CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

A la sanitat pública: ni copagament ni privatització

Polítics i empresaris, aprofitant la crisi creada pel capital, tornen a posar-se d’acord per a aplicar una nova retallada. Utilitzant la falsa idea que el sistema sanitari públic és insostenible perquè els pacients abusen d’ell, volen introduir el copagament, és a dir tornar a pagar –ja paguem amb els impostos- cada vegada que s’utilitzin certs serveis sanitaris.

Els que abusen són els especuladors i d’altres intermediaris que aprofiten els diners públics, l’IVA i altres impostos, que ja prepaguem constantment, en lloc de reforçar el concepte solidari d’una assistència universal amb qualitat i equitat. En lloc d’ampliar la cobertura sociosanitària, odontològica salut menta, dependència, etc, volen que paguem més (copagament).

Saben que, aquí com a d’altres països, ha servit per augmentar la despesa total: s’augmenta el benefici dels especukladors de la farmàcia i de la tecnologia diagnòstica a la vegada que s’empitjora l’assistència a les persones amb menys recursos, gent gran i pacients crònics.

A la sanitat pública: ni copagament ni privatització Llegeix més »

Circular de la CGT de Catalunya convocant a la manifestació del 12 de març a Madrid

A TOTA LA CGT DE CATALUNYA

El passat divendres 11 de febrer, el Comitè Confederal estatal de la CGT va fixar el 12 de març com a dia de realització d’una gran manifestació a Madrid de la CGT junt amb d’altres organitzacions socials i sindicals amb el lema de capçalera: “Contra el pacto social, movilización y lucha” (més informació: http://www.cgt.org.es/spip.php?article2053). La manifestació començarà a les 12:30 de la Plaça de la Cibeles i, després de diversos mítings i concerts, acabarà a les 17 h. a Pça. Espanya.

Circular de la CGT de Catalunya convocant a la manifestació del 12 de març a Madrid Llegeix més »

Egipte, la xarxa i la revolta

La qüestió egípcia té uns quants aspectes molt interessants pel què fa a la xarxa Internet en general i a un ús polític i activista de la mateixa.

Comencem amb una prèvia i és que la notícia no és, evidentment, que aquestes revolucions àrabs facin servir Facebooks i Twitters i coses d’aquestes. La notícia (i quina notícia) és òbviament que les persones de Tunísia, Egipte, etc. ens estan donant una sobirana lliçó de què s’ha de fer amb totes les dictadures polítiques …i econòmiques.

Egipte, la xarxa i la revolta Llegeix més »

La nostra dignitat davant la seva traició

De la farsa…

L’acord que els sindicats majoritaris i el Govern acaben d’aconseguir en forma de retallada de les pensions i pacte social estava cantat. Només els més cecs, o els més il·lusos, conservaven l’esperança que aquests sindicats, amb la seva trista trajectòria de decennis, mantinguessin encesa la flama de la independència i de la contestació. Almenys les coses queden clares, molt clares, pel que fa al paper que juguen CCOO i UGT.

La nostra dignitat davant la seva traició Llegeix més »

El Moviment 20 de febrer al Marroc

El batejat com a Moviment 20 de febrer, que crida a la mobilització pacífica dels marroquins, ja està al carrer. I és que, a pocs dies que tinguin lloc les manifestacions, la població comença a debatre sobre això fora dels fòrums d’internet. En un país com el Marroc, amb un alt grau d’immobilisme social, això sembla tot un èxit i alguns asseguren que un signe de que el 20 serà un èxit.

El Moviment 20 de febrer al Marroc Llegeix més »

Ayman Qwaider

Entrevista a Ayman Qwaider, estudiant palestí en la Universitat Jaume I de Castelló

Em dic Ayman Qwaider, tinc 24 anys i sóc ciutadà palestí de la Franja de Gaza, específicament del camp de refugiats anomenat Nuseirat, localitzat en la zona central de la Franja. Vaig créixer en aquest camp de refugiats, i allí vaig rebre la meva educació. He cursat una carrera universitària d’estudis anglesos. Vaig col·laborar com voluntari, tant abans com després d’anar a la Universitat, en una associació civil de Palestina. Vaig treballar en una organització humanitària internacional radicada en la Franja de Gaza durant aproximadament dos anys, com assistent de benestar infantil. Al febrer de 2010 vaig ser acceptat com estudiant becat del Màster Internacional en Estudis per a la Pau i el Desenvolupament de la Universitat Jaume I de Castelló.

Entrevista a Ayman Qwaider, estudiant palestí en la Universitat Jaume I de Castelló Llegeix més »

Xerrada: “Anarquisme Organitzat (especifista) a Xile avui” per un membre de la FCL i del FEL.

Amb motiu de les jornades anuals del Febrer Llibertari [ http://febrerllibertari.sants.org/ ], el proper dia 23 de Febrer, a l’Ateneu Llibertari de Sants es realitzarà una xerrada sobre anarquisme organitzat [especifista] a càrrec d’un company de la recent creada Federació Comunista Libertaria, i del Frente de Estudiantes Libertariosde Xile.

