Organisme governamental creat el 5 de desembre de 1883, de caràcter informatiu i consultiu, que es va encarregar d’estudiar els problemes socials. Els seus treballs havien de servir per preparar la legislació sobre protecció dels treballadors, però va anar caient en la burocratització, de manera que els grups obrers van acabar denunciant que l’esperit reformista del govern només estava al servei de la burgesia.
Comissió de Reformes Socials Llegeix més »
Doctrina de Bakunin. El bakuninisme exigeix la col·lectivització dels mitjans de producció, condemna tota mena d’estat, que considera instrument d’opressió social, i rebutja la idea marxista de construir un partit polític de la classe obrera.
Teoria politicosocial que preconitza la llibertat total de l’ésser humà, la desaparició de l’Estat i de la propietat privada i la creació d’una societat sense classes. Rebutja tota idea d’autoritat i afirma que la societat ha de basar-se en relacions jurídiques voluntàries convingudes lliurement entre les persones. Els partits polítics i els governs revolucionaris socialistes tampoc no són acceptats en el seu ideari.
Doctrina dels partidaris de la república com a forma de govern.
La primera formulació doctrinal acurada fou la de Pi i Margall, artífex principal del Partit Republicà Democràtic Federal (1868). Aprofitant el buit de poder ocasionat per l’abdicació d’Amadeu I, els republicans aconseguiren de proclamar la Primera República Espanyola (1873-74), de la qual foren presidents llurs dirigents principals: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. Deixat de banda pel sistema de la Restauració canovista, el republicanisme perdé eficàcia a causa de les múltiples divisions entre els federals i Pi i Margall, els possibilistes de Castelar, els progressistes de Ruiz Zorrilla, els radicals de Lerroux, els reformistes de Melquíades Álvarez, etc.
El passat 27 de Juny de 2012 Som lo que Sembrem va enviar cartes als diferents departaments del Govern de la Generalitat, demanant informació sobre l’ús dels còctels d’herbicides amb glifosat al nostre país, la contaminació de les aigües que provoca, i altres qüestions sobre l’afectació a la salut de la fauna i humana. Així mateix s’han tramès qüestions de caire més general sobre les aplicacions de pesticides en agricultura i jardineria al territori i els seus efectes sobre el medi i la salut.
MANU SIMARRO | 01/07/2012 – Setmanari Directa
Centenars de persones (prop d’un miler) es van tornar a manifestar el 30 de juny contra les retallades i la privatització de la sanitat pública. Aquest cop, l’escenari va ser l’Hospital de la Vall d’Hebron, a Barcelona. Fins a l’indret es van desplaçar veïnes de Sant Andreu, Nou Barris i Horta-Guinardó, els tres districtes que tenen com a referència el servei d’aquest hospital.
La mobilització, va començar a les 10h amb una columna que partia a les 10h de la Plaça Orfila de Sant Andreu, i que es va engreixar a dos quarts d’onze amb una aturada davant el Centre d’Atenció Primària ocupat a la Guineueta. La caminada va arribar a l’hospital a les 11.30h, on gent de totes les edats -però sobretot gent gran i personal sanitari- es van donar les mans, en un gest simbòlic de protecció d’allò públic, en defensa del sistema sanitari públic.
Campanya de solidaritat internacional amb els companys i companyes de l’Hotel BAUEN a l’Argentina.
Com molts sabreu en l’any 2001 aquest hotel va tancar les seves portes i va acomiadar als seus treballadors.
L’any 2003 un grup d’extreballadors desocupats va decidir en assemblea prendre l’edifici i començar a treballar en el que avui dia és un gran exemple d’autogestió d’una empresa per part dels seus treballadors. Es va crear la Cooperativa Bauen Limitada i es va començar a treballar reobrint tots els espais, 200 habitacions, 7 salons, teatre, auditori, cuines, bar,.. creant 160 llocs de treball.
Avui s’enfronten a l’amenaça de l’expropiació. Ajudem-los i signem massivament el document que adjuntem i mostrem la nostra solidaritat.
“EL BAUEN SOM TOTS”.
Salut.
