CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

jpg_cat111.jpg

Ja ha sortit el número 111 de la revista Catalunya (novembre 2009)

– Editorial: S’han enriquit com mai i volen que seguim pagant els i les de sempre

– Reportatge: La vida en negre. En un any, un milió de persones han passat al mercat laboral informal. Joves precaris: l’Estat espanyol es converteix en el viver europeu de becaris. Dependència: la competència per treballs de cures deteriora els drets laborals. Sense papers: la crisi llança mig milió de “sense papers” a la informalitat.

Ja ha sortit el número 111 de la revista Catalunya (novembre 2009) Llegeix més »

CGT posa en marxa el web “in-formacioncgt.info” per ampliar les nostres eines d’actuació sindical i social

La CGT disposa ja d’un nou lloc web: in-formacioncgt.info, que té com objectiu facilitar a tota l’afiliació confederal el conjunt de materials informatius, formatius i documentals elaborats, editats o distribuïts per la nostra organització. Es tracta d’una eina creada per la Secretaria de Formació i Jurídica, a través de l’Escola de Formació Confederal.

CGT posa en marxa el web “in-formacioncgt.info” per ampliar les nostres eines d’actuació sindical i social Llegeix més »

La governadora de Rio Grande do Sul Yeda Crusius encerta en el que ve i arriba al que abans no podia mirar

La vesprada de dijous, dia 29 d’octubre de 2009, va marcar la història recent de la política de Rio Grande do Sul (estat més meridional de Brasil i límit d’Uruguai i Argentina). Aquest dia, la seu de la Federació Anarquista Gautxa (FAG) en Porto Alegre va ser el blanc d’un procediment de la Policia Civil (la policia judiciària estatal), que portant un mandat de la Justícia (estatal, per descomptat), es va fer efectiu per a entrar en aquest domicili. El motiu, una acusació per calúmnia i difamació per part de la pròpia governadora d’estat, l’economista Yeda Rorato Crusius (PSDB). Les pàgines que segueixen expressen allò que ha passat des del punt de vista dels atacats i presenta una de les interpretacions possibles de ser acceptades per a explicar el per què del procediment discrecional. El centre és la batalla pels drets polítics d’un col·lectiu, contra el resguard de la imatge personal, blanc primari de les batalles politicomediàtiques de la contemporaneïtat. Per descomptat, la llibertat d’expressió i la política com a eina de mobilització estan en joc també. El neoliberalisme salvatge que envaeix les entranyes de l’aparell d’Estat en Rio Grande necessita d’un Executiu fort i autoritari.

La governadora de Rio Grande do Sul Yeda Crusius encerta en el que ve i arriba al que abans no podia mirar Llegeix més »

La UGT perd el judici contra un treballador d’autobusos de TMB, afiliat a la CGT

El passat 29 d’octubre rebíem l’absolució del conductor i company de CGT, Javier Abella, en relació a la denuncia que la UGT havia posat contra ell.

Recordem que els fets es remunten a la intervenció, en Els Matins de TV3, del Secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, o­n es va posicionar, amb els mateixos arguments de la Direcció de TMB, contra els conductors/es en vaga pels dos dies de descans setmanals.

La UGT perd el judici contra un treballador d’autobusos de TMB, afiliat a la CGT Llegeix més »

Arrenca la campanya “Capitalisme és crisi” a Reus

Ahir 8 de novembre, a les 9 del matí, es va fer davant l’Oficina de Treball de la Generalitat a Reus, una roda de premsa per presentar la campanya “Capitalisme és crisi. Repartim la riquesa i el treball” que impulsa la coordinadora de l’Esquerra Independentista del Camp. Els col·lectius de l’Esquerra Independentista (Assemblea de Joves de Reus, Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Casal Despertaferro, Maulets i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), conjuntament amb el sindicat CGT, impulsen aquesta campanya a Reus, que s’inicià ahir amb la roda de premsa i el repartiment d’unes octavetes a les persones aturades que hi havia a l’OTG. Durant la campanya es faran diversos actes de denúncia de la situació de crisi actual. El proper serà una xerrada el 2 de desembre sobre les reformes laborals i la situació actual dels sindicats i els i les treballadores. El plat fort, serà entorn a la manifestació anticapitalista del Primer de Maig a Tarragona.