Xerrada: “Anarquisme Organitzat (especifista) a Xile avui” per un membre de la FCL i del FEL. Llegeix més »

Valoració de CGT dels resultats de les eleccions sindicals al Grup Seat

Des de la CGT reconeixem que la plantilla ha optat per un sindicalisme que no compartim, representat pel recent acord per a l’empitjorament de les pensions o les negociacions de conveni on hem tingut àmplies discrepàncies. Respectem profundament la voluntat que ha manifestat la majoria de la plantilla i recordem que seguirem treballant amb major afany en el nostre projecte sindical. Agraïm a qui ens ha votat, donant-nos el seu suport, 1060 companys i companyes de la fàbrica de Martorell, i 440 en els altres centres. A tots/es us cridem a reforçar la nostra opció sindical afiliant-vos a la CGT.

Valoració de CGT dels resultats de les eleccions sindicals al Grup Seat Llegeix més »

Diversos resultats d’eleccions sindicals: Honeywell, Selsa, Eco-Equip i Banca Catalunya

Resultats de CGT que ens han fet arribar des d’algunes empreses i sectors.

* Honeywell Barcelona

CGT assoleix a Honeywell uns bons resultats en les eleccions 2010, obtenint per primera vegada des que té representació en l’empresa, candidatura i representació en el col·legi de tècnics administratius.

Col·legi Especialistes: CGT 113 vots = 5 delegats. UGT 59 vots = 3 delegats. CCOO 57 vots = 2 delegats.

Col·legi Tècnic : CGT 8 vots = 1 delegat. UGT 21 vots = 1 delegat. CCOO 15 vots = 1 delegat.

* SELSA Cornellà

La CGT, guanya les eleccions en l’empresa de neteja de Cornellà de Llobregat, SELSA, dedicada a la neteja d’instal·lacions municipals. Els resultats són els següents: CGT: 57 vots, 4 Delegats ( guanyem 1), UGT: 36 vots, 3 Delegats (perd 1), CCOO: 29 vots, 2 Delegats.

* Eco-Equip SAM Terrassa

La CGT manté els delegats que tenia a l’empresa de neteja municipal, mentre que entra el sindicat groc CSIF esgarrapant vots a la resta de sindicats. Els resultats han estat: CGT 105 vots i 5 delegats, UGT 54 vots i 3 delegats, CSIF 47 vots i 2 delegats, CCOO 26 vots i 2 delegats, USO 19 votsi 1 delegat.

Diversos resultats d’eleccions sindicals: Honeywell, Selsa, Eco-Equip i Banca Catalunya Llegeix més »

Lleida: Concentració contra el pacte social i les retallades, el 24 de febrer a les 19 h. davant la Paeria

CONCENTRACIÓ

Dijous 24 de febrer, a les 19 hores a la plaça Paeria, Lleida

Contra el Pacte social i la retallada de drets

PACTE SOCIAL, A ON ?

A més d’haver de patir una reforma que reduirà les ja minvades pensions públiques entre un 20 i un 30 %, el sindicalisme groc i gairebé vertical de CCOO i UGT han accedit a firmar un “Pacte Social” d’esquenes a la opinió majoritària de la societat.

Lleida: Concentració contra el pacte social i les retallades, el 24 de febrer a les 19 h. davant la Paeria Llegeix més »

Nissan Zona Franca: l’empresa torna a riure’s dels treballadors

El 14 de febrer la Direcció de l’Empresa, va reunir als portaveus dels quatre sindicats presents al comitè per a comunicar-nos l’augment de producció de la furgoneta X-83. Aquest augment productiu es xifra en 10.000 unitats anuals per sobre del pla previst per a l’any 2.011. Arran d’aquesta pujada de producció es fa necessària la implantació d’un nou torn de treball de tres hores, en període nocturn. Per a la realització d’aquest nou torn de treball, serà necessària la contractació d’unes 300 persones, que ingressaran en la planta a partir del pròxim 28 de febrer.

Aquests no són més que els passos previstos per la Direcció de Nissan des que va decidir reestructurar la planta de Barcelona en l’any 2.008, quan es va començar amb la voluntat d’acomiadar al major nombre de treballadors fixos possible i els va acomiadar durant l’any 2.009, i que va acabar a principis d’aquest any amb el referèndum que va permetre la major reculada en les condicions de treball i salarials dels últims anys.

I diem que l’empresa es torna a riure dels treballadors, perquè aquest nou increment de producció, ens ho volen pintar com la consecució d’una cosa gran per a la planta, quan en realitat és la recuperació d’aquelles produccions que van baixar, única i exclusivament durant un període de crisi. Possiblement també ens anunciï en un futur l’adjudicació de noves produccions del Navara Pick-up.

On queden aquelles veus, des de totes les parts implicades en aquell projecte de Pla Industrial, que reclamaven necessaris els acomiadaments?, que deien que aquí no érem necessaris tants treballadors com hi havia en aquell moment, que aquesta planta mai tornaria a tenir tres torns de treball perquè l’estandard Nissan no ho permetia.

