Som els amics de Godzilla. Jornades anticlericals el 26 i 27 d’agost a Berga
Mori la por, la culpa, la caritat i l’obediència.
Visqui el plaer, la llibertat i la solidaritat entre iguals.
– Divendres 26 d’agost, 21h a l’Ateneu Columna terra i Llibertat, projecció del documental ‘Rocío’, de fernando Ruíz Vergara.
Jornades anticlericals a Berga el 26 i 27 d’agost Llegeix més »
La Secció Sindical de la CGT a l’hospital Joan XXIII i el Sociosanitari Francolí va presentar dijous al matí una denúncia al jutjat Social de Tarragona, contra l’empresa pública sanitària GiPSS, que gestiona el centre hospitalari de cures pal·liatives i de llarga estança. La demanda l’ha presentada per la retallada salarial que han sofert 60 professionals del centre. Segons Agustí Aragonès, portaveu del sindicat, la companyia ha incomplert el conveni laboral signat el 2015, on quedava palès que, si s’efectuava una reducció de salaris, es faria en els dos mesos posteriors a la signatura del text, i que, a més a més, es realitzaria en les DPO, les pagues extres per motius de competitivitat –que no es paguen des de l’any 2013. Finalment la reducció ha sigut sobre el salari base. A part, la CGT denuncia que la baixada que s’ha efectuat aquest últim mes de juliol no s’ha consensuat amb el comitè d’empresa. El sindicat demana a la denúncia, que encara ha de ser admesa a tràmit, que es cancel·li la reducció dels salaris i que a part, es retorni als treballadors tots els diners que hauran deixat de rebre el temps que pugui durar el contenciós.
La CGT porta al jutjat la retallada de sou als treballadors del Sociosanitari Francolí Llegeix més »
Doris Ensinger, Amor y anarquia. Mi vida en Alemania y con Luis Andrés Edo, Icaria, Barcelona, 2016, 463 pp.
Entre 1990 i 1994 vaig ser veí d’escala de la parella Luis Andrés Edo i Doris Ensinger. En aquella època, tot just iniciava la meva precària formació d’historiador mentre feia de mestre a Barcelona. Va ser una època certament esbojarrada, en què algunes festes no devien projectar una bona imatge de mi davant el venerable anarquista i la seva companya alemanya. Amb els anys, les coses es devien relaxar una mica, i en alguna ocasió encara havia compartit trajecte de Ferrocarrils Catalans amb la Doris, ella professora a l’EUTI de l’Autònoma, i jo, aleshores estudiant de nocturn. En aquella època, ni tan sols tenia una idea clara sobre la transcendència de l’anarquisme, ni consciència del frau de la Transició, ni tan sols tenia informació d’afers de la infàmia de maniobres matusseres com el casScala.
Amor, anarquia i unes excel·lents memòries de Doris Ensinger Llegeix més »
Els treballadors pensen portar als jutjats les reduccions de salari i reclamen una auditoria de gestió de l’empresa
Representants dels sindicats Metges de Catalunya, SATSE i CGT han denunciat aquest dimecres les mancances de gestió de l’Hospital Sociosanitari Francolí, a la ciutat Tarragona. Els treballadors d’aquest centre d’atenció sanitària, social i domiciliària asseguren que la direcció ha acordat tancar 39 dels 159 llits del centre durant l’estiu per evitar contractar personal substitut durant les vacances. Tani Francesch, del Sindicat de Metges, ha afirmat que, aquest dimarts, hi havia 42 pacients en llista d’espera per ingressar al centre, que depèn de GiPSS -empresa pública adscrita al CatSalut-. Molts d’aquests pacients, assegura, són gent depenent i d’edat avançada que s’ha d’esperar a l’àrea d’Urgències o a planta del Joan XXIII. D’altra banda, el col·lectiu denuncia que, al juliol, una seixantena dels 200 treballadors del Sociosanitari van patir una retallada de sou i que ningú els n’ha donat explicacions. Davant d’aquesta situació, els sindicats volen portar als jutjats les reduccions de salari, exigeixen una auditoria de gestió de l’empresa i no descarten iniciar mobilitzacions al setembre.
Venim d’un silenci. Vivim un silenci.
