És increible que en temps de crisi, amb els retalls socials recentment anunciats per ZP, un Departament sensible socialment, regentat per ICv-EUiA, atac d’aquesta manera a la gent amb menys recursos de Catalunya
Ha encadenat dues pujades del 28% en els anys 2008 i 2010. Una família amb ingressos de 1000 euros passa a pagar de 270 a 450 euros per un pis de 70 m², el 45% dels seus ingressos.
Segons l’Enquesta de Població Activa publicada el 30 de juliol de 2010 per l’Institut Nacional d’Estadística espanyol:
ATUR:
Hi ha 4.612.700 aturats el que suposa una taxa de 20,09% que dobla la mitjana de la Unió Europea.
A les Canàries la taxa d’atur és ja de 27,68%, Andalusia 27,21% i Extremadura 23,45%.
Estat Espanyol: Més de 1’3 milions de llars tenen tots els seus membres a l’atur Llegeix més »
La pseudoamnistia fiscal als comptes espanyols a Suïssa.
Escandalós tracte de favor a les rendes més altes.
La doble vara de mesurar de l’Agència Tributària: implacable amb els petits contribuents i permissiva amb els grans evasores fiscals.
Escandalós tracte de favor a les rendes més altes Llegeix més »
Un article de Charles-André Udry
1. Des dels dies 8 i 9 de maig de 2010 -la reunió d’urgència del BCE, l’ECOFIN i el FMI per establir un pla de reflotació de diversos països de l’UE- tots els governs anuncien plans d’austeritat pressupostària “per salvar la zona euro”. Una guerra de classes d’una amplitud nova s’ha declarat a Europa: tot el que queda de l’Estat social, sorgit del període que va seguir la Segona Guerra mundial, ha de ser desmantellat, a excepció d’una “xarxa social” model Banco Mundial.
Ha començat una nova guerra social a Europa Llegeix més »
El passat 21 de juliol, el parlament espanyol va aprovar la Llei de Caixes d’Estalvi, amb els vots favorables de PSOE, PP, CC i UPN. Aquesta Llei va partir de l’acord entre Zapatero i Rajoy, en la seva reunió del 5 de maig. Una vegada més es demostra que, més enllà de la brossa política i la crispació, ambdós mandataris i els seus partits comparteixen les mateixes receptes del sistema capitalista, ja que s’han posat d’acord per a modificar el règim jurídic de les Caixes d’Estalvi, obrint la veda a la privatització d’aquestes entitats, aspiració llargament anhelada pel món financer i la banca privada.
La Llei de Caixes, contra els interessos de la ciutadania Llegeix més »
Els polítics es burlen de les treballadores i treballadors abandonant-los a la mercè del capritx empresarial.
Ahir, 29 de juliol, va ser aprovada en el Parlament espanyol la Reforma Laboral, i novament es consuma una volta més de rosca als cada vegada més minvats drets dels quals només posseïm la força del treball per a sobreviure.
Altra vegada, la crisi s’enceba amb les classes populars i indefenses. Amb la Reforma Laboral que han aprovat, l’acomiadament s’ha abaratit i convertit en més lliure del que ja ho era, podent l’empresari amb total facilitat prescindir de qualsevol treballador i això en un context en el qual gairebé cinc milions de persones ens trobem aturades.
Mentre que als més febles, als treballadors i treballadores, se’ns condemna a una major indefensió, a la patronal se li segueix subvencionant perquè la contractació, la permanència i la sortida del mercat de treball es caracteritzin per la precarietat i la inestabilitat.
Per a CGT ha arribat l’hora de dir PROU no només als mercats, sinó també a l’estat, a la classe política i a les institucions que segueixen les instruccions d’aquests “mercats”. Ens sembla inadmissible i intolerable que els qui van generar la crisi imposin les propostes per a sortir de la mateixa en detriment de la població i engreixant els seus comptes de beneficis.
Per a CGT l’única sortida per a iniciar el canvi de la política antisocial és la inqüestionable VAGA GENERAL del dia 29 de Setembre, primer per a frenar aquest atac als drets laborals i socials més elementals i després continuar la mobilització per a recuperar el terreny perdut en drets, garanties, llibertats, dignitat i justícia social.
EL 29 DE SETEMBRE: VAGA GENERAL, TOTES I TOTS AL CARRER
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Així queda la reforma laboral
– Acomiadament objectiu
N’hi haurà prou amb preveure pèrdues
L’empresa podrà acomiadar per causes objectives (20 dies d’indemnització) si té pèrdues o espera tenir-ne, així com per una caiguda “persistent” d’ingressos, que pugui afectar a la seva viabilitat o a la seva capacitat de mantenir el volum d’ocupació. S’elimina la possibilitat d’acomiadament objectiu per una “disminució rellevant” del benefici, o per una “falta persistent de liquiditat” que proposava el PSOE.
Nova reforma laboral: La classe política depredadora dels drets laborals Llegeix més »
Contra la privatització de la conservació de la jardineria del barri de la Sagrera a través d’empreses d’integració de persones discapacitades
Antecedents
El 14 de Novembre de 2005, l’Ajuntament de Barcelona (PSC, ERC,ICV-EUiA) va aprovar la reconversió de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins en Entitat Pública Empresarial Local (EPEL), a pesar de la total oposició de la plantilla i diverses institucions socials, doncs vèiem que darrere s’ocultava una clara intenció privatitzadora. La presidenta de l’Institut, Imma Mayol (ICV-Verds), tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona en aquests moments, va declarar que la reconversió a EPEL obeïa a un tema d’adaptació “a la Llei”, i es feia “amb la finalitat de poder assumir treballs a tercers” (com si això no ho permetés ja l’Institut) i que en cap moment es privatitzarien els serveis de conservació i manteniment del verd públic.
