CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La Coordinadora d’Informàtica de CGT obre una secció d’Assistència Laboral Gratuïta a qualsevol treballador/a

Es pot evitar que m’absorbeixin en la nòmina els increments per trienni d’antiguitat? Les clàusules del meu contracte, o simplement el meu contracte, són legals? Pot l’empresa obligar-me a treballar fora del meu horari laboral? Treball en client, tinc dret a fer la seva jornada intensiva? L’empresa fa el que vol amb els treballadors, què podríem fer per a plantar cara?

Els treballadors i treballadores que formem part de la Coordinadora d’Informàtica de CGT hem obert una secció en la nostra Web ( http://www.nodo50.org/coord-informatica ) des d’on qualsevol treballador informàtic pugui fer-nos arribar qualsevol dubte laboral, sigui de tipus legal o no.

Podrem donar una primera aproximació legal a qualsevol company o companya que ho necessiti perquè conegui exactament els drets que té segons la Llei, i igual d’important, saber com defensar els drets que aquesta no reconeix (dret a no ser un esclau de l’empresa, a no tenir sous o condicions precàries, a ser respectat).

Si sempre t’has preguntat l’abast d’alguna mesura laboral que t’afecta, conèixer la legalitat o no d’accions de l’empresa, dubtes sobre algun dels nostres drets, nòmines, com formar un comitè d’empresa, una secció sindical o, en definitiva, qualsevol altre dubte que puguis tenir no t’ho pensis i emplena el formulari de Contacte que trobaràs a: www.nodo50.org/coord-informatica/?q=contact

Els nostres problemes com treballadors només s’arreglen si ens involucrem en la seva solució, esperem que aquesta iniciativa permeti que no sigui el desconeixement o l’aïllament, fomentat per les empreses, el que ho impedeixi. El coneixement legal és important, però l’organització dels treballadors és l’única via que permet evitar ser trepitjats. Davant la prepotència empresarial, solidaritat entre els treballadors.

(La resposta enviada no té un caràcter vinculant, sent purament informativa: sempre recomanem parlar amb un advocat laboralista en cas de dubte)

Coordinadora d’Informàtica de CGT

La Coordinadora d’Informàtica de CGT obre una secció d’Assistència Laboral Gratuïta a qualsevol treballador/a Llegeix més »

jpg_3_armamento_129.jpg

Estat espanyol: armes contra els drets humans

En la carrera per pal·liar la crisi econòmica, l’Estat espanyol ha centrat els seus esforços a augmentar les exportacions. Un dels mercats que han estat privilegiats en aquesta obstinació és el de la indústria armamentística.

Izaskun Sánchez Aroca / Pablo Elorduy (Redacció) Diagonal

Si entre 2000 i 2004 la suma total d’exportacions va aportar 385 milions de dòlars a les empreses espanyoles, des de 2005 aquesta xifra s’ha multiplicat fins a arribar als 2.958 milions. El mateix Govern que va impulsar l’Aliança de Civilitzacions no ha tingut objeccions per a autoritzar exportacions a països que violen els drets humans sistemàticament com Israel, Marroc, Sri Lanka o Pakistan.

“S’analitza cas per cas i de manera completa cada operació”, ha assegurat la secretària d’Estat de Comerç, Silvia Iranzo, per a defensar que l’armament exportat per l’Estat espanyol “no alimenta conflictes en curs o latents i que tampoc ha estat ni serà utilitzat amb finalitats de repressió interna”. Iranzo defensa la pròspera indústria armamentística i militar espanyola, que no sembla patir la crisi. De fet, mentre el 2009 s’arribaven als quatre milions de persones aturades, la indústria de ‘defensa’ registrava un augment de les exportacions del 44% respecte a 2008 i el 71,5% comparat amb 2003.

La indústria armamentística és un sector privat, amb participació pública, que negocia directament amb els compradors, privats o públics, en el marc d’una legislació europea que deixa màniga ampla a cada Estat perquè decideixi la idoneïtat de l’exportació. En el cas de l’Estat espanyol, la llei que regula aquesta transacció comercial és la 53/2007, que insta que es valorin criteris d’estabilitat política o possibles violacions de drets humans en els països importadors. L’autorització ha de passar per una comissió depenent del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç formada per membres del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i representants d’Interior i Defensa, una comissió que manté en secret les seves deliberacions i les actes de les seves reunions.

Per al Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) de Canàries, “el control de la venda d’armes compta amb uns criteris que no es respecten: no utilització per a repressió, ni agressió als drets humans”. Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace i la Fundació per la Pau han denunciat que en el primer semestre de 2009 almenys 17 països en els quals es violen drets humans o que travessen una situació política inestable han rebut armes d’empreses espanyoles. “L’interès d’acumulació del capital i poder està en el centre de qualsevol relació militaritzada. Per tant sempre prevalen els interessos de capital per sobre de qualsevol valor i de qualsevol comportament ètic” denuncien des del MOC.

Les quatre grans

Segons l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI, per les seves sigles en anglès) el 2008, quatre de les 100 primeres empreses que venen armes a nivell mundial eren espanyoles. Navantia, una empresa pública dedicada a la construcció naval militar, es troba en plena expansió en països com Turquia, Aràbia Saudita o el Marroc i, recentment, a Malàsia, amb el seu govern Navantia ha signat un acord per al subministrament de dos simuladors de submarins Scorpene. Una altra de les empreses del top 100 és Indra, una de les líders mundials del sector que, a través del programa europeu de control de fronteres per satèl·lit Sigui Horse, desplegat en les costes africanes, ha obtingut 1,8 milions d’euros de beneficis. La incorporació de nous països com el Marroc a aquest programa reportarà 1,4 milions d’euros per a Indra. EADS-CASA és experta en la fabricació d’avions no tripulats. El 2009, va vendre a Colòmbia un avió CN-235-300 per a la realització de missions de Vigilància Marítima amb sensors de missió d’última generació, al que cal sumar altres dos que ja va exportar en 2003. El quart grup al que es refereix l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau és Santa Bàrbara Sistemes, empresa que va ser pública i que s’ha integrat en l’holding General Dynamics. Santa Bàrbara s’ha especialitzat en fusells d’assalt, lanzagranadas, vehicles blindats i carros de combat com el Lleopard 2I. Aquesta empresa s’ha vist beneficiada amb la privatització de la seguretat en els atuneros de l’estat espanyol en l’Índic.

