CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Concentració a Tarragona el 22 de març en suport al delegat de CGT acomiadat per l’empresa MAYMO

El proper dilluns 22 de març a les 9 del mati tindrà lloc una concentració al Departament de Treball de Tarragona en suport d’un delegat de CGT acomiadat per l’empresa MAYMO i contra la repressió i la persecució sindical a l’empresa

L’empresa MAYMO de Tarragona SA, és una empresa del metall dirigida per Vicente Ubeda, un empresari que es caracteritza per posar homes de palla al cap d’empreses i competir en el mercat del manteniment violant els drets dels seus treballadors, incomplint el conveni col·lectiu i pagant en negre.

Concentració a Tarragona el 22 de març en suport al delegat de CGT acomiadat per l’empresa MAYMO Llegeix més »

Les treballadores de la indústria tèxtil, ara igual que en el segle XIX

El 8 de març de 1857 un grup d’obreres tèxtils van recórrer els barris més rics de Nova York per protestar per les seves condicions de treball. Entre mitjans del segle XIX i principis del segle XX, les treballadores dels Estats Units i Europa reclamaven una jornada laboral de 10 hores, permisos de maternitat i lactància, la prohibició del treball infantil, formació professional i el dret a formar part d’un sindicat. Durant la vaga de 1908, a la fàbrica Cotton Textile de la mateixa ciutat van morir 129 treballadores en un incendi provocat. No és l’objectiu d’aquestes línies valorar globalment les conquestes socials en matèria de drets laborals i d’igualtat de gènere, només voldria que consideréssim el cas concret del sector tèxtil i en traguéssim algunes reflexions. La lluita de les obreres de la confecció va comportar millores en les condicions de treball a les fàbriques, sobretot després de la Segona Guerra Mundial.

Fins als anys 70 la confecció era un sector industrial molt important en els països rics però a partir dels anys 80 amb l’embranzida de les polítiques neoliberals i la febre del lliure comerç es va iniciar una deslocalització massiva de la producció de roba. Malgrat les limitacions a la importació que imposava l’Acord Multifibres, les principals firmes de moda i de roba esportiva van ser pioneres en la subcontractació de la seva producció a països empobrits a fi d’abaratir els costos salarials. Dos fets van facilitar aquest procés: la maquinària necessària per posar en marxa una indústria de tall i confecció no requereix grans inversions i el procés de formació de les treballadores és més curt i senzill que en altres processos industrials.

Les treballadores de la indústria tèxtil, ara igual que en el segle XIX Llegeix més »

A ADIF tenim raons, i l’obligació de fer-les valer

Els treballadors i treballadores d’Adif estem sofrint una burla inadmissible per part de la Direcció de l’empresa, situació de la qual és partícip el Comitè General, i que afecta no només a les nostres condicions laborals, sinó també al nostre propi futur com treballadors ferroviaris.

Els acords del I Conveni Col·lectiu d’Adif, actualment prorrogat, incloïen el compromís de negociar un Desenvolupament Professional que hauria de donar resposta a les justes demandes plantejades per tots els col·lectius. Aquesta taula, en la pràctica, no s’ha arribat a engegar, i el C.G.I. no només es creua de braços, sinó que mira impassible com l’empresa externalitza les càrregues de treball, generant una precarietat que arriba de ple a les subcontrates, amb un increment inasumible de la sinistralitat, però que també s’estén irremeiablement als treballadors d’Adif.

És evident que la Direcció no obrirà per pròpia iniciativa la negociació, com semblen esperar UGT i CCOO, instal·lats en el seu còmode immobilisme: la Llei del Sector Ferroviari és neutra, la liberalització és inevitable, no hi ha per que alarmar-se, millor la col·laboració que l’enfrontament, cal confiar en la bona voluntat de l’empresa…

Novament s’evidencia la diferència entre qui s’acontenten amb signar i qui exigim que els acords es compleixin i estem disposats a actuar. Ens hem dirigit a la Direcció reclamant l’engegada de la Taula de Desenvolupament Professional, i anem a dirigir-nos al Comitè General exigint que s’actuï des d’aquest òrgan de representació amb l’eina que tenim els treballadors per a fer valer els nostres drets: la mobilització.

Però mentrestant no anem a quedar-nos de braços plegats. CGT ha convocat una Concentració enfront de la seu de la Direcció general de Seguretat, Organització i Recursos Humans d’Adif, el pròxim dia 23 de març. Aquesta Concentració serà l’inici d’una sèrie de mobilitzacions que han de dur fins a una Vaga de tots els treballadorsd’Adif.

