CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Concentració a Barcelona el 2 de desembre contra la privatització de la sanitat i el copagament

CONCENTRACIÓ CONTRA LA PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT I CONTRA EL COPAGAMENT.

DIJOUS 2 DE DESEMBRE, 19 HORES PLAÇA SANT JAUME, BARCELONA.

Es compleix un any des que el PSOE, forçat per les mobilitzacions realitzades en diferents punts de l’estat i les 500.000 signatures lliurades en el Congrés, demanant la derogació de la Llei que permet la privatització de la sanitat, va votar a favor de la presa en consideració de la proposició de llei d’IU, de “modificació de la Llei 15/97” (PP i CIU van votar en contra).

En aquests 12 mesos, el PSOE no ha presentat cap esmena i tot sembla indicar que la seva estratègia és esgotar la legislatura sense modificar la Llei, amb el que se seguiran obrint per tot l’estat centres sanitaris privats amb ànim de lucre, mentre es tanquen llits i centres públics.

Per altra banda, amb l’excusa de que “no hi ha diners per a sostenir la sanitat pública”, correm el perill que el Govern central, davant la pressió d’empresaris i PP, aprovi la introducció de copagaments, taxes o tiquets moderadors (repagament) en el moment de la utilització dels serveis sanitaris o en farmàcia; és a dir, que prengui de nou mesures contra els més febles (jubilats i pacients), a l’aprovar un impost sobre la malaltia.

La Coordinadora Ciutadana en Defensa dels Serveis Públics i contra les Privatitzacions juntament amb altres organitzacions de diferents punts de l’estat, hem convocat concentracions, per a recordar-los la seva responsabilitat en el procés de privatització de la sanitat que estem sofrint en tot l’estat. I el més important: sensibilitzar a l’opinió pública sobre un problema sistemàticament ocultat per les forces polítiques, i sindicals majoritàries i pels mitjans de comunicació: la privatització de la sanitat pública.

És per això pel que hem llançat una nova campanya estatal de recollida de signatures i mobilitzacions, i et demanem que col·laboris signant i difonent-la.

Per a qualsevol aclariment o consulta que vulguis realitzar, pots localitzar-nos en el següent correu electrònic: dretserveis@nullgmail.com

NO PODEM CEDIR EN LA LLUITA PER LA SALUT DE TOTS.

Federació de Sanitat de la CGT de Catalunya

www.cgtsanitat.org

En documents adjunts díptic de la campanya contra el copagament a la sanitat pública i full de recollida de signatures

Attached documents

Díptic de la campanya contra el copagament

Full de recollida de signatures

Concentració a Barcelona el 2 de desembre contra la privatització de la sanitat i el copagament Llegeix més »

[Video] Carlos Taibo parla de decreixement

En aquesta entrevis Carlos Taibo ens explica qué és el decreixment, nascut com a crítica al creixement il·limitat en un mon amb uns recursos limitats, i com a proposta de debat social.

El decreixement és una corrent de pensament polític, econòmic i social favorable a la disminució controlada de la producció econòmica amb l’objectiud’establir una nova relació d’equilibri entre l’esser humà i la natura, però també entre els pròpis essers humans.

[Video] Carlos Taibo parla de decreixement Llegeix més »

Reflexionem sobre l’extrema dreta, aturem la xenofobia: acte a Barcelona el 27 de novembre

Dissabte 27 de novembre: Reflexionem sobre l’extrema dreta, aturem la xenofobia

A les 19 h. a l’Ateneu La Torna, carrer Sant Pere Màrtir 37, Gràcia, Barcelona

Marató de documentals antiracistes

19.00 Estrena del documental italià

“NAZIROCK. Com es legalitza l’esvàstica i la salutació romana”

Reflexionem sobre l’extrema dreta, aturem la xenofobia: acte a Barcelona el 27 de novembre Llegeix més »

La Direcció de Nissan fa i desfà a la seva conveniència

Va ser fa poc més d’un any, quan la Direcció de Nissan va decidir acomiadar als seus treballadors, al·legant una reestructuració empresarial, que deixaria aquesta fàbrica amb una plantilla necessària de 2.900 treballadors. Des d’aquell moment des de la CGT denunciem les veritables intencions d’aquesta Direcció, que no era més, que aprofitant la situació de crisi, realitzar un canvi estructural de la plantilla indefinida.

En lloc de superar aquests moments mantenint als treballadors, la veritable intenció i així ho denunciem, era desprendre’s

La Direcció de Nissan fa i desfà a la seva conveniència Llegeix més »

jpg_anti8.jpg

500 antifeixistes es manifesten el 20 de novembre pel centre de Barcelona contra els discursos xenòfobs de la dreta

El dissabte 20 de novembre, convocades per la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme, i coincidint amb el 35è aniversari de la mort de Franco, més de 500 persones es van manifestar a Barcelona per rebutjar els discursos xenòfobs i racistes de determinats partits polítics, per exemple Plataforma per Catalunya i el Moviment Social Republicà, que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya sota un programa que atia l’odi contra la població immigrant a base de falsedats, mentides i prejudicis infundats.