Els principals destinataris del material de ‘defensa’ fabricat en l’Estat van ser els països de l’OTAN i de la UE, que van copar el 64,78% del total de les exportacions. La destinació de la resta de materials és qüestionat per Jordi Armadans, de la Fundació per la Pau, qui ha declarat que “dos anys és un termini més que raonable per a assolir una aplicació correcta de la llei”. Des d’aquesta Fundació s’exigeix al Govern “més rigor i una aplicació correcta que fins a ara no s’ha produït”.

ISRAEL

Al maig, l’organització Centre per a la Innovació Social Nova denunciava en un informe les estretes relacions en matèria militar i de seguretat entre Israel i l’Estat espanyol. Aquestes relacions es mouen dintre del marc d’acords bilaterals entre ambdós països, pel que ni tan sols és necessari que els intercanvis comercials siguin aprovats pel govern. En aquest marge es mou Aries Ingeniería y Sistemas, radicada a Madrid. Aquesta empresa, al costat de la israeliana Goldtech Technologies, estan sentant les bases per a l’exportació de tecnologia i avions no tripulats, els mateixos que s’usen en els atacs selectius sobre Gaza o Líban.

Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam expressen la seva preocupació per la possibilitat que ambdues empreses arribin a un acord, una cosa que, denuncien, incompliria “de forma flagrant” les disposicions de la llei 53/2007. L’any passat, quan l’Estat d’Israel va llançar la seva ofensiva sobre la franja de Gaza, en la qual van morir més de 1.400 civils, l’Estat espanyol va exportar a Israel 2,8 milions d’euros en bombes, torpeds, coets, míssils, armes de canó i munició. Segons l’informe de Nova, alguns països de la UE com Noruega, Finlàndia, Suècia o Bèlgica ja estan desenvolupant iniciatives per a prohibir l’exportació d’armes a Israel.

ÀFRICA SUBSAHARIANA

El 2009 s’ha venut un radar a Rwanda per 15 milions. Com recorda l’investigador de Escola de Cultura de Pau, Josep Maria Royo: “a nivell intern Rwanda és un país que es troba en una situació de repressió política i privació de llibertats per part del Govern”. A això s’uneix el paper que juga en l’escenari de conflictes dels grans llacs, en els quals diversos països de la regió, entre altres Rwanda, estan implicats, i on diversos grups s’enfronten pel control sobre els recursos i el poder polític. A Kenya, les denúncies de frau electoral de 2007 van derivar al març de 2008 en un brot de violència en el qual van morir 1.500 persones i més de 300.000 van haver de ser desplaçades. Les denúncies de la comunitat internacional no s’han tingut en compte per a detenir l’exportació de bombes d’aviació a Kenya per valor de mig milió d’euros.

SRI LANKA / PAKISTAN

Més de 7.000 civils van morir el 2009 com a conseqüència de l’ofensiva del Govern contra la insurrecció tamil a Sri Lanka. El llarg conflicte entre l’exèrcit d’aquest Estat i els Tigres d’Alliberament de Eelam Tamil no ha suposat un impediment perquè Espanya autoritzés la venda de bombes, torpedes, coets i míssils per valor de 4,1 milions el 2008. Finalment, el Govern va decidir bloquejar la sortida d’armes a Sri Lanka a mitjan 2009, any en el qual ‘només’ es van exportar 1,1 milions d’euros en armament.

Pakistan és altre de les destinacions considerades molt preocupants per a les ONG, fet denunciat per Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Oxfam. La permanent tensió amb el seu país veí, Índia, i l’enfrontament intern entre talibans pakistanesos i el Govern són aspectes que no preocupen a l’Estat espanyol a l’hora d’autoritzar 15,2 milions d’euros en exportació per a aquest país, principalment en equip per a simulació, entrenament militar i aeronaus. Com assenyala Royo, la triangulació del mercat d’armes fa que moltes de les armes lleugeres exportades a Aràbia Saudita viatgin de nou fins a Afganistan i Pakistan, un dels compradors més importants de l’actualitat. En la primera meitat de 2009, es van autoritzar vendes a Aràbia Saudita per valor de cinc milions d’euros en munició i avions militars. Una xifra petita en relació al comerç que EE UU manté amb aquest país, on va exportar 4.100 milions de dòlars en 2006.

MARROC

El Govern ha autoritzat l’exportació de 29,5 milions d’euros al Marroc. Segons Royo, “a part de les violacions de drets humans en l’interior”, el país veí manté obert un conflicte en el Sàhara Occidental del que Espanya és responsable. La secretària d’Estat de Comerç ha recalcat que l’Estat “analitza de manera completa cada operació al Regne del Marroc”, si bé les associacions prosaharauis insisteixen que la violació de drets de la monarquia alauita hauria de ser suficient perquè l’Estat vetés definitivament l’exportació d’aquest tipus de material.

Article extret de la revista Diagonal: www.diagonalperiodico.net/Armas-contra-los-derechos-humanos.html

Estat espanyol: armes contra els drets humans Llegeix més »

El Tribunal Suprem dóna la raó a CGT: des d’ara els treballadors/es de telemarketing tindran més temps de descans

A partir d’ara tots/es els treballadors/es del sector de telemarketing tindran tantes pauses de PVD com hores de treball. Per a dir-lo més clar, si treballen 8 hores tindran 8 pauses de 5 minuts, si la seva jornada és de 7 hores els descansos de 5 minuts seran 7 i així successivament, a més, per a tots els casos, també es gaudirà del descans anomenat “d’entrepà” o llarg.

Tot això s’ha aconseguit gràcies a la CGT i a la seva iniciativa judicial en solitari en l’empresa UNÍSONO, on el dia 11 de març de 2009 va aconseguir de l’Audiència Nacional una sentència estimatoria que ara és confirmada per una altra del Tribunal Suprem i que no deixa lloc a dubtes ni a interpretacions.

Posteriorment CGT, al costat d’un altre sindicat, va iniciar conflicte col·lectiu contra la patronal del sector pel mateix motiu, arribant-se a un acord en l’Audiència Nacional de data 23 de setembre de 2009 pel qual totes les empreses del telemarketing respectarien el que el Tribunal Suprem dictaminés per al cas d’UNÍSONO.