A la CGT ens sembla una molt bona notícia, l’increment de produccions, que permetran el reingrés de més companys acomiadats, així com la contractació de noves treballadores. Però és intolerable, que dia després de dia, negociació després de negociació, sigui la Direcció la que se surt amb la seva. La que ens amenaça una vegada i una altra amb la viabilitat de la planta per a aconseguir els seus objectius, la qual utilitza a certs sindicats còmplices de les seves decisions, que com no, sempre acabaran amb un perjudici per als treballadors.

Nissan Zona Franca: l’empresa torna a riure’s dels treballadors Llegeix més »

Cartell 12 març Madrid

12 de març, Manifestació confederal a Madrid: “Contra el pacte social, mobilització i lluita”

12 de març: MANIFESTACIÓ CONFEDERAL

CONTRA EL PACTE SOCIAL: MOBILITZACIÓ I LLUITA

Un dia per lluitar per la Dignitat i la Justícia Socials

Per la Jubilació als 60 anys

Per la Jornada laboral de 35 hores

En defensa dels drets laborals i socials

12 DE MARÇ, MADRID, 12.30 h. des del Banc d’Espanya fins al Passeig Camoens

Míting i CONCERT (Penadas por la ley + Yeska + Deshechos), de 12,30 h. a 17h.

12 de març, Manifestació confederal a Madrid: “Contra el pacte social, mobilització i lluita” Llegeix més »

El Senat intenta allargar la vida de les deteriorades centrals nuclears espanyoles

La Cambra Alta ha aprovat, dins de la Llei d’economia sostenible, que les centrals nuclears funcionin més enllà dels 40 anys, el temps per al qual van ser dissenyades. La proposta, de CiU i PNB, ha estat recolzada per PP i PSOE, partit polític, aquest últim, que renuncia així a fixar un calendari de tancament incomplint de manera de manera determinant, les seves promeses electorals.

El Senat intenta allargar la vida de les deteriorades centrals nuclears espanyoles Llegeix més »

Inspecció de Treball considera que FNAC-El Triangle de Barcelona vulnera drets fonamentals

Inspecció de Treball ha aixecat un requeriment contra l’empresa FNAC-EL TRIANGLE de la Plaça de Catalunya de Barcelona, en el qual literalment la insta a que “s’abstingui en el futur d’utilitzar, de manera sistemàtica, com causa d’acomiadament la situació d’incapacitat temporal dels treballadors”. En els burofax d’acomiadament enviats als domicilis dels treballadors malalts, FNAC al·legava que al trobar-se el treballador de baixa “per incapacitat temporal, és evident que el manteniment del seu contracte de treball no és rendible per a l’empresa, i per això procedeix a l’extinció del mateix per les raons indicades, criteri que està suficient i àmpliament avalat per múltiples sentències de Tribunals Superiors de Justícia, Tribunal Suprem i fins i tot Tribunal Constitucional”.

Malgrat tota la doctrina jurídica citada en els burofax d’acomiadament, que en el fons ve a considerar que l’acomiadament en situació d’Incapacitat Temporal és improcedent però no nul perquè no es pot qualificar de discriminatori, l’Inspector actuant literalment considera que “l’empresa, a l’utilitzar aquesta causa d’acomiadament, està indirectament llançant un missatge a la resta dels treballadors que no són en cap cas aliens als acomiadaments dels seus companys de treball. I aquest missatge no pot ser altre que el que les situacions d’incapacitat temporal poden donar lloc a l’acomiadament”.

Segons l’inspector de treball, aquesta actuació “xoca frontalment” amb l’establert en l’article 15 de la Constitució Espanyola, el 4.2.d) de l’Estatut dels Treballadors i el 14.1 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Tots aquests articles defensen el dret “del treballador a la seva integritat física i a una adequada política de seguretat i higiene” en el treball i obliguen a l’empresari a dur-la a la pràctica. En el procés també es van personar diversos ex treballadors de FNAC-El Triangle assegurant que les condicions de treball i el tracte que rebien diàriament per part de les seves superiors, són els que precisament havien influït de forma determinant en l’adopció de les seves baixes per malaltia.

CGT té en tràmit una altra denúncia contra l’Empresa, al tenir constància documental que la mateixa tampoc està respectant el requeriment d’Inspecció de Treball i que ha procedit, almenys, a l’acomiadament d’un altre treballador argumentant, de nou i amb el mateix text aquí reproduït, que la causa del mateix és la seva situació d’Incapacitat Temporal.

CGT considera que aquests acomiadaments són una mostra més del clima de pressió, sobrecàrrega de tasques, alta rotació i insuficiència de personal i la mala organització del treball que han de suportar diàriament els treballadors de FNAC. Abundant en la identificació d’aquesta política de Recursos Humans, a l’abril de 2008 Inspecció de Treball també va reconèixer un cas de “mobbing” a FNAC-El Triangle, requerint a l’Empresa a realitzar tota una nova avaluació dels seus Riscos Psicosocials.

