Entrevista a Carlos Taibo: “Facebook és l’estafa òptica de l’ebullició revolucionària”
El professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid aporta 15 claus, des de la visió “hipercrítica” de la proposta llibertària, sobre el “col·lapse” capitalista i la postulació de l’anarquisme com “ideologia del futur”.
Percep, l’escriptor i politòleg, “un moment gloriós de lluita de classes articulada des de dalt”, amb el retrat al fons de la Gran Depressió de 1929 i el primer auge del feixisme, que a manera de frontissa històrica grinyola sense invocar encara el seu cop final.
“Un món sencer es crema a si mateix”. Arrencava el tema Sí hay futuro del grup punk La Polla Records, el 1987, amb una metàfora axiomàtica. Des de llavors la bonança va funcionar com agraïda corrent, pensa el professor de Ciència Política i de l’Administració en la Universitat Autònoma de Madrid, Carlos Taibo. Deixar-se arrossegar cap a la ‘terra promesa’ era un somni còmode, gratificant fins i tot. Què hi havia al final d’aquest trajecte? En la seva opinió, un descomunal abocador de gosades similituds amb la Gran Depressió de 1929 i el primer auge del feixisme. Això és: el “col·lapse” actual del sistema capitalista.
És reversible aquesta situació terminal que dibuixa? Sí, diu Taibo, inoculant propostes llibertàries i anarquisme. Teoria del Decreixement, insisteix, i un brot, algun tipus de resposta ciutadana, que talli el lligament immobilitzador d’aquestes “tecnologies aparentment emancipadores”. Que abandoni, per tant, les xarxes socials com paradigma de “estafa òptica”, de falsa “ebullició revolucionària”. “Políticos locos guían a las masas que les dan sus ojos pa’ no ver qué pasa”, deia la referida cobla de La Polla, a la qual Taibo fa referència.
“Vivim un moment gloriós de lluita de classes articulat des de dalt”, explica Carlos Taibo (Madrid, 1956). També en el seu últim llibre, Repensar la anarquía. Acción directa, autogestión y autonomia. En 15 claus, l’escriptor i politòleg desentranya per a eldiario.es/andalucia aquesta frontissa històrica que grinyola sense invocar encara el seu possible cop final. “No cal buscar una sortida a la crisi, cal buscar una sortida al capitalisme”, repta.
“Transformació radical” en quatre respostes
1.- decréixer: “El nord opulent ha de reduir inexorablement els nivells de producció i consum”, això és, Teoria del Decreixement. “En un planeta amb recursos limitats no té sentit aspirar a créixer il·limitadament” i la “petjada ecològica” (Espanya necessitaria 3,5 vegades el seu territori per a mantenir l’activitat econòmica actual en el pròxim segle) exerceix “una pressió inaudita sobre generacions esdevenidores i països del sud”.
2.- desurbanitzar: “Les ciutats són recintes cada vegada més difícilment habitables”. Eludir així “el risc del col·lapse” passa per “recuperar el mitjà rural”.
3.- destecnologitzar: “Facebook és la gegantesca estafa òptica de l’ebullició revolucionària”. La societat ha de meditar “s
Entrevista a Carlos Taibo: “Facebook és l’estafa òptica de l’ebullició revolucionària” Llegeix més »




