El 28 de març es compleixen 32 anys de l’accident de Three Mile Island (TMI), a Harrisburg, Pensilvania, EE UU. Una fusió parcial del reactor va provocar grans emissions de gasos radioactius a l’atmosfera que mai es van quantificar, ni tampoc els seus efectes en la població.

Els efectes de l’accident de Fukushima Daichii superen de bon tros als del de TMI. El reactor TMI-2 va sofrir greus danys i una emissió de gasos radioactius que va afectar a unes 25.000 persones. Va ser qualificat com nivell 5 en l’escala INES.

L’accident de Harrisburg comença amb una fallada del circuit secundari, que fa que la temperatura del reactor augmenti. En aquest moment, un operador va prendre una decisió errònia i va introduir grans quantitats d’aigua freda en el circuit primari de refrigeració per a intentar baixar la temperatura. Però aquest aigua va bullir, formant bombolles de vapor. A més es va produir hidrogen, igual que a Fukushima, que va ser necessari ventejar per a evitar una explosió dintre de la contenció. Aquest venteig va donar lloc a un núvol radioactiu. La fusió del nucli no es va poder evitar i va ser necessari llançar aigua i sorra a l’interior. Encara que aquesta concatenació de successos era improbable en opinió dels experts en energia nuclear, va acabar per produir-se, amb efectes catastròfics.

32 anys després, l’accident de Fukushima ha provocat la fusió parcial de tres reactors (números 1, 2 i 3) i emissions procedents de la piscina de combustible gastat del reactor nombre 4. Les emissions de triti, iode i cesi estan superant -segueixen produint-se- en diverses vegades la magnitud de la catàstrofe de la central nord-americana i, segons estimacions, arriben a els nivells d’entre el 10 i el 50 % de les emeses a Txernòbil (Ucraïna).

Els seus efectes sobre les persones encara estan per determinar, encara que ja s’estan constatant les primeres víctimes. La radioactivitat mesurada en l’aigua i la llet supera en més de tres vegades els nivells permesos a uns 40 km de la central. Les verdures presenten concentracions radioactives d’unes 30 vegades les permeses i s’han registrat punts contaminats en el terreny amb més de 3.000 vegades la contaminació de cesi-137 permesa. Això és greu, atès que la vida mitja d’aquest isòtop és de 30 anys, el que significa que trigarà uns 300 anys a desaparèixer. A més es fa imprescindible el control del peix i dels mol·luscs, atès que l’aigua contaminada per la refrigeració dels reactors s’ha abocat al mar. Per si tot això fora poc, s’ha detectat contaminació radioactiva en cinc purificadores d’aigua a Tòquio i existeix ja preocupació a Corea i Xina que el núvol dugui quantitats no menyspreables de radioactivitat a aquests països.

La indústria nuclear anuncia, com va fer llavors, que aprendrà dels errors i els corregirà perquè les centrals siguin més segures. Diversos accidents s’han succeït des de llavors i el lobby pronuclear no ha après el principal, que la seguretat absoluta no existeix i que els successos, per improbables que siguin, acaben per produir-se. La pregunta que ha de fer-se no solament la indústria nuclear, sinó tota la societat és: Si podem prescindir de l’energia nuclear, per què seguir mantenint aquest immens perill?

Ecologistes en Acció ha elaborat una proposta de generació elèctrica per a 2020 en la qual es demostra com es pot prescindir de l’energia nuclear i del carbó mantenint coberta la demanda ininterrompudament al llarg de tot l’any.

Amb motiu de l’aniversari de l’accident de Harrisburg, l’organització ecologista ha convocat actes de protesta en les centrals nuclears de Garoña i Almaraz el diumenge 27 de març. Especialment significativa és la de Santa María de Garoña, bessona al reactor 1 de Fukushima Daichii, encara que en pitjor estat del que es trobava aquest abans del terratrèmol.

Ecologistes en Acció