CGT Barcelona

Inspecció de Treball considera que FNAC-El Triangle de Barcelona vulnera drets fonamentals Llegeix més »

El Govern de CiU claudica davant el Govern espanyol i, contradient al Parlament, ara diu que accepta el cementiri nuclear a Catalunya

Dilluns de la setmana passada el ministre d’Industria Miguel Sebastián en una conferència del Cercle Financer a Barcelona, va instar a la Generalitat de Catalunya a reconsiderar l’oposició al cementiri nuclear, i va afirmar que “…quan alguna (comunitat autònoma) ens garanteixi que no s’oposarà a la instal·lació, l’autoritzarem”.

Per altra banda, el mateix dilluns a Madrid el President Mas es va reunir amb el President Zapatero. A partir d’aleshores, CiU, obviant i fent cas omís al posicionament contrari del Parlament de Catalunya, de 150 ajuntaments, 12 consells comarcals i 2 diputacions, sembla que ha engegat la maquinària per permetre que el cementiri nuclear acabi instal·lant-se a Ascó.

El Govern de CiU claudica davant el Govern espanyol i, contradient al Parlament, ara diu que accepta el cementiri nuclear a Catalunya Llegeix més »

De llibertaris i afins (Carta oberta a Carlos Taibo)

Benvolgut Carlos, una vegada més les teves valuoses aportacions obren camins a l’esperança. La lucidesa, coherència i rigor que es desprenen dels teus llibres i articles constitueixen des de fa molt temps una de les escasses referències intel.lectuals i ètiques que mobilitzen a la reflexió i a l’acció transformadora per aquest món millor que ambicionem, més lliure, més just, més pròsper i més compromès amb el respecte a la nostra morada vital.

De llibertaris i afins (Carta oberta a Carlos Taibo) Llegeix més »

Habitatge i cultura especulativa

En les últimes setmanes, el Govern ha tornat a pronunciar-se contra la dació en pagament en matèria hipotecària. Aquesta mesura, fa temps reclamada per diferents organitzacions socials i partits, permetria a les famílies amb hipoteques impagables saldar el seu deute una vegada que lliuren l’habitatge a les entitats financeres. L’obcecació resulta inexplicable tractant-se d’una proposta de mínims ja reconeguda en països com Alemanya, França o Estats Units. En tot cas, reflecteix bé l’enorme poder de les entitats financeres i la falta de predisposició política per a posar fre a la cultura especulativa que ha conduït a la situació actual.

La ministra Elena Salgado sosté que aquest tipus de mesures posaria en risc el sistema financer i que les famílies haurien d’haver estat més prudents a l’hora de sol·licitar crèdits. A hores d’ara, no obstant això, l’argument no és de rebut. En un Estat que havia fet molt poc per garantir habitatge de lloguer assequible, l’endeutament va ser para moltes famílies l’única forma d’accedir a una llar. Davant la feble capacitat d’estalvi dels sectors més vulnerables, les entitats financeres van facilitar crèdits que podien superar el valor dels pisos. En molts casos, la valoració d’aquests habitatges va córrer a càrrec d’agències de taxació estretament lligades a bancs i caixes. La promoció d’avals creuats, entre persones desconegudes, i l’ocultació d’informació respecte de la possible depreciació dels habitatges també van ser fets freqüents.

En un context així, atribuir tota la responsabilitat a les famílies hipotecades és inacceptable. Entre altres raons, perquè amb això s’absol no només als agents privats involucrats sinó també als seus suposats controladors públics, començant pel ministeri d’Economia i Hisenda i pel propi Banc d’Espanya.

Un Govern conscient de la quota de responsabilitat pública en l’ocorregut no hauria de dubtar a col·locar el dret a l’habitatge dels potencials desallotjats per sobre dels beneficis de la banca. En la pràctica, en canvi, ni la moratòria ICO ni la resta d’ajudes previstes pels poders públics han estat un remei al sobreendeutament. És més, mentre els desnonaments han crescut de manera exponencial, els privilegis de les entitats financeres no han fet sinó consolidar-se. Quan la subhasta d’immobles queda deserta –que és el que succeeix últimament–, les entitats bancàries poden adjudicar-se’ls pel 50% del valor de taxació. Una vegada que els adquireixen, poden dedicar-se a perseguir a les persones desallotjades per la totalitat del deute i posar el pis en venda immediatament a preus de mercat.

En un escenari així, la dació en pagament hauria de ser vista com la justa consagració del dret a començar de zero. Com una petita peça, en realitat, d’un programa més ampli orientat a protegir a les persones dels desallotjaments per raons econòmiques i a fer de l’accés segur a un habitatge un autèntic dret. Les associacions veïnals que, en diferents ciutats, se solidaritzen amb famílies desnonades i intenten bloquejar els desnonaments estan assenyalant una urgència: evitar que qui han perdut el seu treball es quedi, a més, en el carrer. Però amb la seva acció directa estan indicant també la necessitat d’altres polítiques públiques. Polítiques que promoguin moratòries eficaces, una refinanciació assequible dels deutes i fins i tot la seva condonació, sobretot quan les famílies ja hagin estat desnonades o quan la mala fe de les entitats financeres sigui provada.