Attached documents
Campanya internacional de solidaritat amb l’Hotel Bauen Llegeix més »
MANIFEST DE CGT DAVANT L’ASSEMBLEA GENERAL DE BANCAIXA (27-06-2012)
Sóc Vicente Martínez, conseller pel grup de representants del personal, i parlo en nom del sindicat CGT, per a dir-los que:
Encara que formalment aquest acte sembli l’Assemblea General d’una Caixa d’Estalvis, en realitat no és més que una farsa ja que, després de més de 134 anys d’història tots nosaltres serem recordats pel dubtós honor d’haver dut a la ruïna a la primera entitat financera valenciana i, en realitat, amb aquest acte estem vetllant el cadàver de Bancaixa, a falta ja únicament del soterrament que tindrà lloc quan formalment ens transformem en Fundació.
I per a vostès aquesta circumstància no va més enllà del fet que s’ha acabat el xollo, per a vostès participar en els Òrgans de Govern de Bancaixa només significava possibilitat de mantenir o establir relacions, potser alguna oportunitat de negoci, cobrar unes dietes, rebre uns regalets…. No obstant això per als treballadors i treballadores de l’entitat significava la nostra vida i el futur de les nostres famílies.
I, si em permeten l’expressió de moda, estem indignats. I no em vaig a estendre ara respecte a la mala gestió, les decisions errònies dels nostres directius i òrgans de govern, que ens han conduït a aquesta situació, lamentablement tot això ja és història i no sembla ser aquest el fòrum adequat per a exigir que es depurin responsabilitats.
La veritat és que, encara que sumits en la tristesa per la fi de la nostra entitat, i dic nostra perquè els treballadors i treballadores de Bancaixa sí ens sentíem part de la mateixa, ja que estem dedicant el nostre treball, el nostre esforç i la nostra professionalitat, dia a dia, a la defensa del projecte Bankia. I també des d’aquesta nova realitat ens sentim indignats amb els Òrgans de Govern de Bancaixa.
Indignats amb un Consell d’Administració que no ha estat capaç de manifestar-se malgrat la realitat que gairebé dos anys després de la seva constitució no s’hagi arribat a un Acord Laboral d’Integració de les plantilles que vam formar Bankia.
Indignats amb un Consell d’Administració que no ha estat capaç de manifestar-se quan s’ha empitjorat substancialment el servei ofert als nostres clients. Als cobraments de comissions, deficiències en circuits i informació tant internes com als propis clients, s’uneix la falta de dotació de personal per oficina davant un sistema de treball obsolet, desmanegat i més lent que el que teníem.
Indignats amb un Consell d’Administració que no ha estat capaç de manifestar-se quan s’ha enganyat als clients de Bancaixa, permutant participacions preferents per accions que se sabia no valien res.
Indignats amb un Consell d’Administració que no ha estat capaç de manifestar-se malgrat el clima de violència, tant verbal com física, que la plantilla de l’entitat hem de suportar diàriament en la xarxa d’oficines
Indignats, en fi, amb un Consell d’Administració que ha decidit concedir una espècie d’asil a l’antic Director General de Bancaixa, responsable en primera persona juntament amb el sr. Olivas, antic president que no ha tingut si més no la valentia d’explicar davant aquesta Assemblea els motius de la seva dimissió, un exdirector General, dic, reconvertit en Director Financer d’una entitat que ja no és financera i que, malgrat la renúncia voluntària de part de la seva indemnització, cobrarà en la seva jubilació més de 7 milions d’euros, uns 1.200 milions de les antigues pessetes, per haver-nos dut, repeteixo, a la ruïna. Indignant.
Davant aquest cúmul de despropòsits només podríem fer una recomanació als membres del Consell d’Administració i de la Comissió de Control: si els queda una mica de dignitat, dimiteixin. I si l’excusa per a no fer-lo és que, com ja està anunciat, a Bancaixa només li resta la reconversió a Fundació i no és moment de complicar encara més la situació, els convidem, juntament amb la resta de membres de l’Assemblea General que ara al sortir no recullin el regal que, sens dubte, està preparat per a tots nosaltres, i que renunciïn a la dieta que els pugui correspondre.