Arrenca la campanya “Capitalisme és crisi” a Reus Llegeix més »

Nota de premsa davant dels acords adoptats el 5 de novembre en la Comissió Especial per al tractament de les Polítiques d’Immigració de l’Ajuntament de Reus

Davant els acords adoptats, comentats públicament pel responsable de la mateixa Sr.Eduard Ortiz, Coordinador de polítiques socials i transversals de l’Ajuntament de Reus en el sentit de que es realitzaran modificacions (textualment “petites millores”) en el decret municipal d’empadronament vigent actualment a la ciutat de Reus, des de la campanya expressada en el Manifest “Tots som veïns i veïnes de Reus”, volem remarcar:

– D’entrada, destacar que aquest anunci de realitzar modificacions en el decret suposa el reconeixement implícit de que alguna cosa no estava bé i de que no anàvem desencaminats quan denunciàvem que aquesta normativa estava creant veritables problemes a molts ciutadans i ciutadanes a l’hora d’empadronar-se. Entenem que el nostre manifest i la campanya iniciada han estat el desencadenant d’aquests canvis, al mateix temps que ens preguntem com han tardat tant en rectificar, quan ens consta que eren conscients dels perjudicis que han causat a molta gent.

Nota de premsa davant dels acords adoptats el 5 de novembre en la Comissió Especial per al tractament de les Polítiques d’Immigració de l’Ajuntament de Reus Llegeix més »

Drets humans al Marroc: el cap de turc de les línies vermelles

El Consell d’Administració de l’ASDHOM desitja expressar la seva inquietud respecte a l’evolució de la situació dels drets humans al Marroc. En efecte, tots els indicadors estan en vermell. Les llibertats dels ciutadans, dels militants associatius i polítics, periodistes i partidaris dels drets humans són qüestionades quan “es traspassa” les sacrosantes “línies vermelles”: la monarquia, la religió i la integritat territorial.

En primer lloc la família real:

Tres periodistes van ser processats i condemnats el 15 d’octubre amb presó ferma per haver tractat de la salut del Rei. El periodista Idriss CHAHTANE, director de la revista AL-Michaâl, ha estat condemnat a un any de presó ferma i a 10.000 Dirhams de multa, amb ordre de sentència i empresonament immediat. Els seus altres dos col·legues, Rachid MHAMDI i Mustapha HIRANE, han estat condemnats a 3 mesos de presó ferma i a 5000 Dirhams de multa. Altres dos periodistes van comparèixer davant la justícia el 23 d’octubre per falta “del respecte degut a la família real”.

El director del diari Akhbar AL-Youm, Taoufiq BOUACHRINE, i el dibuixant caricaturista, Khalid GUEDDAR, sestán processats per un dibuix publicat representant al príncep Moulay Ismaïl. A pesar de les excuses, presentades pel director de la publicació que afirma no haver volgut ofendre ni afectar a la imatge de príncep, els 2 periodistes arrisquen fins a 5 anys de presó! Recordem que el Ministeri de l’Interior ha precintat la seu del periòdic incriminat i també ha prohibit la publicació de Akhbar AL-Youm posant contra les cordes als seixanta-quatre assalariats i tot això, sense cap ordre judicial.

Fa poc encara, el 1 d’agost, el mateix Ministeri d’Interior va ordenar amb total il·legalitat el segrest de 100.000 exemplars de les revistes TelQuel i Nichane que estava encara en premsa i la seva destrucció en els locals mateixos de la impremta. Les autoritats marroquines els acusen d’haver volgut publicar, en associació amb el Diari francès Le Monde, un sondeig d’opinió sobre el balanç dels deu anys de regnat del Rei. El mateix número del periòdic Le Monde va ser proihibida la seva venda al Marroc. Encara que els resultats d’aquest sondeig poden vincular-se amb un plebiscit, per al portaveu del Govern:“la monarquia no podia estar subjecta a cap debat, fins i tot en el marc d’un sondeig”!

Després la religió:

Durant el mes de ramadà, sis joves reivindicant-se del moviment MALI (Moviment Alternatiu per a les Llibertats Individuals) van ser interrogats per l’únic fet d’haver expressat el seu desig mitjançant Facebook de trobar-se el diumenge 13 de setembre de 2009 amb altres membres del moviment, en un bosc dels voltants de Mohammedia, per a un pic-nic . Per aquesta voluntat de trencar el dejuni de ramadà, col·lectivament i en un lloc aïllat, aquests joves ciutadans han volgut protestar contra un article del codi penal (Article 222) que castiga la no observació del dejuni de ramadan al Marroc: “Aquell que, òbviament conegut per a la seva pertinença a la religió musulmana, trenca ostensiblement el dejuni en un lloc públic durant el temps de ramadà, sense motiu admès per aquesta religió, serà castigat a penes de presó d’un a sis mesos i a una multa de 12 a 120 dirhams.”