Els primers 30 anys de la meva vida vaig associar la paraula “desaparegut” a “desaparecido” i, d’aquí, a les Madres de la Plaza de Mayo. Aquelles dones amb un mocador blanc al cap plantant cara a les baionetes dels milicos argentins. Ben cert que escoltava a la meva avia quan deia “Matava molt el Franco, eh? Molt!”. Aquesta afirmació sortia de tant en tant a les converses de sobretaula quan anava a veure els avis i, periòdicament, es dedicaven a remunerar la revolució, la guerra i la repressió de la seva joventut. I jo, com molts i moltes de la meva generació, escoltava amb cert interès les històries d’aquest passat no tant llunyà. En imaginar la repressió, pensava en afusellaments com el d’en Companys o Peiró i en consells de guerra. No en passaven pel cap, ni per un moment, els més d’un centenar de milers de cossos enterrats en cunetes, antics pous, dispersos per fosses comunes clandestines per tot l’Estat. Simplement no existien. Eren silenci. “Desaparecido” continuava sent una paraula llatinoamericana.
Silenci, impunitat i fosses comunes Llegeix més »
La multinacional de telecomunicacions no ha tingut escrúpols per situar-se en el lloc idoni per assegurar el predomini dels seus interessos econòmics
Telefónica sempre ha estat a prop del poder. Va ser fundada el 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, com a concessionària del monopoli telefònic a Espanya. De fet era una filial de la nord-americana ITT (International Telephone and Telegraph), una empresa creada pels germans Behn a partir de l’obtenció del control de les empreses telefòniques de Cuba i Puerto Rico. La ITT aglutinava un conglomerat d’empreses que sumaven serveis telefònics i fabricació de components i equips. La seva història ha estat sempre controvertida per la implicació en diversos afers polítics antidemocràtics. Estan documentats fets com el seu suport a Hitler, al cop d’estat brasiler de 1964 i al xilè de 1973, sempre per garantir el predomini dels seus interessos econòmics. No és estrany que s’entengués tant bé amb les dictadures de primo de Rivera i Franco. De mica en mica, el grup es va anar diluint per vendes i fusions i actualment la ITT Corporation és fonamentalment una empresa proveïdora de productesd’electrònica militar.
Telefónica: Una història de poder Llegeix més »
Hi ha persones a les que se’ls hi perdonen determinades afirmacions per la seva ingenuïtat, però aquest no és el seu cas.
Com pot dir que s’han fet públics els salaris dels directius perquè vostès han obert les finestres? Hem de recordar que si s’han fet públics és perquè diversos mitjans van denunciar la falta de transparència (o la opacitat) en aquesta empresa, TMB, i els hi van donar la raó? I que, tot i això, han intentat allargar-ho el màxim possible i presentar-ho de manera irregular, no com diu la resolució?
Carta d’un treballador del Metro a la presidenta de TMB Llegeix més »
Com en anys anteriors, aquest any hem analitzat els Pressupostos Generals de l’Estat aprovats pel Parlament poc abans de la dissolució del mateix i el final de la X legislatura, per detectar la despesa militar que amaga.
Les xifres són escandaloses i parlen per si soles, a pesar que el tema no forma part de la “agenda” política ni “mediática” gràcies al consens des de dalt imposat per les elits més promilitars del país, que en això han aconseguit una evident “pau social”: dels 5.787,89 milions d’euros que el Govern reconeix com a despesa de defensa, passem, segons els nostres càlculs, a una despesa militar previsible durant 2016 d’almenys (sempre fem estimacions a la baixa i seguim el criteri comptable de l’OTAN) de 30.928,86 la milions d’euros, la qual cosa equival al fet que el 81’29% de la despesa militar es troba oculta i disfressada en altres partides presupotàries o es pensa aconseguir mitjançant crèdits extrapresspostaris.
La militarització dels pressupostos del 2016 Llegeix més »
El Jutjat Penal ha decidit acordar ordre de desallotjament cautelar del centre social okupat, sense que ni tant sols hagi estat sol·licitada pel propi propietari.
Des de la CGT Ponent volem donar tot el nostre suport al Centre Social Okupat la Chispa, espai okupat des del desembre de 2007 i que fins a l’actualitat ha estat un espai de trobada de col·lectius i moviments socials desenvolupant centenars d’activitats formatives, socioculturals i lúdiques.