Que sembli almenys que el que ha passat els importa.
Moltes gràcies.
Vicente Martínez, en nom de la CGT
Manifest de CGT llegit a l’assemblea general de Bancaixa Llegeix més »
Organització sindical patronal creada el 1919 per a contrarestar la força creixent de la CNT. Presidida per Fèlix Graupera, reuní els sectors més intransigents de la burgesia industrial catalana, especialment de Barcelona. Després de participar en la Comissió Mixta de Treball (octubre de 1919), dictà el locaut de novembre del 1919 gener del 1920 (que afectà uns 200 000 treballadors), impulsà la formació de la Unió de Sindicats Lliures i afavorí l’actuació del pistolerisme contra la CNT. Volgué una política per part del govern clarament repressiva envers el sindicalisme obrer i en especial l’empresonament dels principals caps cenatistes, i aconseguí en aquest sentit la col·laboració del governador Martínez Anido (1920-21). El 1923 féu costat al cop militar de Primo de Rivera. Pertangué a la Confederación Patronal Española, i contribuí a reorganitzar-la per l’octubre del 1919.
Federació Patronal de Catalunya Llegeix més »
Teoria científico-filosòfica de Marx i Engels i de llurs seguidors que es fonamenta en el materialisme dialèctic i històric.
Fou el debat més fort i de més transcendència política de la Primera Internacional. Bakunin condemnava la participació en les eleccions i en les lluites polítiques per aconseguir reformes socials; propugnava l’abolició de l’Estat i no pas la seva conquesta i es mostrava hostil a qualsevol mena d’autoritat i combatia, per tant, l’autoritat del Consell General de l’AIT, el qual acusava de dictatorial; defensava el poder directe de les seccions nacionals i negava la necessitat d’un comitè permanent. Fruit d’aquest enfrontament, al Congrés de l’Haia (1872) els bakuninistes foren expulsats.
Enfrontament Marx-Bakunin Llegeix més »
Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional del Treball. Sigla: FRE. Primera organització sindical obrera d’abast espanyol, creada pel Primer Congrés Obrer Espanyol, pel juny del 1870, després de la formació, el 1869, d’uns primers nuclis internacionalistes a Madrid (Lorenzo, Mora, González Morago, etc) i a Barcelona (Farga i Pellicer, García Viñas, Soriano, etc). Tingué inicialment, en 1870-71, uns 4 000 afiliats, però la seva força cresqué, fins a arribar a uns 60 000 el 1873, més de la meitat dels quals corresponien al Principat. Adherida a l’AIT, rebé els efectes de la repressió contra el moviment obrer desencadenada després dels fets de la Comuna parisenca (març-maig del 1871), i fou declarada il·legal pel gener del 1872.
La polèmica que enfrontà Marx i Bakunin dins aquell organisme internacional es reflectí, arran de la visita a Espanya de Paul Lafargue, en l’escissió d’un grup minoritari partidari de les tesis de Marx, a Madrid, el 1872 (la Nueva Federación Madrileña: F. Mora, P. Iglesias, J. Mesa), fet que no impedí, tanmateix, un ampli domini sobre la Federació Regional dels aliancistes bakuninistes espanyols, que dominaren la Comissió Federal (que el Congrés de Saragossa de l’abril del 1872 fixà a València, amb A. Lorenzo, F. Tomàs, S. Albarracín, etc; abans, des del 1870, havia residit a Madrid), així com les delegacions espanyoles a les reunions de l’AIT; finalment, el congrés de Còrdova (1872-73, amb 20 352 obrers representats) sancionà l’expulsió del grup marxista. La Federació s’alineà clarament amb la Internacional antiautoritària, als diferents congressos de la qual fou representada. Sota la Primera República, la Comissió Federal (que el 1873 passà a residir a Alcoi, amb F. Tomàs, S. Albarracín, V. Fombuena, etc) intentà la participació en la Insurrecció Cantonalista del juliol del 1873, però la seva intervenció només assolí una certa importància a Alcoi, per raó de l’actitud del sindicalisme a Catalunya, on, davant el perill carlí, un ampli sector no volgué anar contra els republicans federals.