Gairebé cinc anys després, la realitat segueix desmentint a la Sra. Mayol. Mentre que els treballs a tercers, excusa per a la conversió en EPEL, no han augmentat, el que sí s’ha anat incrementant progressivament, en contra del disposat en els Estatuts de l’Institut i en el Conveni (que estipulen que s’han de prestar amb personal propi), és la privatització de serveis: manteniment dels jocs infantils, tractaments fitosanitaris, una part de la poda, el manteniment d’infraestructures, etc. Actualment, gairebé un 25% dels serveis estan ja adjudicats a contrates, tal com reconeix la pròpia gerència de Parcs i Jardins.
Privatització de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera
A tot aquest procés de privatització, la Direcció de l’Institut pretén afegir ara la privatització de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona, que inclou el Parc de la Pegaso, Jardí d’Elx, Plaça de la Hispano Suïssa i la resta de zones enjardinades del barri. El motiu que argumenta la Direcció de l’Institut per a aquest nou intent de privatització és la falta de mitjans humans i materials per a portar a terme les tasques encomanades a la brigada de la zona i opta per privatitzar el servei a través d’empreses “d’inserció dedicades a treballs de reinserció social i laboral de personis amb especials dificultats”.
O molt ens equivoquem o el que realment amaga aquesta nova privatització, a més de respondre a l’exprés desig de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona (que en boca del Gerent Municipal, Andreu Puig, va apostar recentment per la privatització de Parcs i Jardins), és la necessitat de tapar el despropòsit provocat després de l’adjudicació del manteniment integral del Parc de la Guineueta a una altra empresa d’inserció, Can Neteja 5, desplaçant als tretze treballadors, la majoria discapacitats psíquics, pertanyents a la Barna Verd, que venien realitzant el manteniment des de feia 25 anys. La desídia i la indecent aplicació de les lleis del mercat va fer que aquest col·lectiu quedés exclòs del que durant anys va ser el seu lloc de treball, atès que ningú va tenir la previsió de, si més no, incloure clàusules de subrogació de personal en l’expedient de la contracta. Si finalment a l’octubre d’aquest any, s’adjudica el manteniment del verd públic del barri de la Sagrera a una empresa externa, i l’adjudicació recau en Barna Verd, les sospites es compliran: la coincidència de dates, de necessitats de personal i certes clàusules de la contracta, certificaran un nou nyap administratiu, quan no una decisió propera a la prevaricació.
Hipocresia dels responsables municipals
Els Treballadors i treballadores de Parcs i Jardins denunciem l’actitud hipòcrita dels responsables de Parcs i Jardins i de l’equip de govern que els avala (PSC, ICV-EUiA), que permanentment contradiuen els seus programes electorals. Els arguments que utilitzen per a justificar aquest nou intent de privatització, cauen pel seu propi pes. L’Informe Motivat de l’expedient diu textualment que “en els moments actuals el personal que disposa l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona no és suficient per a atendre la demanda de manteniment que es planteja i atès que la prestació és l’objecte d’aquest contracte no justifica la necessitat d’una ampliació per part de l’Administració de mitjans personals i materials, tenint en compte la conjuntura econòmica existent i les limitacions establertes per la legislació aplicable, s’aconsella procedir a la contractació externa”.
Aquests arguments posen de manifest que els responsables de l’Institut, intencionadament, no es doten dels recursos públics necessaris per a prestar els serveis, tal com li marquen els estatuts de Parcs i Jardins. Aquesta política de personal és “coherent” amb la política de manteniment del verd de la ciutat que fan. No dubten a deixar degradar-se els parcs públics per a posteriorment tenir arguments per a grans i costoses remodelacions a benefici d’empreses privades, i a costa dels ciutadans, o justificar la seva privatització. O fan una mala gestió, com el recent cas de Can Framis, on primer s’abandona el manteniment per a després haver de replantar fins a deixar-lo com al principi, costant molt més diners a les arques públiques.
La utilització que fa l’Ajuntament dels Centres Especials de Treball (CET), amb la pretesa “integració” de les persones que tenen especials dificultats per a accedir al món del treball, dificulta la integració social real d’aquest col·lectiu, doncs les condicions de treball que se’ls ofereix estan molt lluny, no ja del conveni de Parcs, si no de l’estatal de Jardineria , a més de crear zones de “guetto” amb mà d’obra barata que no faciliten una integració real en el món del treball.
Exemple d’integració real ho dóna la composició de la brigada de Parcs i Jardins encarregada actualment del manteniment de la zona de la Sagrera, la qual ara intenten privatitzar, dos dels seus nou components, tots amb els mateixos drets i obligacions, són persones discapacitades.
Els Treballadors i treballadores de Parcs i Jardins, exigim:
Davant aquesta situació, la plantilla de Parcs i Jardins, i en la seva representació el Comitè d’Empresa i les seccions sindicals que el componen, exigim que es posi fi a la política privatitzadora de l’Institut. Sol·licitem, així mateix, a l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, als grups municipals i als regidors, que apostin amb claredat per la defensa del Servei Públic i exigeixin el compliment, per part de la Direcció de l’Institut Municipal, dels Acords de Garanties de Servei Públic acordats en el seu moment.