A ADIF tenim raons, i l’obligació de fer-les valer Llegeix més »

La baixa afiliació i participació de les dones a la CGT

Hi ha una part d’afiliació del nostre sindicat que veu amb esgarrifança que es demanin dades desagregades per sexe per disposar d’estadístiques per conèixer millor com som i què pensem en aquesta
organització.

Sovint sentim a dir que a la CGT el masclisme no existeix, que no és
una organització androcèntrica, que aquí totes i tots som iguals. Si això
és cert, com és que al nostre sindicat, a Catalunya, s’afilien moltes
menys dones que homes? Com és que hi ha moltes menys delegades
que delegats?

Aquestes són les úniques dades que coneixem de la CGT:

– El percentatge d’afiliadesés del 29,6% i el d’afiliats és del 70,4%, segons les dadesde 2009 de l’afiliació de la CGT.

La baixa afiliació i participació de les dones a la CGT Llegeix més »

jpg_P1260499.jpg

Unes 70 persones es concentren a Barcelona el 12 de març contra el despotisme laboral al RACC

Des de les 12:00 fins a les 13:30 del divendres 12 de març al voltant de 70 afiliats/des de la CGT es van concentrar a l’empresa Acaservi, del grup RACC, tallant durant alguns minuts la Diagonal de Barcelona. CGT va convocar aquesta concentració per protestar contra les sancions al Comitè d’Empresa amb 8 dies de suspensió d’ocupació i falta greu, acusant-los de “possibles” ofenses a l’empresari.

Hi ha previstes noves concentracions els dies 16 i 18 també davant la seu del RACC, Av Diagonal 687 (L3 Zona Universitària), a les12 h.

Unes 70 persones es concentren a Barcelona el 12 de març contra el despotisme laboral al RACC Llegeix més »

Manifest: Aturem l’avenç del racisme i la xenofòbia!

Les organitzacions sotasignants fem una crida a la mobilització de la societat en general. El dia 13 de març, la Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada pretén dur a terme la presentació de la candidatura d’aquest partit per a les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya, a l’Hotel Barceló Sants de Barcelona, sortint definitivament de la política local i apareixent a la ciutat de Barcelona per la porta gran. Per a l’ocasió comptaran amb la participació de líders europeus de diferents partits neofeixistes i d’extrema dreta com el Vlaams Belang flamenc o la Lega Nord italiana, entre d’altres.

Manifest: Aturem l’avenç del racisme i la xenofòbia! Llegeix més »

Molta participació i un bon debat a la xerrada de mitjans de comunicació alternatius realitzada a la Rimaia de Barcelona

Amb una assistència d’unes cinquanta persones i amb molta participació, s’ha dut a terme la trobada de mitjans alternatius a la Universitat lliure la Rimaia de Barcelona (espai okupat), ahir 12 de març a la tarda, interessat-se els i les assistents per les línies editorials de cada mitjà i sobre els punts forts i febles de la contrainformació anticapitalista.

Molta participació i un bon debat a la xerrada de mitjans de comunicació alternatius realitzada a la Rimaia de Barcelona Llegeix més »

El Marroc es burla de la comunitat internacional i reprimeix de forma sagnant i violenta a la població saharaui dels territoris ocupats

No havien passat ni dos dies des que, en el curs de la Cimera celebrada a Granada entre la Unió Europea i el Marroc, i mentre el moviment solidari amb el Sàhara denunciava en els carrers la constant repressió a la qual es sotmet a la població saharaui en la seva pròpia terra, el President del Consell Europeu Herman Van Rompuy va instar al regne alauita a una major atenció al respecte dels drets humans tant en el seu propi país com en el Sàhara Occidental referint-se, en particular, als defensors i defensores dels mateixos.

En el mateix moment que els representants del govern marroquí acudien a participar en els treballs de la XIIIª sessió del Consell dels Drets Humans de Nacions Unides, a Ginebra, intentant vendre una imatge de modernitat i de respecte cap als drets i les llibertats, per molt que el seu país no sigui altra cosa que la propietat, sotmesa al capritx, d’una monarquia absoluta, paternalista i retrògrada, i coincidint amb la data de la celebració internacional del Dia de la Dona Treballadora, l’exèrcit i la policia d’aquest mateix Marroc ocupant van atacar amb ferotgia a manifestants saharauis participants en diversos actes, ocasionant més de vint-i-cinc ferits i arribant a violar i forçar la intimitat dels seus habitatges per a amenaçar i copejar indiscriminadament a homes, dones i nens.