Posteriorment, amb l’adveniment de la Restauració, la Federació Regional Espanyola hagué de passar a la clandestinitat, i això augmentà el paper de la Comissió Federal (un Quart Congrés a Madrid, pel juny del 1874, decidí de substituir els congressos per conferències comarcals), que acceptà majoritàriament tesis insurreccionalistes, de propaganda pel fet, i certes actuacions nihilistes. L’estiu del 1875 hom decidí de transformar pràcticament la Federació Regional en una organització secreta de comitès d’acció revolucionària. La Federació perdé efectius (passà de 270 federacions locals el 1873 a 112 el 1876 i a 48 el 1881), i els mateixos aliancistes es dividiren en partidaris de la clandestinitat (Lorenzo i García Viñas, a Barcelona; Soriano i González Morago, a Madrid) i partidaris d’intentar una tornada a la legalitat i a l’organització d’un moviment sindical de masses (especialment Farga i Pellicer i F. Tomàs).
Federació Regional Espanyola de l’AIT Llegeix més »
O Aliança de la Democràcia Socialista. Aliança que fundà Bakunin el 1868 a Berna, on proposà el seu programa socialista. Els punts principals del programa foren: destrucció dels estats nacionals, substituïts per federacions de lliures associacions agrícoles i industrials, abolició de les classes, igualtat de sexes, abolició de l’herència i organització dels obrers fora dels partits polítics. Des del principi es declarà adherida a la Primera Internacional.
Aliança Internacional de la Democràcia Socialista Llegeix més »
Assemblea que reuní per primera vegada delegats de societats obreres de tot Espanya, celebrada a Barcelona del 18 al 25 de juny de 1870, als locals del Teatre del Circ. La idea de la reunió fou llançada el febrer del 1870 pel setmanari internacionalista madrileny «La Solidaridad» i recollida per «La Federación» de Barcelona; el lloc fou fixat per un plebiscit efectuat entre la majoria de les societats obreres existents (149 societats i 15 216 obrers).
Hi assistiren 89 delegats amb dret a vot, dels quals 74 eren catalans (50 de Barcelona). Des d’un principi el congrés es presentà com a adherit a l’AIT. Les principals qüestions debatudes i aprovades foren: acció sindical, de resistència al capital; defensa del cooperativisme però no com a principal camí de l’emancipació obrera; organització social dels treballadors, basada en les seccions d’ofici que s’havien de reunir en federacions locals (i aquestes, en federacions regionals); finalment, actitud apolítica.
Els delegats bakuninistes (entre altres, Farga i Pellicer, González Morago, Francesc Tomàs, Garcia i Viñas) davant les tres primeres qüestions s’aliaren amb els delegats sindicalistes (especialment Bové, Balañà, Rovira) per vèncer fàcilment els cooperativistes (notablement Roca i Galès). En la qüestió de l’actitud política els sindicalistes es dividiren (així, els politicistes Rubaudonadeu i Rovira, i els apolítics Bové, Nuet i Balañà) i els bakuninistes hagueren de renunciar a l’antipoliticisme per aconseguir l’aprovació d’un apoliticisme que permetia als afiliats de practicar individualment qualsevol acció política. El congrés significà la constitució definitiva de la Federació Regional Espanyola de l’AIT; fixà, a més, la residència del consell federal a Madrid (A. Lorenzo, T. González Morago, E. Borrell, F. Mora i A. Mora).
Primer Congrés Obrer Espanyol Llegeix més »
Nom de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), fundada a Londres el 1864, amb l’objectiu de lluitar per la millora de la classe obrera a nivell mundial. Les disputes ideològiques (els marxistes imposaren llurs tesis, aconseguint l’expulsió dels anarquistes) i el ressò de la Comuna de París (1871) foren les causes del seu fracàs. Es va dissoldre l’any 1876 a Filadèlfia.
Primera Internacional Llegeix més »
Organització de treballadors fundada a Londres el 1864, coneguda generalment per Primera Internacional.
Associació Internacional de Treballadors (AIT) Llegeix més »
Moviment proletari que propugna la unió internacional de totes les forces treballadores contra el capitalisme.