500 antifeixistes es manifesten el 20 de novembre pel centre de Barcelona contra els discursos xenòfobs de la dreta Llegeix més »

Voto la lluita social

En quatre dies mal comptats, hi ha eleccions a les quatre províncies. Fa quatre anys que tenim aquest segon tripartit i sembla que la cosa s’ha acabat. La dreta de CiU es prepara per al relleu, el PSC diu ben fort que no és independentista ni de dretes i tots sabem que això primer sí, però el segon més aviat que no…; ICV torna a utilitzar un llenguatge anticapitalista mentre s’acomiada de porres i kubotans… fins a la propera; i ERC es mostra més independentista que mai, mai, mai…

Voto la lluita social Llegeix més »

La Secretaria d’Acció Social de la CGT de Catalunya convoca als moviments socials i organitzacions a una reunió el 27 de novembre, per tal de donar continuïtat a la lluita després de la vaga general del 29-S

Benvolguts companys/es

Ens adrecem a vosaltres després de que haguem coincidit en les mobilitzacions en contra de les retallades socials i laborals que van portar-nos a fer conjuntament la Vaga General del 29 de setembre. Des de la CGT de Catalunya considerem que, passada aquesta data, cal continuar la lluita. Considerem també que l’experiència de sortir al carrer conjuntament a les diferents localitats i empreses de Catalunya ha estat positiva. També pensem que les mobilitzacions que hem promogut tenen una riquesa que segurament cap de les organitzacions i col·lectius que hi
hem participat no hauríem pogut aconseguir en solitari.

La Secretaria d’Acció Social de la CGT de Catalunya convoca als moviments socials i organitzacions a una reunió el 27 de novembre, per tal de donar continuïtat a la lluita després de la vaga general del 29-S Llegeix més »

Cartell 27-N Madrid

Manifestació a Madrid el 27 de novembre en defensa d’un ferrocarril públic, social i segur

27 de novembre a Madrid

MANIFESTACIÓ EN DEFENSA D’UN FERROCARRIL PÚBLIC, SOCIAL I SEGUR

CGT ve proposant des de fa temps al Comitè General d’Empresa una Manifestació en defensa del ferrocarril públic, davant les contínues agressions i les amenaces que es cerneixen sobre ell. CGT y CCOO van acordar per majoria en el CGE convocar una manifestació el dia 27 de Novembre a Madrid. La manifestació començarà a les 12:00 hores a Plaza de Castilla i acabarà a Nuevos Ministerios.

L’agressió al patrimoni públic és enorme i afecta de manera directa al dret a la mobilitat de les persones, a la quantitat i qualitat de l’ocupació i, per tant, a la seguretat del transport ferroviari, pel que no arribem a a entendre l’actitud del tàndem UGT-SF, negant-se a donar suport aquesta mobilització necessària.

CGT porta més de dues dècades insistint que la política de transports dels diferents governs en relació al ferrocarril desembocava en l’eliminació del transport ferroviari, amb el que això suposa de supressió de serveis sostenibles i foment d’un model de transport desequilibrat i ambientalment nociu.

L’anunci de l’eliminació de trens fet pel ministre de Foment i del tancament de línies que pot dur aparellat, juntament amb la disgregació de la gestió dels serveis per territoris, el lliurament a l’especulació privada de negocis sencers i les conseqüències laborals que això comporta, exigeix una resposta contundent per part dels treballadors i treballadores del ferrocarril.

Fem una crida a tots els treballadors i usuaris del ferrocarril perquè manifestin la seva oposició a aquest desmantellament el dia 27 de novembre i exigeixin una legislació i una política tendents a fomentar un ferrocarril públic i social, que es posi al servei de la societat i de les seves necessitats de mobilitat, i que no es lliuri a l’especulació financera, l’únic objectiu de la qual és perseguir el màxim benefici acabant amb les prestacions socials i retrocedint als drets laborals i socials al segle XIX.

Manifestació a Madrid el 27 de novembre en defensa d’un ferrocarril públic, social i segur Llegeix més »

Eladio Villanueva, a un any de la seva mort

A un any de la mort sobtada el 15 de novembre de 2009 d’Eladio Villanueva, que va ser secretari general de la CGT i un dels principals impulsors del projecte actual que representa la CGT, us passem a continuació un vídeo realitzat per companys de la CGT d’Alacant amb la intervenció d’Eladio en unes jornades sobre la crisi organitzades a Madrid pel sindicat.

La seva intervenció fa un repas al sentit de la lluita i de l’actuació de la CGT per la que ell havia treballat per tal que fosuna realitat.

Eladio Villanueva, a un any de la seva mort Llegeix més »

Comunicat de CGT contra l’allargament de jornada del personal tècnic de Seat

Els augments de productivitat a SEAT són palpables en l’àmbit del grup obrer; amb menys treballadors i menys dies de treball s’estan batent rècords de producció. La patronal té, entre altres, un objectiu especial; que els mitjans disponibles (incloses les persones) siguin el més rendibles i rendeixin el major benefici possible. La salut o la conciliació de la vida familiar queden relegades a un segon o tercer pla, darrere de la competitivitat i la viabilitat de l’empresa.

Desgraciadament, molts treballadors sofreixen, accepten o assumeixen, aquest pensament únic que es pretén establir des del poder polític i econòmic. En les oficines i serveis de SEAT també hi ha pressió i es perd la salut treballant. La competitivitat, la tensió, la disciplina del “TOT PEL TREBALL” i la sobreexplotació que pretén implantar la multinacional amb els seus servidors més fidels, perjudica greument la salut.

La resta de sindicats, al principi, ens van cridar demagogs quan alertàvem sobre les conseqüències de la violència quotidiana que sofrim en els nostres llocs de treball. Ara, han hagut de rectificar, rebutjant públicament els mètodes que utilitzen les prefectures per a buscar la implicació i motivació del personal. Això ens dóna la raó, a la CGT i a gran part de la plantilla que és conscient d’aquesta realitat. Desitgem que el canvi de postura de la resta de sindicats, no obeeixi a interessos electorals i serveixi per a arribar a un correcte clima laboral en aquesta empresa.

La CGT exigim que el treball sigui saludable (com ha d’ésser) i, per tant, sostenible. Per a això hi ha dos principis claus que han de regir tota relació laboral: la racionalitat i l’humanisme. La racionalitat garantirà l’eficàcia i eficiència del nostre treball. L’humanisme farà que sempre estiguin presents les necessitats de les persones que treballem en aquesta empresa.

