment ha autoritzat a l’Empresa a reduir les percepcions salarials (salari base, plus de zona, antiguitat, plus d’especialista) dels treballadors/as en un 10% des del 31 de juliol de 2013 fins al 30 d’abril de 2014 ( veure http://www.rojoynegro.info/articulo/acci%C3%B3n-sindical/com

L’Empresa en la seva DECISIÓ FINAL comunicava als i representants dels i treballadors / es que va a aplicar el laude de la CCNCC i que la rebaixa de les percepcions salarials es durà a terme a partir l’1 d’agost de 2013, a més va a procedir amb efectes 1 de setembre de 2013 a aplicar una reducció d’un 10% sobre tots els complements personals o millores voluntàries que es percebin per tots i totes els treballadors / es amb caràcter individual o col · lectiu en virtut d’acord individual o col · lectiu i amb caràcter definitiu. Finalment l’Empresa ha decidit desestimar de moment la seva pretensió de fer acomiadaments, tot i que deixa clar voler dur-los a terme en els propers mesos, obrint-se abans d’acabar l’any un nou procés, i mentrestant seguirà aplicant fins al 31 de desembre de 2013 el ERTO de suspensions que va començar a aplicar el 24 de desembre de 2012, això sí que està molt mal administrat com totes mesures que aplica l’empresa, ja que hi ha molts treballadors / es als i les que encara no se’ls ha aplicat i no hi ha aspectes que així hagi de ser, perquè després vingui la direcció de l’Empresa dient que cal fer una reestructuració de plantilla.

CGT impugnarà la rebaixa salarial del 10% a Unipost Llegeix més »

La CGT desmenteix les dades de la Generalitat sobre les llistes d’espera a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

A l’Hospital Joan XXIII, fruit de les retallades dels darrers anys, s’ha passat de 393 llits a 140 llits tancats, i amb propaganda pagada amb diners públics volen fer creure que “la cirurgia major s’ha incrementat enguany un 32 %”.

Aquest és el títol aparegut en un publireportatge al Diari de Tarragona el passat divendres 2 d’agost, a la pàgina 6, per explicar dades incongruents i mitges veritats. És per això que la CGT ha emès un comunicat responent i aclarint conceptes. Per exemple, en fer referència a l’activitat d’hemodinàmica cardíaca, “tenen la desvergonya de dir que l’horari d’atenció és de 12 hores al dia durant 7 dies de la setmana, silenciant que aquest horari s’aconseguia gràcies a la lluita de la CGT, amb el recolzament dels ciutadans, i no diuen res sobre les hores que estem desassistits i sense aquest servei a les comarques de Tarragona, un greuge comparatiu en relació a la resta de Catalunya”.

La CGT desmenteix les dades de la Generalitat sobre les llistes d’espera a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona Llegeix més »

Situació dels cinc anarquistes detinguts a Barcelona

Situació dels cinc anarquistes detinguts a Barcelona

El passat 15 de maig de 2013 va dur a terme una important operació repressiva engegada pels Mossos d’Esquadra i dirigida des de l’Audiència Nacional , en què van ser detinguts 5 anarquistes en diverses localitats de Catalunya. Un cop mediàtic que coincidia amb el segon aniversari de l’inici de les protestes per part de l’15-M i que, buscant el linxament mediàtic, encara manté en situació de presó preventiva a aquests llibertaris. Per conèixer els detalls del cas i les iniciatives de solidaritat es pot consultar el bloc de suport amb els cinc de Barcelona A l’interior d’aquesta entrada aportem les adreces on poden ser remeses cartes als companys.

Situació dels cinc anarquistes detinguts a Barcelona Llegeix més »

Entrevista a Claire Rodier, jurista i membre de la Xarxa per la Llibertat de Moviment Migreurop: “24 milions per a detenir a 53.000 persones”

Empreses com Indra, EADS o Siemens tenen un nínxol de mercat en el desenvolupament de tecnologies per al control fronterer. L’autora del llibre El negoci de la xenofòbia explica com encaixa aquesta despesa amb els discursos i polítiques europees sobre immigració.