Amb aquesta sentència es posa fi a una practica generalitzada en les nostres empreses i per la qual fent una interpretació il·legal del conveni ens han estat robant entre 5 i 10 minuts de descans diaris. Això suposa que les empreses s’han lucrat d’entre 2 i 4 dies per treballador/a i any ja que ens han tingut treballant aquest temps quan hauríem d’estar descansant.

Aquesta sentència, al costat de la també aconseguida en dies passats per CGT en l’empresa CATSA, on el Tribunal Suprem estableix que les empreses no poden imposar requisits ni terminis per al gaudi de les excedències especials de l’article 31 de Conveni, explica clarament per quin tipus d’empreses treballem i de la seva falta d’escrúpols a l’hora d’obtenir beneficis àdhuc a costa dels drets dels seus treballadors/es.

Esperem que el que CGT ha aconseguit ara en els tribunals després de llarg temps de lluita no ho llencin per la borda els sindicats majoritaris en el redactat del pròxim conveni.

Coordinadora Estatal de Telemarketing CGT

El Tribunal Suprem dóna la raó a CGT: des d’ara els treballadors/es de telemarketing tindran més temps de descans Llegeix més »

Accions reivindicatives per la vaga general de la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona els dies 8 i 15 de juliol

El proper dijous 8 de juliol i el dijous següent, dia 15, la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona organitza accions reivindicatives en favor de la Vaga General, contra els decrets de mesures i de reforma laboral. L’acció del dia 15 la fem conjuntament amb la Secció Sindical de Parcs i Jardins.

Us annexem els comunicats-cartells de totes dues convocatòries. A destacar que la primera es farà molt a prop d’una Tresoreria de la Seguretat Social i la segona pràcticament davant d’una sucursal de l’Agència Tributària. Els companys i companyes d’aquests centres i de qualsevol altre que sigui a prop estan convidats a participar juntament amb tots i totes els dels centres municipals que s’animin.

Accions reivindicatives per la vaga general de la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona els dies 8 i 15 de juliol Llegeix més »

El Mundial de les desigualtats

La celebració del Mundial de futbol a Sud-àfrica ha col·locat a aquest país en el primer plànol de l’actualitat política i mediàtica internacional. Aquest és precisament l’objectiu del Govern del president Zuma, qui intenta presentar l’esdeveniment com un punt d’inflexió en la història sud-africana i com una palanca per al seu desenvolupament econòmic i social. Fins i tot, com un símbol més general del “renaixement d’Àfrica”.

No obstant això, la realitat mostra que la celebració del Mundial s’insereix en la continuïtat de les polítiques econòmiques neoliberals que han impactat durament en la població, adoptades el 1996, dos anys després de l’arribada del Congrés Nacional Africà al poder, amb un programa de tipus neo-keynesià, que seria implementat solament molt parcialment i ràpidament abandonat.

Les conseqüències socials de l’ajustament neoliberal han estat molt dràstiques. L’atur s’ha disparat d’un 16% el 1990 fins a un 40% en l’actualitat (encara que les xifres oficials parlen del 23%). La taxa de pobresa és d’entorn del 50% i afecta de forma molt més dràstica a la població negra. Així, el 75% dels nens viu en la pobresa per un 5% dels blancs. La polarització de la renda s’ha accentuat, i el coeficient Gini, que mesura la desigualtat social (sent 1 el valor de màxima desigualtat), es va situar al començament dels anys 2000 en un 0,77 %, enfront del 0,68% de 1992. El 10% de les llars més riques del país concentra el 50% de la riquesa, mentre que el 40% més pobre, només el 7%.

La privatització dels serveis públics impulsada al començament dels anys 2000, sota una política considerada “modèlica” en el seu moment pel banc Mundial, va comportar un fort augment del preu de serveis bàsics com l’aigua o la llum, el que va provocar talls massius del subministrament a uns deu milions de famílies per no poder pagar les factures. Aquests processos d’augment de les desigualtats han anat acompanyats pel sorgir d’una petita nova classe mitja negra i una petita elit empresarial negra, els interessos de la qual són diferents dels de la majoria de la població pobra.

Per tot això, l’evolució de la societat sud-africana ha estat definida per molts analistes crítics com una transició des de l’apartheid racial al apartheid de classe, en el qual els canvis polítics esdevinguts després de la fi del règim racista no han anat acompanyats de canvis substancials en el terreny material i dels drets socials.

La Sud-àfrica que acull el Mundial és un país dividit i amb fortes contradiccions socials, i en el qual els beneficis de l’esdeveniment seran per a una petita minoria, començant per les grans firmes del sector de la construcció. En certa forma, com assenyala el reputat comentarista esportiu Dave Zirin, el Mundial ha estat una espècie de “Cavall de Troia neoliberal, que ha permès una sèrie de polítiques que no haurien estat acceptades per part de la societat sud-africana en cas de no haver tingut l’honor d’albergar el Mundial”.

La crítica més estesa al Govern és la seva enorme despesa, un total de 9.500 milions de dòlars, finançats essencialment a través de l’endeutament públic en la construcció de grans instal·lacions esportives la utilitat posterior de les quals al Mundial està molt poc clara, i en infraestructures de transport de luxe. Entre elles, el tren d’alta velocitat Gutrail, destinat a l’elit dels negocis i als sectors acomodats.

El desviament de les inversions públiques a projectes faraònics i de poca utilitat social, o orientats a una minoria, contrasta amb la incapacitat del Govern de satisfer algunes necessitats socials bàsiques, com construir una xarxa de transport públic eficient o solucionar el gravíssim problema de l’habitatge. A Sud-àfrica, milers de persones viuen en barraques i la bombolla immobiliària dels anys recents de creixement econòmic i boom especulatiu ha fet augmentar el preu de l’habitatge en un 400%. Així, es calcula que la despesa per al Mundial equival a tot l’invertit entre 2000 i 2010 en habitatge públic.

En paraules del Fòrum Contra la Privatització de Johannesburg, “el Govern ha aconseguit, en molt poc temps, construir infraestructures de primera divisió de les quals la majoria de sud-africans no podran beneficiar-se ni en podran gaudir”. També hi ha perjudicats directes per l’esdeveniment com els venedors ambulants, expulsats de les proximitats de les grans instal·lacions esportives, o els pescadors en zones com Durban, que han vist restringides les seves àrees de pesca habituals.