Avui es demostra la falsa imatge de confiança i bona voluntat que va plantejar l’empresa amb l’ardit del “no fitxatge”. La Direcció pretenia que voluntàriament ens auto-explotéssim. L’actitud ferma de la CGT ha estat crucial perquè no prosperés aquesta pretensió de l’empresa.

L’edifici corporatiu és una mostra de l’allargament de jornades, amb gairebé un centenar de cotxes aparcats a les 9 de la nit, gairebé diàriament. Això és una mostra que hi ha companys que estan fent unes hores extraordinàries, segurament no pagades, que es converteixen en menys necessitat de plantilla o en futures excuses, per a excedents, en aquest sector de SEAT.

Des de la CGT fem una crida als treballadors i treballadores de SEAT del grup TAS perquè s’ho pensin bé. Perquè el progrés no és treballar més hores, i molt menys quan hi ha 4,5 milions d’aturats i una crisi galopant. Cal treballar correctament i les hores que tenim fixades en conveni. Complir amb les nostres obligacions, evidentment, per a poder exigir els nostres drets, entre ells un horari que conciliï la nostra vida personal i familiar.

Al gener de 2010, quan l’acomiadament salvatge de 330 companys, la CGT ja vam alertar que la por comportaria més pressió cap a la plantilla. Per això exigim que es compleixi l’acord de 22 de gener on es va arribar al compromís de posar límits a les responsabilitats i tasques del col·lectiu tècnic, igual que la resta.

Si la Direcció de SEAT no ho compleix, des de la CGT promourem les accions sindicals necessàries perquè la plantilla disposi de la seva descripció de tasques, realitzi els horaris de conveni i s’acabi aquesta pressió dels caps. Tots els sindicats hem d’actuar amb força contra aquesta situació. Però hem de fer-lo sempre, no només ara perquè vinguin les eleccions sindicals.

HEM NASCUT PER A VIURE, NO PERQUÈ ENS EXPLOTIN.

Seccions Sindicals de CGT Grup Seat

www.cgtbarcelona.org/cgtseat

Attached documents

Full CGT

Comunicat de CGT contra l’allargament de jornada del personal tècnic de Seat Llegeix més »

La CGT expressa la seva solidaritat amb el poble saharaui i amb les lluites populars i sindicals al Marroc

El Comitè Confederal de la Confederació General del Treball d’Andalusia (reunit en Plenària extraordinària el 16 de novembre de 2010 a Màlaga), davant els greus esdeveniments que estan passant en el Sàhara Occidental, ocupat per la monarquia alauita, resol declarar el següent:

1r. La seva total solidaritat i suport a la lluita del poble saharaui pels seus drets i la denúncia de la brutal agressió soferta per part de l’exèrcit i la policia marroquina sobre la població, que ha provocat la mort de diverses persones, altres ferides i milers de detencions. Avui és impossible saber la veritat del que ha passat. Ja la monarquia alauita té sobrada experiència a fer desaparèixer cadàvers com va fer en les massacres de Casablanca dels anys 80 on van desaparèixer centenars de cadàvers (alguns dels quals han aparegut recentment en fosses comunes) mentre les xifres oficials de morts parlaven de 15 persones.

2n. Volem denunciar també l’actuació d’elements al servei del Ministeri de l’Interior marroquí incitant a les i els colons marroquins a atacar i atemorir a la població saharaui, així com el cultiu de l’odi entre pobles germans com el marroquí, el saharaui i l’algerià encoratjat per les estructures de poder. Van ser policies marroquins de paisà, disfressats de “societat civil”, qui van agredir a periodistes d’Espanya en el tribunal de Casablanca.

3r. Ressaltar la responsabilitat en aquest conflicte del colonialisme europeu, en aquest cas de l’espanyol i el francès, creant fronteres artificials i un aparell estatal dictatorial, representat per la monarquia alauita que els va substituir en l’opressió del seu poble.

4t. Expressar també la nostra preocupació per la utilització d’aquest conflicte per a potenciar una animadversió contra el Marroc i per la falta de solidaritat amb les lluites del poble marroquí. Sidi Ifni, que va deixar de ser colònia espanyola sis anys abans que el Sàhara Occidental, va ser ocupada militarment en l’any 2006, sofrint una brutal repressió sense que tot just s’escoltessin veus de solidaritat en l’estat espanyol. El Rif, que va deixar de ser protectorat espanyol solament 19 anys abans que el Sàhara Occidental, encara espera avui les excuses per part de l’estat espanyol del major crim comès en la seva història per l’exèrcit espanyol: l’ús de gasos tòxics contra la població civil. L’estat marroquí no solament nega el dret a l’autodeterminació del poble saharaui, sinó que també nega la identitat amazigh, majoritària al Marroc. Les presons del Marroc tenen presos i preses polítics saharauis, però també de companyes i companys de la ANDCM (Associació Nacional de Diplomats/des en Atur), de defensors de drets humans, comunistes, imaziguem, islamistes…

5è. Per tot això, la CGT-A crida a la solidaritat amb el poble saharaui, però també a la solidaritat amb les lluites del poble marroquí, contre l’enemic comú, la monarquia alauita, i, en general, amb les lluites de tots els pobles de la regió per la seva llibertat i contra les seves dictadures, més enllà de les fronteres imposades pel colonialisme.

6è. Finalment, CGT-A exigeix la creació d’una Comissió Internacional d’Investigació de l’ocorregut en el Sàhara Occidental i la celebració del Referèndum d’Autodeterminació com una sortida justa i possible perquè el poble saharaui decideixi lliurement la seva destinació.

