CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

CARTELL A3 LA GALLE

Campanya de solidaritat amb Karina Germano “la Galle”

El proper 9 de setembre les organitzacions pro-drets humans argentines han convocat una nova jornada demanant l’alliberament de Karina Germano. A Barcelona, les entitats i persones que s’han adherit a la campanya “La Galle a la calle” han convocat diversos actes informatius a partir del dia 3, actes que finalitzaran amb una concentració enfront el Consolat argentí el 8 de setembre. Quan el dia 9 comenci a l’Argentina la jornada de reclam ja coneixeran el resultat de la concentració de Barcelona, on Karina va viure tota la seva joventut i va deixar profunda petjada.

Campanya de solidaritat amb Karina Germano “la Galle” Llegeix més »

Breivik-Anglada

Anglada i Breivik: idees compartides

El führer de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, igual que altres dirigents de l’extrema dreta europea, fa grans esforços per marcar distàncies respecte l’assassí confés d’Oslo, Anders Behring Breivik. El 25/07/2011, quan la confessió i les simpaties xenòfobes de Breivik ja eren conegudes, el web de PxC va dir de l’assassí: “les informacions que arriben sobre ell són confuses i contradictòries… en qualsevol cas estem davant d’un terrible psicòpata de les criminals accions del qual… només [ell és] culpable i responsable.”1

Anglada fins i tot profereix amenaces contra qualsevol persona que relacioni PxC amb Breivik. Segons el web de PxC: “Anglada ha advertit que ‘aquests luctuosos successos poden ser aprofitats per determinats mitjans de comunicació per intentar criminalitzar als partits i formacions identitàries, el creixement de les quals i l’expansió en tot Europa tant espanten als governs i a la gran banca’. Y ha assenyalat que ‘la nostra formació activarà els seus serveis d’informació i propaganda per contrarestar qualsevol manipulació en aquest sentit i anuncia la presa de mesures legals contra qualsevol mitjà o persona que s’atreveixi a relacionar els crims de Noruega amb la nostra formació política’.”

Ningú suggereix que PxC hagi ajudat directament a dur a terme els actes violents a Oslo (en part, perquè bastants dels seus militants estan massa ocupats duent a terme actes violents a Catalunya). Però la similitud ideològica entre Anglada i Breivik és xocant. Unes cites, organitzades per temes, ho demostraran. És important destacar que aquestes no són paraules tretes de context; només cal mirar el “manifest” de Breivik per veure la seva semblança amb les declaracions fetes per Anglada al llarg dels últims anys.

Anglada i Breivik: idees compartides Llegeix més »

Concentració en defensa de la Renda Mínima d’Inserció divendres 05 d’agost a les 13:00 hores davant la seu de la Generalitat a Girona

Som un grup de treballadores dels serveis socials d’atenció primària de les comarques gironines. Haureu rebut la notícia, ja sigui pels mitjans de comunicació o per d’altres vies, que el Govern de la Generalitat ha introduït canvis substancials a la Renda Mínima d’Inserció (RMI) tant en el seu contingut com a la forma d’aplicació actual.

Concentració en defensa de la Renda Mínima d’Inserció divendres 05 d’agost a les 13:00 hores davant la seu de la Generalitat a Girona Llegeix més »

S’incrementen les protestes pel tancament de serveis d’urgències arreu de Catalunya i per les retallades a la sanitat pública

L’arribada del mes d’agost no ha aturat les protestes per les retallades a la sanitat que porta a terme el govern català. En aquest sentit, el tancament de 85 ambulatoris a tota Catalunya, entre CAPs i consultoris, que no obriran les portes durant el mes d’agost, està provocant un seguit de protestes a diverses localitats per part d’usuàries i treballadors.

S’incrementen les protestes pel tancament de serveis d’urgències arreu de Catalunya i per les retallades a la sanitat pública Llegeix més »

Departament de Treball i TMB no creen cap dels 600 llocs de treball acordats dos anys enrere

Fa aproximadament dos anys, enmig del conflicte dels conductors i conductores d’autobusos de TMB pels dos dies, l’aleshores Consellera de Treball, Mar Serna, i la Presidenta de TMB en aquells moments, Assumpta Escarp, feien una roda de premsa on anunciaven un acord entre les dues parts per a la creació de 1.000 llocs de treball amb unes característiques específiques. D’aquests 1.000 llocs, 600 s’havien de crear a l’empresa d’autobusosde TMB.

Departament de Treball i TMB no creen cap dels 600 llocs de treball acordats dos anys enrere Llegeix més »

La Ir-Responsabilitat d’Unión Fenosa: Nicaragua, Colòmbia i Guatemala. Informe ODG núm. 4.

Aquest informe més que el resultat d’una investigació, és el fruit d’un procés de resistència, lluita i denúncia col.lectiva entre el Moviment Social Nicaragüenc “Un altre Món És Possible” i la Xarxa Birregional Europa, Amèrica Llatina i el Carib “Enllaçant Alternatives”, de la qual l’ODG forma part.