Els sous dels 21 directius de metro publicats són només una part, i no la més nombrosa, del cost dels directius
Davant la publicació a la web de transparència dels costos salarials de metro, la CGT de Metro vol matisar diversos aspectes per poder valorar en la seva justa mesura el que s’ha publicat:
En primer lloc, el moment escollit mediàticament per a la seva publicació, ens recorda altres èpoques i un intent clar de que la seva repercussió pública sigui la mínima possible.
Si a l’agost a les 7 és fosc, a l’agost a Joan XXIII tot el dia és fosc
La secció sindical de la CGT de Joan XXIII vol denunciar els punts que perden llum a Joan 23 aquest mes:
1. Atenció a l’usuari porta tot el mes d’agost amb una presència física al matí i una a la tarda (normalment son dos al matí i una a la tarda). Ens sembla molt greu que amb l’afluència de gent que hi ha al matí estigui una persona sola.
Si a l’agost a les 7 és fosc, a l’agost a l’Hospital Joan XXIII tot el dia és fosc Llegeix més »
El Síndic afirma que l’article del director del Diari de Tarragona “és de caràcter masclista i incita a l’assetjament de les dones”
El Síndic de Greuges de Catalunya ha respost la queixa que la Secció Sindical d’Ensenyament Deixa de ser una Illa-CGT i la Federació Comarcal de la CGT del Baix Camp-Priorat van fer-li arribar fa uns dies contra un article sexista escrit per Josep Ramon Correal, director del “Diari de Tarragona” (veure enllaç: CGT presenta una queixa al Síndic de Greuges per l’article masclista del director del Diari de Tarragona: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12040 ). Correal posava en dubte la campanya contra les agressions de l’Ajuntament de Tarragona “Respecta’m” dient que quan una dona diu “no” pot voler dir que “sí” i que cal insistir.
El passat 25 de juliol els treballadors/es de repartiment de Correos de Lliçà d’Amunt iniciavem un seguit de protestes per denunciar la degradació del servei postal que pateixen els i les veïns/es de Lliçà d’Amunt. Fruit de les mateixes l’Ajuntament va demanar reunir-se amb nosaltres on li vam exposar les mancances de personal que patia el servei (50% de la plantilla). Degut a aquest fet l’Ajuntament va dirigir un escrit a l’empresa demanant millores en el servei. L’única resposta que ha donat Correos a les nostres protestes dels treballadors ha sigut la contractació d’una treballadora fins el 12 d’agost (segons ells per netejar els gairebé 6000 objectes que tenim a 3 d’agost!) i el cobriment d’una excendència que es produirà a partir de la 3 setmana d’agost. En definitiva, en aquestes condicions és impossible complir els repartiments que estableix la normativa postal.
VOLEM FRUITA AMB JUSTÍCIA SOCIAL
Un any més per aquestes dates tornem a trobar treballadors temporers dormint als carrers de la nostra ciutat i en diversos assentaments de poblacions dels voltants, i treballant en unes condicions laborals properes a l’esclavatge.
Com a l’estiu passat i en anys anteriors, en que diferents col•lectius com la Crida per Lleida, ARRAN o Papers i Drets per a Tothom vam denunciar la situació dels campaments a la ciutat, els abusos laborals, la desatenció per part de l’administració, i en alguns casos, la violència institucional. La CGT de Lleida torna a denunciar la situació en què es troba aquest col•lectiu de treballadors. Una anys després de la creació del grup de treball que en teoria havia de solucionar una situació que porta donant-se des dels últims 20 anys, arribat al moment de la veritat, la situació continua sent la mateixa. L’arribada tardana, i en menys quantitat que altres anys d’aquests treballadors, no ha pogut dissimular la nul•la voluntat política per eradicar una situació que enshauria de fer vergonya.
Comunicat de la CGT de Lleida davant la situació dels treballadors temporers Llegeix més »
Cristina Carrasco Bengoa, investigadora en Economia Feminista, defensa que “l’economia només considera el temps dedicat al treball de mercat” i ignora el treball de cures, realitzat tradicionalment per les dones.
L’economista proposa un canvi radical de sistema, cap a un altre model “humà, que estigui primer per la vida, que cuidi a la seva població” i que no plantegi desigualtats per cap dels eixos que existeixen.
Publicació del llibre “Els Comitès de Defensa de la CNT”
Des del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya s’ha impulsat la creació de l’editorial Edicions Malapècora.