Els treballadors de Parcs i Jardins no podem acceptar la política d’incompliments denunciada i per això ens veiem en l’obligació d’iniciar de nou un procés de denúncies i mobilitzacions per la defensa del Servei Públic. Per tant, i donada l’exposició de motius abans relacionats, els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins, exigim:
1. Es doni nul·litat a l’expedient 10/204 relatiu a la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona.
2. S’absorbeixi a les persones discapacitades de les empreses d’inserció que en aquests moments estan treballant en el manteniment d’altres sis espais verds de la ciutat de Barcelona, en les mateixes condicions dels treballadors de Parcs i Jardins.
3. Es convoquin les necessàries ofertes públiques d’ocupació amb la reserva de places que calgui per a persones discapacitades, amb adaptació de les proves d’accés i programes de formació específics per a aquest col·lectiu, a més de reserva de places en promoció interna, tutela i seguiment del col·lectiu per part de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.
4. Exigim responsabilitats tècniques i polítiques per la mala gestió dels recursos públics dels quals són dipositaris, tant la Direcció de Parcs, com els responsables polítics encapçalats per la Presidenta de l’Institut, Imma Mayol (ICV-EUiA), respecte a la política de personal i de manteniment del verd públic en Parcs i Jardins.
5. Es combati la degradació paulatina que sofreixen els espais verds de la ciutat de Barcelona, provocada per la deixadesa dels que gestionen el servei, la nul·la planificació de les càrregues de treball i la insuficient dotació de recursos humans i materials per a assumir les tasques que encomanin els propis Estatuts de l’Institut. No es pot justificar la progressiva privatització, ni les costoses operacions de posada a punt d’uns espais degradats per un manteniment intencionadament insuficient.
Comitè d’Empresa I.M. Parcs i Jardins de Barcelona
Seccions Sindicals de CC.OO, CGT, UGT, USOC.
PER LA JARDINERIA PÚBLICA!
PER LA INTEGRACIÓ REAL DE LES PERSONES DISCAPACITADES!
Rodríguez Zapatero va fer a Barcelona una abrandada defensa de ‘la Roja’, amb el to frívol que a vegades utilitza. “El Govern espanyol estarà a l’alçada de les circumstàncies amb Catalunya i estic segur que ‘la Roja’ va ser molt seguida”. Per la seva banda, Puyol i Xavi es van passejar per l’estadi ensenyant la copa del Món mentre feien ondejar una bandera catalana en una mena de demostració de catalanitat d’uns dels més destacats membres de ‘la Roja’ i potser dos dels millors futbolistes de professió a nivell mundial. Aquest regal televisiu pels catalans es va agafar com una provocació per part del nacionalisme espanyol de l’estanquera i el toro d’Osborne, encara que el gest dels dos futbolistes no tenia la càrrega política dels atletes del puny del poder negre nord-americà mostrat en els jocs olímpics de Mèxic l’any 1968. Però, Toni Soler ens diu en l’edició del diumenge 25 de juliol del diari ‘La Vanguardia’ que el gest de Puyol i Xavi va ser “un regal inesperat” enfront allò que nosaltres en diem el botelló i l’embriagament del nacionalisme espanyol. La fotografia d’ambdós futbolistes de ‘la Roja’ amb la bandera catalana va ser contestada per l’afició espanyolista en esclats de violència contra la simbologia catalana.
El patriotisme de ‘la Roja’ i la psicologia de masses del feixisme aplicada al futbol Llegeix més »
NOVA CAMPANYA DE MOBILITZACIÓ DE LA pdf.camp (Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic i de Qualitat del Camp de Tarragona)
“PROU PROMESES: EXECUCIÓ D’OBRES JA”
VOLEM EL COMPROMÍS DE LES ADMINISTRACIONS D’INICI DE LES OBRES PENDENTS A TARRAGONA PER A LA MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC FERROVIARI
Accions previstes:
– Concentració a l’estació de Tarragona el divendres 30/07/2010, a les 17.45 hores. Repartiment de material informatiu als usuarisdel ferrocarril del Camp de Tarragona.
JA N’HI HA PROU D’ACCIDENTS!
QUANTS MÉS HEM DE MORIR?
L’embogida carrera que aquest i anteriors governs han emprès en el desenvolupament de la Llei del Sector Ferroviari, ha portat amb si conseqüències molt nefastes per als treballadors, com són: la inseguretat en el treball, la temporalitat en els contractes, la fragmentació de les empreses, la individualització en el lloc de treball, la subcontractació desbocada i la degradació de les condicions laborals i personals dels subcontractats. Les resultants d’aquest macabre còctel són: l’increment de les morts en el treball, l’augment de discapacitats, les malalties professionals i les seves seqüeles…
En el ferrocarril s’han disparat el nombre d’accidents i morts en el treball, dada que queda encobert en les dades de les empreses públiques ferroviàries i es transfereix als treballadors desprotegits de contrates i subcontrates. La sinistralitat laboral constitueix una xacra social de primer ordre, i per tant el foment de la subcontractació per part d’ADIF i RENFE Operadora atenta contra el dret a la vida i a la salut. El món laboral en l’àmbit ferroviari s’ha convertit en una quotidiana cadena d’accidents de treballadores i treballadors amb resultat de morts, ferits i amb la proliferació preocupant de malalties professionals, generant-se una situació insostenible que implica un sofriment enorme.