‘El negocio de la xenofóbia’ (Clave Intelectual, 2013) parteix d’un fet: en els pressupostos europeus de 2014 a 2020, marcats per les polítiques anomenades d’austeritat, les partides per a vigilància de fronteres creixen. L’autora, la jurista francesa Claire Rodier, ha investigat en aquest llibre els principals contractes que la Unió Europea o EEUU signen amb companyies d’alta tecnologia per al control dels fluxos migratoris. Rodier, fundadora de la xarxa Migreurop, explica en aquesta entrevista com es relacionen aquests desenvolupaments tecnològics amb les polítiques d’externalització de fronteres organitzades pels diferents governs europeus.

– Quin paper juga en aquesta gestió pública/privada l’agencia Frontex? Perquè el Frontex és lucratiu en el plànol econòmic?

L’agència europea Frontex, que s’encarrega de coordinar la cooperació operativa entre els Estats membres per a la vigilància de les fronteres exteriors de la UE, és el nucli d’un sistema que associa als industrials del sector de la seguretat amb l’administració europea. Finançada amb fons públics, l’agència necessita materials sofisticats per a portar a terme les seves operacions frontereres (avions, helicòpters, vaixells, equipaments diversos), i des de 2011 té la capacitat de comprar els seus propis equipaments.

El seu pressupost ha experimentat un creixement exponencial, passant de sis milions d’euros el 2005 a 130 milions d’euros sis anys després. El 2008, la Comissió va informar que gràcies a Frontex s’havia evitat l’entrada de 53.000 persones amb un cost de 24 milions d’euros. Aquest mateix any, almenys dos milions d’immigrants van entrar en la UE, segons l’OCDE.

Frontex ocupa un lloc estratègic en els recintes on es teixeixen els llaços entre els proveïdors de fons i les empreses privades que fabriquen el material que necessita (especialment, la indústria armamentística i la de tecnologia punta). A aquestes indústries els interessa en gran manera el seu desenvolupament i autonomia, i per tant la intensificació dels controls fronterers. Es tracta de poderosos lobbies amb influència en la definició de les polítiques migratòries d’Europa, cada vegada més repressives i que representen per a aquestes empreses una font d’ingressos.

Entrevista a Claire Rodier, jurista i membre de la Xarxa per la Llibertat de Moviment Migreurop: “24 milions per a detenir a 53.000 persones” Llegeix més »

L’Ajuntament de Barcelona incompleix els acords assolits amb els i les habitants dels assentaments del Poblenou

L’Ajuntament de Barcelona incompleix els acords assolits amb els i les habitants dels assentaments del Poblenou

Malgrat les promeses de les administracions, les persones desallotjades de les naus de Puigcerdà i Pere IV continuen vivint en la vulnerabilitat i la incertesa.

L’Ajuntament de Barcelona incompleix els acords assolits amb els i les habitants dels assentaments del Poblenou Llegeix més »

Davant els insaciables: Devaluació dels costos laborals i la pobresa

Els autors, del col·lectiu IOE, que publica el Baròmetre Social d’Espanya, aborden els efectes devastadors del cicle de reformes dirigit pel capital.

El nefast FMI s’ha despenjat amb la recomanació que el Govern espanyol ha d’aprofundir “la reforma laboral”. El ministre d’Indústria va afirmar que aquesta és “un senyal” molt clar per a “aprofundir el procés reformista”, la bona marxa del qual estaria confirmada per la reducció del dèficit públic (del 9,5% al 6,9%). Però, què succeeix amb la gran majoria de persones que depenem d’un salari –o el seu substitut en forma de prestacions– per a sobreviure? Vegem a on ens està conduint el “reformisme” governamental.

La “senda reformista”

Entre 2007, últim any del cicle econòmic expansiu, i 2011 la desigualtat d’ingressos es va incrementar un 8,6% i Espanya va passar a ser el quart país amb major desigualtat de la Unió Europea, després de Letònia, Bulgària i Portugal, per davant de Grècia o Romania (en 2007 ocupava l’onzè lloc en el rànquing).

Paral·lelament, la població que està per sota de la línia de pobresa es va incrementar un 7,7% –passant del 19,6% al 21,1% dels habitants del país– i Espanya es va situar en el segon lloc del rànquing europeu, només superada per Romania: 920.000 persones van passar en només quatre anys a engrossir la franja de nous pobres.