El primer llibrer editat ha sigut Els Comitès de Defensa de la CNT. Es tracta d’una traducció al català de l’original, “Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938)”, de l’Agustí Guillamón, i editat al 2011 per Aldarull. La publicació forma part de la commemoració que des de la CGT de Catalunya fem del 80è anniversari de la revolució social del 1936.
L’Agustí Guillamón és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, i des de 1993 director de la revista “Balance. Cuadernos de historia”. És autor de diversos llibres sobre la revolució social del 1936, centratsprincipalment a Barcelona.
Publicació del llibre “Els Comitès de Defensa de la CNT” Llegeix més »
Entrevista a Janet Biehl, teòrica nord-americana del municipalisme llibertari i l’ecologia social, idees desenvolupades a partir de les tesis de l’activista i pensador Murray Bookchin, al qual ha dedicat el seu darrer llibre
GEMMA GARCIA / DIRECTA / 29/07/2016
Janet Biehl es va introduir en les tesis del municipalisme llibertari a través de l’activista i pensador nord-americà Murray Bookchin, amb qui va compartir prop de vint anys. Com a escriptora, s’ha focalitzat en l’ecologia social i el municipalisme llibertari, basat en institucions assembleàries locals, principis que han inspirat el projecte del Confederalisme Democràtic al Kurdistan. Partint del seu darrer treball, titulat Ecology or Catastrophe: The Life of Murray Bookchin, parlem de la figura d’aquest pensador i del seu projecte polític.
Fruita amb justícia social!
El sector de la fruita dolça a la plana de Lleida ocupa cada any unes 22.000 persones en la collita. D’aquestes, unes 2000 treballen i viuen durant tres mesos en condicions de misèria: dormen en carrers i places, cases i torres abandonades de l’horta, etc. Alguns amb contracte de feina però amb un salari que no permet l’accés a un habitatge; altres sense contracte. Tots ells tenen múltiples dificultats d’accés a aigua potable, aliments i atenció sociosanitària. La majoria dels aliments i atenció que reben és a través del Tercer Sector. L’administració i els ocupadors se’n desentenen.
Fruita amb justícia social! Llegeix més »
Amb motiu del 80 aniversari de la creació del Consell de l’Escola Nova Unificada, CENU, volem recordar aquesta bella obra de la revolució social de 1936. El CENU era la culminació d’un llarg procés de creació, experimentació i consolidació d’un moviment pedagògic impulsat pel moviment llibertari que va tenir lloc a l’inici del segle XX. El nostre company Emili Cortavitarte va fer un text molt aclaridor que resumeix tot aquest procés i rescata facetes no molt conegudes. D’aquesta manera des d’Embat volem retre un sentit homenatge a totes aquelles companyes i companys que van dedicar la seva vida a l’ensenyament popular.
REPRESSIÓ, CRIMINALITZACIÓ I MENTIDES A LA UAB
Els darrers dies hem vist com s’han publicat a la premsa un parell d’articles on una antiga Vicerectora de la UAB, la Sílvia Carrasco, es presentava víctima d’una sèrie de crítiques pel seu paper en l’exercici del seu càrrec per part d’una espècie d’entramat del que, en diu, en forma part la CGT. El més explícit (i recent) dels dos articles és el publicat ahir mateix a La Vanguardia titulat La exvicerrectora de la Autònoma denuncia una campaña de linchamiento. http://www.lavanguardia.com/vida/20160801/403601842253/exvicerrectora-uab-silvia-carrasco-amenazas-coacciones-redes-sociales.html.
Repressió, criminalització i mentides a la UAB Llegeix més »
EPA, DÈFICIT, RETALLADES…
L’Enquesta de Població Activa (EPA) del 2n trimestre del 2016, alhora que l’Enquesta Anual de Costos Laborals 2015 (EACL), corroboren que les polítiques fiscals, laborals i socials que els governs de les grans Transnacionals (Ibex 35) i de la Comissió Europea (Brussel·les) estan complint els seus objectius: desposesió de salarisi precarització integral del món del treball.
La Secció Sindical de la Confederació General de Treball de Catalunya a l’”Hospital Verge De la Cinta” de Tortosa.
DENUNCIA:
Que el tancament de 43 llits efectuat a l’hospital, durant aquest estiu 2016, està obligant a mantenir en urgències pacients per llargs períodes de temps, el que comporta una saturació del servei d’urgències pel que fa a personal i espais, havent de mantenir pacients en lliteres habilitades a “corredors” de pas, llocs que considerem no garanteixen el dret d’intimitat en el moment de rebre, donar informació o atenció, sobrepassant addicionalment les ràtios de personal pacient i generant situacions difícils als professionals a l’hora de realitzar-la, en una clara disminució de la qualitat d’atenció deguda.