Com deia una dona saharaui en una ciutat d’Andalusia: “el poble saharaui mai besarà la mà del rei”, mai se sotmetrà a la monarquia alauita.

Comitè Confederal CGT d’Andalusia

La CGT expressa la seva solidaritat amb el poble saharaui i amb les lluites populars i sindicals al Marroc Llegeix més »

Concentració de suport a Ambrosio Redondo, el 23 de novembre al jutjat social núm. 2 de Barcelona

Ambrosio Redondo és un company del sindicat del metall del Baix Llobregat, treballador de l’empresa Hayes Lemmerz (recentment tancada), que té un judici contra la discriminació que han fet amb ell acomiadant-lo en pitjors condicions que a la resta de la plantilla (20 dies amb una anualitat).

Aquesta discriminació és fruit d’una venjança sobre ell després d’anys de lluita contra la Direcció de l’empresa que li ha costat molts euros de les denúncies guanyades, de la pressió contra els altres sindicats en els convenis, etc…

PER AIXÒ US DEMANEM QUE ASSISTIU TOTS/ES ELS QUE PUGUEU AL JUDICI: DIMARTS 23 DE NOVEMBRE, 11 HORES, JUTJAT SOCIAL 2 (MAGISTRATURA), RONDA DE SAN PERE 41, 6ª PLANTA, BARCELONA.

Guanyar el seu cas és trencar precedents perillosos sobre com es discrimina a companys/es de la CGT o altres lluitadors, en les empreses. Per això defensar a Ambrosio és un clar cas de suport mutu.

Concentració de suport a Ambrosio Redondo, el 23 de novembre al jutjat social núm. 2 de Barcelona Llegeix més »

Repartiment de «Beneficis» a Telefònica

Telefònica reparteix gairebé 3.000 milions d’euros entre els seus accionistes el mateix any que aplica retallades laborals i austeritat salarial a la seva plantilla.

El Grup Telefònica ha tornat a deixar en evidència la doble rasadora que utilitza quan es tracta de premiar als seus accionistes, els premia amb el repartiment de milionaris beneficis, o a les seves treballadores i treballadors a qui els imposa una política d’austeritat salarial i de retallades laborals i socials.

I és que Telefònica desemborsarà exactament 2.966,5 milions d’euros (1,4 euros per titol, dels quals el passat 11 de maig ja va realitzar un primer pagament de 0,65 euros), que es repartiran entre els 4.563.996.485 de títols que componen el seu capital social. Això suposa un increment del 30% respecte a l’abonat en l’exercici 2009.

No pot passar desapercebut que el repartiment de dividends, lluny de compartir els milionaris beneficis de la nostra companyia amb l’accionariat, el que persegueix és premiar a la seva cúpula directiva: tal com va informar el diari Público el 3 d’agost del present any, Alierta va rebre 116.239 accions de l’empresa per valor de 2,2 milions d’euros –ja va rebre accions per valor d’altres 2 milions en 2009–, i també va fer lliurament d’altres 362.322 títols de la companyia a altres 7 membres de la seva cúpula directiva, amb un valor de mercat de 6,3 milions d’euros.

Això contrasta amb el premi per a les 100.000 persones, aproximadament, que a Espanya treballem en el grup Telefònica, que ha estat d’austeritat salarial. En el cas concret de TESAU la pujada d’aquest any del 1% va ser renegociada a la baixa i està encara pendent d’una reunió, per al passat mes de Juny, de revisió per la desviació d’un IPC que actualment ja va pel 2,1.

També deixa en evidència la seva falta de Responsabilitat Social Corporativa, ja que durant aquests tres anys de vigència de conveni no ha estat capaç de crear ni cent llocs de treball –es va comprometre a contractar a 500 persones– a pesar de l’abaratament dels seus salaris, gràcies a l’aplicació d’una nova doble escala salarial conseqüència de l’anhelada classificació professional.

Hi haurà qui, per paral·lelisme, compari tal decisió a la dels directius de les empreses que cotitzen a Wall Street, qui, després de provocar la major crisi borsària de la història, han tingut el morro de seguir incrementant els seus salaris escandalosament. En una empresa d’origen públic que opera sobre un servei bàsic per a la ciutadania, com són les telecomunicacions, on els beneficis han crescut aquest any un 65,6% –l’operadora espanyola va guanyar 8.835 milions d’euros durant els nou primers mesos–, quan procedirà a repartir els seus beneficis amb tota la societat ?

Sindicat Federal de Telefònica de la CGT

www.cgt-sft.org/

Repartiment de «Beneficis» a Telefònica Llegeix més »

Cartell

Cornellà, 26 de novembre: acte de presentació de l’exposició sobre l’assassinat de Pedro Álvarez

Acte de presentació de l’exposició sobre l’assassinat de Pedro Álvarez, en ocasió del 18è aniversari del seu assassinat.

Aquest acte se celebrarà el dia 26 de novembre a Cornellà a les 19 h. en la seu de la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT (Ctra. d’Esplugues 46, Cornellà).

Hi haurà l’actuació d’un cantautor i un pica-pica pels assistents.

Cornellà, 26 de novembre: acte de presentació de l’exposició sobre l’assassinat de Pedro Álvarez Llegeix més »

jpg_CartellHomenatge.jpg

Acte d’homenatge als companys de Quico Sabaté

El proper dissabte dia 27 de novembre a les 12h, al cementiri de Girona es farà un homenatge al lluitadors antifranquistes Paco Conesa Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Antoni Miracle Guitart i Rogeli Madrigal Torres. Tots ells van formar part de l’últim grup que Quico Sabaté va formar al sud de França.

