El Govern espanyol anuncia un descens de 31 persones en el nombre d’aturats. A l’agost, amb el Reial Decret 11/2013, l’Executiu va modificar les condicions per a l’Extinció Col·lectiva de Contractes i introdueix reformes sobre l’accés a la jubilació parcial i les prestacions per atur.

Solament el 5,5% dels nous contractes laborals signats a l’agost de 2013 han estat indefinits. Aquesta xifra suposa un 16% de descens respecte a juliol en aquest model de contractació. L’avanç l’ha fet el Servei Públic d’Ocupació Estatal i en ell es mostra que el 93% dels nous contractes d’agost –que superen el milió– s’han signat en condicions de temporalitat. El repunt estacional de l’activitat ha permès al Govern presentar unes dades d’atur amb els quals ha incidit en la suposada millora de l’economia: “Hem tingut el millor mes d’agost des de l’any 2000”, va declarar la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal. El descens és de 31 aturats menys respecte al mes de juliol. Segons el SEPE, l’atur se situa en 4.870.215 persones, mentre que al juliol, l’Enquesta de Població Activa situava aquesta xifra en 5.977.500 persones, a causa dels diferents mètodes de càlcul de les dues agències.

Agost no ha donat un respir tampoc per a qui tenen un treball. El Reial decret-llei 11/2013, publicat el 3 d’aquest mes, és una reforma sobre la reforma laboral aprovada al gener de 2012, orientada a limitar la possibilitat de recórrer els expedients d’extinció col·lectiva de contractes –fórmula actualitzada per a referir-se als Expedients de Regu­­lació d’Ocupació–. A més, el Decret introdueix novetats sobre la jubilació parcial, que suposarà per a moltes dones –la majoria de la població en aquesta situació– una reducció de les pensions contributives, perquè el càlcul de la mateixa estableix coeficients reductors per a qui no hagin completat els 15 anys de cotització necessaris per a percebre les pensions.

El propòsit de disciplinament de la població en atur guia un altre dels canvis aprovats pel govern. A pesar que la irregularitat en el cobrament de prestacions per atur és molt baixa, l’Executiu segueix establint límits al cobrament d’aquest subsidi: s’endureix el règim sancionador al mateix temps que es dóna a les Agències Privades de Col·locació incentius econòmics per a comunicar a l’Administració si algú inscrit en l’atur “incompleix les seves obligacions”.

Ocupació caníbal

L’engegada del nou decret suposa un aprofundiment de la pèrdua de drets i posa en qüestió un dret fonamental com és la tutela judicial efectiva. La referència a l’article 24 de la Constitució és de Vidal Aragonès, advocat del Col·lectiu Ronda i professor de Dret del Treball. Ara­go­nès ha explicat a DIAGONAL les modificacions fonamentals que estableix aquest nou decret governamental. “Si fins a ara han atacat sobre la normativa, ara s’ataca sobre el procediment”, desgrana Aragonès, “han canviat la norma perquè no sigui possible que alguns defectes formals, que en realitat eren de fons, deixin sense efecte determinats ERO”.

D’aquesta manera, es limiten a tres les causes per a declarar nuls els acomiadaments col·lectius: una té origen constitucional, i és la vulneració de drets fonamentals, els altres dos supòsits en els quals es manté la nul·litat és aquells en els quals no es comunica el període de consultes així com la falta de documentació; dues pràctiques que freguen el frau, indica Aragonès. Això tindrà diferents conseqüències: en primer lloc, si no hi ha una causa per a l’obertura d’un procés de ERO, es podrà declarar la improcedència del mateix, no així la nul·litat. Així, l’empresa no ha de mostrar voluntat de negociació, això és, “l’acomiadament és encara més lliure i menys indemnitzat”, resumeix Aragonés.

L’afany del Govern per aprofundir en la deflació salarial s’explicita en una altra de les novetats aprovades a l’agost. A partir d’ara, les multinacionals no estan obligades a presentar comptes consolidats si la seva societat dominant no està domiciliada a l’Estat espanyol. Dit d’una altra manera, si una multinacional presenta un expedient d’extinció col·lectiva, està autoritzada a presentar una realitat econòmica parcial del grup per a justificar la mesura.

També es limiten les taules de negociació, de manera que en les mateixes participaran menys representants del comitè d’empresa. “Això significa que en les grans empreses hi haurà sindicats que quedaran fora”, indica Aragonès, que veu més greu si cap la possibilitat oberta pel decret que en una sola taula es decideixi per diversos centres de treball. Si tot el Decret, segons aquest advocat, està destinat a limitar les opcions del sindicalisme combatiu, aquesta mesura apunta a aquelles plantilles que plantin cara als acomiadaments col·lectius dintre d’una empresa amb diferents centres. Allí on no hi ha sindicats, l’empresa també tindrà més fàcil triar als representants de la plantilla.

Una altra modificació introduïda pel RD 11/2013 és la limitació a les demandes individuals per part dels treballadors. Si fins a ara un integrant de la plantilla podia dur els ERO als tribunals independentment de si la taula de negociació arribava a un acord, a partir d’agost aquesta possibilitat es limita a qüestions que no tinguin a veure amb l’extinció col·lectiva. “És una salvatjada”, resumeix Aragonès, “el seu Estat de dret burgès se l’estan passant pel folro”.

Si el cos a cos en els tribunals havia deixat sense efecte bastants ERO, la nova legislació posa més difícil la defensa davant els acomiadaments col·lectius. Encara així, Aragonès defensa que cal obrir vies per a defensar-se d’aquesta pèrdua de drets, qüestionant els fonaments constitucionals d’aquestes mesures així com la vulneració de drets recollits per l’Organització Internacional del Treball. No obstant això, aquest advocat creu que és necessari que es reprodueixi la contestació perquè aquestes retallades no surtin gratis: “L’única cosa que ens queda és el conflicte social, no hi ha mésalternativa”.