El passat 8 de març, a Dajla (antiga Villa Cisneros), es va celebrar una manifestació en ocasió del Dia de la Dona Treballadora en la qual la població saharaui reivindicava l’alliberament immediat i incondicional de tots els presos polítics, la investigació i esclariment de centenars de desaparicions d’homes i dones saharauis, un referèndum d’autodeterminació per al Sàhara Occidental, el judici per als responsables de crims contra la humanitat i la fi de la repressió, que va acabar sent atacada per les forces de seguretat marroquines, incloent unitats de l’exèrcit, amb el balanç de quinze ferits greus i molts altres lleus.

I un dia després, el 9, a El Aaiún en ocasió d’una asseguda amb la qual es volia homenatjar als 11 defensors dels drets humans que havien tornat d’una visita als campaments de refugiats saharauis de Tinduf (Algèria), les forces policials marroquines van carregar salvatgement sobre els assistents amb desenes de ferits, entre els quals es compta un bon nombre de dones; a continuació els agents no van dubtar a trencar les portes de nombroses cases en el barri de Maatallah copejant als seus habitants dintre d’elles.

Aquests són els fets rotunds i evidents que volem denunciar davant l’opinió pública espanyola i davant les autoritats de la Unió Europea i d’Espanya, començant per la tèbia Presidència espanyola que mira cap a un altre costat davant aquest tipus de denúncies i evidències, convertint-se en col·laborador necessari perquè el seu soci, el Marroc, continuï impunement la seva política de repressió. Aquesta és, al seu judici, una ocasió per a la defensa dels drets humans o hem de seguir esperant, senyors Van Rompuy i Rodríguez Zapatero?

La Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS-Sàhara) li diem al govern de Rodríguez Zapatero i al de la Unió Europea ja n’hi ha prou!!! Han d’exigir al Regne del Marroc la fi de la repressió en els territoris ocupats del Sàhara Occidental i l’alliberament immediat de tots els presos polítics saharauis. És l’hora que deixin de ser còmplices d’un règim autoritari com el de Mohamed VI. Sentim vergonya que les democràcies europees es deixin fer xantatge permanentment per les autoritats marroquines. O és que comparteixen aquesta manera repressiva d’exercir l’acció de govern?

No estem disposats a emparar una política farisaica que posa els beneficis econòmics per sobre de la condició de les persones. Exigim de totes les autoritats europees i espanyoles que mostrin de forma evident i enèrgica la seva repulsa davant aquests actes. Exigim que mentre el Marroc continuï ocupant i espoliant il·legalment un país veí; es negui a respectar les resolucions de Nacions Unides pel que fa al Sàhara Occidental; violi diàriament els Drets Humans de la població saharaui; i no alliberi urgentment a tots els presos polítics saharauis, l’Estatut de soci preferencial del Marroc amb la Unió Europea no ha d’avançar i l’Acord de pesca ha de ser suspès, tal com recomana l’Informe jurídic del Parlament Europeu.

És prioritari i un principi bàsic el respecte i reconeixement d’uns drets que permeten qualsevol tipus d’activitats a favor dels drets humans, sense por de represàlies i sense restriccions, que posin fi a l’assetjament, detenció, tortures, empresonament… de la població saharaui i en particular dels activistes de drets humans, que no fan sinó defensar i proclamar uns objectius legitimats i reconeguts per les disposicions d’unes Nacions Unides que, no obstant això, no sembla voler assumir la seva protecció. No volem pecar d’endevins o missatgers de la por però els recordem la imperiosa obligació que tenen de fer que un conflicte polític com aquest es mantingui en el plànol de la recerca d’acords i el mutu respecte. Diuen que qui sembra vents recull tempestats i no han estat els saharauis, tal vegada respectuosos a l’excés, els que han escampat aquest tipus de llavors.

Madrid, 10 de març de 2010

Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS-Sàhara)

www.s

El Marroc es burla de la comunitat internacional i reprimeix de forma sagnant i violenta a la població saharaui dels territoris ocupats Llegeix més »

Convocades noves mobilitzacions contra els acomiadaments a Aigües de Barcelona

– CONCENTRACIÓ I MANIFESTACIÓ UNITÀRIA

DIJOUS 18 DE MARÇ a les 18:00 h. a la Plaça Tetuan de Barcelona, per anar en manifestació fins a la Torre Agbar.

Us demanem la vostra solidaritat amb els companyes i companyes treballadors d’Aigües de Barcelona, davant l’agressió que vol portar a terme l’empresa consistent en acomiadar 203 treballadors per poder omplir les seves butxaques amb més beneficis.