Internacionalisme Llegeix més »
La reforma laboral aprovada definitivament el 28 de juny de 2012 en el seu pas pel Congrés espanyol, l’últim tràmit que restava per a la seva aprovació definitiva, ja s’ha convertit en llei i reforça el poder dels empresaris i precaritza les condicions laborals dels treballadors i treballadores.
El Congrés ha incorporat onze esmenes del PP i una del PNB al seu pas pel senat i ha aprovat definitivament una modificació del mercat de treball que generalitza la indemnització per acomiadament en 33 dies amb un topall de dues anualitats i que facilita que les empreses puguin acomiadar per causes econòmiques, i sense tutela judicial, amb 20 dies i amb un màxim de dotze mensualitats.
La reforma laboral que s’ha aprovat aquest passat dijous després d’un tràmit parlamentari, que entre la seva discussió en el Congrés, en la comissió d’Ocupació i en el Senat ha durat més de dos mesos i mig, és encara més dura que el decret que està en vigor des del passat 12 de febrer i que empitjora el contingut de la norma en relació als drets dels treballadors.
El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la reforma laboral elaborada pel govern de Mariano Rajoy. La llei queda llesta per a ser publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat, una vegada ratificades totes les esmenes incorporades pel senat. El projecte procedeix del Reial decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, convalidat el passat 8 de març, amb l’objectiu, argumentava al Govern, de “crear les condicions necessàries perquè l’economia espanyola pugui tornar a crear ocupació”.
El 12 d’abril, en el ple del Congrés, el PP, amb el suport de CiU, va rebutjar les cinc esmenes a la totalitat amb text alternatiu presentades al projecte de llei i també va tombar 656 esmenes a l’articulat. La Comissió d’Ocupació i Seguretat Social es va reunir el dia 24 de maig per a debatre, amb competència legislativa plena, l’informe de la ponència sobre el projecte de llei , que va ser aprovat per 25 vots a favor i 17 en contra. Una vegada aprovat el Dictamen aquest projecte, va passar a continuar la seva tramitació en el Senat, on el PP va tombar tres vetos i 574 propostes de modificació. Les esmenes incorporades en la Cambra alta tornen a ser debatudes en el Congrés, on finalment el text definitiu ha estat aprovat el 28 de juny.
Els conservadors han utilitzat en aquest procés el seu corró parlamentari, amb el suport de CiU, per a endurir un text ja de per si mateix molt perjudicial per als drets dels treballadors i introduir així diversos canvis importants.
Entre les esmenes pròpies que el PP va introduir en el Congrés i que, aprofundeixen en els seus aspectes més negatius, es troba la reducció a un any de la pròrroga indefinida dels convenis col·lectius no renovats que en el text original era de dos anys. Aquesta modificació fa que els treballadorspuguin veure’s
Enduriment de la reforma laboral després del seu pas definitiu pel Congrés i el Senat Llegeix més »
NORA MIRALLES | 29/06/2012 – Setmanari Directa
L’Estat espanyol és el setè exportador mundial d’armament. Fins ara, la participació del Ministeri de Defensa en aquesta activitat es limitava a incentivar el sector oferint informació a les empreses espanyoles a través de l’Oficina de Suport Exterior del Ministeri i dedicant bona part del seu pressupost a fomentar la investigació i el desenvolupament (I+D) en noves eines del que ells anomenen “defensa i seguretat”. Però les empreses eren les que feien els contractes d’armament amb els governs estrangers i les que s’encarregaven de complir aquests contractes, mentre que el Ministeri de Defensa facilitava que s’establissin contractes d’exportació d’armament, però no duia a terme l’exportació.
A través del Decret Llei 19/2012 aprovat el 25 de maig d’enguany, el govern augmenta “les capacitats del Ministeri de Defensa en matèria de gestió de programes de material de defensa amb destinació a l’exportació”. A la pràctica i deixant de banda l’ambigüitat del text, l’Estat passarà a exercir directament d’intermediari entre el país que compra el material bèl·lic i les empreses d’armes espanyoles.