A finals de desembre de 1959 van creuar la frontera per lluitar contra la Dictadura, el dia 3 de gener van se localitzats per la Guàrdia Civil al mas Clarà, a la Mota (Palol de Reverdit) i, aquella mateixa nit, van ser abatuts a trets.

Acte d’homenatge als companys de Quico Sabaté Llegeix més »

jpg_p4_reportatge.jpg

20 de novembre de 2010: la CGT fa una crida a la mobilització antifeixista

EL FEIXISME I EL RACISME SÓN FILLS DEL CAPITALISME

Ens trobem en un context en que els missatges i les propostes de caràcter racista i xenòfob es van estenent, per un costat entre els partits de l’arc parlamentari, el PP de forma especial però també en sectors d’altres forces polítiques, i per l’altre entre partits emergents de caràcter clarament ultradretà com Plataforma per Catalunya, que intenten aglutinar els diferents sectors de l’extrema dreta que finsara tenien un paper totalment marginal.

20 de novembre de 2010: la CGT fa una crida a la mobilització antifeixista Llegeix més »

La pujada de l’IVA fa caure el consum i estanca l’economia

Al juliol va pujar l’IVA, l’impost que grava els béns de consum, la qual cosa s’ha traduït en una caiguda de les compres que fan les llars i en un alentiment del ja tímid creixement econòmic d’Espanya. En concret, entre juliol i setembre el consum ha caigut un 1,1% respecte al trimestre anterior i el PIB s’ha estancat. Tot i la frenada de l’estiu, l’economia ha
crescut un 0,2% en el darrer any.

La pujada de l’IVA fa caure el consum i estanca l’economia Llegeix més »

La vaga general no és una finalitat en si mateixa

Davant la impossibilitat de dur a bon terme avui aquella màxima del Congrés Constituent de la CGT, celebrat a Barcelona del 30 d’Octubre al 1 de Novembre de 1910, sobre que “la vaga general ha de ser revolucionària”, hem vingut insistint en la necessitat d’una resposta d’acord amb les mesures que el govern socialista estava desenvolupant. Per això, no podem per menys que sentir-nos satisfets pel treball ben concebut i per haver persistit en la lluita fins a la convocatòria de la Vaga del 29 de setembre. Vam ser una part important de l’èxit, tant en les empreses com en la recuperació del carrer com espai públic en el qual mostrar el nostre rebuig. Les prolixes imatges captades aquell dia pels diversos mitjans de comunicació són la prova més evident que la CGT podem ser una part important de l’èxit de les mobilitzacions que haurien de convocar-se necessàriament en un futur no massa llunyà.

Sense ser falsament triomfalistes repeteixo que hem de felicitar-nos, a pesar dels disgusts i la virulenta imatge que es va transmetre d’alguns dels actes celebrats durant aquell dia, ara bé, ens correspon treballar a partir de ja mateix i insistir fins a la sacietat, a les magnes estructures sindicals, a mantenir les raons que van dur a la convocatòria de la Vaga i emplaçar-los al rebuig sistemàtic de qualsevol aplicació de la reforma laboral en els centres de treball, per a això es fa ineludible defensar la mobilització fins a la retirada total dels continguts de la nefasta i perjudicial reforma.

No podem caure en l’error de convertir les actuacions futures en un enfrontament entre sindicats, si bé és cert i cal tenir en compte, que alguns pretendran descafeïnar i controlar les respostes, però la importància de les mesures governamentals es mereixen una mica de mà esquerra per la nostra banda, màxim perquè han estat dissenyades contra els treballadors per a robar-nos drets, rebaixar els sous, facilitar encara més l’acomiadament i retrotraure la contractació als períodes més foscs de l’inici de la industrialització.

D’altra banda, no és menys cert que si pretenem aprofundir en el conflicte social i unificar la lluita de les empreses a les quals se li apliqui allò aprovat pel parlament, és imprescindible no perdre’ns en disquisicions que no porten a cap lloc, és a dir, el fons de la lluita ha de ser l’única raó que ens guiï per a frenar l’agressió que els empresaris engegaran sense més demora, sense caure necessàriament en actuacions que dilatin injustament la qüestió, l’exemple més evident és la incongruència d’una Iniciativa Legislativa Popular que ha de ser presentada, acceptada i tramitada davant els mateixos que han certificat la reforma laboral.

Hem de ser capaces d’enfrontar-nos a unes lleis injustes que ens descavalquen d’un hipotètic “estat del benestar” del qual feia poc que acabàvem de degustar part de la seva mel. Si per això hem de declarar-nos insubmisos, endavant, amb totes les seves conseqüències, no obstant això, si alguna cosa va demostrar la mobilització del 29-S és que en aquest enfrontament no estem sols.

Vam ser testimonis privilegiats de com a al nostre costat van trobar empara i es van aproximar altres persones que també estan fartes de la vergonyosa situació. En les localitats on CGT va realitzar convocatòries aquell dia congregàvem a altres organitzacions que van reforçar el nostre missatge. Ara bé, sense prepotència ni falsa modèstia, en aquesta línia d’actuació hem de progressar. La CGT té la capacitat de canalitzar i aglutinar la ràbia acumulada entre els treballadors, desocupats, estudiants, pensionistes,… és a dir, un conjunt de persones que volent ser protagonistes del seu futur no accepten impassiblement les retallades dels seus drets.

La vaga general no és una finalitat en si mateixa Llegeix més »

jpg_huelgaconsumo.jpg

CGT proposa als moviments socials convocar conjuntament una vaga de consum el 21 de desembre

La Confederació General del Treball (CGT) s’ha dirigit per carta a organitzacions de consumidors, ecologistes, ONGs i moviments socials (MM.SS.) proposant compartir la convocatòria d’una Vaga de Consum en tot l’Estat Espanyol per al pròxim 21 de desembre.