Convocades noves mobilitzacions contra els acomiadaments a Aigües de Barcelona Llegeix més »

Salvador Seguí, 87 anys més tard, el seu llegat segueix ben viu

La figura de Salvador Segui, referent del sindicalisme llibertari, avui commemorem la seva mort, 87 anys més tard, a mans dels pistolers de la patronal. Una figura a reivindicar en un moments com els actuals que els hereus dels seus botxins reivindiquen l’acomiadament lliure per a joves, i on tenim a Catalunya vora 600.000 persones a l’atur, és més actual que mai, ja que ell en moments més difícil sabia aglutinar la classe treballadora catalana , essent l’impulsor de la Solidaritat Obrera, seguidor de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, amic de Francesc Layret, que amb ell varen impulsar l’Ateneu Enciclopèdic Popular, esdevenint secretari General de la CNT al Congrés de Sants el 1918. Un obrer autodidacta, que integrava desacomplexadament el seu compromís obrerista com a dirigent de la CNT amb el seu catalanisme desacomplexat. I bona mostra en fou el discurs l’Ateneu de Madrid l’octubre del 1919, on afirmà:

“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments es quan es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans. Nosaltres, ho dic ací a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autoanomenen catalanistes el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l’espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si algun dia és parles seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”

Salvador Seguí, 87 anys més tard, el seu llegat segueix ben viu Llegeix més »

jpg_g.m02.jpg

Nova jornada de protestes i vagues a Grècia

Desenes de milers de persones van protestar aquest dijous 11 de març en tota Grècia contra les mesures d’austeritat econòmica anunciades pel govern grec en la passada setmana. S’estima que almenys 50.000 persones van participar en una manifestació en el centre d’Atenes. A Tessalònica, la segona ciutat del país, aproximadament 20.000 persones van prendre els carrers de la ciutat cridant contra banquers i autoritats.

La vaga de 24 hores va paralitzar els transports aeris i marítims, així com els serveis ferroviaris. Només una línia de metro va funcionar a Atenes, per a permetre als vaguistes la compareixença a les mobilitzacions. Els altres transports urbans, com autobús i tramvies, van quedar completament paralitzats. La protesta va provocar també el tancament de les escoles i dels edificis de l’administració pública. Bancs i grans empreses del sector públic, com aigua, telefonia i llum, van funcionar amb un petit efectiu. Els hospitals públics van tenir només els serveis d’emergència.

El país també va estar sense informacions en les ràdios i canals de televisió, ja que el sindicat de periodistes es va adherir a la paralització. Els vehicles d’informació van transmetre només cançons i programes d’entreteniment. Els periòdics no seran publicats aquest divendres. Molts amos de botigues en el centre de la capital van tancar les portes, en una mesura de precaució contra possibles disturbis en les manifestacions.

A Atenes, el principal focus de les protestes, grups d’anarquistes van trencar aparadors de botigues de luxe, multinacionals, bancs i cotxes, a més de llançar còctels molotov i bombes de tinta contra els efectius policials. La policia va utilitzar gas lacrimògen i bombes d’efecte moral per a contenir els manifestants anarquistes. Va haver-hi durs enfrontaments davant al Parlament i també prop de la Universitat Politècnica. Desenes de manifestants havien estat detinguts. També va haver-hi registres d’expropiacions d’almenys dos supermercats pertanyents a una gran empresa en la capital grega.

Font: Agència de notícies anarquistes – ANA

Nova jornada de protestes i vagues a Grècia Llegeix més »

Els i les Zapatistes no estan sols

El dia 1 de gener de 1994 l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) es va alçar en armes per a exigir justícia i llibertat i el dia 12 d’aquest mateix mes i any l’EZLN es va comprometre, amb la societat civil nacional i internacional, a no realitzar cap tipus d’acció armada ofensiva contra el govern federal, estatal o municipal. Des d’aquesta data han transcorregut ja més de 16 anys i han estat infinites les provocacions portades a terme per l’exèrcit mexicà i pels grups paramilitars.

En els últims mesos, l’escalada de violència policial i paramilitar contra les Comunitats Zapatistes està prenent un calibre desorbitat. Les autoritats mexicanes, a través del grup paramilitar anomenat Organització Per a la Defensa dels Drets Indígenes i Camperols (OPDDIC), estan hostigant amb intensitat a les Comunitats Zapatistes. La Junta de Bon Govern “El camino del futuro”, del Caragol de “Resistencia hacia un nuevo amanecer”, a La Garrucha denuncia l’existència d’un document on la citada organització paramilitar prepara desallotjar la Comunitat Zapatista de Santo Domingo, amb armes de foc i bombes.