Òbviament, l’enorme increment de l’atur té molt a veure amb aquesta situació: entre 2007 i 2012 els aturats van passar de 1,8 a 5,8 milions de persones, actualment només la meitat rep alguna prestació per atur. Encara que les pensions van conservar el seu poder adquisitiu fins a l’any anterior, cal recordar que el 2011 hi havia 2,6 milions de pensionistes que percebien 323 euros mensuals.

Però la situació dels assalariats que conserven la seva ocupació no és molt millor. El cost laboral en moneda corrent per hora es va estancar els anys 2011 i 2012; descomptant la inflació, s’ha abaratit. El salari real mig va caure el 2010 (-1,6%) i 2011 (-3,2%). Avui tenir ocupació no és una protecció contra la pobresa: Espanya és el tercer país europeu (després de Romania i Grècia) amb major percentatge d’assalariats pobres (7,1%) molt especialment les persones emprades a temps parcial (18,5%), les menors de 25 anys (14,4%), les majors de 55 (13,9%) i les quals tenen ocupació temporal (13,5%). El rècord, en plena expansió de les campanyes en pro de “l’emprenedoria”, correspon als autònoms depenents (40%). Tot això a pesar que el llindar de pobresa ha retrocedit de 8.000 a 7.500 euros anuals entre 2009 i 2011, a causa de una caiguda de la renda mitja total.

Per tant, la “senda reformista” està assolint èxits clars: hi ha una clara reculada dels ingressos de les classes populars i una transferència dels mateixos cap als creditors financers i cap a les empreses que comencen a gaudir de les privatitzacions.

Encara volen més

Aquests “èxits”, no obstant això, minen la demanda global i, amb això, disminueixen les oportunitats de negoci de les empreses que es dirigeixen al mercat intern. Per què llavors aquesta obstinació a destruir ocupació, retallar els drets socials i portar a la crisi a una àmplia franja de capitalistes mitjans i petits? Segura­­ment per la defensa d’interessos concrets, en primer lloc els del capital financer altament concentrat. Però també, i potser fonamentalment, perquè fins a ara no s’albiren altres formes per a recompondre la taxa de guany global del capital. No oblidem que aquest règim es basa en la recerca contínua de guany, el capital és sempre “valor que es valoritza”: no hi ha inversió sense perspectiva de guany.

La crisi no es deu a una escassesa de capital –encara que així ens ho sembli a la ciutadania del carrer, que veiem seques les aixetes de la banca, de les inversions empresarials i dels pressupostos estatals–, el que falta són oportunitats d’inversió rendible. I això és el que ha deslligat aquest atac redoblat de reformes capitalistes, especialment en la zona euro. Per tant, vindran a per més. Seguiran insistint en “el seu reformisme radical”. Intentant esprémer-nos al màxim. Fins que els parem els peus.

* Article publicat al núm. 201 de la revista Diagonal.

Davant els insaciables: Devaluació dels costos laborals i la pobresa Llegeix més »

La direcció de TMB continua pressionant les treballadores tot i les derrotes judicials

Durant els darrers sis mesos, la direcció de TMB ha rebut fins a quatre revessos judicials en processos que han tingut com a part implicada membres de la plantilla de conductors i conductores d’autobusos. Dos d’aquests processos es van iniciar arran de la denúncia de l’empresa contra alguns treballadors amb una trajectòria molt dilatada de lluita sindical, mentre que un altre es dirigia contra una secció sindical i el darrer tenia el seu origen en una demanda interposada per una part de la plantilla contra l’empresa.

La direcció de TMB continua pressionant les treballadores tot i les derrotes judicials Llegeix més »

Rastres de rostres. Ells i Elles: nosaltres

“Les petjades (els rastres) no són tant sols el que queda quan alguna cosa ha desaparegut, sinó que també poden ser les marques d’un projecte, d’alguna cosa que està a punt de revelar-se”.

John Berger

El llibre “Rastros de rostros en un prado rojo (y negro)” narra la història d’una “obreriada”, la de les cases barates del Prat Vermell. Construïdes el 1929 pel Patronato de la Habitación, foren l’escenari idoni pels esdeveniments revolucionaris que culminaren el 1936, però també un dels llocs més castigats per la derrota i la repressió franquista, la llei del silenci i l’estigmatització.