Jesús Carrión Rabasco – Observatori del Deute en la Globalització

La Ir-Responsabilitat d’Unión Fenosa: Nicaragua, Colòmbia i Guatemala. Informe ODG núm. 4. Llegeix més »

Informe CSN. Resistència a l’allargament del permís de la nuclear d’Ascó

Amb més motius, desprès de l’informe del Consell de Seguretat Nuclear. En tres setmanes, més de 250 entitats i 2650 persones recolzen la demanda de no concessió. La campanya continua.

Els greus problemes d’Ascó es manifesten en l’acumulació de gairebé un centenar d’incidències i problemes de funcionament en els darrers 4 anys; es demostren en la manca de política de seguretat, que va quedar en evidència quan la fuita de partícules radioactives del 26 de novembre de 2007 es va dispersar pel territori, contaminant-lo, al temps que va ser amagada durant més de 4 mesos per la direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear; es concreta en la manca de control legal, ja que han passat gairebé quatre anys sense depurar les responsabilitats judicials; i s’exemplifica en la demostrada inestabilitat geològica del seu emplaçament. Tots són motius més que suficientsper a que la central no torni a entrar en operació.

Informe CSN. Resistència a l’allargament del permís de la nuclear d’Ascó Llegeix més »

Una injustícia anomenada PAC

En l’últim Eurobaròmetre –2010- sobre la Política Agrària Comuna (PAC), es preguntava si s’ha de seguir subvencionant a l’agricultura europea. El 83% de la societat europea i el 88% de l’espanyola diu que si. Si la pregunta hagués estat si s’ha de seguir subvencionant a les grans empreses del sector agroalimentari segurament la resposta seriosa distinta. Però aquesta pregunta no es va fer.

Recentment, amb batalla judicial inclosa, s’han fet públics per fi les dades sobre qui rep els diners públics de la Política Agrària Comuna (PAC), la política macro més incident en la realitat agrària europea i estatal.

Des de fora del sector agrari es dóna per sobreentès que les ajudes de la PAC són per als/les agricultors/es. Lamentablement la Política Agrària actual no respon exactament a aquesta premissa i molts dels diners del contribuent serveixen per a finançar a les grans empreses del sector alimentari i a l’agronegoci. Ara tenim dades clares que quantifiquen la seva injustícia i il·legitimitat, com han vingut denunciant des de fa temps sindicats agraris i diverses organitzacions que defensen un món rural viu en el sí de la Plataforma Rural.

El debat sobre les ajudes de la PAC arriba en bon moment ja que aquesta està en ple procés de reforma (l’enèsima, per altra banda, i a quina pitjor) que culminarà, en principi, a la fi de 2013.

En el document adjunt hi teniu més informació sobre quines empreses acaparen els ajuts de la PAC a l’Estat espanyol l’any 2010 (Azucarera del Ebro, Freixenet, Tereos Syrial, Zumos Valencianos del Mediterráneo S.A., Nueva Rumasa,…), i com les grans empreses del sector agroalimentari reben ajuts de la PAC (Mercadona, Carrefour, Hero, J. García Carrión, Vall Companys, El Pozo, Casa Tarradellas, Lactalis, Campofrio, Central Lechera Asturiana, Osborne, Miguel Torres, Pascual, García Baquero, Domeq, Nestlé España, …

Una injustícia anomenada PAC Llegeix més »

Franquisme o feixisme?

Durant el meu llarg exili vaig viure a Suècia, a Gran Bretanya i en els Estats Units, en cap d’aquests països el règim dictatorial existent a Espanya durant el període 1939-1978 es coneixia com “la dictadura franquista”, sinó com “la dictadura feixista”, dirigida pel general Franco. De la mateixa manera que no es parlava en tals països de hitlerisme, per a definir el règim nazi que va existir a Alemanya, o de mussolinisme, per a definir el règim feixista que va existir a Itàlia, tampoc s’utilitzava el terme franquisme per a definir el règim dictatorial que va existir a Espanya en aquell període.

Així, quan Juan Antonio Samaranch –que va ser president del Comitè Olímpic Internacional i que havia estat delegat nacional d’Educació Física i Esports durant la dictadura– va visitar EEUU per a presidir els Jocs Olímpics que es van realitzar a Atlanta, el periòdic The New York Times va incloure en la seva nota biogràfica “director general d’Esports en la dictadura feixista dirigida pel general Franco”.

La utilització del terme franquista en lloc de feixista ha estat resultat d’un projecte político-intel·lectual reeixit que va consistir a presentar tal règim com cabdillista i autoritari, sense una ideologia totalitzant que intentés imposar una nova visió a la societat. Segons tal projecte, una vegada desaparegut el cabdill i el cabdillisme, hauria desaparegut el caràcter jeràrquic i autoritari d’aquell Estat, el qual, dirigit per l’encertada mà del monarca, es va transformar, mitjançant el modèlic procés de Transició, en un Estat democràtic.

Aquesta interpretació, no obstant això, és profundament errònia. Feixisme és la ideologia apareguda en els anys trenta a Europa que es va caracteritzar per un nacionalisme extrem amb vocació imperialista que es basava en una suposada superioritat de la raça, grup ètnic i/o identitat cultural dels nacionalistes, el que els donava el dret de conquesta i imposició.