L’impacte de les polítiques neoliberals va provocar l’emergència des de finals dels anys noranta de creixents resistències socials, en contra de la privatització i les retallades socials i convertint a Sud-àfrica de nou en una referència per a la protesta social en el continent africà. Unes lluites socials que entronquen, en altre context històric, amb el moviment contra el apartheid i el seu esperit d’alliberament social. Molts d’aquests moviments, com el Abahlali base Mjondolo, que agrupa als habitants de les barraques de les grans urbs, intenten aquests dies, a pesar de la restricció oficial a qualsevol tipus de manifestació fins al 15 de juliol, fer-se visibles i explicar al món la seva història d’exclusió i marginació.

“Quan els elefants estan de festa, l’herba pateix”, resa un vell proverbi africà. És una bona forma de tenir present aquesta altra Sud-àfrica que no hem d’oblidar.

Josep Maria Antentas i Esther Vives són autors de ‘Resistències Globals. De Seattle a la crisi de Wall Street’

Il·lustració de Iker Ayestaran

El Mundial de les desigualtats Llegeix més »

Consideracions davant l’aprovació de la Llei del Cinema de Catalunya

Davant l’aprovació de la Llei del Cinema de Catalunya, el Sindicat d’Espectacles de la CGT, com a majoritari del sector, vol manifestar que segons el nostre entendre aquesta llei no assolirà la finalitat que pretèn.

És una llei que en lloc d’afavorir l’accés i l’ús del cinema fet a Catalunya o traduït (doblat i subtitulat), enfortirà el cinema fet en l’altra llengua oficial, i probablement els principals títols de pel·lícules comercials no es visualitzaran a Catalunya.

Consideracions davant l’aprovació de la Llei del Cinema de Catalunya Llegeix més »

Documents d’utilitat relacionats amb la Reforma Laboral 2010 aprovada pel govern i el parlament espanyols

En arxius adjunts us facilitem un seguit de documents d’utilitat relacionats amb la Reforma Laboral 2010, aprovada pel Consell de Ministres el passat 16 de juny, publicada en el BOE el 17 de juny, i amb correcció d’errors en el BOE del 18/06/2010. Va entrar totalment en vigor el dia 19/06/2010.

Els documents adjunts són els següents:

– RDL 10-2010, de Reforma Laboral 2010

– Anàlisi del RDL de Reforma Laboral 2010

– Quadre Comparatiu després de la Reforma Laboral 2010

– Nova Regulació del Contracte de Foment de la Contractació Indefinida

– Mesures de la Reforma Laboral 2010 que afecten a la Negociació Col·lectiva

– Les Empreses de Treball Temporal desprésde la Reforma Laboral 2010-06-20.

Documents d’utilitat relacionats amb la Reforma Laboral 2010 aprovada pel govern i el parlament espanyols Llegeix més »

El cenacle dels Canonges i el pla B de la Generalitat

La crisi d’Estat que representa la sentència de l’Estatut s’emmarca en un context de contradiccions internacionals del propi sistema capitalista, ja que el Canadà, la Xina i el Japó s’oposen a l’establiment de tasses en el mercat financer mentre Obama en el decurs de la reunió a Toronto del G-20 va alertar davant la retirada massa aviat de les mesures d’estímul, puix la Unió Europea dóna suport a la tesí de Berlín de retallades socials, deixant de banda el keynesianisme per intentar un reforçament fiscal.

Davant el desastre polític del procés autonomista del Principat, dit Comunitat Autonòmica de Catalunya, la burgesia nacional catalana s’espanta i en comptes de complir el seu paper històric de revolució nacional burgesa, en paraules de Soler Tura (‘Catalanisme i revolució burgesa’), i complir al peu de la lletra el seu paper històric d’emancipació nacional, en canvi, opta per la salvaguarda de l’Estat capitalista espanyol i el superat mercat interior peninsular a partir del pacte amb Montilla en el sopar del dilluns 28 de juny a la casa dels Canonges on es va acordar fermament apagar la flama sobiranista i evitar un aquelarre independentista, en paraules de Duran Lleida, tot plegat per evitar el gir polític i social en un procés bakuninista d’autodeterminació global vers una independència de fet dins de la necessària transformació social autogestionària sota la direcció del subjecte revolucionari històric del proletariat militant, propi d’unes masses espoliades, oprimides i explotades, que en el seu temps va comprendre Andreu Nin en els seus escrits sobre el fet nacional català i la lluita de classes.

Aquest pla B del cenacle de la casa dels Canonges i que està assumint Montilla, el PSC-PSOE, la coalició ICV-EUiA i la federació CiU, deixant de banda la demagògia oportunista de Puigcercós, dóna raó a l’antic anàlisi del company Salvador Seguí, quan un temps abans d’ésser assassinat pels pistolers de la burgesia nacional catalana, va afirmar a Madrid que el proletariat de Catalunya no tenis cap mena de temor a la independència nacional, al contrari, que era la burgesia catalanista la classe que anava sempre a recórrer a l’exèrcit per mantenir el domini de l’Estat capitalista espanyol. Cal recordar la polèmica que fa uns anys va originar l’opinió de Julio Anguita sobre el fet que la burgesia catalana era històricament la pitjor d’Europa, cosa que va originar, entre altres coses, la ruptura entre Iniciativa i Esquerra Unida i entre el PSUC històric i el PSUC Viu.

D’aquest pla B de la Generalitat en tenim proves i Salvador Cuní escenifica aquest plantejament amb el desprestigi per televisió de l’encapçalament de la manifestació del dissabte 10 de juliol amb la pancarta decidida per Òmnium Cultural i un seguit d’entitats culturals i col·lectius diversos. El mateix dilluns de la sentència de l’Estatut, Pepet Montilla, dit ‘el guerriller’ en el seu temps de jove stalinista en les files del PCE (i), havia convocat un cenacle burgès a la casa dels Canonges. Aquest sopar dels representants de la burgesia nacional catalana amb Montilla va servir per pactar la manera de restablir ponts amb l’Estat capitalista espanyol i mirar la manera d’impedir un aquelarre independentista a causa de la rauxa incontrolada de les masses emprenyades i ofeses, cosa, que a la pràctica, desactiva qualsevol procés burgès d’Estat català en la Unió Europea, però, en canvi, genera contradiccions de classe hegemònica que obren el camí vers l’estratègia bakuninista d’un procés socialista revolucionari de masses. La burgesia nacional catalana s’apunta al discurs del PSOE.