De cara al futur, aquestes polítiques haurien de traçar un “mai més” respecte de les pràctiques especulatives promogudes per les entitats bancàries i pels seus supervisors públics. Això exigeix, per exemple, que els crèdits per a compra d’habitatge no comprometin en cap cas més del 25% o del 30% dels ingressos personals o familiars. O que les hipoteques no puguin pagar-se durant més de 20 anys. Però requereix, de manera molt especial, l’adopció de mesures contundents de regulació pública del mercat amb un objectiu precís: eradicar els exercicis antisocials i antiambientals de la llibertat d’empresa i del dret de propietat que han conduït a l’emergència habitacional actual.

Què impedeix, en efecte, una actuació més decidida sobre l’estoc d’habitatge construït i no venut, forçant la seva mobilització cap al lloguer social? Per què no fer valer els drets d’adquisició preferent dels poders públics en els processos d’execució d’habitatge? Per què no es planteja la fixació de preus màxims de lloguer per zones, com a Àustria o Alemanya? Per què no es penalitza de forma severa el manteniment injustificat d’habitatges buits? Per a quan una depuració i democratització del sistema financer i creditici, en lloc d’aquesta obstinació privatitzadora que aboca a la repetició més primerenca o més tardana de la catàstrofe? Són aquestes qüestions, més que la funambulesca retòrica que demana “calmar als mercats”, les que poden conduir a una reactivació sostenible de l’economia, capaç de garantir a tots el dret a un habitatge i a una qualitat de vida dignes.

* Jaume Asens i Gerardo Pisarello són juristes i membres de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturalsde Barcelona.

Habitatge i cultura especulativa Llegeix més »

El govern del Marroc intenta ofegar les protestes convocades pel 20 de febrer

El Marroc asfixia la mobilització popular

“L’acte del 20 de febrer no és una manifestació de protesta, és més, és un moviment”

“Van començar amb insults des de telèfons ocults i ja m’han amenaçat de mort”, explica Osama el Jalifa, un dels organitzadors de la protesta contra el Govern que s’ha convocat al Marroc a través de Facebook per a el 20 de febrer. No és l’únic; aquest jove aturat explica a Público que tots els seus amics “estan també amenaçats”.

Les autoritats del Marroc estan començant a mostrar nerviosisme davant les concentracions convocades a través de les xarxes socials i els vídeos a internet de joves que reclamen una constitució democràtica i criden a manifestar-se per això. S’estén la por a la possibilitat de contagi de les revoltes de Tunísia i Egipte, i aquesta sembla ser la principal causa de les amenaces i el creixent assetjament del que són objecte alguns bloguers marroquins. Les milers de visites al vídeo de YouTube en el qual El Jalifa convoca la marxa del dia 20 han sentat molt malament al Govern. “Han volgut que ens vegem cara a cara i, com m’he negat, m’han amenaçat de mort. També el wali (governador) de Rabat ha cridat al meu pare i li ha preguntat què vol perquè això pari”, explica el jove.

Agadir, Fes, Tànger i Rabat han estat escenari de les manifestacions que s’estenen pel Marroc. Sota el lema de la solidaritat amb egipcis i tunisians, els ciutadans aprofiten per a protestar per la carestia de la vida i reclamar una constitució democràtica. Alguns han anat encara més lluny: estudiants de la Universitat Mohammed Bin Abdullah de Fes han corejat consignes molt dures equiparant la situació del Marroc amb la de Tunísia abans de la revolució que va enderrocar a Ben Alí. El resultat va ser que aquesta protesta va acabar amb 30 ferits.

“És un moviment”

Els primers intents de protesta al Marroc han estat dissolts per les forces d’ordre públic, però ara s’han organitzat per internet i ja és difícil detenir la mobilització. Avui mateix està prevista una sentada convocada també a través de Facebook, en l’avinguda Mohamed V, la principal artèria de Rabat, on es troba el Parlament. “L’acte del 20 de febrer no és una manifestació de protesta, és quelcom més, és un moviment”, explica Montasser Drissi, un dels joves estudiants que treballen en la seva organització.

El sindicat Unió Marroquina del Treball, els estudiants de la Universitat de Rabat i els joves titulats en atur són els pròxims objectius del moviment. “Volem parlar amb ells, no de política, sinó de canvis socials”, expliquen des de l’organització.

Conèixer la repercussió de la convocatòria és difícil, perquè molts joves s’estan mobilitzant en diferents llocs del Marroc. Sol·liciten la reforma de la Constitució de 1996, un nou Govern per a mitigar la crisi social i treball per als llicenciats aturats. A pesar de les amenaces, els líders dels dos grups d’internet que mobilitzen als ciutadans (Moviment Llibertat i Democràcia Ara i Moviment 20 de Febrer. El Poble Vol Canviar), no tenen por. Asseguren que la situació en el seu país “no és bona i una revolució és possible”.