El feixisme promovia una cultura de força, de característiques militars, profundament masclista i profundament reaccionària, destinada a prevenir la revolució obrera, temuda per les estructures del poder econòmic i financer i per les classes mitges. En realitat, el feixisme havia estat la força política promoguda per les burgesies i oligarquies dominants per aturar al moviment obrer, liderat per forces comunistes, socialistes o anarquistes.

L’Estat en el qual es reproduïa aquesta ideologia era un Estat dictatorial que intentava controlar a la societat civil (incloent tots els mitjans d’informació i persuasió, des de les escoles fins a la premsa, la ràdio i la televisió). Aquest control s’utilitzava per a la promoció del cabdill –al que se li atribuïen característiques sobrehumanes–, qui, instrumentalitzant un partit únic, el partit feixista, liderava l’Estat, que es presentava compromès amb “el progrés del poble”. El poble incloïa a totes les classes socials, negant la diversitat d’interessos existent entre elles. D’aquí l’establiment de sindicats verticals, en els quals s’incloïa tant als empresaris com als treballadors.

El feixisme considerava també a l’Estat feixista com designat per una força superior, sobrehumana (bé per Déu, en el cas espanyol, o per la història, en el cas alemany i italià), a dirigir la humanitat, reglant el comportament dels ciutadans, imposant uns valors nous que trenquessin amb els valors anteriors (en el cas espanyol, amb els valors democràtics, laics i republicans).

Cadascuna d’aquestes característiques va existir en el règim dictatorial espanyol. Diversos autors han indicat que, tot i que aquestes característiques van existir al principi del règim, van desaparèixer més tard, quan els tecnòcrates del Opus Dei van substituir a la Falange. Tal argument ignora, no obstant això, que els tecnòcrates també van reproduir el nacional-catolicisme que era l’element essencial del feixisme espanyol. En realitat, la Falange va ser substituïda pel moviment Nacional, que va conservar gran part de la ideologia feixista, incloent la seva simbologia, la seva narrativa i la seva influència.

Fins a l’últim dia de la dictadura, el NO-DO (el programa de notícies i documentals de la televisió pública) començava amb la imatge del dictador i amb el símbol feixista, el qual era també el símbol que apareixia en l’entrada de tots els pobles d’Espanya. És més, una condició per a treballar en el sector públic o ocupar un càrrec a l’Estat era jurar lleialtat al Moviment Nacional, l’uniforme del qual era la camisa blava i la salutació amb el braç enlaire.

Que tal règim estigués en els seus últims períodes replet de simples oportunistes que, a pesar del seu discurs, no creien en la ideologia feixista, no nega el caràcter feixista del règim. En realitat, la distància entre el Franco de 1939 i el Franco de 1975 era molt menor que la distància política entre un Stalin al principi del règim comunista a la Unió Soviètica i un Gorbachov al final. Per què, doncs, definir al règim liderat per Gorbachov com règim comunista (a pesar que al final del règim l’aparell d’aquell Estat mancava d’una ideologia pròpia) i noanomenar feixista al règim dictatorial espanyol, argumentant que al final ningú en ell era feixista?

Un altre argument en contra d’utilitzar el terme feixista per a definir aquell règim era que el partit feixista, la Falange, era un partit petit i, per tant, el feixisme no era una ideologia majoritària. Tal argument ignora que el pensament hegemònic avui en les estructures del poder en la UE és el neoliberalisme, tot i que els partits liberals són partits minoritaris en tal comunitat política. El mateix va ocórrer a Espanya amb el feixisme, el qual perdura en sectors del conservadorisme i de l’Estat espanyol.

* Vicenç Navarro és Catedràtic de Ciències Polítiques i Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra.

Franquisme o feixisme? Llegeix més »

Telefònica: El govern accepta l’ERO i es converteix en còmplice de la destrucció d’ocupació

El passat 14 de Juliol va ser aprovat pel Ministeri de Treball l’expedient de Regulació d’Ocupació presentat per Telefònica. Aquest ERO afecta a 6500 treballadors en tot l’àmbit estatal.

L’expedient té vigència de tres anys i es poden acollir a ell totes les persones que a data del 31 de desembre de 2013 hagin complert 53 anys. Des de la privatització de Telefònica fa ara 12 anys, s’han portat a terme a Telefònica tres expedients que han suposat l’eliminació de 45.000 llocs de treball. En concret, a Tarragona s’ha reduït la plantilla en els últims 15 anys en més de la meitat, havent-hi en l’actualitat 315 treballadors i treballadores. No obstant això, els llocs de treball indirectes relacionats amb les telecomunicacions s’han multiplicat, facilitant-se que amb la legislació actual es destrueixin llocs de treball estables que proporcionen riquesa al territori, substituint-los per llocs de treball precaris flexibles, insegurs i en molts casos irregulars.

La mateixa setmana que «sol·licitava» a la banca una participació activa en la creació d’ocupació, el govern, a través del seu Ministeri de Treball, acceptava l’ERO presentat per Telefònica. Es converteix així en còmplice de la destrucció de 6.500 llocs de treball. Aquest expedient és el colofó a una seqüència negra de reformes: la laboral que afavoreix l’acomiadament, la de les pensions que ens retarda la jubilació després d’una vida cotitzant, o la recent de la negociació col·lectiva que retalla brutalment les llibertats sindicals a qui no passem per la pedra de la submissió.