Zineb el-Rhazoui i Ibtissame Lachgar, dues animadores i cofundadores de MALI, estan sent perseguides. Se’ls va impedir sortir del país, per a assistir a una trobada-debat a París sobre la llibertat de consciència i de culte, organitzat el 19 d’octubre per l’associació “Manifest de les Llibertats”. La mesura de prohibició de sortida del territori va ser presa pel fiscal i notificada al seu advocat, el Sr. Jamai, encara que cap procediment judicial ha estat iniciat contra les dues joves dones i els altres membres del moviment, detinguts el 13 de setembre de 2009

Finalment, la integritat territorial:

Set militants originaris del Sahara, coneguts pel seu compromís polític i associatiu van ser detinguts el 8 d’octubre al descendir de l’avió a Casablanca. Aquests Sahraouis tornaven d’un viatge a Algèria on havien efectuat una visita als camps de Tindouf. Després d’una setmana d’interrogatoris pels serveis secrets, van ser presentats davant el tribunal militar de Rabat…! Les autoritats acusen als 7 protagonistes (Ali Salem Tamek, Brahim Dahane, Ahmad Anasiri, Dagja Lachgar, Yahdih Ettarrouzi, Rachid Sghayar i Saleh Lebayhi) per les seves opinions i posicions polítiques respecte a la qüestió del Sahara encara que que el seu compromís no era un secret per a ningú.

Alguns són antics presos polítics, o víctimes de la desaparició forçosa durant els anys de plom i/o membres d’associacions de defensa de drets humans. Aquestes detencions ridiculitzen un dret elemental, el de la llibertat d’opinió i expressió, tal com està consagrat per la Declaració Universal dels Drets humans, en particular, en el seu Article 19 que estípula: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, el que implica el dret a no ser perseguit per les seves opinions i el de buscar, rebre i estendre, sense consideració de fronteres, informacions i idees pel mitjà d’expressió que sigui.” Un tribunal militar i el ressorgiment d’una campanya de linxament informatiu fan témer el pitjor per als 7 detinguts en particular i per a les llibertats en general.

Vigilància

El vent que bufa sobre el nostre país, fa reviure el nostre dolor i els nostres records, ens acosten a un passat, no llunyà, on l’arbitrarietat es va imposar al compàs dels dies i mesos per a desembocar en els sinistres “anys de plom.” L’ASDHOM, fundada fa 25 anys (1984) per a aportar la seva contribució a la lluita dels demòcrates marroquins, de les famílies dels presos polítiques i dels desapareguts i per a denunciar la repressió que sofria el Marroc, no pot més que expressar:

– la seva inquietud sobre el desencadenament dels atacs als drets elementals dels ciutadans marroquins;

– la seva exigència perquè les autoritats marroquines trenquin amb aquesta lògica securitària i repressiva basada en preteses “línies vermells”.

L’ASDHOM, crida el conjunt dels defensors dels drets humans i les seves organitzacions a una major vigilància i a una unitat d’acció per a fer valer la nostra voluntat comuna: Per a un veritable Estat de Dret.

París, 21 d’octubre de 2009.

Consell d’Administració de l’ASDHOM

(Associació de Defensa dels Drets Humans del Marroc)

Drets humans al Marroc: el cap de turc de les línies vermelles Llegeix més »

Pressupost militar espanyol per a 2010: Crisi? Quina crisi?

El Centre Delàs de Justícia i Pau, com cada any, fa una valoració de la despesa militar de l’Estat espanyol amb motiu de l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat. El pressupost del Ministeri de Defensa per a l’any 2010 ascendeix a 9.155 milions d’euros i suposa una disminució del 6,2% respecte a l’any anterior.

Malgrat això, la despesa militar total és bastant més elevat ja que hi ha despeses que malgrat ser militars, no estan comptabilitzades dintre el Ministeri de Defensa. La despesa militar total, doncs, suma 18.161 milions d’euros i suposa una disminució del 2,4% respecte al 2009.

Una de les partides que més han baixat en els pressupostos del Ministeri de Defensa de 2010 són les inversions militars. Disminuiran el 23,5%, encara que aquest fet no ha conduït a suspendre cap projecte militar. A més, fa falta afegir que malgrat s’anuncia que baixen significativament en realitat, és probable que no acabin disminuint tant. Això és així perquè el pressupost liquidat a final d’any sol patir una gran desviació respecte al que estava pressupostat inicialment. A data de 30 de setembre de 2009, per exemple, les despeses del Ministeri de Defensa en comptes de baixar un 3% com s’havia anunciat en el pressupost inicial pujaven prop d’un 8%.