Per a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries -ADIF-, com braç executiu i responsable de la gestió dels projectes del Ministeri de Foment, els accidents de treball i les malalties professionals són només un “ítem” més, un paràmetre perfectament traduïble a claus financeres i incorporable als seus balanços econòmics.
Per a la CGT, la salut no és una dada més, és una qüestió bàsica amb la qual no es pot especular, retallar pressupostos, escatimar en mitjans o frivolitzar amb estadístiques. Jugar-se la vida cada dia per falta de mesures de seguretat, o no acceptar aquesta situació i estar condemnat a la precarietat econòmica amb l’espasa de Damocles de l’acomiadament, no hauria de ser un dilema tolerable.
Aconseguir treball, qualsevol treball en qualsevol condició, és per a molts el més urgent. Però oposar-nos als que promouen, avalen i con-firmen en les seves negociacions les situacions que obliguen als treballadors a acceptar “lliurement” treballs en pèssimes condicions, i la injustícia d’un règim que permet la impunitat dels empresaris en les relacions de treball, és ja una necessitat vital de summa importància.
NI UN ACCIDENT LABORAL MÉS!
Ja n’hi ha prou d’accidents al sector ferroviari Llegeix més »
L’anomenat Reial-Decret Llei 10/2010 de 16 de juny de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, té poc d’urgent i “conjuntural” i molt de paquet de mesures estructurals que busquen la reducció de costos per l’empresariat, retallant drets adquirits per les lluites obreres en l’últim segle.
Tot esperant que, en la seva tramitació com projecte de llei, els grups parlamentaris poguessin esmenar el seu contingut (i tot sembla indicar que, en cas de fer-lo, això serà en sentit encara més restrictiu dels drets laborals), les principals línies del decret del govern (d’aplicació immediata) serien:
– Abaratiment i facilitació de l’acomiadament: s’universalitza el denominat “contracte per al foment de la contractació indefinida” que té, com característica fonamental, que, en cas d’acomiadament objectiu declarat improcedent dóna dret al/la treballador/a a una indemnització de 33 dies per any treballat fins a un topall de 24 mensualitats, en lloc de la de 45 dies fins a 42 del contracte indefinit “ordinari”.
Fins ara, per a l’abonament d’aquesta indemnització era necessari que un jutge social declarés l’acomiadament improcedent, a partir d’ara el/la empresari/a podrà reconèixer la improcedència d’aquests acomiadaments en la pròpia carta d’acomiadament, perdent, per tant el/la treballador/a els salaris de tramitació del període que va des de l’efectivitat de l’acomiadament fins a la sentència (possibilitat que ja existia per a la indemnització de 45 dies per any).
Només estarien exclosos de poder realitzar aquest contracte treballadors homes d’entre 30 i 45 anys, quan no duguin tres mesos inscrits com demandants d’ocupació, no se’ls hagués extingit un contracte indefinit en els dos anys anteriors i haguessin tingut algun contracte que no fora de caràcter temporal en el mateix període. És a dir, un percentatge molt petit de la població treballadora.
Per a major reforçament de l’abaratiment de l’acomiadament, el Fons de Garantia Salarial (que fins a ara tenia com competència gairebé exclusiva el cobrir els salaris dels treballadors en supòsits d’insolvència empresarial) cobrirà 8 dies de treball per any treballat dels acomiadaments objectius (individuals o col·lectius) ja siguin declarats procedents o improcedents. Això és, per a l’empresari acomiadar a un treballador costarà 12 dies per a l’acomiadament objectiu procedent i 25 dies per a l’improcedent en el cas de contractes de foment de la contractació indefinida.
Aquest sistema es preveu com transitori, establint-se que, en el termini d’un any, començant a funcionar el dia 1 de gener de 2012, es constituirà un fons per acomiadament a partir de les cotitzacions socials (sense que es pugui augmentar la cotització patronal), implantant-se el denominat sistema austríac. És a dir, fer que detraccions del salari dels treballadors/es siguin les que paguin l’acomiadament.
Per si tot això fora poc, s’estableix que l’incompliment dels requisits formals no suposa la nul·litat de l’acomiadament objectiu, ni el que s’incompleixi el termini de preavís la improcedència del mateix. L’empresa ni tan sols haurà de complir formes legals per a acomiadar, de forma més barata, a un/una treballador/a.
D’altra banda la reforma incorpora a la llei els criteris de la jurisprudència per a realitzar un acomiadament (individual o col·lectiu) per causes econòmiques, ampliant-los. Només serà necessari, per a realitzar-lo procedentement (amb indemnització de 20 dies, 8 abonats per FOGASA), acreditar una situació econòmica negativa i que d’ells es dedueixi “mínimament” la raonabilitat de l’acomiadament.
– Debilitació de la negociació col·lectiva: s’estableix un període de quinze dies màxim (fins a ara era un mínim) per als períodes de consultes amb els representants dels treballadors en els supòsits de trasllats col·lectius i modificacions substancials de les condicions de treball. Fins ara, per a modificar les condicions salarials, de règim de treball a torns, sistema de remuneració i sistema de treball i rendiment previstes en Conveni Col·lectiu, era necessari arribar a un acord amb la representació dels/les treballadors/es. Des de la reforma, en aquests casos, l’empresari podrà sotmetre, en cas que no hi hagi acord, la controvèrsia als “mecanismes de solució de conflictes” previstos en el propi Conveni Col·lectiu, que, per al cas de les clàusules de despenjament salarial seran un contingut obligatori dels convenis. Quan no hi hagi representació en l’empresa, els treballadors podran delegar la mateixa, durant el període de consultes, en una comissió dels sindicats més representatius (els majoritaris). Es preveu la possibilitat de substituir el període de consultes per un arbitratge.