Concretament, a través del Ministeri de Defensa, el govern espanyol podrà signar contractes amb els països compradors i comprometre’s a garantir el subministrament de l’armament fabricat per l’empresa espanyola i a supervisar l’execució del contracte. Per altra banda, l’administració espanyola actuaria com a representant del govern estranger davant l’empresa subministradora d’armament.
Un decret llei converteix l’Estat espanyol en venedor d’armament Llegeix més »
Com si de les mentides que periòdicament es distribueixen per internet es tractés, tornem a ser convocats a una campanya d’unitat sindical a Bankia. No deixa de ser incongruent, en primer lloc, que aquesta crida a la unitat ens hagi arribat a la plantilla mitjançant els diferents correus de cadascun dels supòsats defensors de la unitat. No sembla un començament molt encoratjador.
Però és que, a més, correm el risc que aquesta pretesa bona voluntat ens faci oblidar tant la història recent, com la realitat del dia a dia sindical en l’empresa. I oblidem que tots aquests sindicats des de fa molts anys mantenen representants en els Consells d’Administració i Comissions de Control de cadascuna de les caixes integrades a Bankia, cobrant substancioses dietes i gratificacions vàries, sense que les plantilles hagin aconseguit fer escoltar la seva veu en aquests òrgans de govern.
I oblidem que aquests sindicats s’han manifestat favorables, primer al SIP i després a la creació de Bankia, decisions que ens han dut a la catàstrofe que avui vivim, i així ho van votar en les diferents Assemblees Generals de cadascuna de les 7 caixes, mentre CGT era l’únic sindicat que es va pronunciar en contra en totes les ocasions.
I oblidem que, donada l’absoluta majoria de la representativitat que ostenten, són els responsables que, dos anys després de la creació del SIP i de Bankia, i després de signar (tots ells, excepte CGT) un Acord on l’empresa obtenia totes els avantatges per a fer el que volgués amb la plantilla, continuem sense tenir un Acord Laboral que homogenitzi les nostres condicions laborals, just en un moment en el qual caldrà reiniciar la negociació, en pitjors condicions.
Per altra banda, respecte a la “fita històrica” que, segons el seu comunicat, suposa la primera Junta General d’Accionistes de Bankia, que va tenir lloc el 29 de juny, convé que tots ens situem en la realitat de les coses. Si parlar davant les Assemblees Generals de les Caixes, els membres de les quals no tenien interessos personals (se suposa) en les decisions, ja era poc menys que predicar en el desert…. què no serà fer-lo davant els accionistes del banc, el principal objectiu del qual, quan no únic, és rendibilitzar la seva inversió, a pesar, o més aviat a costa dels treballadors i treballadores de Bankia?
CGT va assistir a la Junta, per descomptat que també va intervenir en defensa del present i sobretot del futur dels treballadors i treballadores de l’entitat, però ho va fer individualment. Des de la nostra independència, des de la nostra història recent, de la qual ens sentim orgullosos, i des de les nostres pròpies propostes i conviccions. Perquè nosaltres no necessitem agrupar-nos per a dissimular la nostra incapacitat per a aconseguir resultats concrets i positius, ni per a diluir responsabilitats personals o col·lectives, que sembla ser l’objectiu real d’aquesta teòrica crida a la unitat sindical.
JUNTS EN LA DEFENSA DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES SI, PERÒ NO BARREJATS.
Secció Sindical de CGT Bankia
Torna el mite de la unitat sindical a Bankia Llegeix més »
El 29 de juny de 2012, l’assemblea de treballadors de les empreses de remolc portuari de Barcelona han ratificat per unanimitat donar per vàlid el preacord aconseguit entre la representació dels treballadors i les direccions de les empreses, i en conseqüència desconvocar la vaga anunciada per al dia 30 de juny.
Els punts més destacats del preacord aconseguit en l’acte de mediació celebrat el dia 28, en el Departament de Treball de la Generalitat Catalana, el qual va permetre el desbloqueig de la negociació del Conveni Col·lectiu, són:
– La no aplicació de les modificacions legislatives laborals (Reial decret Llei 3/2012 de 10 de febrer de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral) durant els dos anysde vigència del Conveni Col·lectiu.