El govern del Marroc intenta ofegar les protestes convocades pel 20 de febrer Llegeix més »

Codi rebel. Llicència per un món lliure

Els inicis de la legislació sobre la propietat intel·lectual es remunten a l’any
1710, quan el Parlament britànic va aprovar una llei que establia que tota obra publicada estaria sotmesa a drets d’autoria durant un termini de catorze anys, amb possibilitat de renovar-los una vegada si l’autor o autora encara era viva. Les patents i els drets d’autoria van néixer amb la finalitat de promoure el desenvolupament i permetre que les creadores traguessen profit de les seues obres durant un període de tempsconcret.

Codi rebel. Llicència per un món lliure Llegeix més »

Concentració el 16 de febrer contra l’incompliment de conveni i els acomiadaments a Parcs i Jardins de Barcelona

El dimecres dia 16 de febrer a les 6 de la tarda es reuneix la Comissió de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona a la plaça Sant Miquel, en ella Imma Mayol, presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, ha de respondre a la pregunta que realitza ERC sobre si es complirà el Conveni i es contractarà amb caràcter d’interins als companys/es que finalitzen el contracte de relleu, o s’incomplirà el conveni i se’ls acomiadarà.

Per a protestar contra l’incompliment del Conveni que representarà l’acomiadament dels contractats de relleu:

CONCENTRACIÓ – PROTESTA a Barcelona

Dimecres 18 hores, Plaça Sant Miquel (porteu-vos instruments de soroll).

PEL COMPLIMENT DEL CONVENI, CAP ACOMIADAMENT A PARCS I JARDINS

Concentració el 16 de febrer contra l’incompliment de conveni i els acomiadaments a Parcs i Jardins de Barcelona Llegeix més »

La Direcció d’autobusos de TMB condemnada per donar tracte de favor a CCOO i UGT

El Jutjat social nº 25 de Barcelona dóna altra vegada la raó a la secció sindical de CGT a autobusos de TMB al condemnar a la Direcció de TMB per vulneració de la llibertat sindical i anul·lar els acords entre TMB i CCOO i UGT pels quals aquests sindicats podien mantenir alliberats en les seves respectives Federacions. La sentència treu l’alliberament a 4 rebaixats d’UGT i a 2 de CCOO, i igualment condemna a TMB a indemnitzar a CGT amb 1.500 euros per danys i perjudicis.

Amb la sentència en la mà 4 rebaixats d’UGT i 2 de CCOO han d’abandonar el seu alliberament sindical per a incorporar-se immediatament al seu lloc de treball als autobusos de TMB. Aquestes 6 persones haguessin sumat mes de 10.000 hores de rebaixa a l’any, el valor econòmic de la qual hagués arribat a més de 200.000 euros.

El tracte de favor que la Direcció de TMB ha mantingut durant els últims 20 anys amb els sindicats CCOO i UGT per fi ha sortit a la llum gràcies a una sentència que condemna a TMB per atemptat contra la llibertat sindical i anul·la els acords “de paraula” il·legals amb els quals CCOO i UGT nodrien d’alliberats les seves respectives Federacions.

L’escàndol va sortir a la llum després que CGT pogués comprovar, gràcies a un requeriment judicial l’abús d’hores sindicals que gaudien CCOO i UGT, malgrat no ser els sindicats més votats en autobusos i no haver signat l’últim conveni col·lectiu. Després de les últimes eleccions sindicals CGT va obtenir 6 delegats, UGT 6 delegats i CCOO 5 delegats, i es va poder comprovar que la Direcció de TMB li va donar a UGT 22.125 hores de rebaixa sindical, a CCOO 19.040 hores i a la CGT 6.079 hores.

En el judici celebrat el 13-09-2010 la Direcció de TMB va argumentar que els excessos d’hores sindicals detectats es devien a acords “verbals” als quals havia arribat amb les Direccions de CCOO i UGT, una cosa que CGT va denunciar com un abús i malversament en una empresa finançada amb diners públics com és TMB.

Des de CGT no es va exigir tenir el mateix tracte que CCOO i UGT, el que es va exigir és que s’acabés amb el tracte de favor d’aquests sindicats i que la Direcció de TMB, tenint en compte l’etapa de crisi per la qual estem passant, deixés de malversar diners públics en benefici dels seus aliats sindicals.

Amb la sentència en la mà 4 rebaixats d’UGT i 2 de CCOO han d’abandonar el seu alliberament per a incorporar-se immediatament a autobusos. A més d’anul·lar els alliberaments sindicals de CCOO i UGT la sentència obliga a TMB a indemnitzar a CGT amb 1.500 € per danys i perjudicis al declarar el jutge l’existència de vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical.