I és que el govern, lluny de tapar la «ferida» dels expedients, augmenta l’hemorràgia aprovant exempcions fiscals per a empreses amb beneficis gràcies a la modificació del règim de lliure amortització amb el que qualsevol empresa pot deduir-se de manera anticipada les inversions realitzades sense el previ requisit de mantenir l’ocupació durant dos anys.

Així, els expedients, en el primer trimestre de l’any, han augmentat un 15% en empreses amb més de 1.000 treballadores/es. El nostre és un exemple més. Per a major burla, en la resolució del Ministeri es destaca com fonaments de dret que el Pla Social conté un ampli programa d’ocupació que contempla el seu manteniment en les províncies, la creació d’ocupació, un pla especial de recol·locació, un programa de formació i una garantia d’ocupació durant la seva vigència.

El programa d’ocupació de l’expedient no és real, ni és creïble ni efectiu

Però a la CGT sabem que, lluny del que el govern assegura, aquest programa d’ocupació ni és real, ni creïble, ni efectiu. En les províncies on la reducció causada per l’ERO arribarà al 40%, ni amb trasllats incentivats, ni amb deslocalització local d’activitat, ni amb promocions s’assegurarà el manteniment d’ocupació. La creació d’ocupació, com hem vingut denunciant durant tot el procés de negociació, és insignificant, a pesar que l’enorme estalvi per la destrucció de tants llocs de treball i el barat que li resultarà la nova contractació li haguessin permèsun major volum de contractació.

Telefònica: El govern accepta l’ERO i es converteix en còmplice de la destrucció d’ocupació Llegeix més »

CGT presenta el seu informe desfavorable a la segregació de mercaderies a Renfe

CGT ha presentat el seu INFORME DESFAVORABLE a la SEGREGACIÓ de part de la ACTIVITAT DE MERCADERIES de Renfe-Operadora al ministre de Foment, José Blanco, al ministre de Treball i Immigració, Valeriano Gómez, i al President de RENFE-Operadora, Teófilo Serrano. Aquest Informe de Disconformitat és continuïtat de les accions que després del tancament de l’art. 44 del ET el Sindicat Ferroviari de la CGT està portant a terme contra la política de desmantellament del públic a RENFE-Operadora:

1 .- 18 DE JULIOL: CGT és l’únic Sindicat a RENFE-Operadora que es posiciona fermament en contra de la decisió de la Direcció de privatitzar l’activitat de mercaderies mitjançant la creació de filials. Per a això, lliurem un escrit a l’acta de la reunió manifestant NOSTRE REBUIG EXPRÉS A LA SEGREGACIÓ . Com la resta de Sindicats del Comitè General es va negar a recollir en acta les manifestacionsde part, CGT NO VA SIGNAR L’ACTA DE LA REUNIÓ .

CGT presenta el seu informe desfavorable a la segregació de mercaderies a Renfe Llegeix més »

Continuen les mobilitzacions dels treballadors del sector d’ambulàncies

Els treballadors del sector de les ambulàncies a Catalunya han decidit continuar amb les mobilitzacions. Aquesta vegada amb una concentració a la terminal-1 de l’aeroport del Prat, des de les 10 h. del dilluns 1 d’agost, per informar els estrangers que vénen a Catalunya que no es posin malalts ja que hi ha retallades econòmiques que afecten la qualitat i la eficàcia en l’assistència.

Continuen les mobilitzacions dels treballadors del sector d’ambulàncies Llegeix més »

Recursos humans o peons d’escacs

Quan es realitza un contracte de treball, les parts contractants acorden la realització, per part de l’empleat, d’una sèrie de tasques que es corresponen a alguna categoria o grup professional dels establerts en el seu conveni de referència.

Els grups professionals (per exemple, administratiu) estan redactats amb una major amplitud que les categories (per exemple, auxiliar administratiu) i permeten una major polivalència funcional, és a dir, la realització d’un ventall major de tasques; raó per la qual s’han popularitzat en els convenis, fins a l’aparició d’una nova categoria encara més general: les anomenades “competències”.

Quan l’empresari ordena al treballador realitzar tasques que no es corresponen amb les que realitza habitualment, té una sèrie de limitacions explicitades en l’Estatut dels Treballadors:

– Si es tracta de funcions de la mateixa o equivalent categoria, l’empresari pot ordenar-lo lliurement, amb l’única limitació de respectar les exigències legals de titulació corresponents.

– Si es tracta de funcions d’una categoria inferior, l’empresari pot donar l’ordre quan existeixin raons tècniques o d’organització urgents i imprevisibles. El treballador només realitzarà les funcions de la categoria inferior pel temps imprescindible i seguirà cobrant el seu salari normal (és a dir, el de la categoria superior). L’article no empara les modificacions que suposin un menyscapte de la dignitat personal del treballador o un perjudici en la seva formació i promoció professional. En aquest cas, l’empleat tindrà dret a sol·licitar la resolució del contracte per incompliment greu de l’empresari, amb indemnització de 45 dies per any treballat amb un límit de 42 mensualitats.