– Reduccions de jornada a costa de la Seguretat Social: s’estableix una mena de model “alemany”, on es podrà procedir (pel procediment d’ERO temporal) a reduir la jornada (entre un 10 i un 70 % de la mateixa), complementant-se la retribució que abona l’empresa a costa de l’atur al que tingui dret el/la reballador/a. La cotització de l’empresari durant aquests períodes es redueix fins al 50 o fins i tot 20 % de la seva quantia ordinària. És a dir, els fons de la Seguretat Social, que fa poc ens deien que no eren suficients per a garantir el sistema de pensions sobren per a flexibilitzar la jornada de treball en benefici de l’empresari.
– Privatització dels serveis d’ocupació: s’afegixen als ja existents serveis privats de col·locació sense ànim de lucre, altres empreses privades amb ànim de lucre, que “col·laborin” amb el SPEE (antic INEM) i que tinguin les seves mateixes competències, podent el treballador, fins i tot, perdre la seva prestació per atur de no comparèixer davant les mateixes al seu requeriment.
– Nova regulació de la contractació temporal: s’estableix una durada màxima dels contractes d’obra i servei determinats de 3 anys, sense que s’hagin especificat més en quines circumstàncies es pot utilitzar. S’eleva la indemnització per finalització d’obra de 8 a 12 dies per any treballat, però mentre que l’ampliació del contracte que dóna dret a una indemnització de 33 dies per improcedència és immediat, la pujada d’aquesta indemnització serà progressiva, augmentant-se un dia d’indemnització a l’any fins a arribar a 12 per als contractes que se celebrin a partir del 1 de gener de 2015 (igualant aquesta indemnització amb el cost per a l’empresari de portar a terme un acomiadament objectiu procedent).
S’àmplia el termini per a la signatura de contractes formatius de quatre a cinc anys després de la finalització de la formació específica per al lloc.
Comptat i debatut s’ha aprofitat la crisi financera internacional per a atorgar més capacitat de pressió a l’empresari mitjançant l’amenaça d’un acomiadament barat, incrementar la seva capacitat de modificar unilateralment les condicions de treball i reduir costos a costa dels fonsde la Seguretat Social.
La nova Reforma Laboral: més desregulació i precarització de les condicions de treball Llegeix més »
Ivan Gordillo i Elena Idoate (Seminari d’Economia Crítica Taifa)
Quaderns d’Illacrua 25
Per tal de satisfer les exigències dels mercats i evitar sancions de la Unió Europea, el govern espanyol ha imposat un pla d’ajust que permeti reduir el dèficit públic provocat per la crisi econòmica. En comptes d’optar per una reforma fiscal progressiva, s’han retallat les despeses, cosa que ha fet recaure el pes de les restriccions sobre la població treballadora. No prou satisfetes, les institucions internacionals i els mercats financers han instat a adoptar reformes estructurals i el govern espanyol ha respost per mitjà d’una reforma laboral que representa un nou afebliment dels drets laborals. Ben lluny de proporcionar-nos una sortida a la crisi, aquestes mesures només serviran per empitjorar les condicions de vida de la població, mentre l’empresariat veu salvaguardats els seus interessos.
Com els governants prolonguen el rescat dels poderosos Llegeix més »
Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l’Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res… aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d’aquest país
Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes educatius diferents i complementaris : per una banda, el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) per a l’alumnat majoritàriament catalanoparlant, que assegura l’aprenentatge del català, l’espanyol i l’anglès ; d’una altra, el Programa d’Immersió Lingüística (PIL), per a l’alumnat castellanoparlant que assegura el mateix que l’anterior ; i per acabar, el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP) que fins ara assegurava l’assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en la nostra llengua a partir del tercer curs de primària. Aquest disseny del PIP, però, també podria canviat enguany amb l’aprovació d’un nou decret l’esborrany del qual ja s’ha presentat que deixaria com a obligatòria només l’assignatura de valencià i prohibiria que s’imparteixin en català més de dues àrees de coneixement ; aquesta nova norma faria que 554.896 alumnes valencians només tinguessin assegurada l’assignatura de valencià i cap àrea temàtica mésen català.
Guerra d’extermini contra el català a l’escola Llegeix més »
Adjuntem document amb el Desenvolupament i acords del IX Congrés de la CGT de Catalunya, realitzat a Lleida els dies 5, 6 i 7 de febrer de 2010, amb el lema “Contra la resignació, anarcosindicalisme i mobilització”.
Attached documents
Desenvolupament i acords del IX Congrés de la CGT de Catalunya
Desenvolupament i acords del IX Congrés de la CGT de Catalunya Llegeix més »
Seguint amb la difusió de materials d’utilitat per a l’acció sindical dels delegats i delegades de CGT, facilitem un document sobre negociació col·lectiva editat pel Sindicat Federal de Telefònica de la CGT, un material útil per a ser utilitzat de cara als processos de negociació col·lectiva en que ens veiem implicats i per a cursos de formació sindical.
Adjuntem el document sobre negociació col·lectiva.
Document-guia sobre negociació col·lectiva Llegeix més »
La Plenària del Comitè Confederal celebrada el 8 de Juliol de 2010, adopta la següent Resolució:
1. La Confederació General del Treball (C.G.T.) convocarà Vaga General en tots els territoris i tots els sectors de l’estat espanyol el 29 de setembre de 2010, coincidint així en la data de la convocatòria anunciada per part de les altres centrals sindicals majoritàries.