A això cal afegir una campanya mediàtica especialment dura contra les i els Zapatistes basada en la manipulació informativa. Així, els mitjans converteixen als agredits en agressors, obviant les amenaces de desallotjaments i les irrupcions dels paramilitars en les comunitats.

Aquests atacs des de diferents fronts formen tota una campanya ben orquestrada i organitzada des del poder polític, l’únic objectiu del qual és crear un escenari que possibiliti la intervenció de l’exèrcit mexicà, és a dir, la guerra.

Per tot l’exposat Col·lectius, Organitzacions i Individus de la Otra Campaña, la Red Contra la Represión y por la Solidaridad (RvsR) i la Campaña Primero Nuestrxs Presxs han llançat una Jornada Nacional i Internacional de Suport i Solidaritat amb les Bases de Suport Zapatista per al dia 20 de Març, que des de la CGT secundarem mitjançant mobilitzacions i actes en diferents localitats de l’Estat Espanyol del 13 al 27 de març.

Participant i coincidint d’igual forma amb la Setmana d’Acció en Solidaritat amb les Comunitats Zapatistes en Resistència llançada per diversos col·lectius i organitzacions europees, entre les quals també està la CGT.

Tenint en compte els fets, l’aptitud dels tres nivells de govern (executiu, estatal i municipal) i el desig de les i els zapatistes a defensar el seu territori sense realitzar accions ofensives, des de la CGT considerem responsable als tres nivells de govern, a l’exèrcit mexicà i als grups paramilitars de qualsevol atac.

CGT manifesta el seu suport clar i decidit a la lluita zapatista i al seu projecte d’autonomia. Tot el treball realitzat en matèria de salut, educació, justícia i autogovern és encomiable i digne d’admiració. Com ho és d’igual manera les formes i maneres de portar-lo a terme.

Per tant i igual que nombroses organitzacions i col·lectius, considerem important mostrar en el carrer aquest suport perquè les autoritats mexicanes sàpiguen que……ELS ZAPATISTES NO ESTAN SOLS.

PROU D’ATACS I ASSETJAMENT A LES COMUNITATS ZAPATISTES

FORA L’EXÈRCIT DE CHIAPAS

Confederació General del Treball (CGT)

Attached documents

Full CGT Chiapas

Els i les Zapatistes no estan sols Llegeix més »

La Justícia ha dictaminat que els Contractes d’Obra i Servei realitzats a Gearbox del Prat estan en Frau de Llei

Ja ha estat dictada la primera sentència que condemna a Gearbox del Prat de Llobregat per la utilització dels contractes d’obra i servei en frau de llei.

Durant més de 2 anys, des de juliol de 2007, s’han vingut realitzant en aquesta empresa contractes il·legals amb el consentiment de la majoria sindical. Només la CGT s’ha declarat en contra i ha estat treballant per a assegurar la contractació estable i de qualitat per a tots els treballadors. UGT i CCOO no han cregut important el futur de les companyes i companys que han treballat al costat de nosaltres i li han fet el joc a la Direcció de l’Empresa.

Hauria de ser vergonyós per a qualsevol Comitè d’Empresa mínimament compromès a favor dels treballadors, haver permès aquesta situació durant tant temps i que al final sigui la Justícia la qual doni la raó als treballadors. Llàstima que a l’Empresa només li va a costar els diners de la indemnització, ja que van ser CCOO i UGT, els que van consentir modificar la Llei de la Reforma Laboral, que obligava a la readmissió dels treballadors acomiadats improcedentment com és el cas.

Està clar que la defensa honrada dels interessos dels treballadors i treballadores de Gearbox del Prat és el que va a garantir el futur de tots nosaltres. Les accions al marge de la Llei que ve realitzant la Direcció de l’Empresa només ens condemnen a la precarietat i a ser víctimes de l’abús empresarial. Ja és hora que l’empresa realitzi un gir en la seva política social i comenci a tractar al seu personal d’una manera més adequada. L’hi diu la CGT i l’hi diu la Justícia.

La Justícia ha dictaminat que els Contractes d’Obra i Servei realitzats a Gearbox del Prat estan en Frau de Llei Llegeix més »

Indult per l’Alfons Hermoso Castillo

Benvolguts, benvolgudes

ens adrecem a vosaltres per demanar-nos, un cop més, la vostra solidaritat activa. El maig de 2007, arran dels fets produïts durant la manifestació “No ens tallaran les ales” , l’Alfons Hermoso Castillo va ser detingut, acusat de lesionar un dels agents antiavalots encarregat de controlar la manifestació; recordem que aquest agent utilitzava una arma il·legal, abansi en l’actualitat, el kubotan.