S’ha arribat a un preacord a Remolcadors de Barcelona Llegeix més »
LA CGT DE CATALUNYA TRIA NOU SECRETARI GENERAL I SECRETARI DE COMUNICACIÓ
La CGT de Catalunya ha renovat la secretaria general i la secretaria de comunicació en el congrés extraordinari celebrat avui dissabte 30 de juny a la localitat de Santa Margarida de Montbui, a L’Anoia.
Àngel Bosqued Tapia, afiliat al Sindicat de Banca de la CGT de Barcelona, ocuparà la Secretaria General en substitució de Bruno Valtueña Sánchez.
Moisès Rial Medina, afiliat al Sindicat d’Activitats Diverses de la CGT de Manresa, ocuparà la Secretaria de Comunicació en substitució de Paco Martín Castillo.
La CGT de Catalunya tria nou secretari general i secretari de comunicació Llegeix més »
Una quarantena de membres d’ONG per al desenvolupament s’han tancat aquest matí a les oficines de l’Agència Catalana per a la Cooperació al Desenvolupament (ACCD) de la Generalitat de Catalunya per exigir, entre d’altres, que el govern d’Artur Mas entregui els 700 milions d’euros que sumen els deutes del govern amb les organitzacions d’ajut al desenvolupament.
La Secció Sindical de la CGT de l’Hospital Joan XXIIII ha volgut sortir al pas de les declaracions realitzades per la directora del centre, Dolça Cortasa, en una entrevista publicada dilluns passat en el Diari de Tarragona en les quals afirmava que aquest any es començaria a reduir la llista d’espera quirúrgica.
Segons els representants sindicals: «L’Hospital Joan XXIII va sofrir al llarg de 2011 un espectacular augment de la llista d’espera de pacients que tenen programada una intervenció. El nombre va pujar de 1.557 a 2.956 (un augment del 90%). La senyora Dolça Cortasa presumeix que complirà amb l’objectiu de reduir un 2% les llistes d’espera… Segons la informació lliurada per la gerència al nostre sindicat en l’any 2012 hi ha pressupostades 10. 475 intervencions quirúrgiques, 5.286 menys (un 33%) que les realitzades durant l’any 2010. Com és possible pretendre disminuir la llista d’espera?».
Pel que fa al pressupost, aquest 2012 es produirà un augment del 0,16% respecte al de 2011 fins a arribar als 11.778.763 euros però seguiria sent un 10,8% menor que el que es tenia en 2010. La partida de personal és la qual sofriria més retallades, passant de 77,1 milions a 69 milions d’euros.
Pel que fa al servei d’urgències, han assenyalat que:«Cal diferenciar entre el temps que espera un pacient que acudeix al servei per a accedir al sistema de triatge, que és d’uns 20 minuts, i el temps d’espera per a rebre l’assistència mèdica, que pot arribar a una mitjana de quatre hores». Denuncien que una altra de les deficiències del servei és el nombre de pacients que esperen per a ser ingressats a causa del tancament de llits. «La mitjana és d’uns quinze pacients diaris. Actualment hi ha tancats 63 llits d’hospitalització».
* Una crònica de Norián Muñoz publicada al Diari de Tarragona
La xiulada popular #SantPereXiulaFort!!! convocada per l’Assemblea Popular de Reus pel vespre del 28 de juny a la Plaça Mercadal de Reus contra la corrupció i contra les retallades en ensenyament, sanitat i cultura, va esdevenir un clam massiu d’indignació popular.
La xiulada massiva, que es va fer en tornar de completes les autoritats (la majoria de regidors i regidores de l’Ajuntament de Reus i altres autoritats i càrrecs de la comarca), ja havia tingut un preàmbul en sortir les autoritats de l’Ajuntament en direcció a l’església de Sant Pere. En tornar cap a l’Ajuntament, un cop arribats a la plaça, la xiulada es va anar estenent per convertir-se en un clam massiu contra les retallades i la corrupció, especialment per tot el que ha estat sortint a la llum pública sobre el holding municipal Innova, que ha situat la ciutat de Reus en un lloc destacat de les trames de corrupció político-empresarial.