La R+D militar és una partida que també disminuïx bastant respecte al 2009 (19,1%). A més, es tracta d’una partida carregada de controvèrsia. Un 81% de la R+D militar surt del Ministeri d’Indústria en forma de crèdits a la indústria militar, 951 milions d’euros per a 2010. Aquesta fórmula ve funcionant des de 1997 i ja acumula un crèdit per valor de 14.205 milions d’euros, dels quals encara no s’han retornat ni el 1% del total.

Podeu accedir a l’informe del Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs Justícia i Pau anant a:
www.antimilitaristas.org/IMG/pdf/Informe_gasto_2010.pdf

Una altra interpretació de Insumissia (www.antimilitaristas.org) incrementa encara més la despesa militar a l’incloure conceptes que el Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs no contempla:

PRESSUPOST GENERAL DE L’ESTAT ESPANYOL 2010: 185.249 milions d’euros

PRESSUPOST DESTINAT A DESPESES MILITARS: 23.115’03 milions d’euros, el que suposa un 12’47 % dels Pressupostos Generals de l’Estat.

– 1.- “Despesa Militar”, més estricta i reduïda, que només computa partides clarament relacionades amb les Forces Armades (en milions d’euros):

Pressupost del Ministeri de Defensa: 7.694’86

Organismes Autònoms del Ministeri de Defensa: 1.218’19

Centre Nacional d’Intel·ligència: 241’37

Classes Passives Militars: 3.328’59

Aportacions a institucions militars estrangeres: 11’07

Partides per a investigació militar del Ministeri d’Indústria: 950’91

Institut Social de les Forces Armades (ISFAS): 617’53

Interessos sobre el deute generat per la Despesa Militar: 1.125’20

Direcció general de la Guàrdia Civil (Institució que forma part de les Forces Armades), Formació i Cossos de Reserva: 2.973’17.

Sumant aquests capítols, tenim un resultat de 18.160´89 milions d’euros, la qual cosa suposa un 9’8 % pel que fa al total dels Pressupostos Generals de l’Estat.

– 2.- Una segona xifra que inclou realitats de la nostra societat que, al nostre parer, suposen una intrusió de formes i valors del terreny militar en la mateixa. A aquest segon càlcul li direm “Despesa Militar + Control Social”, i inclou les següents partides (en milions d’euros):

Totes les anteriors: 18.160’89

Formació dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat: Policia: 55’76

Forces i Cossos de Reserva: Policia: 511’17

Seguretat Ciutadana: Policia: 2.724’73

Seguretat Ciutadana: Secretaria d’Estat de la Seguretat: 320’45

Seguretat Ciutadana: Gerència d’Infraestructures i Equipaments de la Seguretat de l’Estat: 29’21

Actuacions policials en matèria de droga: policia: 41’27

Actuacions policials en matèria de droga: Secretaria d’Estat de la Seguretat: 5’55

Transferències internes: Secretaria d’Estat de la Seguretat: 2’17

Transferències internes: Secretària General d’Institucions Penitenciàries: 22’52

Centres i Institucions Penitenciàries: 1.208’64

Treball, formació i assistència a reclusos: 32’67.

Sumant aquests altres capítols, el resultat és de 23.115´03 milions d’euros, el que suposa un 12’47 % dels Pressupostos Generals de l’Estat.

Pressupost militar espanyol per a 2010: Crisi? Quina crisi? Llegeix més »

Una família d’acomiadats en l’ERO de Nissan explica la seva situació

07.11.2009. Maria Solans / Marc Bermejo

Ja fa un any de l’ERO presentat per l’empresa Nissan a les plantes de la Zona Franca i Montcada i Reixach. El pla plantejava prescindir de 1.680 treballadors, un 40% del total de la plantilla de l’empresa nipona, però ha estat aquest estiu quan han acomiadat gairebé 700 empleats. Moltes famílies pateixen aquesta mesura especialment, ja que algunes tenien més d’un membre treballant a Nissan.

Entrevista realitzada per BTV a Raul i Ruth (ambdós afiliats a CGT i acomiadats per Nissan.

Una família d’acomiadats en l’ERO de Nissan explica la seva situació Llegeix més »

jpg_CARTELxijor_copiapk.jpg

XI Jornades Llibertàries CGT-València: Del 10 al 18 de desembre 2009.

“Créixer en llibertat”. Del 10 al 18 de desembre 2009. Exposició “Pedagogies llibertàries. Les cultures de la llibertat en l’anarquisme ibèric”. Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, València (Blasco Ibáñez, 21.