Indult per l’Alfons Hermoso Castillo Llegeix més »

Curs de Formació Confederal sobre Cessió Il·legal de Treballadors

El Curs de Formació Confederal sobre Cessió Il·legal de Treballadors tindrà lloc en els locals de CGT Madrid-CLM, c/Alenza 13, 5ª planta, Madrid

DATA: Dimecres, 24 de març de 2010.

PROGRAMA:

– De 10.00 a 11.30h.

Posicionament de CGT enfront de la Cessió Il·legal. Ponència a càrrec de Desiderio Martín (Comitè Confederal de la CGT)

– De 11.30 a 14.00h.

Aspectes Jurídics. Denúncia, demanda. Ponència a càrrec de Raúl Maíllo (Gabinet Jurídic Confederal de la CGT)

– De 16.00 a 19.00h

Casos reals i Supòsit pràctic, a càrrec de Gonzalo Wilhelmi (Coordinadora d’Informàtica de la CGT)

Adjuntem fitxa de sol·licitud.

Més informació: sp-formacion@nullcgt.es

Escola de Formació Confederal “Eladio Villanueva”

Attached documents

Circular convocatòria curs

Fitxa inscripció curs

Curs de Formació Confederal sobre Cessió Il·legal de Treballadors Llegeix més »

Solidaritat amb els sancionats del Grup RACC. Concentracions a Barcelona els dies 12, 16 i 18 de març

Adjuntem la circular de la Federació de Catalunya de Sindicats de Banca, Borsa, Estalvi, Entitats de Crèdit, Assegurances i Oficines i Despatxos:

La direcció del Grup RACC es troba immersa, des de fa mesos, en una política d’acomiadaments i repressió generalitzada en totes les seves empreses i que ha suposat uns 100 acomiadaments i “acords voluntaris de cessament”.

Solidaritat amb els sancionats del Grup RACC. Concentracions a Barcelona els dies 12, 16 i 18 de març Llegeix més »

Jornades sobre la guerrilla antifranquista. Barcelona, 12, 18 i 19 de març de 2010

– DIVENDRES 12 DE MARÇ. 19.30 h. TORREPARTIDA. Pedro Lazaga, 1956 .

Projecció i debat a càrrec de membres del Ateneu Llibertari.

El 1956 la Dictadura ja considerava al maquis com història. Per això es va permetre facturar la primera pel·lícula en la qual els guerrillers són els protagonistes. Pedro Lazaga, un dels directors orgànics del Règim, va rebre el Premi Nacional de Cinema d’aquest any per la pel·lícula. “Torrepartida” aborda el fenomen del maquis en clau de western, convertint-los en bandolers propis del gènere. La pel·lícula compta amb dos elements que la fan interessant: s’evidencien pràctiques de contrainsurgencia que després la historiografia facciosa ha intentat solapar, i, a pesar de les distorsions pròpies de la narrativa franquista, els actors secundaris que interpreten als guerrillers són molt més versemblants que els que els han interpretat en les pel·lícules fetes després de la mort del Dictador. La vivència tan recent d’una guerra sense concessions es delata en cada gest, en cada moviment.

– DIJOUS 18 DE MARÇ. 19.30 h. CAUSA 661/52. La insolencia del condenado. Falconetti Peña. 2009.

Projecció i debat amb la presència del director.

Jornades sobre la guerrilla antifranquista. Barcelona, 12, 18 i 19 de març de 2010 Llegeix més »

El ministre de treball i inmigració espanyol aconsella fer-se un pla de pensions privat

Corbacho aconsella tenir un pla privat de pensions que completi el públic

Celestino Corbacho, ens aconsella que tinguem un pla de pensions privat que completi el sistema públic de pensions quan som més de 4 milions de desocupats i no arriba el salari ni per a viure.

El Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha aconsellat aquest dimarts 9 de març als treballadors que tinguin un pla de pensions que completi el sistema públic. No ho fa, a més, perquè el sistema públic de pensions vagi a tenir problemes i no es puguin cobrar en un futur pròxim, sinó únicament per a compensar la pèrdua d’ingressos que es produeïx al jubilar-se. No obstant això, Corbacho ha assegurat que cap pla privat de pensions pot substituir “mai” a un públic.

El ministre de treball i inmigració espanyol aconsella fer-se un pla de pensions privat Llegeix més »

13 de març: Jornada Estatal per la Despenalització del Top Manta

El dia 13 l’Acció Manta Blanca sortirà als carrers de diverses ciutats dintre de la campanya per la despenalització del top manta. A continuació us expliquem la situació en la qual ens trobem i en què consisteix l’acció.