Secció Sindical CGT Autobusos TMB

La Direcció d’autobusos de TMB condemnada per donar tracte de favor a CCOO i UGT Llegeix més »

La repressió de la marxa del 12 de febrer no frena a l’oposició algeriana. Convocatòria d’una nova marxa el 19 de febrer a Alger

Repressió de la marxa del 12 de febrer a Alger

La repressió de la marxa va estar minuciosament preparada. En primer lloc, va començar amb una onada de detencions preventives de dirigents de les organitzacions convocants, segons s’anaven aproximant a la Plaça 1r de Maig, lloc de la convocatòria. Els furgons de la policia van resultar insuficients per a dur als centenars de manifestants cap a les comissaries de policia. Dirigents del CLA, de SATEF, de SNAPAP, de les seccions CNES (sindicats autònoms), militants de SOS Desapareguts i del Col·lectiu Algèria pacífic, de la Lliga Algeriana de defensa dels drets humans, de RCD, d’associacions de dones i de víctimes del terrorisme, periodistes, joves de col·lectius de desocupats, van ser detinguts per a tractar d’escapçar la manifestació. Després de ser retinguts diverses hores, totes van ser posades en llibertat.

Al costat de les detencions, el poder va orquestrar un veritable desplegament del terror. La ciutat d’Alger va sofrir des del divendres 11 un autèntic desplegament de les forces repressives. El Ministeri de l’Interior va requisar autobusos civils per a traslladar als seus agents perquè els seus propis vehicles no eren suficients. Uns 30.000 policies i gendarmes van ocupar militarment la ciutat: Regiments de la unitat republicana de seguretat ocupaven la plaça del 1r de maig, mentre altres unitats (amb furgons cel·lulars, camions amb mànegues, camions lleva neu, camions espolons, furgons, vehicles 4×4 i altres) pràcticament voltaven tots els eixos que conduïen a la plaça. Brigades d’intervenció van formar dobles barreres insuperables. Policies de paisà pertot arreu. Es va paralitzar la circulació d’autobusos, dels trens de rodalia, tot just circulaven taxis i nombrosos carrers van quedar tallades al tràfic per a impedir als convocats acudir al lloc de la cita.

El desplegament policial ha estat impressionant, tota una exhibició de material antidisturbis (comprat a la UE): porres, escuts, llançagranades lacrimògenes, fusells de boles de goma, armes lleugeres dissimulades, tanquetes… Helicòpters vigilaven des de l’aire els moviments dels manifestants. Tot el trajecte des de la Plaça 1r de Maig fins a la Plaça dels Màrtirs, al costat de la kasba, estava ocupat per les forces repressives, que tallaven els carrers d’accés amb filats i barreres. Un paisatge similar al de la “Batalla d’Alger”, aquesta vegada l’exèrcit i la policia algeriana contra el seu poble. Malgrat tot, unes 10.000 persones van participar en la marxa, arribant unes 3.000 a realitzar una concentració en la plaça 1r de Maig.

Repressió en altres ciutats

A Orà també la policia va impedir la concentració anunciada amb tàctiques similars: detenció d’unes 70 persones, lligades a les organitzacions convocants, a la Coordinació Nacional pel canvi i la democràcia. El mateix va passar a Anaba, Bejaia o Constantina, on s’havien convocat concentracions També en aquesta setmana centenars de desocupats en la regió de la Kabilia i Anaba, en l’extrem oriental del país, han tallat carreteres i s’han enfrontat amb les forces policials en demanda de llocs de treball.

Nova convocatòria per al 19 de febrer

Reunida el diumenge 13, la Coordinació nacional pel canvi i la democràcia, després de valorar positivament la marxa del dia 12, ha decidit organitzar una nova marxa dissabte que ve 19 a Alger, tornant a desafiar la prohibició de manifestacions a Alger, en el marc de l’estat d’urgència declarat des de 1992 i reforçat en la capital en 2001.

La CNCD, sorgida a iniciativa del sindicalisme autònom, va sorgir a la calor de les revoltes juvenils de primers de gener, que van causar diversos morts, més de 800 ferits i unes 1.200 detencions, reagrupant a sindicats, defensors de drets humans i de desapareguts, associacions de barris, de joves de dones, partits…, amb objectius senzills i clars: el canvi i la democràcia, l’aixecament de l’estat d’urgència, l’alliberament dels presos de les revoltes, una Algèria democràtica i social, obertura dels camps polític i mediàtic, i treball i justícia social.

* Equip de treball per al nord d’Àfrica de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT

La repressió de la marxa del 12 de febrer no frena a l’oposició algeriana. Convocatòria d’una nova marxa el 19 de febrer a Alger Llegeix més »

Crida del comitè constituent de la Federació egípcia de sindicats independents

El diumenge dia 13, el comitè constituent de la Federació Egípcia de Sindicats Independents va emetre un comunicat, cridant als treballadors egipcis a abandonar el sindicat governamental ETUF i a començar la construcció dels seus propis sindicats. Aquesta crida és continuació de les vagues massives de treballadors, que van arribar a afectar fins i tot a les fàbriques d’armament, de ciment, d’acer, sectors claus de l’economia egípcia, i que han estat un factor clau, oblidat pels mitjans de comunicació, centrats gairebé exclusivament en la Plaça Tahrir del Caire.

