CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Coordinació del Catalunya

Crida a tota la ciutadania de Catalunya: No al cementiri nuclear a Ascó

A tota la ciutadania de Catalunya.

En ple debat sobre el futur de l’energia nuclear el govern de l’Estat espanyol ha decidit allargar la vida útil de les centrals de 25 a 40 anys, i com a conseqüència s’imposa la construcció d’un cementiri nuclear per acollir els residus radioactius generats fins ara i els futursUnes centrals que requereixen un calendari de tancament com a pas previ a qualsevol debat sobre el tema. . Evidentment no podem dissociar les activitats que generen la necessitat del cementiri nuclear, de tota aquesta problemàtica.

Crida a tota la ciutadania de Catalunya: No al cementiri nuclear a Ascó Llegeix més »

La lluita exemplar de la plantilla de Seat

Les mobilitzacions a SEAT històricament han estat sempre encapçalades pels treballadors de producció, possiblement perquè sofreixen el treball físic i cobren menys salari. El costum ha estat que la majoria dels tècnics han evadit mobilitzar-se davant els conflictes, pensat que a l’estar “prop de l’empresa” tenien més seguretat. Així ha semblat gairebé sempre, ja que l’empresa ha potenciat la diferència amb millors condicions al col·lectiu cridat de “coll dur”.

Hem de felicitar-nos tots els treballadors i treballadores de SEAT i GEARBOX per l’exemplar lluita unitària d’aquests dies. Aquest exemple ens reforça encara més a la CGT en la seva tasca i compromís sindical.

La CGT sempre hem cridat a la unió de tots els treballadors/es tant de producció com d’oficines perquè l’empresa busca el benefici a costa de tots/es nosaltres:

• En el col·lectiu de producció, amb uns augments de ritmes de treball, pel sistema de Producció SEAT (SPS) que afecten cada vegada més directament a la salut.

• En indirectes i tècnics, amb el Treball en Equip i assumint més càrrega de treball cada dia, sense una descripció clara de tasques del seu lloc de treball.

La CGT sempre hem avisat que els objectius insaciables de beneficis de les empreses no distingirien entre col·lectius. Possiblement la crisi ha fet que la Direcció de SEAT hagi pensat que aquest moment havia arribat i ha aplicat una agressió en tota regla. Una acció coordinada amb les pretensions de la patronal espanyola, que porta anys demanant eliminar els condicionaments de la legislació per a poder acomiadar lliurement, de manera salvatge si fa falta.

A la fi de desembre el nou President va anunciar a tots els sindicats la seva pretensió de “donar una puntada als mals remers”. Des d’aquest mateix moment la CGT avisem a l’empresa que provocaria un conflicte, i la nostra resposta seria contundent. Al ser coneixedors de les propostes del President realitzem continuats esforços amb els sindicats majoritaris per a donar una resposta contundent de tots els sindicats, i intentar detenir aquesta barbaritat, abans que es comencés a aplicar.

Sense poder arribar a un acord de mobilització arribem al 11 de gener, quan l’empresa aplica unilateralment l’acomiadament de 115 companys/es amb les condicions de pre-jubilació de l’acord de 2007. Vam tornar a insistir als sindicats majoritaris de la necessitat de respondre i sol·licitem Ple del Comitè. A l’empresa li comuniquem, que de seguir amb els acomiadaments, la plantilla entendria això com una agressió.

El 18 de gener es comença a acomiadar a desenes de companys/es, amb la inacceptable i injustificable causa del baix “rendiment”, fins a arribar als 291 . Però la realitat desmenteix la campanya pública de SEAT que això era només per a “quatre directius” i els afectats es veuen en oficines i en tallers, entre la mà d’obra.

El procés de mobilitzacions que s’inicia en Zona Franca i s’estén a tots els centres de SEAT, és sobradament conegut per la plantilla que ho heu viscut en primera persona. Després de cinc dies de mobilització, a última hora del passat divendres arribàvem a un preacord per al reingrés immediat de 24 companys/es i la possibilitat de reingrés per a tots aquells que triïn, aquesta vegada lliurement, si accepten l’acomiadament amb els 60 dies ja signats o entren en un pla de reingrés, amb formació, fins a juliol de 2011. D’aquest acord ha quedat exclòs el Personal Extra Conveni (PEC) i la plantilla de SEAT-Sport.

El dilluns, en una assemblea de més de tres hores, totalment democràtica i participativa, els afectats van acceptar l’acord per majoria. Això sí, van deixar bé clar en les seves intervencions perquè els sindicats ho expressem a l’opinió pública i als mitjans de comunicació: QUE EN LA PLANTILLA DE SEAT NO HI HA NI DROPOS NI INCAPAÇOS, i que això ha estat una escabetxina inhumana sense cap justificació.

Aquella mateixa tarda la CGT del Grup SEAT vam aprovar la signatura definitiva d’aquest acord en Assemblea extraordinària.

VALORACIÓ

La CGT hem signat aquest acord per les següents raons:

• La negociació ha estat unitària i democràtica, recollint-se les propostesde la CGT.

La lluita exemplar de la plantilla de Seat Llegeix més »

La plantilla de Gearbox del Prat ha demostrat que amb la seva unió no hi ha res impossible

Impossible semblava en un primer moment tirar per a enrere els acomiadaments plantejats pel president de Seat i ho hem aconseguit. El que era una cosa innegociable s’ha acabat negociant i s’ha aconseguit que els companys no siguin acomiadats i garantir la tornada als quals van acceptar l’acomiadament. Tot això mitjançant la mobilització i la solidaritat.

Si, MOBILITZACIÓ i SOLIDARITAT amb majúscules. Per que ara i sempre han estat les úniques eines dels treballadors per a aconseguir els seus objectius. L’esdeveniment històric del dia 21, en el qual tots i cadascun de nosaltres ens trobem en el taller per a defensar el nostre dret a un lloc de treball estable i digne, no ha de caure en l’oblit. Bé, totsno. Gran part del col·lectiu de PEC’s

La plantilla de Gearbox del Prat ha demostrat que amb la seva unió no hi ha res impossible Llegeix més »

jpg_17829_6_27_01_2010_Tarragona_8.jpg

El Camp també protesta contra la cimera de ministres de la UE

Aquest matí del 27 de gener, en repulsa de les cimeres de Ministres de Treball i de la Unió pel Mediterrani que es realitzarà a Barcelona del 27 al 30 de gener, ha tingut lloc a Tarragona una concentració, convocada per diversos col·lectius i organitzacions socials i sindicals. La manifestació ha reunit unes 120 persones a l’estàtua dels despullats que desprès de la lectura del manifest unitari, s’han desplaçat cap a l’oficina de treball (SOC) per continuar amb l’activitat informativa i de difusió.