CGT assenyala en la seva carta que “En plena eufòria consumista de les festes per a cap d’any, anem a plantar cara a aquest model desarrollista i capitalista per al qual les persones només som objectes de consum”, així mateix CGT proposa als MM.SS. que facin seva la Vaga de Consum contra el Capitalisme el 21 de Desembre i que es treballi conjuntament perquè sigui un èxit.

Per porta-la endavant, CGT proposa mantenir una reunió en la qual analitzar i valorar aquesta acció. El sindicat CGT assenyala que després de la Vaga General del passat 29 de setembre, els problemes pels quals estan passant les i els treballadors i els col·lectius socials més desfavorits segueixen sent els mateixos, ja que ni el Govern, ni la Patronal ni els Mercats han canviat absolutament gens en relació a les seves polítiques antisocials.

Des del 29-S CGT segueix desenvolupant accions i mobilitzacions per tot el territori, vagues sectorials i per empreses amb motiu de nous acomiadaments, ERO…, conscient que cal seguir treballant per a tornar a crear les condicions favorables a la convocatòria d’una nova Vaga General en l’Estat espanyol i una futura Vaga General a Europa.

En conseqüència, per a la CGT, la lluita i la mobilització social contra aquestes polítiques i aquest sistema neoliberal ha de continuar, ja que, aquest va ser el compromís adquirit i el clam que es va transmetre en els carrers en la passada Vaga General.

Com organització, CGT està fent i vol seguir fent aquest recorregut de mobilitzacions en coordinació amb la resta de moviments i organitzacions socials, sindicals, veïnals, estudiantils… sensibles al manifestat en els carrers el passat 29 de setembre.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

Més info:

www.huelgaconsumo.org/

www.huelgageneral.info

21 de desembre: Vaga de consum contra el capitalisme

PER QUÈ UNA VAGA DE CONSUM?

Després de la Vaga General del 29-S, treballant per la convocatòria de noves vagues generals en l’estat espanyol i una Vaga General europea, vam prosseguir amb un calendari de mobilitzacions, manifestacions, de lluites en fàbriques, empreses, sectors, territoris… contra les polítiques antisocials del govern, la reforma laboral, la reforma de les pensions, les retallades socials i laborals, fins a aconseguir la derogació de totes aquestes lleis i instaurar les bases d’un nou model social, econòmic i productiu que no estigui basat en el productivisme, el creixement indiscriminat, el desarrollisme, l’explotació, el consumisme.

Lluitar contra el consumisme és lluitar contra el capitalisme, renunciant al malversament de recursos, a l’increment de la producció amb l’únic objectiu d’obtenir beneficis passant per sobre de la salut i qualitat de vida de les treballadores i els treballadors o la pròpia continuïtat de la vida en el planeta.

El consumisme és l’estil de vida propi d’aquest sistema social neoliberal, que explota a les persones, espolia els recursos dels països pobres, genera la malaltia crònica de la insatisfacció permanent, que no valora la satisfacció de les necessitats sinó que ens converteix en objectes esclaus de tot el superflu i innecessari que el mercat ens presenta.

QUÈ ÉS LA VAGA DE CONSUM?

És molt més que un dia sense compres. Implica replantejar-se el sistema productiu que patim. Implica una reflexió molt crítica sobre els hàbits i tipus de vida que tenim, com actuem, què pensem, per a què treballem, quin sentit té la propietat, en què gastem el que vam… guanyar Implica una aposta per l’austeritat, una aposta pel repartiment del treball i la riquesa, una aposta pel decreixement, contra l’ostentació, el luxe, el malbaratament, el superflu…

Significa canviar l’ordre de prioritats sobre el que s’ha de seguir produint, en quins sectors seguir creixent i en quins sectors és necessari decréixer, una reflexió sobre el que s’ha de consumir, sobre la qualitat de vida, sobre la sobirania alimentària, sobre la procedència dels productes que mengem, sobre la solidaritat amb els països i persones explotades pel primer món, sobre la necessitat de reciclar, de compartir, de donar-nos suport mútuamente, sobre el tipus d’energia renovable que cal potenciar…

La Vaga de Consum suposa afirmar la nostra capacitat d’autonomia i autogestió enfront d’un sistema productiu capitalista que entén a les persones tan sols com consumidors o recursos a explotar. Es tracta de boicotejar i no adquirir cap tipus de bé, producte o servei durant el pròxim 21 de desembre, amb l’objectiu de paralitzar el sistema productiu, les grans empreses, bancs, multinacionals i pressionar als “governants de l’estat central, autonòmic i local” perquè corregeixin la seva actual política econòmica insostenible i antisocial que maltracta, menysprea i despulla a tots els col·lectius desfavorits.

QUI POT FER LA VAGA?

A diferència d’una Vaga General, la Vaga de Consum pot ser secundada per tota la societat, començant per qui més estan sofrint aquesta crisi : les persones parades, jubilades, treballadores, autònomes, estudiants, etc.

COM PARTICIPAR EN LA VAGA?

No comprant, ni adquirint, ni consumint qualsevol tipus de bé, producte o servei que no sigui imprescindible. Per exemple:

* A l’aixecar-nos, consumir la mínima quantitat d’electricitat o aigua, baixar el termostat diversos graus, no usar productes contaminants, tòxics…

* Realitzar els desplaçaments en mitjans públics de transport i si és possible caminant o amb bicicleta. Si fos imprescindible l’ús d’un vehicle particular, procurar no viatjar sols o soles i compartir el desplaçament amb altres persones.