D’aquesta manera es va constituir un cenacle burgès davant la sentència el mateix vespre del 28 de juny. Desconeixem si algun dels homes del cenacle de la casa dels Canonges haurà llegit alguna vegada ‘España invertebrada’ de José Ortega y Gasset, que fent de profeta d’Estat va escriure el seu malestar psíquic davant un possible fi de la unitat territorial peninsular del Regne d’Espanya. Segons Ortega y Gasset, la decadència imperial i la desintegració espanyola comença en temps del regnat de la Casa d’Àustria, quan a finals del segle XVI l’emperador va perdre el domini dels Països Baixos i del Ducat de Milà encara que en aquest any 1580 era amo y senyor de les terres d’Amèrica. Però Felip II va integrar Portugal al seu regne fins el procés d’independència de desembre de 1640 i el posterior tractat de Lisboa de 1668, però Catalunya perdia la seva independència i el tractat del Pirineu donava la Catalunya Nord al rei de França. El domini peninsular tornava a desprendre’s de la seva banda sud-oest. Seguidament, segons Ortega, a principis del segle XIX el Regne espanyol perdia les seves gran colònies americanes i a finals d’aquest segle es desprenien les colònies menors americanes i les Filipines. El Regne quedava pràcticament reduït a les terres de la península Ibèrica i dos arxipèlags. Finalment, en el pamflet Ortega es preguntava si el fet de desprendre’s

El cenacle dels Canonges i el pla B de la Generalitat Llegeix més »

A la despesa militar espanyola no l’afecta la crisi

En temps de crisi econòmica i de retallades socials i salarials, veiem com les despeses militars espanyoles ni pateixen retallades ni es veuen afectades per la crisi econòmica.

En aquest sentit és útil la lectura del document “El gasto militar no está en crisis” que teniu en document adjunt, elaborat per l’activista antimilitarista José Toribio, expert en el tema de les despeses militars, que analitza les dades finals de la despesa militar espanyola de l’any 2009.

Introducció al document:

La despesa militar no està en crisi

Des d’un punt de vista estrictament econòmic, la despesa militar és un dispendi que afecta profundament als recursos que l’Estat genera per mitjà dels impostos. En aquests dies en els quals tot el món parla d’economia, no podia faltar l’anàlisi de la despesa militar; en aquest cas, les dades de la liquidació de l’exercici de 2009.

També he volgut centrar-me en un altre aspecte sagnant: els programes especials d’armament. Si és veritat que el Govern no té idees i que està pensant reduir el deute en 15.000 milions d’euros en els dos pròxims anys, congelant pensions i reduint l’ajuda a les persones depenents i al desenvolupament (entre altres mesures), aquí anem a oferir una altra perspectiva: entre la despesa militar de l’exercici de 2009 (o el de 2010, que serà similar) i el deute i compromís de despesa generada pels grans programes d’armament, tindríem per a cobrir aquests 15.000 milions i encara ens sobrarien 41.131 milions d’euros. Qui dóna més?

Segons diuen, els inversors estan perdent la confiança en el deute espanyol (quines metàfores!), el que ha propiciat que aquest estigui sent atacat. Si els inversors no tenen confiança en el deute (que es recupera si el Govern retalla despeses socials i afavoreix al gran capital) el venen; i si la venen l’Estat, a més d’haver de renegociar-la amb altres especuladors (pagant interessos majors, després aprofundint més en el deute, que es recupera a mitjà termini però que augmenta a la llarga) es queda sense liquiditat.

De segur que en aquests dies no s’ha contemplat el DEUTE al qual la DESPESA MILITAR està coadjuvant des que formem part de la UE. La Despesa Militar no només genera un enorme deute en els exercicis corrents (aquest treball es dedica, en part, a analitzar aquesta dimensió, a veure la diferència entre el pressupostat i el gastat, ja que sempre es gasta més, amb el que es genera un dèficit que s’ha de finançar amb Deute Públic) sinó que, a més, el genera cap al futur.

Un exemple són els grans programes d’armament. No és només que el compromís de despesa s’acosti als 30.000 milions d’euros; també ho és que aquests diners, prestats sense interessos a un selecte grup d’empreses, no han reportat cap benefici a l’erari i sí un enorme Deute Pública.

Hem d’estar molt ben governats, perquè si no, no s’explica que amb tant atropellament seguim sent tan bons ciutadans, tan pacients, tan tolerants. Ha de ser que la voluntat general i la voluntat del Govern són coincidents. És possible que la distància entre els governants i els governats hagi quedat abolida.

Un país amb 6 milions de pensionistes que poden veure les seves pagues congelades, amb gairebé 5 milions de persones en l’atur, i amb 8 milions en el llindar de la pobresa (segons l’Institut Nacional d’Estadística —Enquesta de Condicions de Vida—, la crisi econòmica va provocar que el 19,5 per cent de la població se situés el passat any per sota del llindar de la pobresa, i segons Càrites, 1,5 milions d’habitants pateixen pobresa extrema i alta exclusió social, i a més, més de vuit milions de persones —repartides en, aproximadament, dos milions cent cinquanta mil llars—, pateixen penúries) no necessita que uns sindicats convoquin a un simulacre de Vaga (amb un calendari de mobilitzacions que no ens impedeixi veure els partits de la selecció espanyola de futbol): aquest país hauria d’estar de potes enlaire i hauríem de tirar a la gentussa que ens governa, i amb ella, a tots aquells que no paren d’enriquir-se a costa de la degradació de la vida i del planeta.

A diferència de la televisió, la informació que pot llegir-se en aquestes pàgines no porta anestèsia, per molt que la repetició l’hagi convertit en un lloc comú.

Attached documents

Informe despesa militar espanyola 2009

A la despesa militar espanyola no l’afecta la crisi Llegeix més »

L’Ajuntament “Ocupa” de Barcelona manté tapiada la cooperativa “La Lleialtat” de Sants

L’Ajuntament de Barcelona manté ocupada i tapiada la cooperativa de Sants “La Lleialtat” construïda pels obrers el segle passat. Aquesta cooperativa fou espoliada als obrers pels franquistes, els quals varen ocupar l’edifici i el varen convertir en la discoteca Bahia. L’edifici l’ha heretat l’Ajuntament de Barcelona que el manté ocupat i tapiat. Ni fa, ni deixa fer. Des de 1988 està inutilitzat, tancat i últimament tapiat. La cooperativa la Lleialtat és un dels molts edificis espoliats, expropiats, requisats als obrers, a les organitzacions i sindicatsde la República.