Per altra banda, avui a la tarda a Reus els col·lectius de l’Esquerra Independentista de Reus, conjuntament, amb els sindicats CGT i CoBas, han fet una roda de premsa davant les obres del nou Hospital Sant Joan, per denunciar la situació d’explotació laboral que estan patint les treballadores de la construcció. La majoria de treballadores estan fent jornades laborals de 12 a 13 hores, de dilluns a dissabte, el que significa que l’Ajuntament s’estalviarà 150 treballadores i uns 6 milions d’euros, mentre l’atur no para de créixer a la ciutat.

El Camp també protesta contra la cimera de ministres de la UE Llegeix més »

Frau democràtic a Ascó

El dimarts 26 de gener entre les 11 i 12 del matí, ha tingut lloc el ple convocat per l’Ajuntament d’Ascó per tal d’aprovar la presentació del municipi a acollir el cementiri de residus radioactius de tot l’Estat espanyol.

7 regidors hi han votat a favor, els cinc de l’equip de govern (4 CiU i 1 PSC) i dos de l’oposició (FIC), i dos (FIC) hi han votat en contra. S’ha comès així un frau democràtic en tota regla, donat que a les eleccions municipals de 2007, cap partit polític amb representació a l’Ajuntament d’Ascó feia referència al cementiri de residus radioactius en el seus programes electorals. Tampoc s’ha informat, en temps i forma adequats, els ciutadans, ni s’ha permès que el poble d’Ascó pugui expressar la seva opinió de maner lliure i democràtica. Així doncs, quina legitimitat moral té l’Ajuntament d’Ascó per demanar el cementiri en nom del municipi? Cap.

Frau democràtic a Ascó Llegeix més »

Cartell Jornades Culturals

Jornades Culturals del IX Congrés de la CGT de Catalunya

– De l’1 al 8 de febrer. Exposicions.

“25 anys de CGT. 1984-2009”.
A la Biblioteca Pública.

“La Mort de la llibertat. La repressió franquista al moviment llibertari”.
Al local de la CGT de Ponent.

– Dilluns 1 febrer

20h.- Xerrada: Lluites combatives en defensa dels drets dels Treballadors i les Treballadores.

Jornades Culturals del IX Congrés de la CGT de Catalunya Llegeix més »

A Reus, com es volia fer a Vic, també s’està vulnerant la legalitat en el tema de l’empadronament

La Campanya “Tots som veïns i veïnes de Reus” recordem que a Reus, com es volia fer a Vic, també s’està vulnerant la legalitat en el tema de l’empadronament.

Davant la barbaritat que l’Ajuntament de Vic volia tirar endavant amb els nous criteris per empadronar-se a la ciutat, i que finalment ha acabat retirant degut a la pressió social i mediàtica i a la reafirmació per part de les administracions central i catalana de la normativa estatal vigent en aquesta matèria, des de la plataforma reusenca ens vam solidaritzar ràpidament amb els col·lectius de Vic que es fan posicionar contra la normativa que volia impedir l’empadronament de persones sense permís de treball o residència a l’Estat espanyol, una mesura enfocada clarament contra les persones sense papers.

A Reus, com es volia fer a Vic, també s’està vulnerant la legalitat en el tema de l’empadronament Llegeix més »

CGT davant la greu situació de la companya algeriana Meryem Mehdi

El Comitè Confederal de la CGT, reunit en Plenària Confederal el dia 26 de gener de 2010 i davant la greu situació de la companya algeriana Meryem Mehdi fa la següent resolució:

Després de gairebé 50 dies en vaga de fam en protesta pel seu acomiadament i per l’arbitrarietat i l’actitud neocolonial amb la qual actuen les empreses multinacionals en el sud algerià, la companya Meryem Mehdi es troba en un estat desesperat.

S’han desmentit les últimes notícies que parlaven d’un possible compromís amb l’advocat de British Gas. La multinacional britànica manté el seu silenci i segueix impassible davant el deteriorament de l’estat de salut de la companya. Al seu torn, les autoritats algerianes mantenen el seu silenci còmplice. D’una banda, mentre el Ministre de treball rep al comitè de solidaritat, la policia copeja a les persones concentrades i deté a la secretària general del SNAPAP, Nassira Ghozlane, i a dos companys de SNAPAP i de la Lliga algeriana de drets Humans.

Considerem inacceptable aquest tipus de comportaments per part de les multinacionals, en aquest cas British Gas. A més d’explotar els recursos naturals d’un territori sense que els seus pobladors es vegin realment beneficiats, es dediquen també a explotar a les seves treballadores i treballadors. No hem d’oblidar que Algèria és un dels productors de gas més importants del món.

En la recent cimera hispano-algeriana celebrada fa pocs dies a Espanya, representants d’ambdós governs han parlat d’energies, sobretot de gas. I és que ja està en marxa el gaseoducte Medgaz, que transporta el gas algerià des del desert del Sahara fins a Europa (entrant per Almería). Mezgaz és un consorci format per diverses multinacionals com l’algeriana Sonatrach, l’espanyola Cepsa, la italiana Endesa i la francesa GDF Suez. A més en la construcció del gaseoducte han participat multinacionals japoneses per a proporcionar l’acer de les canonades, empreses espanyoles, franceses i italianes per a l’estesa d’aquestes canonades en el mar i fins a la Rolls Royce para fabricar els compressors.

En definitiva un nombre important d’empreses que s’estan beneficiant del recurs algerià i el més important, aquest gaseoducte redueïx els costos d’aprovisionament de gas en tota Europa i la seva dependència de Rússia, fins a tal punt que ha estat considerat per la Unió Europea com projecte d’interès comú en les xarxes transeuropees d’energia. De fet la UE va aportar dos milions d’euros per a la realització de projectes i 1,4 milions més d’euros per a la seva construcció.

I davant tal magnitud d’empreses, multinacionals i ciutadans europeus beneficiant-se d’aquest recurs ens trobem amb una dona que viu en el mateix territori on s’extreu el gas, que treballa per a una multinacional, en aquest cas la britànica British Gas i que es resisteix amb totes les seves forces a ser trepitjada, lluitant sola, fins a les últimes conseqüències, mitjançant una vaga de fam iniciada el 9 de desembre de 2009, per a protestar pel seu injust acomiadament.

Des de la Confederació General del Treball de l’Estat Espanyol ens preguntem on està l’Europa dels drets i les llibertats, ens preguntem on està el tarannà del Sr. Rodriguez Zapatero, responsable del govern que aquest semestre presideix la Unió Europea i sobretot ens preguntem per què no s’està produint una intervenció política que posi fi d’una vegada a aquesta situació de tremenda injustícia.