– Si es tracta de funcions d’una categoria superior, l’empresari ho podrà ordenar si existeixen raons tècniques o d’organització i pel temps necessari. El treballador, en aquest cas, cobrarà el salari corresponent a la categoria superior, i podrà sol·licitar l’ascens, conforme a les regles que hi hagi per a això en el seu conveni, quan hagi ocupat aquestes funcions per un període de sis mesos en el còmput d’un any, o de vuit mesos en un període de dos anys, tret que en el conveni es disposin altres terminis.

En tot cas, la mobilitat funcional està sent ampliada progressivament en cada reforma laboral, per a permetre una gestió més còmoda i àmplia dels “recursos humans” per part de les gerències. Forma part de l’anomenada “flexibilitat interna” que s’ha vingut presentant com la panacea per part de sectors empresarials i sindicals, al fil de l’anomenada “flexiguretat”.

Recursos humans o peons d’escacs Llegeix més »

Èxit de convocatòria en la tercera concentració en defensa del servei dels CAP a Tarragona

El passat dijous 28 de juliol, es va dur a terme la tercera concentració en protesta pel tancament del servei de continuat dels Centres d’Atenció Primària (CAP) de Sant Salvador, Muralles i Bonavista, de Tarragona. La concentració i assemblea davant el CAP de Bonavista, va congregar a més de 400 persones. Els i les assistents van deixar clar el seu rebuig a la intenció del Govern de tancar els centres mèdics a les nits.

Èxit de convocatòria en la tercera concentració en defensa del servei dels CAP a Tarragona Llegeix més »

Manifest en defensa de la sanitat pública de l’Assemblea popular de Badia (des del CAP ocupat)

Manifest en defensa de la sanitat pública

No hem cansat d’escoltar que l’actual sistema sanitari públic de Catalunya, que persegueix l’excel·lència (excel·lència en l’atenció a tota la població), és reconegut com un dels millors del món. A més, el cost, en termes de percentatge del PIB, és moderat si es compara amb els sistemes d’altres països desenvolupats que, a més, obtenen resultats pitjors.

La Generalitat de Catalunya va decidir, entre altres mesures, que a partir del passat 18 de juliol, el CAP Badia deixi de prestar el servei d’urgències de 24 hores a les poblacions de Badia i Barberà. També va decidir retallar el servei d’ambulàncies.

Considerem que les mesures que s’estan executant atempten contra la qualitat del servei públic d’assistència primària i advertim que generarà moltes molèsties als usuaris i usuàries que haurien de desplaçar-se fora del seu barri o municipi, amb el més que probable increment de demanda sobre altres centres.

Creiem, a més, que aquestes retallades, s’emmarquen en un ampli procés de progressiva privatització del servei de salut a Catalunya. És més, els anuncis diaris de noves retallades semblen ser, més que solucions per a sortir de la crisi: estem davant un canvi de model social, davant la transició d’una gestió pública i pública concertada a una privada i mercantilitzada.

Si el nostre model social és destruït, els ciutadans i ciutadanes viurem conseqüències gravíssimes, ja que perdrem una sèrie de drets conquistats i reconeguts, i sofrirem la falta de resposta adequada dels serveis de primera necessitat, com la sanitat, l’educació o l’assistència social.

Així, les veïnes i veïns de Badia constituïdes en Assemblea Popular en el CAP Badia okupat, manifestem:

Que estem en contra de les retallades en matèria de sanitat que es plantegen des del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Que el dret a la salut no és un negoci ni una mercaderia, és un dret fonamental recollit en la Constitució i s’ha de dotar dels recursos necessaris al sector per al seu desenvolupament.

Que no és cert que gastem molt en salut ni en sanitat.

Que volem un sistema sanitari públic, gratuït, universal, solidari, equitatiu i de qualitat.

Que ha arribat el moment d’exterioritzar el nostre rebuig i la nostra denúncia més enèrgica a aquest tipus d’actuacions.

Que no podem acceptar ni acceptarem resignadament la inevitabilitat de les mesures que volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig a les retallades fiscals. L’eliminació d’impostos executada pels nostres Governs només beneficia als rics i buida el tresor públic. Ens manifestem per un model redistributiu que, entre altres, prevegi un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària.

Que la sortida de la crisi no es pot fer a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania.

Que per a sortir de la crisi no tolerem les retallades en l’educació pública ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient, no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat.

Que estem convençuts i convençudes que una sortida social de la crisi és possible. Una societat democràtica, com la nostra, és capaç de repartir els seus costos en termes de justícia, equitat i solvència a mitjan i llarg termini. No creiem en una sortida que suposi afeblir l’actual model social.

Per tot això, exigim:

Que es destinin a la sanitat pública els diners necessaris perquè es pugui donar una assistència universal i de qualitat.

Que en cap cas es cedeixi la gestió de la sanitat a entitats amb ànim de lucre, ja que sanitat i negoci són incompatibles.

Que cessin les retallades de personal i de serveis sanitaris ja que tindran una repercussió negativa en la qualitat i augmentarà el temps d’espera.

Que es deixi d’empitjorar els serveis públics per a fomentar la contractació de mútues privades.

Que no s’implanti un sistema de copagament, taxes o tiquets moderadors per a limitar l’accés de la població a la salut, ja bastant restringit.