2. La CGT farà la seva pròpia convocatòria de Vaga General totalment independent de la convocatòria de les altres centrals sindicals, amb el seu comitè de vaga, taula reivindicativa, lemes, discurs, cartelleria, manifest, pla de treball, calendari d’accions… propis, específics i concrets.
3. Cada Ens de CGT podrà procedir a la convocatòria de Vaga General en el seu propi àmbit (Territorial, Local, Sectorial, d’empresa…) a fi de que tota l’organització es mobilitzi i impliqui en la convocatòria, en la regulació dels serveis mínims. Per a això, així que sigui presentada formalment la convocatòria de Vaga General per a tot l’estat espanyol, aquest model es remetrà a tota l’Organització perquè pugui ser utilitzat en la resta de convocatòries en cascada que plantegin els diferents ens de CGT.
4. CGT mantindrà aquesta data de convocatòria de Vaga General encara en l’hipotètic cas que les altres centrals sindicals procedissin a la desconvocatòria.
5. Els Ens Confederals que constitueixen la CGT, Confederacions Territorials, Locals i Sectorials, en els seus àmbits d’autonomia, adoptaran les decisions oportunes sobre el nivell de confluència a que volen arribar a amb altres organitzacions sindicals i socials per a organitzar i desenvolupar els actes públics, mobilitzacions, manifestacions, assemblees, piquets, accions… tant en el període de preparació i planificació de la vaga com el propi dia de la vaga.
6. Pel que fa al pla de treball propi preparatori per a la Vaga General, CGT convocarà actes i mobilitzacions descentralitzades per Territorials i Locals entorn dels dies 8 al 11 de setembre a fi de que tots aquests actes i mobilitzacions estiguin coordinats i coincideixin en les dates per a tot l’estat espanyol.
7. Igualment, es portaran a terme el màxim d’assemblees de delegats i delegades i militància per Territorials, Locals… que permetin fer arribar a tota l’afiliació el discurs de CGT i que tota l’afiliació es converteixi en agent actiu que treballi per a l’èxit de la convocatòria de la Vaga General.
8. Per a CGT, el dia 29 de setembre no és la fi de res sinó el punt de partida de la lluita sindical i social continuada en el temps fins a derogar les lleis antisocials que el capital i el govern estan aplicant contra els treballadors i treballadores.
Jacinto Ceacero, Secretari General CGT
Attached documents
Resolució de la CGT sobre la convocatòria d’una vaga general el 29 de setembre Llegeix més »
Durant el dia 21 de juliol hi ha hagut sengles reunions amb RENFE Operadora, la primera d’elles al matí juntament amb el Comitè General d’Empresa per a parlar del futur de RENFE i la segona a la tarda amb el Comitè de Vaga de CGT, aquesta última reunió ha possibilitat un acord que permet la desconvocatoria de les aturades previstes per als dies 30 i 31 de juliol i 1 d’agost.
CGT sempre ha advocat pel ferrocarril i el seu futur i valora positivament la creació d’una taula especifica perquè la Direcció de l’empresa aporti la informació necessària sobre la situació actual de l’empresa i els plans de futur que garanteixin les condicions laborals dels treballadors i garantir l’ocupació.
S’ha elaborat un calendari de reunió que comença el pròxim 29 de juliol on RENFE es compromet a compartir la informació i debatre tots els aspectes que afectin a la vialidad i sostenibilitat de l’empresa. CGT, es reserva desvincular-se en qualsevol moment si durant el període fixat de reunions, observéssim que no hi ha cap contingut real de negociació o bé no existís per part de RENFE un compromís amb els treballadors abans del 30 d’octubre.
CGT, com ve sent habitual torna a apostar per la negociació assolint un acord que obliga a ambdues parts a negociar per a assolir millors condicions laborals dels seus treballadors i garantia d’ocupació.
SFF-CGT
CGT aconsegueix obrir la negociació sobre el futur de Renfe
Quan tots sabem que el futur és bastant incert des de fa ja algun temps, solament CGT demostra que la lluita dels treballadors dóna resultats positius. CGT va realitzar una convocatòria de vaga per als dies 30, 31 de juliol i 1 d’agost per a obrir els camins de negociació necessaris i tractar de buscar entre totes les parts implicades les condicions més favorables per a garantir el futur de l’entitat.
El passat 15 de juliol, el Secretari General del SFF-CGT es va reunir amb el President de Renfe, on es va acordar i es va comprometre a l’obertura d’una taula de negociació. El 19 de juliol la Direcció va convocar al Comitè General a fi de crear una taula per a debatre el futur de la companyia. En la reunió celebrada el dia 21 al matí s’acorda per tots els Sindicats del Comitè General, crear la taula específica per a compartir la informació i debatre tots els aspectes i variables que afecten a la viabilitat i sostenibilitat de l’Empresa, tal com va quedar pactat amb el Secretari General del SFF-CGT.
Posteriorment, en la tarda del mateix dia 21, es va reunir el Comitè de Vaga de CGT amb la Direcció a l’objecte de superar el conflicte plantejat. En aquesta reunió i atès que s’ha pogut tancar un acord per a establir una taula negociadora sobre el futur de l’empresa, amb el calendari de negociació i el contingut exigit per CGT, hem procedit a la desconvocatoria de les vagues plantejades.