L’Ajuntament “Ocupa” de Barcelona manté tapiada la cooperativa “La Lleialtat” de Sants Llegeix més »

Portada llibre

Infectació: 42 visions des dels Països Catalans

Durant l’any 2007, cent persones pertanyents a moviments socials dels Països Catalans van rebre un correu electrònic que els proposava de participar amb un article en una reflexió col·lectiva “per parlar d’aquest procés rar i estrany però molt fecund que és la barreja de pensaments, la barreja de gents i la barreja de moviments en aquests moments en aquest tros de món, del sindicalisme revolucionari als ecologistes, dels marxistes als feministes, de la defensa de la llengua a la defensa del territori, del moviment gai i lesbià als independentistes o als llibertaris… i com ho veus tu, com ho notes, com ho sents…” D’aquestes cent persones, quaranta-dues van respondre i els seus articles van ser publicats setmanalment en la revista “Directa” en una columna que portava per títol “Infectació”.

Infectació: 42 visions des dels Països Catalans Llegeix més »

Cartell

Tinto de Verano 2010. Escola de moviments socials. Ruesta, del 21 al 25 de juliol

Com? Què encara no coneixes què és això del Tinto de Verano? Doncs no ho dubtis! Acosta’t!,… Aquest és un espai autogestionat de coneixement mutu, relació, i reflexió per a l’acció social i col·lectiva entre gent inquieta que ens agrada ajuntar-nos i compartir: “què estem fent” per a “fer juntes”; discutir, riure, divertir-nos, construir i deconstruir,… Somiant molts mons on la justícia social, la igualtat, la solidaritat, el respecte pel medi ambient i les persones, siguin utopies a arribar a aconseguir.

Les dates, del 21 al 25 de juliol, i el lloc, Ruesta, el poble gestionat per la CGT al Pre-Pirineu aragonès.

Tinto de Verano 2010. Escola de moviments socials. Ruesta, del 21 al 25 de juliol Llegeix més »

Barcelona: CGT està d’acord amb les declaracions de CCOO sobre la divisió sindical

EL DILLUNS 5 de juliol CONTINUARAN LES NEGOCIACIONS ENTRE CGT I EL MINISTERI DE TREBALL.

La CGT de Barcelona estem d’acord amb les declaracions realitzades per la responsable de CCOO referents que és una llàstima la divisió sindical existent en l’època de crisi que estem vivint. No obstant això, des de la CGT considerem una vergonya l’actitud de CCOO, que tenia 6 plantes de l’edifici de Via Laietana (amb uns 18.000 metres quadrats) i que després del regal del Ministeri de Treball de dues plantes més (uns 2.500 metres quadrats) acumula fins a 8 plantes amb un total de 20.500 metres quadrats d’un edifici de 9 pisos, i que segueixi obsessionada a prendre possessió d’un vestíbul pel qual només es pot accedir a la planta de la CGT (9 planta), ja que CCOO ha tapiat tots els accessos amb sortida a l’escala de Via Laietana 18 (entrada de CGT i antiga d’UGT).

Trobem com única explicació per a provocar una guerra per 50 metres quadrats per part de CCOO, amb la col·laboració inestimable del Ministeri de Treball, pressionar-nos perquè tinguem la sensació de “Mobbing” immobiliari i que tot l’edifici sigui traspassat a CCOO.

També ens agradaria que l’acció “directa” que ha realitzat CCOO contra CGT fossin capaces de realitzar-la contra els empresaris que tanquen fàbriques o constantment acomiaden treballadors segurament ens trobaríem més vegades en el mateix costat de la barricada i units, però desgraciadament i per regla general CCOO és més receptiva amb els problemes empresarials que amb la defensa dels drets dels treballadors.

El compromís al que s’ha arribat el divendres 2 de juliol, fins al dilluns 5 de juliol, es que es reprendran les negociacions amb el mediador del Ministeri de Treball, referent a l’entrada del vestíbul de Via Laietana 18 són els següents: el Ministeri de Treball posa un Guàrdia de Seguretat en l’antic accés d’UGT i un altre Guàrdia de Seguretat en l’accés de CCOO (Via Laietana 16); CCOO es compromet a no tornar a realitzar el cap de setmana cap acció violenta; CCOO es compromet a no efectuar cap tall ni d’aigua ni de llum de la CGT; CCOO no col·locarà cap cartell exterior en la porta principal del número 18; CCOO es compromet a que cap alliberat ni afiliat de CCOO accedirà al vestíbul del número 18; la CGT es compromet a retirar els cartells exteriors de l’entrada antiga d’UGT i a no concentrar-se enfront dels locals sindicals.

Federació Local CGT Barcelona

La FL de Barcelona convoca CONCENTRACIÓ el dilluns dia 5 de juliol a les 8:30 en el vestíbul de Vía Laietana nº 18.

Barcelona: CGT està d’acord amb les declaracions de CCOO sobre la divisió sindical Llegeix més »

Noticia de TV3 sobre el conflicte entre CGT i CCOO pels locals sindicals de Via Laietana (Barcelona)

Conflicte entre sindicats per dues plantes d’un edifici

TV3 Telenotícies migdia. 02/07/2010

El Ministeri de Treball ha hagut d’enviar un delegat des de Madrid perquè intenti posar pau entre els sindicats Comissions Obreres i CGT. Els dos sindicats es disputen l’ús de l’edifici que hi ha a la Via Laietana de Barcelona. La picabaralla ha arribat a un punt que han tapiat portes, bloquejat escales i han posat vigilants de seguretat.

Noticia de TV3 sobre el conflicte entre CGT i CCOO pels locals sindicals de Via Laietana (Barcelona) Llegeix més »

Assalt de CCOO al local de CGT a Via Laietana

CCOO intenta assaltar el local de CGT arribant a trencar amb una de radial el pany de la porta, i trencant un vidre d’una pedrada a la porta de CGT. També ha tallat la llum i l’aigua des de les 8,30 a les 16,00 hores.

En el matí del dijous 1 de juliol uns 100 d’alliberats de CCOO han intentat assaltar el vestíbul del local de CGT a Via Laietana 18. Després de trencar el pany amb una serra radial però no podent accedir a l’interior perquè han coincidit amb uns 100 afiliats de CGT que de seguida els ha impedit el pas, s’han dedicat a apedregar-nos trencant-nos un vidre i posant la nostra integritat física en perill.