Farà cosa d’un mes va entrar a la llibreria un noi que no havia vist mai. Després del bon dia de rigor em demanà per Rastros de Rostros, l’últim llibre d’en Pere López. Quan ja el tenia entre les mans, m’etzibà: –

Rastres de rostres. Ells i Elles: nosaltres Llegeix més »

El Síndic alerta que 50.000 nens pateixen malnutricions alimentàries a Catalunya

La Sindicatura de Greuges es va sumar ahir als recents avisos sobre els problemes de malnutrició entre la infància a Catalunya en casos relacionats amb la probresa. El titular de la institució, Rafael Ribó , ha alertat que 50.000 menors catalans pateixen privacions alimentàries i va assenyalar, a més , que els serveis mèdics van detectar més de 750 nens amb símptomes de desnutrició. “No es pot dir que els nens a Catalunya passin gana, però sí que hem constatat desenes de milers de casos de malnutrició infantil”, ha postil · lat el Síndic.

El Síndic alerta que 50.000 nens pateixen malnutricions alimentàries a Catalunya Llegeix més »

Recollida de signatures per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal

Recollida de signatures mitjançant la plataforma Change per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal

Des del sector del transport sanitari estem recollint signatures mitjançant la plataforma Change per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal, deixant el servei com feia anys no es veia, immers en una precarietat insostenible tant pels treballadors com pels usuaris, que són els que pitjor sortiran parats ja que s’està jugant amb les seves vides.

Recollida de signatures per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal Llegeix més »

Qui són els responsables de l’accident ferroviari de Santiago de Compostel·la?

Davant la quantitat d’informacions sobre tràgic accident de tren ocorregut el passat 24 de juliol en els voltants de Santiago de Compostel·la, des de CGT volem manifestar el següent:

Ens sembla del tot indignant el tracte que s’està donant a tots els nivells al treballador que conduïa el tren de l’accident de Santiago de Compostel·la.

Les declaracions dels Presidents de Renfe-Operadora i ADIF sobre els motius de l’accident i culpabilitzant des del principi al treballador evidencien l’escàs coneixement que tenen del ferrocarril i que únicament han estat posats en aquestes presidències pel seu coneixement d’economia, amb la finalitat d’estalviar costos i preparar la divisió de les empreses i la seva futura privatització, una cosa que sempre va en detriment de la seguretat.

Cal recordar que la línia entre La Corunya, Santiago i Ourense, i la de Madrid a Alacant, es van inaugurar com línies d’Alta Velocitat, i només cal anar a les hemeroteques, on estan els polítics que van participar en l’esdeveniment i que tant pressionen perquè es produeixin les inauguracions costi el que costi per a poder sortir en la foto.

Aquestes línies no disposen dels sistemes de seguretat adequats per a circular com la resta de línies AVE.

No estan senyalitzades com les línies convencionals doncs se suposa que els sistemes de seguretat supleixen el sistema de senyalització, sempre que existeixin aquests sistemes de seguretat.

No està prohibit l’ús de telèfon mòbil, és més, és una eina de seguretat de la qual doten als maquinistes, per a avisar-los en cas de perill; per això en els llocs de comandament sempre se sap quin maquinista condueix el tren i quin número de telèfon té.

El treballador és l’última baula en la cadena de seguretat i no l’únic, com ha ocorregut en el tràgic accident del dia 24 de juliol.

Per a la CGT hi ha moltes preguntes a realitzar, a les quals encara ningú ha donat resposta:

• Perquè s’inauguren com vies d’Alta Velocitat quan no estan condicionades perquè així sigui?

• Perquè s’utilitzen vehicles Talgo serie 730 en aquesta línia quan aquest tren no és compatible amb el sistema de seguretat ERTMS?

• Perquè es demana circular sense el sistema de seguretat ERTMS al Talgo serie 730 en aquesta línia i perquè se li permet?

• Perquè sabent que va sense ERTMS no es senyalitza la via com la convencional perquè el maquinista tingui tota la informació?