Manifest en defensa de la sanitat pública de l’Assemblea popular de Badia (des del CAP ocupat) Llegeix més »

Els treballadors de Mútua de Terrassa rebutgen el preacord per a aplicar l’ERO acceptat pels sindicats oficials

Després que la votació dels comitès dels diferents ambulatoris que conformen el centre fos molt ajustada, els treballadors de l’hospital de la mútua van inclinar ahir divendres 29 de juliol la balança en contra del preacord al que havien arribat el dilluns passat la gerència i els representants del comitè d’empresa.

Si no hi ha noves propostes d’acord que siguin acceptades per ambdues parts, qui decidirà finalment i tindrà l’última paraula serà la Inspecció de Treball de la Generalitat, que és a qui correspon aprovar o rebutjar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO).

Segons han informat fonts sindicals a EFE, en l’assemblea d’ahir celebrada en l’hospital de la mútua van votar un 57% dels treballadors, dels quals dos terços es van inclinar pel no, mentre que un terç dels empleats es van mostrar favorables al preacord. Una part dels treballadors que veien amb bons ulls signar el preacord van canviar d’opinió a última hora al conèixer el contingut d’un correu intern del director general del centre en el qual s’assegurava que l’acord estava “gairebé fet”. “Al transcendir aquesta informació, molts dels treballadors s’ho van prendre malament i van decidir canviar el seu vot”, han explicat les mateixes fonts sindicals.

Inicialment, l’ERO que va presentar el grup Mútua de Terrassa afectava a 881 treballadors, dels quals 146 anaven a quedar-se sense ocupació durant un any, mentre que la resta veurien reduïda la seva jornada laboral entre un 10% i un 70%. La Direcció i el comitè d’empresa van arribar un principi d’acord perquè no s’acomiadés a cap treballador de la mutualitat i que la reducció de jornada dels professionals afectats per l’ERO temporal no superés el 12,5%.

A partir d’aquesta setmana, serà la Inspecció de Treball l’encarregada de determinar l’afectació final de l’ERO temporal als centres sanitaris de la mútua situada en la comarca del Vallés Occidental.

Font: Agència EFE

Treball decidirà sobre l’ERO proposat per Mútua Terrassa

La plantilla tomba la retallada pactada entre la direcció i els sindicats, que preveia reduir un 12,5% la jornada i el salari de 884 treballadors. El pla inicial incloïa suspendre 140 contractesdurant un any.

Els treballadors de Mútua de Terrassa rebutgen el preacord per a aplicar l’ERO acceptat pels sindicats oficials Llegeix més »

Qui necessita la MAT?

La polèmica interconnexió elèctrica Sentmenat-Bescanó-Baixàs avança a poc a poc, amb una petjada que deixa ben clarament palès com ha fragmentat i continua degradant el territori. Alhora, mostra com els governs han volgut legitimar una infraestructura com la línia de Molt Alta Tensió àmpliament qüestionada.

La inauguració quasi-secreta de la subestació de Bescanó (encara sense data real de connexió a la xarxa) és, de moment, el darrer acte d’una farsa que interpreta el govern de torn per a major benefici de Red Eléctrica de España (REE) i el lobby elèctric. La festa privada entre l’alcalde de Bescanó, el president Mas i el capo de REE s’escenificà amb la premsa com a convidada de pedra i sense cap xiulet ni queixa ciutadana. Que el govern fes una convocatòria restringida i selecta no vol dir que no existeixi una sòlida discrepància ciutadana, però malgrat això els mitjans de comunicació van fer d’altaveu dels fets consumats i l’esdeveniment no va tenir cap matís ni contrapunt informatiu. Ara bé, les advertències del president de la Generalitat als alcaldes afectats sobre com havien d’acatar la MAT, tal i com vol REE, sí que van gaudir del ressò adequat per escampar l’amenaça pel territori, cosa que afebleix encara més el poder municipalista en aquests moments en què la població precisament reclama que se l’escolti.

Qui necessita la MAT? Llegeix més »

Les retallades sanitàries del govern català impliquen el tancament d’un de cada quatre llits d’hospitals de l’ICS, el tancament de centres d’atenció primària i diverses amenaces d’ERO

Les retallades que el Govern d’Artur Mas aplica en sanitat, sector en el qual la Generalitat pretén estalviar prop de 1.000 milions d’euros fins a final d’any, el 10% en relació amb pressupost de 2010, es perceben clarament en els vuit hospitals de referència que gestiona el Govern català a través de l’Institut Català de la Salut (ICS). Aquests van iniciar des de juny el tancament progressiu de llits, que arribarà a aquest agost prop del 25% del total, una mica més de 1.000 sobre 4.025 places, una clausura que s’estendrà almenys fins a octubre. La Generalitat a més no assegura la reobertura del total de les places després de l’estiu.

Les retallades sanitàries del govern català impliquen el tancament d’un de cada quatre llits d’hospitals de l’ICS, el tancament de centres d’atenció primària i diverses amenaces d’ERO Llegeix més »

Valoració des de CGT del nou Conveni d’Acció Social

Conveni de Catalunya d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc per als anys 2011, 2011 i 2012.