CGT denuncia el tancament de 43 llits a l’Hospital Verge De la Cinta de Tortosa Llegeix més »
Els dies de baixa mèdica dels treballadors catalans per una contingència comuna -és a dir, accident o malaltia no laboral- s’han reduït molt en la darrera dècada. Segons les dades de l’Institut Nacional de la Segurerat Social (INSS), al 2005 la durada mitjana de les incapacitats temporals a Catalunya era de 37,8 dies. Deu anys més tard, ja només era de 29,3 dies i durant els primers quatre mesos del 2016 encara ha baixat més i se situa en 23,7. Paral·lelament el diferencial amb la mitjana estatal -sempre per sobre en el període analitzat- s’ha eixamplat i ha passat de sis dies el 2005, a 8,5 el 2015 i a més de 10 en el que portem d’any. Més que estar vinculada a una millora de la salut dels treballadors, la disminució dels dies de baixa mèdica va lligada a d’altres factors, com la major por a perdre la feina des que va començar la crisi, i l’actuació de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social.
La gestió de les baixes laborals, cada cop més al servei de les mútues Llegeix més »
Els treballadors d’Adif a Tarragona alerten que manquen 163 places a la plantilla per garantir la qualitat del servei
Acusen Foment “d’abandonar” les inversions en la infraestructura i recursos humans amb voluntat de privatitzar el gestor ferroviari
El comitè d’empresa d’Adif a la demarcació de Tarragona denuncia que a la plantilla hi falten 163 persones per poder garantir la qualitat del servei. Una quinzena de treballadors s’han manifestat el divendres 29 de juliol al migdia a l’estació de Sant Vicenç de Calders, al Vendrell, per rebutjar aquest fet i les condicions laborals en què es troben. Asseguren que l’oferta pública de llocs de treball a Adif a Tarragona és de cinc places, però adverteixen que el comitè disposa d’un informe que assenyala 163 llocs susceptibles d’ocupar. Un centenar, subratllen, corresponen a tasques de manteniment. Des del comitè, Hèctor Sebastià ha acusat Foment “d’abandonar” expressament les inversions tant en la infraestructura com en la plantilla, assegurant que la voluntat final del govern espanyol ésprivatitzar Adif.
L’EMPRESA MUNICIPAL PROGRÉS SELVATÀ READMET PER SENTÈNCIA JUDICIAL UN TREBALLADOR PERÒ LI DÓNA PERMÍS RETRIBUÏT TOT I HAVER AL·LEGAT PÈRDUES PER ACOMIADAR-LO, I CONTRACTA UN ALTRE TREBALLADOR PER OCUPAR EL SEU LLOC
Malversació de diners públics a l’Ajuntament de La Selva del Camp: Una empresa pública que declara pèrdues paga els salaris a un treballador readmès per sentència judicial sense deixar-lo anar a treballar, mentre contracta al germà d’un exregidor per ocupar el seu lloc de treball
El treballador va ser acomiadat per l’empresa PROGRÉS SELVATÀ SLM (PROSEL) el 13 de novembre al·legant pèrdues econòmiques i tot i que el Jutjat Social 1 de Reus va declarar la nul·litat de l’acomiadament i la seva readmissió, l’empresa li ha donat permís retribuït mentre li segueix pagant el sou i manté contractat a un altre treballador realitzant la seva feina
El passat setembre de 2015, el treballador RAFAEL ARIZA, de 48 anys d’edat i afiliat a la CGT, després de fer una reclamació a l’empresa en matèria de seguretat i salut que no va ser contestada, va interposar una denúncia davant d’Inspecció de Treball contra PROGRÉS SELVATÀ SLM-PROSEL (empresa municipal de l’Ajuntament de la Selva del Camp) per tal que es millorés la instal·lació elèctrica, es facilités als treballadors els EPIS i es prenguessin mesures en relació a la higiene, la ventilació i la reducció de soroll, entre altres. També va denunciar, i fins i tot va interposar una demanda judicial, perquè l’empresa li havia comunitat les seves vacances un dia abans i no amb l’antelació mínima de dos mesos que estableix l’Estatut dels Treballadors.