• Perquè sabent que va sense ERTMS no es va posar una balisa perquè actués el ASFA Digital?

També caldrà demanar responsabilitats als Presidents de les Empreses Renfe-Operadora i ADIF de com han arribat als mitjans de comunicació de forma immediata els enregistraments del vídeo de l’accident pertanyents a ADIF i les converses gravades amb un micròfon d’ambient instal·lat en la cabina del tren, de l’existència del qual els treballadors no tenen coneixement i els representants sindicals es van oposar en el seu moment a aquesta instal·lació.

A la CGT entenem que hi ha moltes responsabilitats que dirimir en el tràgic accident de Santiago de Compostel·la i des de CGT estem disposats a actuar jurídicament fins que així sigui.

Des de CGT creiem que el dividir el transport ferroviari en Renfe-Operadora i ADIF genera males gestions, disfuncions i buits que afecten greument a la seguretat, mai s’hauria d’haver fraccionat l’extinta empresa RENFE per a garantir la coordinació màxima i sobretot el més important, la seguretat.

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
Departament de Comunicació Sector Federal Ferroviari (SFF-CGT)

http://www.rojoynegro.info/articulo/acci%C3%B3n-sindical/sobre-el-accidente-ferroviario-santiago-compostela

Attached documents

Nota de premsa SFF-CGT

Qui són els responsables de l’accident ferroviari de Santiago de Compostel·la? Llegeix més »

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que devalua l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO’s entre d’altres

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que modificat l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO entre altres:

Un dissabte 3 d’agost 2013 el govern ha dinamitat l’Estatut dels Treballadors, amb la publicació en el BOE d’un nou Decret Llei.

Els retocs a la reforma laboral ja han començat. El decret llei sobre pensions per a treballadors a temps parcial modifica també diversos articles de l’Estatut dels Treballadors la redacció actual dels quals era fruit de la reforma laboral.

El Reial decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, que sota el títol “per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social”, amaga una nova Reforma Laboral, que dinamita el que queda de l’Estatut dels Treballadors (Articles 40, 41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei reguladora de la jurisdicció social (articles 124 i 247) i Reial decret 1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28).

El citat RDL també modifica, en matèria d’ocupació, atur i protecció social, la Llei General de la Seguretat Social (disposició addicional setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei d’Ocupació (article 27), Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social (articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació (article 5), i Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per atur (art. 28).

El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per Reial decret Llei. Aquesta reforma reforça les Comissions negociadores en detriment dels Comitè d’Empresa. Es permet crear comissions que pontegen als Comitè de Centre en els períodes de consulta de les modificacions substancials de condicions de treball. També limita les demandes individuals d’acomiadament col·lectiu si hi ha pacte entre els negociadors dels ERO.

Els canvis introduïts són limitats, però en la seva majoria tenen un denominador comú: faciliten els expedients de regulació d’ocupació (ERO) de les empreses. En la nova norma, entre altres coses, es fita la grandària de les comissions negociadores dels ERO, es limita a una sola taula la negociació encara que hi hagi diversos centres de treball, s’eximeix a les multinacionals estrangeres de presentar els seus comptes consolidats, es taxen les causes de nul·litat i s’entorpeixen les reclamacions a través de demandes individuals.

El Govern considera tot un èxit la reforma laboral de 2012 malgrat que s’hagin perdut un milió de llocs de treball en any i mig, comptant el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores “tècniques” en els ERO “per a evitar la litigiositat i la saturació dels òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, complir amb el principi de celeritat consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurídica”, diuen.

El primer, es clarifica com es negociaran els ERO, suspensions de contracte, mesures de mobilitat geogràfica o modificacions substancials de les condicions de treball. Hi haurà una única taula negociadora, amb el que desapareix la possibilitat que la consulta es realitzi de forma separada per centres de treball. A més, es preveu que la comissió negociadora estigui integrada per un màxim de 13 membres en representació de cada part.