CGT ha estat l’únic Sindicat que ha pressionat perquè s’obrís aquesta llera de negociació, després de l’acord del Consell de Ministres del passat 2 de juliol, perquè sempre hem defensat el caràcter social del ferrocarril com vertebrador del territori i no anem a permetre que, a proposta del Ministre, es tanquin línies, dependències o s’eliminin serveis.
L’acord al que s’ha arribat contempla les reivindicacions plantejades per CGT:
– Es tractarà amb el Comitè General d’empresa tota la informació relativa a la negociació del Contracte Programa amb la Generalitat de Catalunya. La signatura del Contracte Programa pot estar culminada en breu. Hem exigit, tal com es va establir en la desconvocatòria de vaga de 2009, que ha de ser presentat a la representació sindical prèvia a la seva signatura.
– En el mes de setembre es realitzaran dues reunions quinzenals per a tractar la problemàtica i viabilitat de les àrees de Mercaderies i Tallers. És fonamental establir plans de viabilitat per a aquestes àrees d’activitat que garanteixin el seu futur dintre de Renfe.
– Durant el mes d’octubre es realitzaran altres dues reunions quinzenals per a tractar sobre els serveis que el Ministeri estima com subvencionables per tenir la consideració de servei públic i tractar sobre la viabilitat dels serveis que s’obren a la lliure competència. En aquestes reunions es tractarà el disseny i evolució de la Direcció de Viatgers.
– A partir d’octubre s’estableixen reunions quinzenals a fi de seguir aprofundint en aquests aspectes i en tots aquells que a proposta de la representació sindical hagin ser tractats, com per exemple el nivell d’ocupació.
Hem proposat l’obertura del debat i negociació, en aquesta taula o a través d’una altra especifica, i tractar la problemàtica que ha sorgit i que sens dubte seguirà sorgint entorn de la implantació del sub-Desenvolupament Professional. Hem fet saber a l’empresa que qualsevol negociació entorn d’aquest tema ha de comptar amb l’opinió i participació de tot el Comitè General d’Empresa.
Aquests són els plantejaments de CGT que finalment han quedat recollits en l’acta d’acord amb el Comitè General i amb el Comitè de Vaga. Però l’empresa no ha de cridar-se a enganys. Hem proposat una sèrie de temes a tractar i dates específiques per al seu debat. Esperem que la Direcció aprofiti l’oportunitat que se li dóna i procedeixi a aportar la documentació necessària i a posar-se en disposició per a arribar a punts comuns d’acord. D’una altra manera, si el que pretén l’empresa és superar un conflicte, obrint una negociació sense contingut s’equivocaria radicalment. Ja els hem fet saber que de no donar un contingut real a la negociació i o no es puguin arribar a acords abans del 30 de novembre, CGT es desvincularia d’aquesta taula.
Anem a seguir treballant perquè l’empresa es comprometi a :
– Garantir l’ocupació en l’entitat.
– Establir plans de viabilitat de l’empresa mitjançant un pla estratègic de futur amb participació de la representació dels treballadors.
– Garantia de futur mitjançant un contracte-programa Renfe-Estat per a l’explotació del transport de Viatgers i Mercaderies.
– Garantia de futur mitjançant un contracte-programa Renfe-Generalitat per a l’explotació del transport de rodalies de Barcelona.
– Compromís que no es vendran actius, tant de Mercaderies com de Tallers.
– Compromís que no se suprimiran serveis i ni es tancaran línies ferroviàries.
– Compromís que no hi haurà gestió privada de línies o cessions de les mateixes.
– Compromís que no hi haurà gestió privada de serveis o cessions dels mateixos.
El moviment es demostra caminant. De res valen declaracions grandilocuents d’aquells que reivindiquen molt i en la pràctica no fan res. CGT segueix demostrant que amb la pressió es pot canviar la situació i anem a seguir lluitant i treballant per a garantir el futur laboral dels treballadors i treballadores dintre de Renfe i per a garantir la viabilitat de l’empresa.
SFF-CGT
Renfe-Operadora: CGT desconvoca la vaga dels dies 30 i 31 de juliol i 1 d’agost Llegeix més »
Insurgencia libertaria. Las Juventudes Libertarias en la lucha contra el franquismo
Salvador Gurucharri i Tomás Ibáñez
344 pàgines, 24 €
Editat per Virus editorial
Malgrat la dispersió de la militància llibertària després de 1939, el moviment llibertari va mantenir en l’exili el pols de les seves organitzacions, encara que amb una pesada llastri d’enfrontaments interns. La col·laboració governamental durant la guerra, va donar peu a una divisió entre «puristes» i «col·laboracionistes» sovint més nominal i biogràfica que política, però que va condicionar els debats de postguerra. No obstant això, entre els nuclis d’anarquistes fugits de la Península es va anar generant una xarxa de contactes, publicacions, ateneus, trobades internacionals etc., que la direcció cenetista a Tolosa de Llenguadoc va voler centralitzar jugant, a la llarga, un paper entorpidor i paralitzant.
El passat 12 de juliol un grup d’activistes contra els transgènics va portar a terme una acció consistent en destruir un camp de moresc transgènic a la localitat de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Es cas ha estat envoltat d’una certa polèmica, ja que en principi es pensava que era un camp de cultiu transgènic experimental de l’empresa Syngenta, però després es va dir que no era així, tot i que el moresc cultivat era d’una varietat transgènica.
CONTRA L’ATUR I LA PRECARIETAT, SORTIM AL CARRER!!!