Igualment des de la Confederació General del Treball de l’Estat Espanyol responsabilitzem a la multinacional britànica British Gas i a la classe política de la vida de Meryem Mehdi. Així mateix recollim la crida a la solidaritat internacional realitzat per nombrosos companys i companyes algerianes i ho fem extensiu animant a totes les organitzacions, col·lectius i persones que ho desitgin a mostrar el seu suport per aquesta causa.

Comitè Confederal de la Confederació General del Treball

CGT davant la greu situació de la companya algeriana Meryem Mehdi Llegeix més »

L’Estat destinarà milions d’euros per pagar als metges que no signen baixes

No signar baixes als treballadors podrà significar un bon sobresou per inspectors mèdics, metges d’atenció primària i personal administratiu sanitari. Així de clar i rotund. Els nous projectes de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), l’entitat depenent del Ministeri de Treball dirigit per Celestino Corbacho, inclouen una inversió anual estatal de fins a 30 milions d’euros en “incentivar” als professionals perquè signin altes i escurcin al màxim els períodesd’incapacitat temporal de la població treballadora.

L’Estat destinarà milions d’euros per pagar als metges que no signen baixes Llegeix més »

Es reuneix a Marsella la Coordinadora Sindical Euromagribina

Amb l’assistència de CNT i Solidaires de França, USI-AIT d’Itàlia, el Comitè Sindical de Via Democràtica i la ODT del Marroc, CTUWS i Syndicat Autonome des impôts fonciers d’Egipte (ambdós com observadors) i la CGT de l’Estat Espanyol, s’ha realitzat una nova reunió d’aquest espai de coordinació. Hem de ressaltar l’absència dels companys algerians i no per falta d’interès. El motiu de la seva absència va ser motivat per la negativa de les autoritats franceses a concedir el visat corresponent per a entrar en el país.

La situació en general en els països del Magrib es caracteritza per la repressió de les llibertats individuals i col·lectives, especialment l’exercici de les llibertats sindicals i polítiques. La degradació de la situació econòmica i social causada per l’adopció de plans d’ajustament imposats per les institucions financeres internacionals, de manera especial les europees.

Aquest espai de coordinació es va construir amb la idea i finalitat de donar respostes actives i unitàries a les agressions del capitalisme a la classe treballadora en el seu conjunt, des d’una perspectiva mobilitzadora, diferenciada de les estructures sindicals al servei del capital com la Confederació Europea de Sindicats (CES) i la Confederació Sindical Internacional (CSI).

En aquest sentit i amb la finalitat de difondre i donar més dimensió internacional a lluites que s’estan portant a terme en diversos llocs es va acordar enviar una delegació d’aquesta coordinadora a Algèria i Marroc.

A Algèria per a donar suport i difondre la persecució sindical que està sofrint el sindicalisme autònom per part del govern algerià, que està arribant fins i tot a crear sindicats ficticis amb el mateix nom o semblança al d’aquests sindicats amb la finalitat de destruir-los. I al Marroc per a d’igual manera, donar suport i donar més dimensió internacional a la lluita dels 850 miners acomiadats de Khouribga, a pocs quilòmetres de Casablanca.

A més d’això es va acordar treure comunicats de suport als estudiants i periodistes tunisians i a Meryem Medí, treballadora algeriana de la multinacional britànica British Gas, que porta en vaga de fam des del 9 de desembre per a exigir a aquesta multinacional el reingrés al seu lloc de treball, ja que ha estat injustament acomiadada.

Es reuneix a Marsella la Coordinadora Sindical Euromagribina Llegeix més »

Pel cinema en català, ara i aquí

La Generalitat de les quatre províncies ha aprovat finalment una Llei que entre altres coses intenta normalitzar l’ús de la llengua catalana en el món del cinema, un àmbit que resulta especialment preocupant perquè després de 30 anys i acabades les prohibicions franquistes la substitució lingüística continua, ara ja no per culpa de l’Estat que la prohibeix sinó per l’obsessió espanyola i espanyolista dels amos d’aquest sector. El mercat és tan assassí amb el català com ho era l’Estat franquista, almenys en el cinema. No em val el fet de dir que la gent no vol veure pel·lícules en català perquè bé que es miren TV3 i la resta de cadenes que emeten en català i aquests arguments ja van ser derrotats àmpliament per la realitat fa anys en altres àmbits on el català suposadament tampoc era “desitjat”. Tampoc em val dir que la Llei “obliga i no volem obligacions” perquè la nostra és una llengua minoritzada i per tant no es troba en igualtat de condicions davant d’una altra que ha tingut sempre el poder amb ella i que té ara i sempre molts més parlants que la nostra. O hi ha “obligació” a disposar de pel·lícules en la nostra llengua o no hi ha llengua, així de clar.

Pel cinema en català, ara i aquí Llegeix més »

Cartell IX Congrés CGT Catalunya

Informacions diverses sobre el IX Congrés de la CGT de Catalunya: seu, programa, allotjaments, servei de guarderia, activitats culturals,…

1. SEU DEL CONGRÉS

El IX Congrés de la CGT de Catalunya el farem els dies 5, 6 i 7 de febrer de 2010 a la Universitat de Lleida (UdL). Per raons d’ocupació les tres jornades no es faran al mateix lloc. Així es que el programa serà el següent:

– 1ª Jornada.- Dia 5 a les 16:00 hores fins a les 19:00 aproximadament a la Sala d’Actes del Rectorat de la UdL. Plaça Victor Siurana, 1:

Rebuda – Recepció de les delegacions, convidats i assistents en general

Inici del Congrés, nomenament de la Mesa. Nomenament de les Comissions.

Informacions diverses sobre el IX Congrés de la CGT de Catalunya: seu, programa, allotjaments, servei de guarderia, activitats culturals,… Llegeix més »

«Ascó, Catalunya diu que no». Més de 2000 persones es manifesten contra el cementiri nuclear

Convocades per la Coordinadora Anti-cementiri Nuclear de Catalunya (CANC), milers de persones s’han manifestat aquest diumenge 24 de gener pels carrers d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, per tal que l’ajuntament de la localitat no presenti la seva candidatura per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat, on es dipositaran els residus radioactius de totes les centrals nuclears de l’Estat espanyol.

«Ascó, Catalunya diu que no». Més de 2000 persones es manifesten contra el cementiri nuclear Llegeix més »

CGT davant la Presidència Espanyola de la U.€.

Un semestre europeu per a l’engegada del Tractat de Lisboa i acabar d’ofegar en la crisi als treballadors”. El govern de Zapatero ha entrat en el semestre de la Presidència de la Unió Europea com un elefant en una terrisseria.

En primer lloc, amenaça amb sancions als estats que no compleixin amb els comptes del Pacte d’Estabilitat, és a dir, reduir el dèficit al 3% i el deute públic al 60%.