En la nova norma s’estableix que encara que la comissió dels treballadors ha de quedar constituïda abans de l’inici del període de consultes, la seva falta de constitució no impedeix ni l’obertura ni el transcurs de les consultes. L’empresa haurà de comunicar “de manera fefaent” als treballadors que realitzarà un ERO. Des de llavors, es dóna un termini de set dies per a constituir aquesta comissió (ampliable a 15 en alguns supòsits), moment a partir del qual comença a comptar el termini del període de consultes. Les multinacionals estrangeres també ho tindran més fàcil, doncs la necessitat de presentar comptes consolidats quan l’acomiadament col·lectiu sigui en una empresa pertanyent a un grup es restringeix als casos que la “societat dominant tingui el seu domicili a Espanya”.

Així mateix, el decret llei canvia la regulació processal dels acomiadaments col·lectius i restringeix les possibles causes de nul·litat dels ERO (que comporta la reincorporació dels treballadors als seus llocs) “únicament” als casos que no s’hagi realitzat el període de consultes, lliurat la documentació requerida i complerts els altres tràmits del procediment o s’hagin vulnerat els drets fonamentals i llibertats públiques. Així, podran declarar-se improcedents ERO que no compleixin amb el fons (les circumstàncies econòmiques), però no podran ser declarats nuls si l’empresa compleix els tràmits. Aquesta norma no tindrà efectes retroactius sobre ERO ja realitzats.

Es limita, també sense caràcter retroactiu, la possibilitat de les demandes individuals contra els acomiadaments col·lectius. Es precisa que tindran efecte de cosa jutjada tant la sentència en la demanda col·lectiva com l’acord de conciliació judicial. Per això, les demandes individuals quedaran limitades a aquelles “qüestions de caràcter individual que no hagin estat objecte de la demanda” col·lectiva.

La sentència ferma o l’acord en conciliació judicial amb l’empresa, posaria el punt final a les reclamacions jurídiques sobre les condicions de l’acomiadament col·lectiu. Es reconeix expressament a la sentència ferma o a l’acord de conciliació judicial del procés col·lectiu l’eficàcia de cosa jutjada sobre els processos individuals, i s’estableix que el termini de caducitat per a la impugnació individual començarà a computar des de la fermesa de la sentència dictada en el procés col·lectiu o, si escau, des de la conciliació judicial. El canvi normatiu evita que les impugnacions indivuals paralitzin les indemnitzacions després d’acords col·lectius.

http://www.boe.es/boe/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8556.pdf

Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS from CGT Catalunya

Anàlisi Comparatiu RD 11/2013 realitzat per Carlos Hugo Preciado, magistrat de l’Ordre Social del TSJC:

Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat Especialista Ordre Social del TSJ Catalunya i col·laborador amb el nostre Sindicat, ha elaborat un interessant treball amb les taules del RD-Llei 11/13, que modifica per enèsima vegada el tema dels acomiadaments col·lectius. Així mateix, es modifica la protecció social dels treballadors a temps parcial en compliment (o no) de les sentències del TEDH i del TC sobre la matèria i les prestacions per desocupació.

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que devalua l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO’s entre d’altres Llegeix més »

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’aigua que es paga és 3,5 vegades més cara que el preu de venda d’Aigües Ter Llobregat

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), membres de la Plataforma Aigua és Vida, han elaborat i presenten un Segon Informe en què s’evidencia que la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està pagant una tarifa inflada per unes despeses incomprensibles o desmesurades afegides per a lucrar més a Agbar, amb el vist-i-plau dels equips polítics i de gestió que han dirigit i dirigeixen l’AMB.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’aigua que es paga és 3,5 vegades més cara que el preu de venda d’Aigües Ter Llobregat Llegeix més »

Un de cada tres contractes signats durant el juliol a l’Estat espanyol era un ‘minijob’

Gairebé el 93% dels 1,5 milions de contractes que es van formalitzar van ser temporals i més d’un terç era, a més, a temps parcial.

L’atur registrat s’ha quedat en línia amb l’anunciat ahir pel president del Govern espanyol en la seva compareixença, amb una xifra total una mica per sota dels 4,7 milions d’aturats.

En termes desestacionalitzats, l’atur puja en 7.591 desocupats.

L’afiliació a la Seguretat Social tot just puja un 0,2% en el mesde juliol.

Un de cada tres contractes signats durant el juliol a l’Estat espanyol era un ‘minijob’ Llegeix més »