Aquest 21 de juliol, l’Assemblea d’Aturats de Terrassa, conjuntament amb l’Assemblea Popular de Terrassa, us convoquem a sortir al carrer a les 19,30h davant de l’Ajuntament de Terrassa, per tornar a denunciar la realitat de la crisi econòmica que vivim, amb unes xifres alarmants d’aturats a la comarca (més de 70000 persones), qüestionant de forma radical el caràcter democràtic de l’actual sistema polític.
Assemblea d’Aturats de Terrassa: Contra l’atur i la precarietat, organitza’t i lluita! Llegeix més »
Un desallotjament, una altra okupació, un desallotjament… … una altra okupació. Sí, la Rimaia tornarà a obrir les portes ben aviat, però abans, vol trobar-se amb totes aquelles persones i col·lectius que han estat amb nosaltres trencant amb la seva solidaritat la inqüestionable pau social que ens volen imposar. Perquè durant aquests dies d’intens aprenentatge us hem sentit molt a prop, però en volem més! La vostra companyia ha sigut la millor resposta.
Ens trobem a la Rimaia Llegeix més »
Aquesta Guia de Salut Laboral pretén donar una sèrie de consells i orientar als/les treballadors/es, de forma senzilla i bàsica, com afrontar qualsevol situació davant la mútua d’accidents, mitjançant la resposta de les qüestions més comunes amb que enstrobem al dia a dia.
LA CGT HA PRESENTAT UNA DENÚNCIA DAVANT LA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA PERQUÈ S’INVESTIGUI A L’EMPRESA XAVIER BISBAL S.L. D’IGUALADA PER PRESUMPTA COMISSIÓ D’UN DELICTE D’ESTAFA
L’empresa Xavier Bisbal SL, dedicada a la comercialització d’acers i ferros, té una plantilla d’uns 90 treballadors. Segons les dades que hem facilitat la CGT a la fiscalia, Xavier Bisbal SL, facturava a les empreses de la construcció una quantitat superior de material a l’efectivament lliurat, amb una diferència total en un any i mig d’almenys 1.606,75 tones.
Ens trobem davant la presumpta comissió d’un delicte econòmic, i també de seguretat, ja que amb aquesta actuació empresarial es pot posar en perill la vida de les persones, al no confeccionar-se les peces metàl·liques segons els projectes d’obra aprovats pels tècnics.
Arran de l’assessorament laboral efectuat per CGT a 37 treballadors de l’empresa igualadina XAVIER BISBAL S.L. que van ser acomiadats el mes d’Abril del 2010 en un ERO tramitat davant el Jutjat Mercantil nº 3 de Barcelona, CGT va tenir coneixement d’una sèrie d’irregularitats que venien cometent-se en la referida empresa, entenent que podrien ser constitutives de delicte.
L’empresa es dedica, entre altres activitats, a la de fabricació i comercialització de ferro i acers bruts i productes semielaborats, sent els seus principals clients les grans empreses de construcció contractades per a obra pública, com per exemple la Boca Oest del Túnel Dos Valires d’Andorra, La Maquinista de Barcelona, Ronda Sud d’Igualada, Túnel de Bracons, Túnel de Vielha, Tram d’AVE, etc.
Per a la fabricació del material s’utilitzaven unes plantilles redimensionades, en les quals sempre es contemplava un pes inferior del material al que efectivament es facturava i es deia lliurar al client. Segons la documentació aportada a la fiscalia, la diferència total en un any i mig és d’almenys 1.606,75 tones.
Així mateix, ha de tenir-se en consideració que no ens trobem solament davant la presumpta comissió d’un delicte econòmic, ja que aquesta actuació empresarial pot posar en perill la vida de persones ja que no es confeccionen ni es col·loquen les peces metàl·liques segons el projecte d’obra aprovat pels tècnics, afeblint per tant l’estructura de les obres en les quals aquesta mercantil ha participat, amb les conseqüències que això pot comportar. Ha de tenir-se en consideració que XAVIER BISBAL S.L. va intervenir en l’obra de la Boca Oest del Túnel de Dos Valires d’Andorra, que ja s’ha esfondrat dues vegades, la primera al novembre de 2009, causant la mort de cinc operaris i lesions a altres sis i la segona a la fi del mes de Maig del 2010 que per sort no, va causar cap ferit.
Al seu torn, diversos treballadors acomiadats mitjançant un ERO presentat el 10 d’abril del 2010, han presentat una demanda laboral per vulneració de drets sindicals, al ser afectats per l’esmentat ERO la totalitat dels afiliats a la CGT en l’empresa.
Seguim els passos dels maquis
De Mas Tartàs (Palau de Cerdanya) a Pedret (Berga), caminada d’uns 74 km
24 i 25 de juliol
– Divendres 23 de juliol a les 19 h punt de trobada a l’estació de la Renfe de Puigcerdà, sopar a Puigcerdà i a les 21 h sortida amb vehicles cap a Mas Tartàs on esfarà nit.
XIII Marxa-Homenatge als Maquis, 24 i 25 de juliol Llegeix més »
El passat 29 de juny, impulsada pels companys i les companyes de TMB, es va celebrar una Assemblea General de Treballadors/es de Barcelona per buscar punts en comú que ens permetin posar en pràctica a Barcelona mesures de resistència contra els atacs de la banca i la patronal que estem sofrint la classe treballadora.
Aixequem una alternativa contra les retallades socials i laborals Llegeix més »