SITUACIÓ

Fa un any i mig, diferents col·lectius socials comencem a cridar l’atenció sobre l’ús absolutament desproporcionat de l’actual Codi Penal per a sancionar la venda de cds, dvds i productes de marques falses en els carrers. La simple tinença o exposició d’aquest material s’està castigant amb penes de sis mesos a dos anys de presó (substituïble per penes d’expulsió i prohibició d’entrada al territori Schengen), multa (que si no es paga es converteix en més dies de privació de llibertat, com a mínim, en altres sis mesos més de presó) i el pagament d’altes indemnitzacions a les gestores d’autor.

Qui venen en el carrer aquests productes són, majoritàriament, persones sense papers que no poden regularitzar la seva situació : la pròpia llei no ho permet, situant-les en un lloc d’especial vulnerabilitat legal i social. Moltes persones sense papers troben en la venda ambulant l’única sortida que existeix per a aconseguir un ingrés mínim, el qual ronda els 10 euros diaris.

En l’actualitat hi ha 96 persones a la presó per intentar sobreviure i centenars de persones amb causes penals obertes per la mateixa activitat. Però a més, aquesta situació es tradueïx en veritable pànic de sortir al carrer. Entenem que el dret dels artistes a viure de les seves obres ha de ser protegit, però això no pot fer-se a través de la desproporcionalitat que malbarata el codi penal sobre els manteros.

Actualment existeixen altres ordres jurídics (administratiu o civil) que regulen i sancionen la venda de cds, dvds i productes de marques falses en els carrers. Seguint determinats principis que regeixen el dret penal (principi d’intervenció mínima, subsidiarietat, proporcionalitat, etc.) la venda al carrer hauria d’excloure’s

13 de març: Jornada Estatal per la Despenalització del Top Manta Llegeix més »

Roba escombraries

En un inici de 2010 especialment fred, la firma sueca H&M i la cadena de distribució nord-americana Walmart s’han vist obligades a justificar-se davant la publicació d’una article compromès al NY Times. Una estudiant de treball social va trobar piles de roba a les escombraries del carrer 35, ben a prop dels establiments comercials que les dues grans empreses tenen a Manhattan i ho va fer saber al popular diari. Les peces de roba trobades han resultat ser articles no venuts que s’han estripat de manera que no puguin ser utilitzats o recuperats dels contenidors. Estudiants, premsa i entitats benèfiques ja han mostrat la seva indignació. Fins i tot els “fans d’H&M” a Facebook – que són gairebé un milió i mig – han mostrat el seu descontent i han demanat explicacions a la marca de moda. En una ciutat on un terç de la població pateix penúries econòmiques i on cada any el fred mata un bon nombre de persones sense sostre, la destrucció de la roba no venuda ha resultat indignant per molta gent.

Roba escombraries Llegeix més »

Ple Extraordinari de la CGT de Catalunya el dissabte 20 de març a Rubí. Tema únic: vaga general

A TOTS ELS SINDICATS DE LA CGT DE CATALUNYA

PLE EXTRAORDINARI DE LA CGT DE CATALUNYA

Rubí, 20 de Març del 2010

En la Plenària del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya del 25 de febrer del 2010 es va acordar ratificar la convocatòria de Ple Extraordinari de la CGT de Catalunya, que per la premura de temps el Secretariat Permanent d’aquest Comitè Confederal havia plantejat a tots els Sindicats la seva celebració per al dia 20 de març. En la mateixa
plenària es va aprovar sol·licitar al Sindicat d’AA.DD. de Rubí que acceptés l’organització del Ple en els seus locals.

Ple Extraordinari de la CGT de Catalunya el dissabte 20 de març a Rubí. Tema únic: vaga general Llegeix més »

Amadeu Casellas surt de la presó vuit anys després del que li corresponia

El pres anarquista Amadeu Casellas va poder sortir per fi de la presó al migdia del 8 de març, després de vint-i-quatre anys empresonat. El director del centre penitenciari de Girona ha unificat els expedients de l’antic codi penal i del nou i, una vegada fet els còmputs de les penes, ha conclòs que Casellas ha complert vuit anys de pena que no li corresponien.

El seu empresonament havia provocat en els últims anys nombroses mostres de solidaritat de sectors anarquistes que denunciaven que Casellas era un pres polític i que el còmput de les seves penes era erroni, mentre que ell va seguir diverses vagues de fam. Finalment, s’ha pogut aplicar a Casellas una doctrina del Tribunal Constitucional que li ha permès sortir en llibertat ara mateix i no el 2016 com fins ara estava previst.