En segon lloc, es reuneix en els inicis de la seva presidència, amb els màxims exponents de l’empresariat europeu (ERT), un club de selectes empreses transnacionals, per a veure com s’aplica l’estratègia 2020 de la Competitivitat i com potenciar el model desarrollista que segueix plantejant el capitalisme “europeu”.

Com veiem, les prioritats de la UE, la seva Comissió, el seu Consell, la Presidència espanyola en aquest semestre, pretenen avançar en el mateix model productiu consumista que ens ha conduït a la crisi sistèmica que patim els treballadors i treballadores, evitant iniciar o possibilitar el més mínim gir que engegui un nou model econòmic, social i productiu, que garanteixi una vida digna per als 500 milions de persones que habitem aquesta denominada “Unió Europea”.

La UE aborda les seves polítiques de creixement, en un context social, laboral i mediambiental:

– on més de 80 milions de persones són pobres, és a dir que el 17% de la població de la UE viu sense recursos bàsics, inclosos 19 milions de nens;

– la seva població parada arriba al 10%, tenint l’estat espanyol el rècord amb 4,2 milions de persones i en augment;

– les emissions de gasos d’efecte hivernacle, no només no s’han reduït segons l’acordat a Kyoto, sinó que han augmentat, generant una política suïcida contra el planeta;

– les llibertats són restringides en la mateixa mesura que augmenten les polítiques de control per a assegurar el seu model capitalista;

– en el terreny laboral, el Tribunal Europeu de Justícia (TJCE) ha limitat seriosament el dret de vaga, condicionant-lo a la competitivitat;

– el dúmping social s’ha constituït en el model social-laboral en els desplaçaments dels treballadors en el mercat interior;

– l’aplicació i entrada en vigor de la Directiva de Serveis (Bolkestein) amenaça seriosament l’educació superior, la sanitat i serveis essencials com l’aigua, etc.

L’estratègia 2020, fent desaparèixer la retòrica de la “sostenibilitat”, mostra les misèries d’un sistema i uns polítics que han lliurat al “mercat lliure”, la defensa del bé públic i l’interès general. El principi rector de la política és el mercat i totes les mesures que són capaces de plantejar-nos són d’explotació salvatge: les relacions econòmiques de lliure competència i lliure circulació dels diners, les relacions comercials de protecció de les multinacionals en els seus intercanvis desiguals i injusts amb la resta del món, l’aposta decidida per la “financiarització” de l’economia.

Els polítics de la UE, els financers, banquers, gestors, transnacionals, especuladors… són els responsables d’aquesta impunitat, responsables de l’enfortiment del model productiu desarrollista, responsables del malestar social, de la descohesió i desigualtat social sense precedents, de les amenaces serioses que pateix la continuïtat de vida del planeta.

CGT segueix instant a les persones treballadores, desocupades, precaritzades, als joves, als immigrants, a estudiants, a la societat civil organitzada i marginada, a oposar-se a aquestes polítiques i a expressar, cridar i exigir en el carrer, amb mobilitzacions i lluites, que el model de producció i distribució de béns i serveis, anomenat capitalisme, ha de ser substituït per altre model, on valors com el repartiment i drets socials per a tots i totes, siguin el motor del desenvolupament.

Una altra Europa és possible, igual que un altre món, a condició que els milions de persones perjudicades (la majoria social) lluitem per això.

Ni un pas enrere cap a la Vaga General.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

CGT davant la Presidència Espanyola de la U.€. Llegeix més »

El seguiment de la vaga a Nissan paralitza la planta de Barcelona

La vaga, convocada per tots els sindicats del comitè d’empresa, que han secundat avui 23 de gener uns 800 treballadors de Nissan davant la fàbrica de Barcelona, ha fet que la producció de la planta no arranqués, per la qual cosa s’han deixat de produir entre 300 i 400 cotxes en aquest primer dissabte laboral previst per la companyia.

Des de les 4.30 h. i fins les 10.30 els piquets s’han situat a les portes d’accés a la fàbrica impedint-ne l’entrada.

L’increment de treball en la planta catalana, que ha provocat el trasllat a Barcelona de 38 treballadors de la factoria d’Àvila, segons els sindicats no és un fet puntual, que es el que defensa l’empresa per tal de justificar aquest trasllat dels treballadors.

Des dels sindicats s’indica que no estan en contra dels companys d’Àvila sinó de la cortina de fum de Nissan per eludir la seva responsabilitat de contractar, tal com havia promès, a treballadors acomiadats en l’ERO del 2009 en cas de que s’incrementessin les càrregues de treball.

Per a la CGT l’objectiu de la vaga plantejada, és aconseguir un augment de la plantilla, en lloc de, com pretén l’empresa, augmentar la capacitat productiva, augmentat les jornades de treball. Per això hem demanat, el reingrés dels treballadors acomiadats que han reclamat el seu lloc de treball, entenent que no hem de prioritzar als treballadors que tenen garantia de reingrés, davant els que van ser acomiadats de manera traumàtica.

El comitè d’empresa ja ha anunciat que la vaga es repetirà el dissabte 30 de gener si no hi ha un canvi de postura de la Direcció de la multinacional a Barcelona.

El seguiment de la vaga a Nissan paralitza la planta de Barcelona Llegeix més »

Principi d’acord a Seat amb la readmissió dels acomiadats el 2011

Després de la imposició d’acomiadaments salvatges, davant els quals la majoria dels treballadors han acceptat una indemnització de 60 dies davant la coacció que se’ls plantejava, s’han produït una sèrie de mobilitzacions que han paralitzat la producció durant una mitjana de dos dies en les fàbriques de Seat.

La plantilla indirecta i tècnics, per primera vegada, i davant la sorpresa dels companys/es de la cadena, feien un passeig per la factoria cridant a l’atur. Els directes no es van sumar a l’atur. No obstant això la plantilla de Manteniment va trencar la paràlisi mobilitzadora de molts anys i s’han tingut piquets amb fogueres durant tres dies a Martorell.

L’empresa admetia la reincorporació de qui no havien acceptat els 60 dies (uns 25), però es negava a que qui havia signat ja el xantatge tinguessin possibilitat de tornar. Finalment, la possibilitat de reingrés només ha estat possible després d’un període d’atur amb formació, amb reincorporació posterior a l’empresa. UGT i CCOO van proposar una sortida similar a la del ERO de 2005 quant al sistema de reingrés.

La CGT, després de l’experiència i la lluita d’aquest temps, hem plantejat dues condicions que després de diverses reunions i tornades a la mobilització, han estat acceptades per l’empresa:

* Garantia de contractació al final del procés de formació.

* Que es mantingui el dret a l’antiguitat que es va perdre en l’acord de 2005.