Dijous 10 desembre:

12h: Presentació de les Jornades i de l’Exposició a cárrec de Rafael Fenoy (Secretari General Federació Ensenyament CGT), Emili Cortavitarte (Federació Ensenyament CGT-Catalunya), José Antonio Picón (Fundació Ferrer i Guàrdia de València) i Miguel Ángel Morcillo (FL CGT-València)

19h: Xerrada-debat “Les pedagogies llibertàries: el seu passat i la seua actualitat” amb Rafael Fenoy (Federació Ensenyament CGT) i Emili Cortavitarte (Federació Ensenyament CGT-Catalunya)

Divendres 11 desembre:

19h: Col·loqui “La figura de Francesc Ferrer i Guàrdia i la setmana tràgica de Barcelona” amb Dolors Marín (Historiadora i autora del llibre “La setmana tràgica”), Jacinto Ceacero (Secretari General CGT) i Maxi Roldán (Fundació Ferrer i Guàrdia de València)

Dilluns 14 desembre:

19h: Xerrada-debat “La influència de Ferrer i Guàrdia en les experiències educatives llibertàries d’ahir i de hui al País Valencià i el món” amb Jordi Martínez (Psicoterapeuta Es.Te.R), Imma Serrano (Coordinadora Els Donyets) i Javier Navarro (Professor Història UV)

Dimarts 15 desembre:

19h: Xerrada-debat “La lluita contra el Pla Bolonya” amb Anna (Estudiant Fac. Història UV), Esther (Estudiant Fac. Sociologia UV), Guillermo de la Tuya Martínez (Estudiant Fac. Filosofia i lletres UA) i Manolo Rodríguez (Professor Sociologia UV)

Dimecres 16 desembre:

19h: Xerrada “La irracionalitat de la religió a les escoles” amb Félix García Moriyón (Professor Filosofia en Secundària)

Dijous 17 desembre:

19h: Xerrada: “L’Escola Moderna, una educació lliure per a garantir el futur” amb Carmen Agulló (Professora Filosofia i Ciéncies de l’Educació UV). Projecció del documental “Francesc Ferrer i Guàrdia. Una vida per la llibertat” d’Agustí Corominas, cortesia de la Fundació Ferrer i Guàrdia de Barcelona

Divendres 18 desembre:

21h: Festa de clausura amb música, beguda i bon ambient en el local de CGT (Avinguda del Cid, 154)

www.cgtvalencia.org/2009/11/xi-jornades-llibertaries-cgt-valencia.html

XI Jornades Llibertàries CGT-València: Del 10 al 18 de desembre 2009. Llegeix més »

Més de 400 treballadors i treballadores participen en la Marxa contra l’Atur i els Acomiadaments entre Cornellà i Barcelona

Més de 400 treballadors i treballadores han participat el dissabte 7 de novembre durant el recorregut de la Marxa contra l’Atur i els acomiadaments convocada per la PLATAFORMA D’ACOMIADATS DE NISSAN I ASSEMBLEA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES EN ATUR DE BARCELONA i a la que han donat suport diverses organitzacions sindicals, polítiques i moviments socials, entre elles les Assemblees de Desocupats/des de Badia del Vallés i del Maresme. La Marxa que ha durat més de 5 hores ha transcorregut entre el Mercat de Sant Ildefons (Cornellà) i la Plaça Sant Jaume (BCN).

Més de 400 treballadors i treballadores participen en la Marxa contra l’Atur i els Acomiadaments entre Cornellà i Barcelona Llegeix més »

Comunicat núm. 6 de la secció sindical de CGT sobre l’ERO de Roca

ERO D’EXTINCIÓ ROCA 2009

Comunicat núm. 6

Una vegada finalitzades les reunions dels dies 3, 4 i 5, els avanços en la negociació segueixen estant molt allunyats de la posició de la Representació dels Treballadors/es. Continuem sense aconseguir l’objectiu prioritari d’evitar els possibles acomiadaments i la posició de ROCA segueix sent la d’intentar convèncer-nos de la seva necessitat, negant-se en la majoria de les ocasions a valorar i debatre la multitud de propostes que la Representació Social proposa per a evitar que algun treballador sigui obligat a deixar el seu lloc de treball de forma obligada.

Davant aquesta situació de mínims avanços la CGT manté inalterable la seva posició de retirada immediata de l’ERO i creiem que en les pròximes reunions fixades per als dies 9 i 10, la Comissió Negociadora ha d’exigir-li a ROCA que comenci a negociar de debò i sense amenaces el PLA INDUSTRIAL, pel qual han d’arribar les garanties de plantilla i les càrregues de treball en el present i en un futur.