Assalt de CCOO al local de CGT a Via Laietana Llegeix més »

Informe sobre la tortura a l’estat espanyol de l’any 2009

El passat 25 de juny, a Madrid, la Coordinadora per a la Prevenció i denúncia de la Tortura (CPDT) va presentar el seu sisè informe anual sobre la tortura en l’Estat espanyol corresponent a l’any 2009 en què es presenten 242 situacions de denúncia que han afectat 624 persones. Durant la roda de premsa el portaveu estatal de la CPDT, Jorge del Cura va ressenyar els aspectes més importants de l’informe (que poden consultar-se en el resum adjunt a aquesta nota) respecte al nombre de denúncies, la distribució geogràfica de les mateixes, la distribució de les denúncies segons les circumstàncies de les persones agredides així com pel cos de funcionarisdenunciat.

Informe sobre la tortura a l’estat espanyol de l’any 2009 Llegeix més »

gif_preparats.gif

La CGT torna a sortir al carrer el 30 de juny a Palma per a demanar una vaga general

El 30 de juny es va portar a terme una Jornada de lluita pels carrers de Palma, contra el “decretazo” i la reforma laboral, convocada per CGT, CNT i CTA amb el suport de diversos moviments socials.

Un bon grapat de gent (unes 200 persones) de la CGT i les altres organitzacions va sortir al carrer per a manifestar-se contra el “decretazo” i la reforma laboral. El crit demanant una vaga general s’ha pogut sentir ben fort pels carrers de Palma. La manifestació va començar a la plaça d’Espanya i va finalitzar davant la delegació de govern. Els manifestants han reclamat als sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que convoquin JA LA VAGA GENERAL.

La CGT torna a sortir al carrer el 30 de juny a Palma per a demanar una vaga general Llegeix més »

Portada llibre

Sobre el Priorat anarquista segons Pere Audí

Tothom s’ho pensava però ningú no en tenia ni punyetera idea. I va ser Pere Audí Ferrer, mestre de Marçà i historiador exemplar, qui va resseguir tota la informació necessària, la va ordenar i en va treure un relat extens, coherent i convincent capaç de fer-nos entendre una part important de la vida social i política de la comarca del Priorat a principis del segle XX. Les seves investigacions, en forma de llibre de prop de sis-centes pàgines, van ser premiades als Jocs Florals de Torroja del Priorat amb el Premi Jaume Ardèvol i publicades amb la col·laboració de l’Arxiu del Priorat l’any següent en un volum titulat “Cooperativistes, anarquistes i capellansal Priorat (1910-1923)”.

Sobre el Priorat anarquista segons Pere Audí Llegeix més »

Vaga General a Euskadi i Nafarroa: “No fem abandó dels nostres drets”

Portem massa temps de desmobilització, propiciat per les actuacions de sindicats majoritaris, fomentant l’acomodament dels treballadors i exercint més d’assessories que d’organitzacions preocupades per la formació dels treballadors en la defensa dels seus drets. Amb aquestes premisses hem arribat a aquesta situació i desconfiança de la classe treballadora cap a les organitzacions sindicals, sense distinció entre les unes i les altres, essencialment per pur desconeixement de les diferències de plantejament.

Així hem arribat a aquesta Vaga General a Euskadi, amb una convocatòria de la majoria sindical en la Comunitat Autònoma Basca. Si a això li sumem la falta d’informació sobre les retallades en els nostres drets que han aprovat (i que ens prenen ja) el que encara no es creuen els treballadors. Probablement esperin que aparegui algun salvador, una cosa, al que, per altra banda, estan acostumats; així: ‘no et preocupis’, ‘estigues tranquil’, ‘mira el futbol’, ‘tu ja has votat, la solució no depèn de tu’.

En aquesta ocasió no serà així, i molts treballadors ja ho tenen clar, estem davant la major agressió als drets, tant laborals com socials, que tant esforç i lluita han suposat a les generacions precedents, i que en l’actualitat no es valoren en la seva justa mesura.

El 29 de juny hem fet vaga General a Euskadi, que sense tenir un seguiment majoritari com a conseqüència de l’anterior, si que va a significar un abans i un després en les relacions laborals i la presa de consciència de molts treballadors, a pesar de les actuacions dels mitjans de comunicació, difonent veritats a mig fer i tergiversant la informació, una cosa normal donat el control que exerceixen sobre ells, des de fa molt temps, els que avui es denominen “comprats”, i que per descomptat, no sofriran aquesta ni cap altra crisi.

La resposta reflectida en les concentracions i manifestacions que es van desenvolupar en tot Euskadi, van posar en escena la divisió sindical existent entre les diferents organitzacions sindicals que convoquem la vaga, i que diem representar i defensar els interessos dels treballadors. Sent aquestes diferències i divisió les que han permès a la patronal, per mitjà del Govern titella de torn (amb un altre seria igual o pitjor) atrevir-se a plantejar i a aprovar retallades tan brutals als drets socials i laborals.

Des de CGT hem de treballar per aconseguir la major unitat possible en pròximes mobilitzacions contra aquest atac sense precedent. La divisió de sindicats, els quals diuen defensar la mateixa postura enfront del decretazo, no és entès pels treballadors. Si alguna cosa hem de tenir clar, és que aquest decret, llei o com quedi reflectit al final, no es tirarà enrere amb una vaga en una comunitat autònoma. Ho faran els treballadors en el seu conjunt prenent les regnes de la defensa dels seus drets: ‘L’emancipació dels treballadors serà obra d’aquests o no serà’.

Fem un sindicat fort que no faci abandó de la defensa dels interessos dels treballadors, ja que en cas contrari, ens convertirem, com ho han fet altres, en els millors gestors de les misèries del capital.

Pedro Sales Romero. Secretari General de la CGT d’Euskadi.

Vitòria-Gasteiz a 30 de juny del 2010

Més informació sobre la jornada de vaga a Euskadi i Nafarroa, anant a:

www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article30959

Vaga General a Euskadi i Nafarroa: “No fem abandó dels nostres drets” Llegeix més »

jpg_IMG_4873.jpg

CCOO talla l’aigua i la llum de la CGT mentre hi havia una conferència de 200 delegats

Aquest matí del 1 de Juliol, s’ha donat un pas més en el setge a la nostra organització per tal que abandonem un patrimoni sindical que ens va ser assignat en el seu moment i que, lluny de consolidar-se i ampliar-se, ens està essent espoliat.