El dia 16 de juny es va arribar finalment a un acord entre les patronals AEISC, AESAP i els sindicats CCOO i UGT. El dia 8 de juliol es va signar, pel que tenien un termini màxim per a presentar-lo davant l’autoritat laboral de 15 dies, després d’això hauria de publicar-se en el DOGC en 10 dies com a molt, moment en el qual (publicació) entraria automàticament en vigor.

És un conveni d’eficàcia general d’obligat compliment per a totes les entitats i empreses del sector. La seva vigència va des del 1 de gener de 2010 al 31 de desembre de 2012.

A continuació us comentem els canvis que comporta i alguns punts que poden suscitar dubtes interpretatius:

* Les taules salarials (veure art. 29 i Annex 1 del Conveni) pujaran un 0,8% el 2010, però sense caràcter retroactiu i un 1,2% el 2011 que si en té. No es paguen els endarreriments de 2010, el que suposa una pèrdua aquest any de 186,30€ per al nivell diplomats/des i 118,86€ per al personal d’adiministració i serveis en centres de cicle continuat i de 159,88 per a diplomats/des i 112,84 per a administració i serveis en la resta; diners que aniran a engrossir els comptes de la patronal, ja que d’aquesta manera no tenen l’obligació de traslladar als/les treballadors/es el 0,8% d’augment que la majoria dels serveis van rebre com augment per part de la Generalitat aquest mateix 2010. Aquest 0,8% sí que s’aplica per a calcular el sou base de 2011: 0,8+1,2%= 2% d’augment en 2011 respecte a les taules de 2009. A més de perdre aquest 0,8% de 2010 i, tenint en compte que l’IPC acumulat en aquests dos anys va a quedar al voltant d’un 4%, vam sofrir una pèrdua de poder adquisitiu d’un 2%. Al setembre de 2012 la Comissió Paritària (la seu de la qual esla mateixa que la de la patronal, que casualitat), decidirà l’increment per a aquest any.

* Els dies de lliure disposició (ara anomenats d’assumptes propis, art.39) passen de 7 a 3, perdent-se quatre dies respecte al conveni anterior. El nou conveni considerarà aquests tres dies computables com temps de treball realitzat, a raó de 8h per dia, donant un total de 24h que es restaran directament del còmput anual d’hores, de manera que la jornada anual de caràcter general passarà de 1748 a 1724h i la de cicle continuat de 1725 a 1701. A l’estar ja descomptats aquests dies del còmput anual, quan es demani un dia, les hores dels dies que es demanin es reubicaran en altre moment en el calendari anual. Aquests dies passen de sol·licitar-se amb una antelació mínima de 15 dies a fer-se amb 5, que és el mateix temps mínim amb que l’empresa ha de comunicar quan es recuperen aquestes hores. El fet que l’empresa pugui preavisar amb tan poca antelació, i que no es fixi cap limitació per a reubicar aquest temps ens sembla un seriós inconvenient per a la conciliació de la vida laboral i familiar (xocant amb la llei de conciliació 39/1999 de 5 de novembre), a més de donar la possibilitat a l’empresa de modificar el calendari laboral dels/les treballadors/es de forma unilateral (entrant en conflicte amb l’art. 41 de l’Estatut dels Treballadors referent a modificació d’horaris).

* La jornada laboral (art.32): la de caràcter general passa de 1748 a 1724 i la de cicle continuat de 1725 a 1701, fruit en ambdós casos de restar-li les 24h que sumen els tres dies d’assumptes propis. El dubte interpretatiu suscitat en el conveni anterior sobre el còmput de les hores dels dies de lliure disposició com temps de treball efectiu se salda amb el còmput de tres d’aquests dies a canvi de la pèrdua de quatre d’ells. Això ens deixa amb tres dies per a repartir entre Nadal, Setmana Santa i ponts.

* Calendari laboral: no tot anaven a ser males notícies. En el art. 32 es regula de forma precisa que ha d’aparèixer en aquest calendari: l’horari de treball, la distribució anual dels dies de treball, els festius, els descansos setmanals i les vacances. Ara sol falta que es compleixi, ja que hem detectat innombrables incompliments referent a això en tot el sector, no solament en relació al que ha d’aparèixer en aquest calendari anual, sinó per la inexistència en molts casos d’aquest calendari (incomplint l’art. 34.6 del ET).

* En relació a modificacions d’horaris i conciliació de la vida laboral i familiar:

L’art. 28 manté la definició de disponibilitat. Referent a això caldria recordar a les empreses en general que aquesta disponibilitat és “voluntària i de mútu acord”, que està remunerada amb un plus del 10% i que cada hora festiva o nocturna que es faci en aquest context s’ha de computar un 50% més.

L’art. 35 manté la definició d’hores incidentals (les sorgides per imprevistos que requereixen allargar la jornada per a no deixar descobert un servei). Recordar en aquest punt que solament són hores incidentals les que cobreixin “situacions que no estiguin previstes i que afectin directament a l’usuari”, i que suposen la “prolongació de la seva jornada inicialment prevista”, pel que aquestes hores no es poden utilitzar per a modificar els horaris dels/les treballadors/es amb l’objecte de convertir a la pròpia plantilla en substituts/es de qualsevol baixa. D’altra banda no queda clar el que succeïx si això entra en col·lisió amb alguns punts del ET, com el art 34 que limita la jornada diària a 9h i fixa el temps mínim de descans entre jornades en 12h. Referent a això seria necessari realitzar una consulta a la Comissió Paritària perquè clarifiqui aquests dubtes.