En aquest moment la negociació es troba en el següent estat:

1. Sobre el PLA INDUSTRIAL, ROCA puja en 55 treballadors la plantilla mínima de personal de mà d’obra directa garantida, passant de 845 treballadors entre els tres centres de treball a 900, sense especificar quin seria la seva distribució per fàbriques o centres.

2. Oferta econòmica d’indemnització per als treballadors afectats per la rescissió dels seus contractes de 40 dies per any treballat amb un màxim de 30 mensualitats. A part d’aquesta oferta, proposa a tots els treballadors afectats amb una antiguitat de menys de 10 anys un pagament únic, per una sola vegada i lineal, com complement a la indemnització per import de 1.000 €uros.

3. Prejubilacions, ROCA no modifica la seva oferta i es manté en les següents condicions: A partir dels 53 anys, amb una retribució del 80 % del salari net i una revaloració anual del 1,5 %. Aquesta oferta la divideix en trams, el que significaria que aquells treballadors menors de 55 anys en comptes de passar a la jubilació als 63 anys, passarien a ella depenent de la seva edat en el moment de prejubilar-se als 62 o 61 anys. Per a entendre’ns, treballador que voluntàriament decidís acceptar aquesta proposta i que tingui 54 anys, passaria a jubilar-se als 62 anys i si en té 53, passaria a la jubilació als 61 anys.

4. Recuperació de treballs externalitzats, l’oferta de ROCA desglossada per centres i categories és la següent:

■ Factoria de Gavá-Viladecans, compromís de recuperar treballs per a 13 Oficials, 7 Administratius, 3 Caps d’Equip i 40 Especialistes (18 en treballs de neteja i 22 com carretillers) sumant un total de 63 treballadors que serien recol·locats en llocs de 2 treball que actualment ocupen treballador@s externs.

■ Factoria d’Alcalá d’Henares, es recuperarien treballs per a 4 Oficials i per a 37 Especialistes, principalment en neteja, sumant un total de 41 treballadors

■Factoria d’Alcalá de Guadaira, es recuperarien treballs per a 2 Oficials, 5 Administratius i 14 Especialistes, sumant un total de 21 treballadors .

5. ROCA restarà de la xifra inicial de 713 acomiadaments el nombre de treballadors les baixes de personal de Conveni actius, que hagin causat en la Companyia per diferents motius (fi de contracte, baixa voluntària, acomiadaments…) des de la data de presentació de l’ERO.

Amb aquests escassos avanços la situació queda de la següent forma:

1. Treballadors amb opció de jubilació anticipada 160 (50 d’estructura i 110 de mà d’obra directa).

2. Recuperació de treballs externalitzats per a 125 treballadors.

3. Augment de 55 treballadors al mínim de plantilla de mà d’obra directa garantit per al futur.

Amb aquests insuficients números passem de 713 acomiadaments sol·licitats per la Direcció de ROCA a 373, el que contínua sent totalment inacceptable per a CGT.

Aquesta és la situació actual i amb ROCA clarament posicionada per la destrucció d’ocupació utilitzant de forma abusiva la deslocalització i l’externalització de les produccions, per això és necessari endurir les mobilitzacions i el Comitè d’Empresa de Gavà-Viladecans està per això i convoca ASSEMBLEA A FÀBRICA, EL DIMECRES 11 DE NOVEMBRE EN EL LLOC I HORARIS DE COSTUM.

NO HI FALTIS, ENTRE TOTS PODEM DETENIR ELS ACOMIADAMENTS

“A ROCA NO SOBRA NINGÚ, EN TOT CAS, EL GERENT I LA DIRECCIÓ”

Salut i ocupació

SECCIÓ SINDICAL CGT

www.cgt-roca.com

Gavà, 9 de Novembre de 2009.

Comunicat núm. 6 de la secció sindical de CGT sobre l’ERO de Roca Llegeix més »

jpg_Cartell_Trobada_Nacional_Bellpuig_copia.jpg

Trobada nacional de Som Lo Que Sembrem a Bellpuig (Urgell) el 28 de novembre

SALUT, DEMOCRÀCIA I BONS ALIMENTS

De ‘Som lo que Sembrem’ a la societat catalana

28 de novembre – Trobada nacional a Bellpuig (Urgell)

En el 2008, ‘Som lo que Sembrem’ va recollir 106.000 signatures per aturar els cultius transgènics, millorar l’etiquetatge i estudiar-ne els efectes sobre les persones, el medi i l’economia. Aquesta tasca va comptar amb la participació d’un miler de voluntaris, més d’un centenar d’entitats i el recolzament d’un bon nombre d’ajuntaments i consells comarcals.