Casellas havia estat empresonat en diverses ocasions per atracament i encara té un judici pendent. Atracaments que cometia per a finançar les lluites obreres i socials, repartint els diners entre organitzacions i persones que, segons les seves pròpies paraules, «ho necessitaven». Se li va arribar a definir com «el Robin Hood espanyol». Sectors anarquistes i, fins i tot, ERC i ICV, van denunciar la seva situació penitenciària i van defensar que s’havia produït un error en el còmput de la pena de presó, que ara el jutge ha reconegut.

L’advocat defensor va sol·licitar a tres magistrats catalans i a un valencià que se li apliqués una doctrina del Tribunal Constitucional (TC) sorgida a partir d’una sentència del 28 d’abril del 2008, que permet que els dies de presó preventiva s’acumulin per a restar-los en altres sentències fermes. Seguint aquesta resolució, fa vuit anys que Casellas hauria d’haver estat posat en llibertat. Si finalment no s’hagués aplicat aquest procediment, la seva condemna actual no hagués expirat fins al 2016.

El jutge de vigilància penitenciària, el director de la presó i el comitè d’avaluació han confirmat, per tant, que Casellas ha complert vuit anys més del compte, ja que no s’havien comptabilitzat bé els anys que va passar a la presó tenint en compte el Codi Penal anterior, donant-li la raó després d’una lluita per la seva llibertat que va incloure fins a tres Vagues de fam, una d’elles de 76 dies i que va estar a punt de costar-li la vida.

Felicitats al company per la seva posada en llibertat, que la lluita segueixi.

Amadeu Casellas surt de la presó vuit anys després del que li corresponia Llegeix més »

Concentració Jutjats Palma

Ajornat el judici per l’acomiadament de Diego Moyà per part de Kalise Menorquina

Ahir dimarts, dia 9 de març, havia de celebrar-se la vista del judici per la demanda interposada pel nostre company DIEGO MOYÀ, contra l’empresa KALISE MENORQUINA, S.A., per un “acomiadament objectiu” basat en suposats problemes de salut del nostre company.

Després de diverses controvèrsies a la Sala del judici, finalment el Jutge del Social nº 3 de Palma va decidir suspendre la vista fins al proper dia 11 de maig, a l’espera d’un nou informe pericial del metge forense.

Ajornat el judici per l’acomiadament de Diego Moyà per part de Kalise Menorquina Llegeix més »

“Venjança de classe”: Les arrels de la ràbia de les classes populars el 1936 a Catalunya

Al llarg del primer terç del segle XX, les transformacions econòmiques derivades de l’evolució del capitalisme, des de la seva lògica local, tenen uns guanyadors i uns perdedors ben delimitats. Aquests darrers suporten unes desigualtats econòmiques i socials terribles. I tracten de resistir-hi a partir de la protesta social i l’organització sindical, encara que també individual, des d’una resistència passiva a l’autoritat.

Malgrat que podria haver-hi hagut altres respostes, des de les contradiccions de la societat catalana s’optà majoritàriament per la repressió. Els grups benestants autòctons van esdevenir addictes a l’ús dels ressorts estatals per preservar llur posició envers les demandes de la classe obrera i els grups socials mes depauperats. Dins d’aquesta lògica, recorren a la despersonalització dels qui consideren inferiors per conjurar la por d’una revolució que anivelli una societat terriblement desigual. Així, per a l’enriquiment dels de dalt trobarem explotació laboral, humiliacions quotidianes, violència estructural, especulació i menyspreu social, per als de baix. Tanmateix, la marginació i la violència estructural contra aquest segment no generà la individualització de la tragèdia, la pèrdua d’autoestima col·lectiva o la degradació moral dels afectats, tal com acostumem a contemplar en circumstàncies semblants.

El conjunt d’idees llibertàries, amb un discurs alliberador potent i, fins a cert punt sofisticat, més o menys vinculat a una forta organització sindical, permeté generar una cultura pròpia —en un sentit antropològic del terme— capaç de bastir una autoafirmació col·lectiva, de plantejar alternatives, i de viure, creixentment, al marge i en contra de la societat oficial. La incapacitat de la República (i també la seva ostensible absència de voluntat) per revertir aquest procés de divisió social representa un punt de no retorn en aquesta conflictiva dialèctica de classe. A Catalunya, desprès de la immediata reacció de les organitzacions obreres davant del cop d’estat de 1936, es va manifestar la profunditat i l’arrelament social d’aquesta tragèdia sota la fórmula de la venjança de classe.

“Venjança de classe”: Les arrels de la ràbia de les classes populars el 1936 a Catalunya Llegeix més »