Per això hem signat un preacord que està pendent de ratificar pels afectats i per cada sindicat en els nostres òrgans de gestió. La plantilla ha respost positivament tant per a mobilitzar-se com davant la possibilitat de solució que s’obre amb aquest preacord.

Una salutació fraternal.

Diego Jesús Rejón Bayo, Secretari Acció Sindical FESIM-CGT

Podeu consultar el preacord a: www.cgtbarcelona.org/cgtseatmartorell/documents/2010-01-22_acuerdo_reingreso.pdf

Seat i el comitè d’empresa acorden el reingrés dels acomiadats abans de juny del 2011.

El pacte paralitza el procés de més de 200 rescissions entre tècnics i personal indirecte. La Direcció de Seat i els representants del comitè d’empresa han arribat avui un acord per a paralitzar el procés de més de 200 acomiadaments individuals en el col·lectiu de tècnics i personal indirecte, després que l’empresa accedís al reingrés de tots els afectats abans de juny del 2011 sota la condició que segueixin un itinerari formatiu i superin una prova.

El principi d’acord, que té el vistiplau del comitè en ple, suposa el reingrés immediat d’uns 20 treballadors que no van signar la carta d’acomiadament, han confirmat fonts sindicals. Per a la resta d’afectats, obre la porta a decidir si abandonen l’empresa amb 60 dies per any treballat o bé es marxen amb opció a retornar el 2011, just quan comenci la producció del Audi Q3 en la planta de Martorell (Baix Llobregat).

En el cas d’aquests treballadors s’obren dues opcions a les quals podran acollir-se. D’una banda, podran optar per una indemnització de 20 dies per any i el reingrés no abans d’un any i sempre que hagin complert amb els requisits de formació en la seva especialitat que requerirà Seat a través d’un examen que portarà a terme una empresa de formació externa. Aquests conservaran la seva categoria al tornar a la factoria.

Pacte “històric”

La segona opció de reingrés contempla una indemnització de 35 dies per any a canvi de seguir l’esmentat pla de formació i superar la prova quan arribi el moment de reingresar (abans de juny del 2011). Aquest col·lectiu conservarà categoria i antiguitat al seu retorn. Es mantindran les prejubilacions fetes en el marc d’aquesta retallada de plantilla, que afecten a unes 119 persones i que es van pactar la setmana passada.

El president del comitè, Matías Carnero, ha valorat l’acord arribat amb el mateix president de Seat i màxim impulsor d’aquests acomiadaments, James Muir, i ha titllat de “històric” el fet que els tres sindicats –UGT, CCOO i CGT– s’hagin sumat al pacte.

El pacte suposa també la desconvocatòria de la vaga prevista per al dilluns, dia en el qual s’ha convocat una assemblea informativa per als treballadors, així com la retirada de les denúncies interposades pels sindicats a l’administració laboral. La fàbrica de Seat a Martorell i la seva filial Gearbox, que estan parades des del dijous pel bloqueig del col·lectiu de manteniment a l’entrada de camions amb components per a les línies de producció, podrien tornar al treball en les pròximes hores.

Kaos en la Red (Laboral-Economia)
www.kaosenlared.net/noticia/seat-comite-empresa-acuerdan-reingreso-despedidos-antes-junio-2011

Principi d’acord a Seat amb la readmissió dels acomiadats el 2011

23 gener 2010 – Barcelona – EFE

La Direcció i el comitè d’empresa de Seat han arribat avui a un principi d’acord per a la readmissió dels treballadors acomiadats, que haurà de ser ratificat el dilluns en assemblea, pel que les aturades han conclòs i la producció a Martorell s’està reprenent.

L’acord contempla la readmissió immediata dels 20 treballadors que no han signat la carta d’acomiadament, mentre que la resta d’afectats podrà decidir si abandona l’empresa amb una indemnització de 60 dies per any treballat, o anar-se amb l’opció de retornar a Seat l’any 2011 . Per a ser readmesos el pròxim gener, els treballadors haurien de seguir abans un curs de formació obligatori i superar una prova d’accés. Dilluns que ve al matí, el comitè es reunirà amb els treballadors afectats perquè ratifiquin el preacord signat avui, pel que fins a llavors la vaga prevista per a aquest dia no es desconvoca formalment.

Els sindicats han pactat per altra banda que l’empresa no sancioni les aturades d’aquests últims dies en les plantes de Martorell i Zona Franca, a més d’assumir la meitat dels seus costos. Els treballadors del centre de Martorell estaven en vaga des d’ahir, i durant el dia d’avui els piquets informatius van impedir l’entrada de camions al recinte, el que ha provocat llargues cues. També els treballadors de Gearbox del Prat, que pertany al grup Seat i fabrica caixes de canvi, estaven parats des d’ahir, el que suposava una amenaça per a les plantes de Seat i les del grup Volskwagen de Pamplona i Alemanya.

Els sindicats i els directius de Seat es trobaven reunits des de mig matí d’ahir per a acostar postures i intentar desbloquejar el problema. El conflicte a Seat es va deslliurar arran de que l’empresa anunciés l’acomiadament “per baix rendiment” de 330 empleats no vinculats a la producció. Dilluns passat, la Direcció de l’empresa va començar a repartir les cartes d’acomiadament entre treballadors i els sindicats van denunciar que la gran majoria dels afectats no eren directius. La decisió va fer que els treballadors de Seat de la Zona Franca paressin espontàniament diversos dies d’aquesta setmana i convoquessin una vaga de 24 hores per a dilluns que ve.

Principi d’acord a Seat amb la readmissió dels acomiadats el 2011 Llegeix més »

Les galetes haitianes: argila, oli i sal

Aquests són els condiments que porten les galetes Haitianes. Un lot de tres galetes costa en el mercat uns 10 centaus d’euro. Cal menjar-les a trossos petits i mastegar a poc a poc. Així s’aconsegueix sadollar la fam a canvi, això si, de dolor intestinal, desnutrició i paràsits.

En principi, el descrit anteriorment no sembla tenir relació amb el terratrèmol, però potser si que serveixi per a visualitzar la tremenda situació de precarietat extrema generalitzada en la qual es troba la població. Potser per aquest motiu els i les haitianes no estiguin en condicions d’organitzar-se per a les labors de rescat i es trobin a la mercè de la solidaritat internacional per a pal·liar la seva lamentable situació.

Ha de ser bastant estrany que la teva vida depengui d’aquesta solidaritat internacional, que en la seva majoria està patrocinada i dirigida per les mateixes entitats i persones que elaboren i engeguen una sèrie de polítiques, les conseqüències de les quals duen a tot un poble a la vora de l’aniquilació. És com si la teva vida depengués de la persona que porta anys perseguint-te per a llevar-te-la.

