Finalitzat l’impasse del període estival, i per si algú pensava que això solament era un mal somni, la realitat del ERO s’imposa de nou i torna a la càrrega amb renovades forces. El que podria i hauria d’haver estat un ajustament gradual més dilatat en el temps (fins a 2015), ves a saber per quins motius, pretenen que finalitzi com més aviat. En menys de 9 mesos (el que dura un part) liquidat.
Els reajustaments de la plantilla i el tancament de les oficines afectades serà pràcticament simultani a Catalunya, Andalusia i Canàries. Altres 1200 acomiadaments per a acabar de liquidar la xarxa. Potser, i solament potser, el fet que la reestructuració en els territoris ja afectats no hagi provocat les reaccions que serien d’esperar en els sindicats signants de l’acord, els hagi donat nous ànims per a seguir aplicant l’ERO amb la mateixa o major intensitat i impunitat que fins a la data. Algú coneix quines són les qualificacions o els requisits professionals que determinen el seu futur a Bankia?
Pot, encara, algú pensar que la majoria de les baixes sol·licitades són “voluntàries”, quan existeix el risc que l’empresa de forma arbitrària decideixi prescindir dels serveis de qualsevol amb qualsevol pretext, o sense ell, que tampoc els fa falta, gràcies a la “carta blanca” que els van donar els sindicats signants (CCOO, UGT, ACCAM, SATE i CSICA)?
Qui pot explicar que el tancament d’oficines sigui d’un 60% en zones d’implantació històrica com Catalunya a tenor de la informació facilitada en la reunió de seguiment? Per cert, aquesta és una comissió de seguiment, o de seguidisme i d’acceptar a ulls clucs el que diu l’empresa sense més, estil “senyor, si senyor”?
Totes aquestes preguntes que ens fem qualsevol dels que estem a la disposició de que, a qui correspongui, ens posi la creu o l’estrella, als sindicats signants i responsables directes d’aquest disbarat sembla no importar-los. De nou veurem circulars lamentant la vulneració de “l’esperit” de l’ERO en la seva aplicació, i exigint explicacions a l’empresa en les reunions de seguiment (o de seguidisme), i fins i tot “amenaçant” amb prendre mesures. Per a mostra un botó: “Esperem i desitgem que tot el procés transcorri de la forma més ordenada possible, pas a pas i que a pesar de la duresa de l’episodi que ens tocarà viure es respectin tots els acords. No ens tremolarà el pols per a iniciar les reclamacions oportunes davant qualsevol incompliment”. L’anterior frase és el final d’una circular que ahir mateix va treure a Catalunya un dels sindicats signants de l’ERO. Amb un parell.
Ens resulta difícil pensar que són capaços de transmetre la inquietud per la incertesa que ens afecta a tots, i la necessitat que la reestructuració en aquestes zones hagués de dur-se amb major sensibilitat contemplant la possibilitat d’aplicar mobilitat geogràfica a tots aquells que ho desitgin, donat l’elevat nombre d’oficines afectades. Però haurien de pensar que si que es poden exigir responsabilitats morals per haver consentit acomiadaments forçosos sense haver acceptat abans totes i cadascuna de les baixes voluntàries sol·licitades, i en definitiva per haver estat capaces de signar un acord les conseqüències del qual s’estan demostrant cada vegada més greus.
Per la nostra banda seguirem donant suport a tots aquells que d’una o altra forma es vegin afectats per totes aquestes mesures. No pretenem ser un reducte d’honestedat, però si una garantia que tot aquest tipus d’actituds i actuacions sigui conegut per tots.
Secció Sindical CGT Bankia
http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/bankia-tras-la-calma-vuelve-la-tempestad