Trobada nacional de Som Lo Que Sembrem a Bellpuig (Urgell) el 28 de novembre Llegeix més »

Jo no crec en la corrupció

De fa unes setmanes i mesos, l’explicació detallada del funcionament de diverses trames de corrupció omple els diaris, ràdios, webs i televisors. Coneixem els noms i els sobrenoms dels protagonistes, en veiem les cares, aplaudim la rapidesa d’un jutge o desaprovem la inoperància d’un altre i fem cara de no entendre res quan ens parlen de quantitats de diners tan grans que no ens caben al cap, acostumats com estem a comptar bitllets de cinquanta euros com a màxim. Els noms que hi associem, gràcies al departament creatiu de cada una de les policies corresponents, esdevenen interruptor per a les rialles col·lectives quan, en complicitat amb altres, afirmem que “ja els està bé”, “xoriços!”. I entre una cosa i l’altra deixem alguns interrogants a l’aire que jo em faig i que no acaben de trobar una resposta lògica i mesurada. Tinc clar, això sí, que jo no crec en la corrupció tal com l’han explicada.

Jo no crec en la corrupció Llegeix més »

jpg_109538_cartell12novembre.jpg

Concentració Stop Repressió, sembrem llibertat!: dijous 12 de novembre, 19 h. Plaça Universitat, Barcelona

Des del grup “Denúncia 18 de març” (on hi som algunes de les persones que vam ser apallissades pels Mossos d’Esquadra durant les càrregues policials a les manifestacions que es van viure durant la jornada del 18 de març, arran del desallotjament del Rectorat de la UB i la violencia exercida tant dins com fora del mateix) us comuniquem que:

* El 18 de setembre de 2009 es va presentar una querella penal contra l’actuació dels mossos d’esquadra.

Concentració Stop Repressió, sembrem llibertat!: dijous 12 de novembre, 19 h. Plaça Universitat, Barcelona Llegeix més »

Trobada de moviments socials a Sabadell el 14 de novembre per a començar a preparar les mobilitzacions durant la presidència espanyola de la Unió Europea

Des de la “Campanya que la crisi la paguin els rics” creiem que ara és més necessari que mai coordinar-nos per en la lluita contra la crisi, i un dels seus dels màxims responsables, la UE, per tot això fem una crida a totes les organitzacions, sindicats, grups i assemblees locals, associacions d’immigrants, col·lectius que lluiten contra la crisi, a participar en una trobada unitària que és realitzarà a Sabadell el proper dissabte 14 de Novembre.

Trobada de moviments socials a Sabadell el 14 de novembre per a començar a preparar les mobilitzacions durant la presidència espanyola de la Unió Europea Llegeix més »

Taula rodona amb l’Emili Cortavitarte: “Activitat pedagògica de l’Escola Moderna. Influències teòriques i model educatiu ”

Al poble natal del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, Alella, a la comarca del Maresme, l’Ajuntament amb el titular “Ferrer i Guàrdia a debat, 100 anys després”, organitza les “Vuitenes Jornades d’Innovació Educativa” commemorant la mort del pedagog llibertari.

Dins d’aquestes jornades, el dijous 5 de novembre a les 19.30 h, a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia|Mapa Biblioteca Ferrer i Guàrdia, està programada la conferéncia “Context i figura històrica de Ferrer i Guàrdia”. A través de les intervencions dels diferents ponents, es reflexionarà sobre aspectes biogràfics rellevants de Ferrer i Guàrdia i de l’època històrica en què se situa la seva figura (nascut a Alella el 10 gener de 1859 i mort a Barcelona el 13 d’octubre de 1909). Participaran Pere Gabriel, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB, Pere Solà, catedràtic d’Història de l’Educació de la UAB i Vicenç Molina, membre del Patronat de la Fundació Ferrer i Guàrdia

[(El divendres 6 de novembre a les 19:30 h., Taula rodona. ‘Activitat pedagògica de l’Escola Moderna. Influències teòriquesi model educatiu ‘

Taula rodona amb l’Emili Cortavitarte: “Activitat pedagògica de l’Escola Moderna. Influències teòriques i model educatiu ” Llegeix més »

Primera sentència de l’ERO de Nissan: declara nuls els acomiadaments de 2 afiliats de la CGT per discriminació sindical

La primera sentència dictada en els cas dels acomiadaments de l’ERO de Nissan declara nuls els acomiadaments de dos afiliats de CGT per discriminació sindical.