L’esperança de vida a Haití és de 52 anys i la mortalitat infantil és d’un 77 per mil, una de les més altes del món. Els principals promotors de la solidaritat internacional porten anys esquilmant a Haití en tots els sentits, fent possible que sigui el país més pobre d’Amèrica ocupant el lloc 155 d’entre 177 en el llistat de l’índex de Desenvolupament Humà de l’ONU. El 75% de la població viu amb menys de 2 dòlars i més del 50% amb menys de 1 dòlar al dia.

Resulta inconcebible que els responsables de l’Estat Haitià subvencionin l’arròs nord-americà. Com és possible que EEUU exporti a Haití 250.000 tones d’arròs tenint en compte que la seva població és majoritàriament agrícola i el salari mínim interprofessionals és dels més baixos del món?.

Doncs si, així és. Haití produïa el 90% dels productes alimentaris que consumia i ara importa ja el 55% dels mateixos.

Aquestes polítiques i els encarregats de les mateixes no són responsables del terratrèmol, però si que les conseqüències del mateix arribin a xifres indignes. Són responsables que les seves infraestructures siguin mínimes, són responsables que moltes de les seves construccions i cases siguin del mateix material que les galetes, són responsables que els seus plans de detecció de catàstrofes i dispositius de protecció civil siguin inexistents. En definitiva són responsables de totes les vides que s’haguessin pogut salvar i que l’avarícia d’estats, multinacionals i en definitiva del sistema capitalista ha impossibilitat que el poble haitià es desenvolupi i pugui crear, entre altres coses, els seus mecanismes de protecció i defensa davant aquest tipus de catàstrofes. En Haití hi ha dos tipus de víctimes, a unes les ha matat el terratrèmol i a unes altres el sistema capitalista.

A això hem d’afegir el lamentable espectacle de descoordinació internacional a l’hora de fer efectiva l’ajuda, producte principalment d’egos i ànsies de protagonismes. El sistema treu profit de tot i pel que sembla les catàstrofes humanes brinden una bona oportunitat de rentat d’imatge i per a això res com fotografiar-se amb posat solidari al costat de la desgràcia, que dit sigui de passada serveix també com anunci publicitari gratuït de les multinacionals a l’hora de la reconstrucció. Després de la imatge de Maria Teresa Fernández de la Vega lliurant medicines i aliments es troba la de Florentino Pérez reconstruint infraestructures.

És tremendament lamentable que hagi hagut d’ocórrer un terratrèmol d’aquestes característiques perquè s’enviï menjar i la població d’Haití pugui, això si, per un període de temps, abandonar les galetes de fang.

Des de la Confederació General del Treball volem fer una crida a la dignitat i a la humilitat, exigim dels governs i de les multinacionals la fi de l’atracament i l’expoli als pobles. Exigim que retornin a les i els haitians la seva dignitat i paguin tota el deute que tenen amb ells i elles.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Les galetes haitianes: argila, oli i sal Llegeix més »

Seat: la vaga indefinida, decidida espontàniament i autonomament pels treballadors està donant bons resultats

El que és interessant d’aquesta última vaga a Seat, i que no han ressaltat pels mitjans de comunicació, és que la decisió d’anar a la vaga va sorgir dels propis treballadors i de manera espontània, de manera autònoma, sense passar pels representants sindicals.

Seat: la vaga indefinida, decidida espontàniament i autonomament pels treballadors està donant bons resultats Llegeix més »

jpg_Copia_de_Foto2.jpg

L’Assemblea d’afectats per les hipoteques de Badia es concentra a ADIGSA per a detenir les ordres de desnonament enviades a veïns de la localitat

Ahir divendres 22 de gener, l’Assemblea d’afectats per les hipoteques de Badia i l’Assemblea de desocupats de Badia es van concentrar en la seu d’ADIGSA per a forçar una reunió amb la secretària general de ADIGSA Carme Trias i sol·licitar que tingués en compte els següents punts:

1. Que exigeixi a Caixa Catalunya i Caixa Penedès que parin les ordres de desnonament en marxa, ja que estan negociant un altre tipus de sortida i en breu la signaran.

2. Que totes les persones afectades amb problemes d’impagament d’hipoteques (i que demostrin la seva falta de recursos) es puguin acollir al conveni si ho desitgen i no a la discreció de les caixes com està estipulat actualment.

3. Negociació directa amb la secretaria d’habitatge de la Generalitat i no a través de l’alcaldessa de Badia del Vallés.

4. Que el període de lloguer dels pisos sigui de 15 anys i no el mínim establert per la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) de 5 anys. 15 anys és el que li queda de protecció oficial especial als pisos de Badia.

Després d’ocupar l’interior de les oficines una vintena d’afectats i desplegar una pancarta reivindicativa, Trias va accedir a reunir-se amb 5 representants dels afectats. Després de més de dues hores de reunió, la secretària de habitatge de la Generalitat es va comprometre a parar les ordres de desnonament enviades a una trentena de veïns/es de Badia. Cridaria a les caixes demandants per a detenir el procés d’execució d’hipoteca, ja que va entendre que no era el normal mentre s’estava gairebé tancant una altra via de solució com és el conveni de habitatge de Badia del Vallés.

També es va comprometre a parar el procés imminent de signatura d’aquest conveni, fins que els afectats estiguessin d’acord amb tots els punts. També els va fer saber que entenia que volguessin reunir-se directament amb ella i no amb l’alcaldessa de Badia del Vallés, accedint i convidant-los a una reunió la setmana que ve per a oferir altre esborrany de conveni. L’única cosa en que es va mostrar reticent és el d’augmentar el lloguer a 15 anys i no ha 5 com està estipulat en l’últim esborrany del conveni.

L’assemblea d’afectats per les hipoteques de Badia valora molt positiva aquesta reunió i es ratifica a si mateixa, com única opció de tractar el problema de manera directa i horitzontal, aconseguint un èxit més a la imminent detenció de les ordres de desnonaments; cosa que d’altra forma no s’hagués aconseguit com ha quedat palesa aquestes últimes setmanes de silenci i desinformació gairebé absoluta per part de l’ajuntament de Badia del Vallés.

COMUNICAT DE L’ASSEMBLEA D’AFECTATS/DES PER LES HIPOTEQUES DE BADIA (Vallès Occidental)

Davant la imminent signatura del Conveni d’Habitatge entre Ajuntament, Generalitat i Caixes d’estalvis volem expressar la nostra opinió com afectats directes:

Les persones que estem afectades per l’impagament d’hipoteques no és per elecció, sinó una imposició resultat directe de la crisi i la situació tan preocupant d’atur que portem patint més d’un any. Nosaltres abans d’aquesta situació sempre havíem pagat la nostra hipoteca com qualsevol veí de Badia. Davant aquesta realitat ens hem organitzat des de fa 1 any entorn a l’Assemblea d’afectats per les Hipoteques de Badía, amb l’únic objectiu de buscar solucions a aquest problema i no veure’ns en el carrer amb les nostres famílies.