* No comprar en els grans magatzems, centres comercials, supermercats, bancs, gasolineres, bars, cafeteries, restaurants, comerços, empreses amb centres d’atenció presencial o telefònica…

* Evitar el consum telefònic, l’ús de les targetes, l’enviament de correu electrònic, la instal·lació de qualsevol servei…

* Retirar els diners dels bancs (qui en tingui) perquè comprenguin que els diners són nostres i que tenim poder per a transformar la realitat.

CONTRA QUI VA LA VAGA?

La Vaga de Consum no es fa contra el petit comerç o persones autònomes, que també estan pagant la crisi que bancs, multinacionals i especuladors han provocat. Aquests sectors poden i han de donar suport aquesta vaga.

La Vaga de Consum es realitza contra els responsables de la crisi (banca, especulació, patronal, classe política). Els grans bancs, multinacionals i especuladors que van ocasionar la crisi del mercat financer mundial i que van rebre ajudes de desenes de milers de milions de les persones contribuents, estan ara pressionant als governs per a retardar l’edat de jubilació als 67 anys, per a abaratir encara més l’acomiadament tal com ja han aconseguit amb la Reforma Laboral, per a privatitzar la Seguretat Social per mitjà del copagament, volen retallar més drets socials i laborals, seguir reduint el nostre poder adquisitiu rebaixant o congelant encara més salaris i pensions…, i és necessari parar-los.

Amb aquesta Vaga podem demostrar en mans de qui està la clau de la transformació social i definir un nou model productiu i social no basat en el consumisme, l’especulació i explotació de les persones i el planeta.

El model econòmic i polític del Capitalisme i Neoliberalisme ha fracassat, social i ecològicament. El capitalisme pretén seguir augmentant les seves grans fortunes retallant els nostres drets, salaris, prestacions socials i intentant que treballem més hores i anys per menys diners. Aquesta és la seva forma despietada de crear ocupació.

Hem de demostrar a qui realment té la culpa d’aquesta crisi i les seves marionetes, “la classe governant”, que som la majoria de la societat: persones aturades, estudiantes, treballadores, jubilades, autònomes, qui amb el nostre treball i consum mantenim el model actual i ho podem canviar.

Estem cansats i cansades de sofrir la seva doble rasadora:

• Mentre ens demanen esforços econòmics amb majors impostos i austeritat salarial, les seves grans fortunes segueixen augmentant escandalosament. Persones directives i conselleres de l’IBEX 35 tenen un salari mig de 1 milió d’Euros, mentre que en Wall Street segueixen incrementant els seus salaris que sumats són majors al PIB Espanya.

• Alhora que demanen abaratir encara més l’acomiadament es blinden els contractes percebent indemnitzacions milionàries. (9,1 milions d’euros ha costat l’acomiadament d’un directiu a Gullón).

• Ens demanen moderació en les pensions, però Botín (Santander) o Francisco González (BBVA) es van adjudicar unes pensions de 24,6 i 79,8 milions d’Euros.

• Retallen drets socials i pugen els impostos que afecten a la majoria de la ciutadania (IRPF, IVA), però no prenen cap mesura perquè qui ha causat aquesta crisi col·labori en la seva resolució: regulant les SICAV, establint una taxa a les transaccions internacionals, gravant la petjada de CO2 o simplement fent que pagui més, qui més té.

Per això exigim:

• Pel repartiment del treball i la riquesa. Repartir el treball treballant menys per a treballar tots, reduint per a això la jornada laboral sense disminució de salari, eliminant les hores extraordinàries i el treball a preu fet, avançant l’edat de jubilació i excloent a intermediaris com les subcontratas o les ETT.

• I repartir la riquesa, entenent aquest repartiment no com accions o dividends entre la població, sinó emprant aquests diners en uns serveis públics de qualitat i amb caràcter universal perquè puguem gaudir-los les i els quals realment produïm aquesta riquesa.

• Contra la Reforma Laboral i la Reforma de les Pensions, pel manteniment del poder adquisitiu per a asalariats i pensionistes, per un nou model social i productiu sostenible les beneficiàries del qual siguem les persones i no els mercats.

Després del 29-S?: 21 de desembre, VAGA DE CONSUM CONTRA EL CAPITALISME

CGT

Attached documents

Manifest CGT vaga consum 21-D

CGT proposa als moviments socials convocar conjuntament una vaga de consum el 21 de desembre Llegeix més »

jpg_carlos_2.jpg

La justicia desautoritza a Parcs i Jardins en la sanció a Carlos Bernal

El dilluns dia 15 de novembre en el jutjat social 25 de Barcelona se celebrava el judici per la sanció imposada de dos mesos d’ocupació i sou al company Carlos Bernal, secretari del Comitè de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, per faltes d’assistència injustificades.

La causa, o més aviat l’excusa per a aquesta duríssima sanció, era que no presentava els justificants de les hores sindicals, encara que anteriorment a ell els Secretaris i Presidents del Comitè no les presentaven, atès que la Direcció de l’Institut ja estava informada de la labor sindical en que les ocupava.

En la porta del jutjat ens ajuntem més de 100 companys del sindicat i alguns membres del Comitè d’Empresa per a denunciar aquesta injusta sanció, l’única finalitat de la qual era reprimir l’activitat sindical d’un company, del sindicat i dels treballadors.

Abans que es realitzarà el judici la jutgessa exhorta a les parts que negociessin una conciliació, la Direcció de l’Institut va proposar una sanció de 21 dies sense devolució dels diners descomptats i el nostre gabinet jurídic plantejava el sobreseïment de la causa, comptàvem amb més de 50 Actes de diferents comissions paritàries, de resolucions d’Inspecció i del jutjat on apareixia el company Carlos, el que provava que Carlos no havia faltat al treball i el testimoniatge de Gabriel Villanueva i de Manuel Barranco per a demostrar que anteriors Secretaris no presentaven cap imprès de justificació de les hores sindicals.