Les vagues dels treballadors egipcis han estat determinants en la victòria del poble egipci que ha acabat amb la caiguda del règim de Moubarak, caiguda que ha estat producte directe de la lluita del poble i dels treballadors egipcis, independentment que des del poder es busquin altres sortides que mantinguin el sistema, abandonant a Mubarak a la seva sort.

El 14 de febrer, el comitè constituent de la Federació egípcia de sindicats independents va organitzar una concentració davant dels locals de la Federació Egípcia de Sindicats (ETUF), exigint el processament dels líders corruptes de ETUF que s’han enriquit amb la possessió dels drets dels treballadors, oposant-se a la revolució egípcia del 25 de gener, i llogant matons per a atacar als revolucionaris de la plaça Tahrir (de l’alliberament).

El passat 6 de febrer, el CTUWS (Centre d’assessorament per als treballadors), que està donant suport la creació de la Federació independent de sindicats, i una sèrie de dirigents dels treballadors, van presentar una denúncia al fiscal general demanant una investigació sobre les fonts de la fortuna d’Hussein Megawer, President del ETUF, considerada en desenes de milions de Lliures egípcies. L’advocat del CTUWS va presentar els documents que provaven la serietat de la denúncia i que han provocat l’obertura de diligències prèvies. La resposta de la ETUF ha estat la presentació d’una querella contra el CTUWS, demanant el tancament dels seus locals acusant-lo d’amenaçar la seguretat nacional, de denigrar a l’organització sindical legal i d’afavorir la inestabilitat i les vagues en les empreses.

COMUNICAT ALS TREBALLADORS EGIPCIS

Ara que ha caigut la república de la por, del despotisme i de la corrupció, ara que la revolució del 25 de gener ha tingut èxit en el derrocament del règim de Mubarak, és a nosaltres, als treballadors, a qui correspon depurar el país dels romanents del règim i dels seus serfs. L’aparell de la Seguretat de l’Estat va imposar com president de la Federació egípcia de sindicats (ETUF) a Hussein Megawer i la seva camarilla, per a parlar en el nostre nom amb les eleccions manipulades que van ser declarades nul·les i sense efecte pel tribunal administratiu.

Van vendre els nostres interessos i van trair la nostra causa. Van actuar com serfs de les autoritats i com esclaus de totes les seves regles. Solament es van preocupar dels seus guanys il·lícits que augmentaven cada vegada més i es van convertir en milionaris que vivien en xalets i apartaments luxosos, i conduint en cotxes de luxe. Els desafiem a divulgar les fonts de la seva abundància i a proporcionar una declaració pública sobre el seu estat financer.

Avui és el dia del judici. És el dia en el qual aquesta gent ha de pagar el preu dels seus crims contra els treballadors. No seguirem callant pel que fa als que van robar els diners dels treballadors, als que es van beneficiar del sector públic. Els perseguirem amb tots els mitjans legals. En nom dels màrtirs de la revolució que van vessar la seva sang per a pavimentar el nostre camí a la llibertat, i contra la qual Hussein Megawer i la seva quadrilla va conspirar, publicant declaracions contra la revolució i contractant a matons per a atacar als insurrectes de la plaça Tahrir, no es pot permetre que aquesta gent segueixi estant impune pels seus crims.

El nostre primer pas en el camí a la llibertat ha de ser la retirada immediata de la federació governamental que ha caigut amb el règim. El 30 de gener de 2011, el cos constitutiu de la Federació egípcia dels sindicats independents va ser format en una reunió a la qual van assistir els representants del sindicat independent dels cobradors d’impostos de les propietats immobiliàries, el sindicat de pensionistes, el sindicat dels tècnics de la salut, el sindicat independent de professors, així com representants dels treballadors de Mahalla, de Helwan, del 10è de Ramadan i de la ciutat de Sadat. Anem unint la nova federació independent.

Avui, els treballadors egipcis poden construir la seva organització sindical independent. Poden construir-la lliurement com organització sindical forta capaç de defensar els seus interessos i de millorar les seves condicions del treball. Comencem avui, no demà. El camí està clar. Tots hem de retirar-nos d’aquesta federació governamental que va caure amb la caiguda del règim.

Demanem tots que la gerència dels nostres centres de treball detingui la deducció en els nostres salaris de la paga obligatòria al sindicat ETUF. Junts construïm el nostre sindicat independent i la nostra federació independent, una federació construïda conforme a la voluntat dels treballadors i que mostri la nostra força.

Comitè constituent de la Federació Egípcia de Sindicats Independents.

13 de febrer de 2011.

Traducció: Equip de treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT

Crida del comitè constituent de la Federació egípcia de sindicats independents Llegeix més »