Fa tres mesos se’ns ofereix per part de Generalitat i Ajuntament de Badia un Conveni d’Habitatge per a teòricament evitar el desnonament de famílies, però després d’analitzar-lo a qui més beneficia és a les entitats financeres ja que la Generalitat els permet el lloguer del pis, els dobla el preu administratiu i li garanteix tots els deutes. Després de diverses negociacions el conveni tal com està ens sembla insuficient, més quan ja hi ha moltes famílies amb ordres de desnonament en marxa.

Per això demanem a l’Ajuntament de Badía i Generalitat:

1- Que exigeixin a Caixa Catalunya i Caixa Penedès que parin les ordres de desnonament en marxa, ja que estan negociant un altre tipus de sortida i en breu la signaran.

2- Volem que totes les persones afectades amb problemes d’impagament d’hipoteques (i que demostrin la seva falta de recursos) es puguin acollir al conveni si ho desitgen i no a la discreció de la Caixa com està estipulat actualment.

3- Que el període de lloguer del pis sigui de 15 anys i no el mínim establert per la llei de 5 anys.15 anys és el que li queda de protecció oficial especial als nostres pisos.

Per tot això seguirem organitzats entorn d’aquesta assemblea exigint el que creiem que és just per a les famílies afectades per l’impagament d’hipoteques de Badia. Et convidem a participar tots els divendres a les 19h en el Casal de l’Esquerra de Badía (C/Burgos 18)

PER UN CONVENI JUST, NO ALS DESNONAMENTS A BADIA

L’Assemblea d’afectats per les hipoteques de Badia es concentra a ADIGSA per a detenir les ordres de desnonament enviades a veïns de la localitat Llegeix més »

Finalitzen les aturades a Gearbox després de la readmissió dels tres treballadors acomiadats

Els treballadors van començar a treballar en el torn de la nit d’ahir divendres, després de mantenir la producció paralitzada des de les 13 hores del dijous. Des de la CGT valorem positivament tant la reacció de la plantilla com l’haver aconseguit la readmissió dels acomiadats. També ha estat clau el que encara que els acomiadats eren personal indirecte, tota la plantilla ha donat una resposta unànime i contundent. Des de CGT creiem que s’ha demostrat que si els treballadors lluitem, podem aconseguir variar les pretensions empresarials.

Finalitzen les aturades a Gearbox després de la readmissió dels tres treballadors acomiadats Llegeix més »

Insubmissió. Vint anys després

David García Aristegui (Font: LaDinamo)

Febrer de 1989 va ser un mes clau per a l’antimilitarisme a l’Estat espanyol: cinquanta-set joves es van declarar insubmisos al Servei Militar Obligatori. Des de llavors i fins a 2001, data que es va abolir la mili, 1.670 desobedients van passar per la presó. LDNM ha xerrat amb mitja dotzena d’activistes de l’època.

– Com explicaries què era el Servei Militar Obligatori a un xaval d’avui?

Iñaki Otamendi, Coordinadora Antimilitarista Kakitzat: La mili va ser la manera en la qual l’Estat Espanyol va dotar durant anys de mà d’obra gratuïta a l’exèrcit, obligant a tots els nascuts homes a passar un llarg període d’instrucció militar en les casernes. A més pretenia ser una escola en la qual els homes assumissin valors patriòtics espanyols i aprenguessin obediència a la jerarquia davant els possibles enemics exteriors i interiors. Les condicions en les quals es complia la mili eren molt precàries, i la violència no només provenia dels comandaments militars: les “novatades” servien per a humiliar als nous i per a fomentar l’individualisme. El nombre de suïcidis i accidents era bastant elevat.

Chuchi Zamarra, ex Grup Antimilitarista de Carabanchel: Es van inventar el rotllo de la Prestació Social Substitutòria (treball en serveis socials) per a semblar que donaven llibertat d’opcions. En realitat tenien als joves treballant gratis. La desobediència es va fer per a canviar el sistema, no per a escaquejar-se de la mili, i encara que el servei obligatori va acabar abolint-se, encara segueixen gastant els nostres diners a pagar a professionals de la violència i comprar armes de destrucció massiva.

– Qui van ser els primers insubmisos?

Carlos Barranco, Moviment d’Objecció de Consciència, València: Els primers desobedients es van anomenar a si mateixos “objectors de consciència”. Parlo del període des de 1971 fins a 1986, abans de l’entrada en vigor de la Prestació Social Susbtitutòria. Aquests primers objectors provenien majoritàriament de comunitats cristianes de base, molt influïdes per la Teologia de l’Alliberament, de ciutats com València, Madrid, Bilbao i Barcelona. Però no explicaven la seva presa de postura en termes religiosos, sinó que es presentaven com “no violents” i abraçaven tota una tradició de pacifisme i desobediència de segles d’antiguitat. Aquest va ser el cas del primer objector de consciència polític, Pepe Beunza, que en 1971, a València, va anunciar públicament la seva negativa a acudir al servei militar. La campanya de suport que duia diversos anys preparant-se va tenir l’efecte desitjat: no només va provocar debats en les corts franquistes i accions de suport a escala internacional, sinó que va arrossegar a diversos joves a declarar-se també objectors de consciència, el que va generar una dinàmica imparable que no va cessar fins a l’abolició del servei militar trenta anys després.

Mar Rodríguez, Assemblea Antimilitarista: A part dels empresonats, moltes persones van participar en els grups de suport als insubmisos, entre ells el de pares i mares. Gairebé totes aquestes persones vam ser dones, però no érem només les núvies i mares, que també; no volíem ser el lloc de descans del guerrer/insubmís, sinó que era la nostra opció política. No sense dificultats vam anar superant els rols de gènere, tan marcats al principi: ells a la presó, nosaltres a visitar-los. Vam ser molt actives i també formem espais propis, només de dones, en els quals debatre sobre objectiu final: un món sense exèrcits ni guerres.

– Per què va tenir la insubmissió tanta repercussió social i quins van ser els seus principals assoliments?

Antonio Carretero, antimilitarista de Valladolid: El moviment d’objecció de consciència i insubmissió ha estat fins al moment el moviment social autoorganitzat de major importància i durada que ha existit en l’estat espanyol. La seva repercussió va ser fruit d’un conjunt de condicions favorables: d’una banda, l’èxit arrollador de l’objecció col·lectiva a principis dels vuitanta, que va acréixer i va consolidar l’antimilitarisme com aliment ideològic; per una altra, la percepció social que la transició política tenia amb l’exèrcit un compte pendent, que el franquisme seguia massa viu en la institució castrense, el que quedava especialment palesa en la mili obligatòria.