La jutgessa va proposar una proposta de conciliació on negava la causa de l’absència injustificada al lloc de treball i per tant rebaixava la sanció a 7 dies d’ocupació i sou per haver presentat els justificants de les hores fora de termini. El company Carlos al principi no volia acceptar la proposta plantejada per la jutgessa i volia que es realitzés el judici, però després de les recomanacions dels companys de la Secció Sindical i de l’advocat va decidir acceptar-la.

L’acord del Jutjat representa que la Direcció de l’Institut s’hagi d’empassar les falses argumentacions de la sanció, que se li hagi d’abonar en la nòmina del mes de desembre el salari de 53 dies, que hagi d’abonar aquests 53 dies a la Seguretat Social, que hagi d’abonar-li 1/3 part de la paga d’assistència que li va deixar de pagar, que gaudeixi dels 5 dies de vacances que no se li va deixar gaudir… Aquests 53 dies que no va treballar i que va a cobrar demostren la mala gestió d’una Direcció de l’Institut que juga amb els diners del ciutadà i que es permet imposar sancions per a reprimir a un treballador i representant sindical encara que després hagi de retornar-li els diners descomptats. Com es nota que els diners no són seus!!!

Acta de Conciliació

“Es dóna compte de la demanda i la Magistrada Jutgessa exhorta les parts a la conciliació, la qual s’aconsegueix en els termes següents:

El treballador, previ desistiment de la sol·licitud de nul·litat, reconeix la presentació extemporànea de les justificacions d’utilització de crèdit horari sindical i es compromet a cumplir el que es va acordar en el pacte d’us del crèdit d’hores mensuals de data 18-11-2004. Atès les manifestacions, l’empresa ofereix imposar una sanció greu de les previstes a l’art.55.2g del Conveni Col·lectiu, que consisteix en una sanció de feinao i sou de 7 dies que el treballador ja ha complert. La diferència entre els dies efectivament acomplerts de sanció i els que ara s’acorden s’abonaran en la nòmina del mes de desembre del 2010”

Secció Sindical CGT Parcs i Jardins

La justicia desautoritza a Parcs i Jardins en la sanció a Carlos Bernal Llegeix més »

Comunicat de la CGT de Catalunya davant les eleccions catalanes del 28 de novembre

28-N: LA MILLOR ELECCIÓ? L’ABSTENCIÓ ACTIVA

Novament, s’espera que la ciutadania legitimi, amb el seu vot, al poder polític que la oprimeix. Se’ns dirà, al conjunt de la població, que exercim la sobirania popular amb el nostre vot. Se’ns dirà que triem a qui, en el nostre nom, decidirà els destins de la nació.

Malgrat això, és una evidència que la sobirania popular està segrestada pel poder econòmic, que utilitza les forces de l’ordre i la llei per ofegar la societat solidària que volem. La classe política no mana, està al servei d’unes quantes persones que dominen i decideixen el destí de centenars de milions de persones. El Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, el club Bildeberg… són qui manen, i aquests no ens permeten triar-los.

Comunicat de la CGT de Catalunya davant les eleccions catalanes del 28 de novembre Llegeix més »

Observadors espanyols confirmen la brutal repressió realitzada a El Aaiún per les forces militars i policials del Marroc

Observadors espanyols que van retornar a l’estat espanyol el diumenge 14 de novembre procedents de El Aaiún, informen de la massacre realitzada contra la població saharaui, les conseqüències de la qual són: la mort directa de saharuis, la detenció arbitrària i indiscriminada, els judicis sense proves i l’assetjament policial i militar constant a la població indefensa. Així mateix, denuncien la manipulació i censura informativa per part de la monarquia morraquí, la indiferència de la comunitat internacional, i l’actitud execrable del govern espanyol.

Javier Sopeña i Silvia García, pertanyents al col·lectiu Thawra, van arribar procedents de El Aaiún amb l’objectiu de denunciar els abusos de drets humans comesos per la monarquia marroquina contra la població saharaui dels territoris ocupats militarment. Ambdós observadors han estat testimonis de tot el succeït durant les últimes setmanes en el Sàhara Ocupat, des de l’aixecament del campament de la dignitat i posterior desmantellament, fins a la brutal repressió desencadenada de forma immediata. Han vist en primera persona com es va desmantellar el campament de la dignitat, com es van apallissar de forma salvatge a saharauis indefensos i com es van saquejar les seves pertinences. Han estat així mateix testimonis de la repressió posterior en la ciutat de El Aaiún, de la censura informativa i del control exhaustiu pels militars i policies marroquins.

Davant la incapacitat per realitzar el seu treball i per a evitar posar en risc als saharauis que els donaven cobertura, van cedir a les pressions d’ambdós governs –espanyol i marroquí- que els volien fora de El Aaiún, i van decidir retornar a Espanya per a explicar de primera mà l’ocorregut allí. Així mateix, ambdós observadors denuncien l’actitud del govern espanyol davant la massacre civil realitzada en el campament de la dignitat i posteriorment en El Aaiún. Uns successos inèdits en els 35 anys que el Sahara Occidental porta ocupat que no necessita cap investigació, sinó una posició ferma de repulsa davant la violació de drets humans comesa, i una aposta ferma per solucionar el conflicte en els termes acordats en l’acord de pau de 1991. És a dir: la realització del referèndum d’autodeterminació del poble saharaui.

www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article32245

Vídeo de denúncia i peticions dirigit a la Comunitat Internacional, al Consell de Seguretat de l’ONU, a Creu Roja Internacional. Antonio Velázquez i Isabel Terrassa amagatsencara en la ciutat de El Aaiún.

Observadors espanyols confirmen la brutal repressió realitzada a El Aaiún per les forces militars i policials del Marroc Llegeix més »