Mentre en aquesta empresa que anomenen Bankia, els treballadors i treballadores estem sofrint el major ERO del país: ni més ni menys que 4500 de nosaltres anirem a parar a la cua de l’atur; surt en la premsa una notícia (una altra més) que no per quotidiana (el saqueig que en les antigues Caixes d’Estalvi han portat a terme de manera sistemàtica els seus equips directius, capitanejats pels polítics i els seus col·laboradors és ja poc menys que el pa nostre de cada dia en la premsa) és menys insultant: “Els principals directius de Caja Madrid es van embutxacar 68 milions en quatre anys” (Blesa, Sánchez Barcoj, Amat, de la Torre, Rato…)
Perquè és un autèntica vergonya (encara que aquesta paraula no tingui significat real per a tota aquesta tropa) que aquests tipus, juntament amb els seus colegues de Bancaixa (Olivas, Izquierdo, Zurita, García Checa, …), Caja Segovia (Sánchez Plaza, Escribano, Varas, Quintanilla,…), Caja Àvila (González, Espinosa, Fernández,…), Caja Insular (Suárez del Toro, García Falcón,…), Caixa Laietana (Boter, Ibern,…) i Caja Rioja (Beltrán, Albájar,…), S’HO HAGIN EMPORTAT CRU.
Cal reconèixer-los un “mèrit”, encara que realment en aquest país no és tal, i és que després d’una gestió desastrosa (en menys de 10 anys “han aconseguit” trencar 7 Caixes d’estalvis, entre elles la 2ª i la 3ª del país), i dedicats únicament al robatori (no es pot dir d’altra manera als sous, dietes, retribucions variables, plans de pensions, estratosfèrics que s’autoasignaven), no hagin rendit comptes davant la justícia.
Mentrestant, l’Estat com la Unió Europea, han hagut d’injectar quantitats astronòmiques de diners per a mantenir a flotació les restes del naufragi causat principalment per ells, aquests tipus que segueixen passejant-se entre nosaltres, com si tal cosa, com si fossin ciutadans respectables. Quan la majoria d’ells (i molts més inclosos en els punts suspensius), on haurien d’estar ja és a la presó. O almenys, imputats i pendents de judici.
És un autèntic escarni que siguem exclusivament els treballadors i treballadores de les antigues caixes els que, al costat dels clients: uns amb la pèrdua dels nostres llocs de treball i/o part dels nostres salaris i condicions laborals, i altres amb la pèrdua de part dels seus estalvis, sofrim les conseqüències de l’avarícia i la desvergonya d’aquesta gentussa.
Perquè no és de rebut, que Bankia vagi pel seu segon ERO en 2 anys, amb més de 8000 acomiadaments i ni l’actual equip directiu, ni la propietat (l’Estat Espanyol), tenint en el seu poder tota la documentació, les comptabilitats, etc, no hagin iniciat accions civils i penals contra tots i cadascun dels equips directius i Consells d’Administració de les caixes d’estalvis. I hagin de ser Plataformes ciutadanes, partits minoritaris i sindicats com CGT (ens personem com acusació particular en les diferents causes obertes o per obrir) els que hàgim de suplir aquestes “deficiències”.
CGT-Bankia
http://www.cgtpv.org/Comunicado-CGT-Bankia-El.html