La reducció de jornada (art 45) es regula de forma més específica, deixant clar (a totes les empreses que no semblen haver-se llegit la llei de Conciliació de la vida laboral i familiar) que “la concreció horària i la determinació del període de gaudi.. correspondrà al treballador/a, dintre de la seva jornada ordinària”.

Hores extres: l’art. 34 prohibeix la realització d’hores extres. Això ja estava en el conveni anterior, però tampoc està de més recordar-lo.

* Garantia ad personam (art. 8): L’enunciat és exactament el mateix que en el conveni anterior, pel que la seva aplicació és idèntica. Com ens consta que en algunes empreses no sembla haver-se entès bé el que significa, anem a explicar-lo una vegada més. Aquesta garantia suposa que es respecten les condicions (econòmiques, jornada de treball anual, vacances i dies lliures) que vinguessin gaudint els/les treballadors/es, ho vinguessin fent en virtut al reflectit en el seu contracte de treball o al conveni que se’ls vingués aplicant.

Exemple: en el nou Conveni desapareix l’antiguitat. Si una persona venia cobrant uns diners per una sèrie de triennis acumulats, aquesta quantitat es convertiria (i així es reflectiria en les nòmines) en “un complement ad personam”.

* Conciliació i mediació (art. 10): suposa el compromís de submissió de tots els centres de treball afectats pel present conveni als procediments de conciliació i mediació del Tribunal Laboral de Catalunya, ja sigui en referència a conflictes col·lectius o individuals.

* Paternitat (art. 41): des del 1 de gener de 2012 el temps de permís per paternitat passarà de 13 dies a quatre setmanes (ininterrompudes).

* Art. 5: “fins a la signatura de nou conveni, mantindrà la seva vigència l’anterior”. Aquest article impossibilitarà que una empresa pugui adoptar un conveni amb condicions laborals inferiors mentre es negocia el nou conveni encara que l’anterior hagi expirat.

La valoració del Conveni és, en termes globals, negativa. Hi ha alguns petits avanços, però queden en un segon pla davant una nova pèrdua del poder adquisitiu dels/les professionals del nostre sector, una nova retallada dels dies lliures (de 7 a 3) i una consolidació de les retallades en les nostres condicions laborals, que fan que en alguns centres de treball en els últims 3 anys s’hagi augmentat la jornada anual en 150h, reduït els dies lliures (vacances a part) de 19 a 3 a l’any i rebaixat el salari en una mitjana de 170€ nets mensuals.

D’aquesta manera la nostra professió sofreix, una vegada més, l’aplicació al nostre sector d’una perspectiva essencialment econòmica, el menyspreu d’una patronal que no valora el nostre treball ni posa com prioritat la qualitat en l’atenció de les persones amb les quals treballem i, finalment, la desídia dels dos sindicats majoritaris (CCOO i UGT), més preocupats a conservar les seves quotes de poder que a defensar i fer partícips dels processos de negociació i discussió als i les treballadors/es a qui diuen representar.

Lluny de resignar-nos a aquesta realitat, convençuts que aquesta no es pot convertir en una professió “de passada” mentre es troba una altra cosa, seguim construint i creixent, demostrant que el camí no es segueix, es fa.

Per a qualsevol consulta, comentari, aportació, suggeriment etc…, podeu fer-lo a través del correu: cgtense@nullcgtcatalunya.cat

Assemblea d’Acció Social de CGT Barcelona

Teniu el conveni en document adjunt.

Valoració des de CGT del nou Conveni d’Acció Social Llegeix més »

Contra la doctrina del xoc neoliberal

Mig any ha estat suficient per a veure com el govern de CiU i el seguit de lobbies que es mouen al seu voltant, retallen fins al límit un “estat del benestar” que ja era dels més escarransits d’Europa i que tenia uns nivells de cobertura dels més baixos de la UE. Es tracta d’una deriva neoliberal pura i dura, reduint l’Estat social al mínim i simplement destinant el que queda de l’aparell de l’Estat a garantir el mercat lliure i mantenir “l’ordre” a través d’un aparell policial cada dia més especialitzat a controlar i criminalitzar les dissidències. I tot ben amanit amb una bona dosi de catolicisme d’Estat per marcar que per a ells això del laicisme té uns límits.

Contra la doctrina del xoc neoliberal Llegeix més »

ERO a Citibank: Reducció de plantilla a costa de l’erari públic

Aquest dimarts 26 de juliol va tenirt lloc una nova reunió amb motiu de l’ERO ($) a Citibank. En ella, en comptes d’analitzar l’extensíssima documentació -prop de 1.000 folis-lliurada per l’empresa en la reunió anterior d’obertura oficial del procediment, en què Citibank exposa les seves (tendenciosos) arguments per emprendre aquesta reducció d’ocupació, les representacions del banc, CCOO i UGT han entrat en un frenesí negociador finsal punt que ja han arribat a un acord.

ERO a Citibank: Reducció de plantilla a costa de l’erari públic Llegeix més »