Recordem que en el cas d’aquest ERO de Nissan, que comportava 698 acomiadaments i al qual la Generalitat va donar llum verda el passat 28 de juliol, des de la CGT ja es va denunciar que s’havia aprofitat l’ERO per fer “neteja” sindical, ja que el 66 % d’afiliats de CGT a Nissan (111 afiliats d’un total de 168) han estat afectats per l’ERO, un percentatge molt superior al percentatge d’afiliats que té el sindicat en aquesta empresa.

Primera sentència de l’ERO de Nissan: declara nuls els acomiadaments de 2 afiliats de la CGT per discriminació sindical Llegeix més »

Campanya per la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan

És cada vegada més evident que l’Afganistan viu sota condicions d’ocupació militar i guerra. No s’està reconstruint el país. No s’hi ha dut la democràcia. No s’ha alliberat les dones afganeses. L’ocupació només porta més morts, tant entre la població afganesa com entre les tropes ocupants. Els mateixos motius que existien per retirar les tropes de l’Iraq el 2004 s’apliquen al cas afganèsavui.

Campanya per la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan Llegeix més »

Conclussions de les Jornades sobre Ferrer i Guàrdia organitzades per la CGT de Barcelona

Fa cent anys Barcelona va ser l’escenari d’una vaga general contra una guerra colonial, una vaga que va derivar en una revolta d’abast català. A molt diverses poblacions de la geografia catalana es van fer actes populars de caire antimilitarista i en no pocs llocs es van constituir comitès ciutadans. El caire moviment, més aviat espontani i acèfal, va derivar, sobretot a Barcelona, on proliferaren les barricades, cap a la destrucció de béns religiosos. En alguns llocs tenia també un matís de reivindicació contra l’atur i la carestia de la vida.

Conclussions de les Jornades sobre Ferrer i Guàrdia organitzades per la CGT de Barcelona Llegeix més »

Set de cada deu ERO temporals es convertiran en acomiadaments definitius

La crisi obliga a les empreses que van suspendre als seus empleats per uns mesos a no readmetre’ls. Les que es van comprometre a mantenir l’ocupació, si no ho fan, haurien de retornar la subvenció.

Una altra mesura fracassada. L’única iniciativa que va aprovar el Govern espanyol per a ajudar a les empreses a mantenir l’ocupació no ha recollit els fruits que s’esperava. Tan sols el 25 per cent de les empreses que han tramitat un Expedient de Regulació d’Ocupació de caràcter temporal ha sol·licitat l’ajuda econòmica, que consisteix a bonificar el 50 per cent de les cotitzacions durant els sis mesos com a màxim que els empleats poden estar suspesos d’ocupació, segons informen fonts de la Secretaria General d’Ocupació.

El requisit de la mesura ha estat la trava principal: l’obligació de readmetre als treballadors i mantenir-los contractats durant un any. De no ser així, les empreses haurien de reemborsar a Treball la part bonificada de les cotitzacions.

Per això, el 75 per cent de les companyies s’ha decantat per no sol·licitar l’ajuda, ja que “amb tota probabilitat acabaran acomiadant als treballadors”, assenyalen les fonts abans citades. I és que una empresa, quan sol·licita la tramitació d’un ERO, ja sigui de suspensió o d’extinció, registra greus dificultats econòmiques, pel que no sap exactament si podrà readmetre als treballadors.

Actualment, segons el Ministeri de Treball, uns 300.000 treballadors es troben en suspensió temporal a l’Estat espanyol, percebent la prestació d’atur. La majoria d’ells es troben acorralats en una excedència de 120 dies. I una gran part dels expedients corresponen al sector industrial.

Set de cada deu ERO temporals es convertiran en acomiadaments definitius Llegeix més »

Calendari escolar: un debat d’esquenes al professorat i a la realitat dels centres

Després de la “cortina de fum” del curs passat quan el Departament escampava el globus del calendari escolar en plena mobilització del professorat dels centres públics, ara es recupera de nou el debat a partir d’una proposta presentada al Ple del Consell Escolar de Catalunya el 7 d’octubre. Aquest en concret planteja establir pels propers cursos unes modificacions que resumiríem en:

* Els alumnes iniciarien les classes una setmana abans (no podrien quedar menys de 5 dies per la preparació del curs al setembre)

* Per compensar el seu període de descans els alumnes tindrien un setmana de “vacances” al febrer i el Consell planteja el que caldria en relació a les activitats de lleure, beques, espais (escoles obertes), etc.

Calendari escolar: un debat d’esquenes al professorat i a la realitat dels centres Llegeix més »