CCOO ha decidit tallar el subministrament elèctric i d’aigües a la planta 9 de l’edifici de via Laietana. Com ja sabeu des de la ocupació que va fer la federació local de Barcelona als locals d’UGT la planta 8 està tapiada com també esta tapiat el quadre elèctric i de subministrament d’aigües. El nostre sindicat porta setmanes intentant accedir a aquests quadres supeditats a la “bona fe” de Comissions ja que ells son el únics que hi tenen accés.

CCOO talla l’aigua i la llum de la CGT mentre hi havia una conferència de 200 delegats Llegeix més »

Cartell

Cercavila a Reus el 2 de juliol contra la possible instal·lació del cementiri nuclear a Ascó

Cercavila fins les seus de l’AMAC i de la Cambra de Comerç de Reus per mostrar el rebuig al cementiri nuclear.

Dia: divendres 2 de juliol

Hora: 18h.

Lloc: Plaça del Prim – Reus

Recorregut: Pl. Prim, C/ Llovera, C/ Boule, 2 (seu de la Cambra de Comerç de Reus), C/ Llovera, C/ Monterols, Pl. Mercadal, C/ Major, Raval Robuster, Raval Sant Pere, 31, 1r. (seu de l’AMAC)

Convoca: Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya i Grup Intercomarcal Veïns d’Ascó

COMUNICAT DE PREMSA

La CANC acusa la Cambra de Comerç de Reus i l’AMAC de manipular el seu suport al cementiri nuclear.

Cercavila a Reus el 2 de juliol contra la possible instal·lació del cementiri nuclear a Ascó Llegeix més »

40 persones han ocupat l’edifici de Foment del Treball a Barcelona el 30 de juny

Per denunciar les retallades socials, aquest dimecres 30 de juny una quarantena de persones han ocupat l’edifici de la patronal catalana Foment del Treball. L’edifici és a la Via Laietana de Barcelona.

La quarantena de persones han desplegat algunes pancartes en contra que siguin les treballadores i els treballadors els qui paguin les conseqüències de la crisi.

40 persones han ocupat l’edifici de Foment del Treball a Barcelona el 30 de juny Llegeix més »

Jornada de formació sobre la reforma laboral i les retallades socials

JORNADA DE FORMACIÓ CONFEDERAL

REFORMA LABORAL I RETALLADES SOCIALS

LLOC: Comitè d’Empresa de RENFE, Atocha Av. Ciudad de Barcelona 10, soterrani 2º, Madrid

DATA: 9 de juliol de 2010

En el seu reconeixement de la sobirania dels mercats, i per a aplacar la seva ira i recuperar la seva confiança, el Govern s’ha sotmès al seu dictamen amb un lliurament total, aplicant una sèrie de mesures que tenen una única direcció: eliminar drets socials i laborals, facilitar a les empreses l’explotació d’una classe obrera d’usar i llençar, i lliurar al capital tot el públic.

En un entorn de crisi de la qual cal salvar als seus responsables i sacrificar a les seves víctimes, les idees generalitzades sobre una Vaga General es barregen amb el descrèdit dels sindicats majoritaris i la desídia i sentiment de fatalitat que han provocat les seves actuacions.

Les mesures sempre urgents dictades per aquest govern, com ve sent habitual, són un conglomerat de modificacions de diverses normes, de difícil lectura i amb un abast que sovint no és fàcilment visualitzable en la seva totalitat sense una anàlisi més profunda.

És per aquesta raó necessari iniciar el debat sobre l’expoli de drets al que pretenen sotmetre’ns i sobre la forma d’enfrontar-nos a aquesta agressió sense precedents.

Aquesta Jornada està enfocada fonamentalment als membres del Comitè Confederal i als responsables d’Acció Sindical i d’Acció Social de Confederacions Territorials i Federacions Sectorials, pensant tant en la seva funció de transmissors dels debats que es portin a terme com en la seva responsabilitat per a engegar els acords adoptats.

La Jornada es desenvoluparà sobre el següent programa:

10:30 – 12:30 Ajustaments i retallades socials i laborals. Desiderio Martín

12:30 – 14:00 Reforma Laboral i les seves conseqüències en la negociació col·lectiva. Raúl Maíllo

16:00 – 18:00 Estratègia sindical i social i Assemblees de treballadors. Pepe Aranda

Escola de Formació Confederal “Eladio Villanueva”

Attached documents

Convocatòria

Mapa situació

Jornada de formació sobre la reforma laboral i les retallades socials Llegeix més »

Nou ERO a Cubigel Compressors

L’empresa Cubigel Compressors (Vallès Occidental), antiga Unitat Hermètica, que pertany al grup inversor industrial nord-americà American Industrial Adquisition Corporation (AIAC), a presentat un ERO temporal de 30 dies laborals (42 dies naturals), des del mes de juliol fins a desembre, sent aquesta suspensió de 5 dies laborals (7 naturals) cada mes.

Aquest seria el tercer ERO en l’antiga UH, el segon des que pertanyem el grup AIAC, aquest grup nord-americà a realitzat en les últimes setmanes l’adquisició d’una planta d’òxid d’etilè a Tarragona, Indústries Químiques Associades que pertanyia a La Seda de Barcelona, i també estaria interessada en l’empresa guipuscoana Ramón Vizcaíno, dedicada al disseny, fabricació i instal·lació de sistemes de refrigeració a gran escala.

La Direcció del grup el 23 de Juny presentava l’ERO, adduint dos principals raons, l’encariment de la matèria primera, principalment el ferro i el coure, repercutint segons l’empresa en els costos de producció, i augmentant al seu torn el preu de venda del compressor, i d’altra banda una caiguda de vendes segons el pressupostat per al segon semestre de l’any d’un 28%, que té el seu origen en la debilitat de la recuperació mundial i la falta de demanda dels clients.

Mancant una anàlisi més detallada de l’informe presentat, des de la secció sindical de CGT volem posar de manifest la falta d’organització i la pèssima planificació de l’empresa, que es tradueix en un important nombre d’hores extres realitzades per a pal·liar la producció que no fabriquem en els torns habituals, així mateix entenem que hi ha un dèficit important en el manteniment de la maquinària, degut principalment a la falta de recursos tant humans com materials.

Secció Sindical CGT Cubigel Compressors

Nou ERO a Cubigel Compressors Llegeix més »