Pablo San José, grup Antimilitarista Tortuga: La repercussió la hi va donar la repressió. Empresonar a centenars de persones pel simple fet de negar-se a portar un arma en un exèrcit va produir un gran escàndol. La dimensió ètica dels insubmisos era inqüestionable. La institució estatal, a pesar de tots els seus esforços, mai va poder dur la iniciativa en el plànol simbòlic-ideològic. La repressió, en lloc de tenir un efecte dissuasori, va multiplicar el nombre d’insubmisos, ampliant l’efecte publicitari de la campanya, que va acabar sent imparable.

Insubmissió. Vint anys després Llegeix més »

Transferències de rodalies a Catalunya: Un pas més cap a la segregació

El passat 30 de desembre de 2009, el BOE publicava el Reial decret 2034/2009, on s’oficialitza el traspàs de competències marcades per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya sobre les Rodalies de Barcelona al Govern de la Generalitat, incloent la potestat d’aquesta última de disposar del material (197 trens) i del personal (900 treballadors).

És evident que, si al final del període de subrogació a l’actual Contracte Programa Renfe-Estat que finalitzarà el pròxim 31 de desembre, la Generalitat decidís canviar d’operador ferroviari, perquè no li valgués Renfe, els trens i els treballadors no anaven a emigrar a un altre lloc deixant buides les vies de Barcelona, sinó que passarien a dependre d’un nou operador públic creat a aquest efecte o d’un privat que guanyés l’oferta pública de concessió, sent el personal subrogat al mateix i definitivament separat de la seva empresa actual, Renfe-Operadora, que quedaria greument mutilada.

A partir del 1 de gener de 2011, la Generalitat és lliure d’utilitzar una de les dues alternatives possibles: signar un nou acord amb Renfe‐Operadora per a establir la vigència com operador, o buscar un nou operador que compleixi amb les seves exigències en la prestació del servei de rodalia de Barcelona, si bé, aquesta possibilitat, la podrà exercitar a comptar de l’any 2012.

Si finalment la Generalitat decidís no renovar el contracte amb Renfe‐Operadora, l’Estat i la Generalitat acordarien la valoració dels 197 trens i les 900 ocupacions a transferir a la Generalitat, encara que, de moment, totes les parts apunten a la renovació del contracte amb Renfe. No en va alguns mitjans de comunicació, en les seves entrevistes als polítics, insistien en el terme de canvi “d’amo”, per a definir el nou escenari on la Generalitat té les competències sobre regulació, planificació, gestió, coordinació, inspecció del servei de rodalia i la potestat tarifaria (Article 169 de l’Estatut d’Autonomia). Queda en mans de l’Estat la titularitat i gestió de la infraestructura (ADIF), així com la regulació de títols, habilitacions i normativa de seguretat.

Aviat veurem les primeres actuacions de la Generalitat, que diu pretendre millorar substancialment la qualitat del servei, encara que no té previst canvis rellevants en el seu primer any de gestió. Han creat també una nova Comissió Mixta per a estudiar el traspàs dels trens regionals, possibilitat que també es contempla en la Llei del Sector Ferroviari (LSF) creada per Francisco Álvarez Cascos i Magdalena Álvarez Arza.

Renfe i Generalitat han acordat també el passat 13 de gener, un “conveni en el qual s’estableix i concreta la direcció i gestió de la prestació del servei de rodalia de Barcelona”: Dintre de Renfe es crea un àrea de negoci específic per a les Rodalies de Catalunya. En aquesta àrea de negoci, ha d’integrar-se l’actual Direcció de Rodalies Metropolitanes de Barcelona. Aquesta àrea de negoci ha de posseir el seu propi compte de resultats i balanç econòmic. La Generalitat s’ha reservat el dret per a determinar quin sigui el nom comercial dau a les Proximitats de Barcelona. Creen un òrgan mixt de coordinació i control Generalitat–Renfe‐Operadora: l’òrgan de coordinació i control es compon de quatre individus per cada part. És, no obstant això, un comunicat de premsa el qual ja posa nom i cognoms als càrrecs.

LES “AUTORITATS FERROVIÀRIES” INCOMPLEIXEN L’ACORD DE DESCONVOCATORIA DE VAGA DEL 9 DE JUNY DE 2009.

L’acord de desconvocatòria de vaga de 9 de juny de 2009, donava la necessària participació a totes les organitzacions del Comitè General d’Empresa en el procés de negociació de la transferència, amb el clar objectiu de salvaguardar les garanties i drets dels treballadors/es de Renfe-Operadora. Les “autoritats ferroviàries” semblen haver-se oblidat d’aquesta participació i control. Tan sols sengles reunions informatives per part de Renfe en els mesos finals de l’any 2009, reunions que no valen per a substituir allò acordat en la desconvocatòria de vaga.

Des de CGT, exigim la presència sindical en la taula de negociació del que encara queda per fer, que no és altra cosa que el previst en el Reial decret 1666/1980, de 31 de juliol que determina les normes i el procediment que han d’ajustar-se els traspassos de funcions i serveis de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, especialment en el que regula tota la matèria que afecta al personal de Renfe-Operadora i també per a la pròpia entitat pública empresarial. Queda molt clara la fi de Renfe-Operadora com únic prestador de serveis de rodalia al donar entrada a altres possibles operadores en aquest sector.

En definitiva, s’ha “obert el meló” encara més si cap, sobre les possibilitats de disgregació de Renfe-Operadora com empresa pública ferroviària, amb totes les conseqüències que encara estan per venir, però que s’aventuren properes, com es recull en l’avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible, on es proposa permetre treure a concurs els serveis públics (Proximitats, Mitja Distància, etc.).

Des del SFF-CGT ens oposem a la segregació de la plantilla de Renfe-Operadora, que de segur vindria seguida de les privatitzacions anhelades i manifestades per molts polítics, amb les nefastes conseqüències per a ciutadans i treballadors. Conseqüències que ja coneixem de sobres per les experiències viscudes en altres sectors productius.

NO A LA PRIVATITZACIÓ – SI AL FERROCARRIL PÚBLIC

SFF-CGT

www.s

Transferències de rodalies a Catalunya: Un pas més cap a la segregació Llegeix més »

jpg_perweb00.jpg

Engega el segon Fòrum Social Català

El Fòrum Social Català 2010 i la Campanya contra l’Europa del capital, la crisi i la guerra es presentaran en roda de premsa el proper dimarts dia 26 de gener a les 12h davant l’edifici de la Borsa de Barcelona (Pg. De Gràcia, 19). Dos dies després, el 28 de gener, tindrà lloc una manifestació unitària, i finalment, les principals activitats del Fòrum es duran a terme els dies 30 i 31 de gener a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (Plaça Universitat).

Engega el segon Fòrum Social Català Llegeix més »