La defensa de la salut de les i els treballadors és prioritària per a la CGT. Una primera aproximació a les dades existents sobre sinistralitat laboral i malalties professionals durant el 2010, reflecteixen una tendència descendent en relació a 2009.
L’última gran crisi del capitalisme, generada i aprofitada per banquers, grans empresaris i governs conservadors, ha augmentat la desigualtat, la pobresa i l’atur en el món, una gran part de la població de la qual està desprotegida. Dels més de 205 milions de desocupats, solament el 13% té protecció social, i solament una de cada cinc persones accedeix a una pensió i a la protecció de la salut.
A Espanya, uns pocs anys de profunda crisi han empitjorat dramàtica i desigualment l’atur, el més alt dels països rics. Les xifres ho diuen gairebé tot: Espanya ha generat un de cada 20 nous desocupats en el món. Des del 2007 s’ha passat de 1,7 a 4,7 milions de desocupats (del 8% a més del 20% de la població activa) afectant més als joves (43%), immigrants (més del 30%) i classes socials pobres amb menys educació (43% en analfabets i 30% amb educació primària enfront del 11,7% i al 2% en qui tenen educació superior o doctorats). En 1,3 milions de llars ningú té treball, hi ha un milió de desocupats de llarga durada (més de dos anys), i 1,5 milions de desocupats sense ingressos.
Encara que molt menys visible que un terratrèmol o una inundació de grans proporcions, el brutal impacte de l’atur sobre la vida i la salut de la població comporta una situació que es pot qualificar com d’emergència nacional. L’atur produeix una incomptable cascada d’efectes que incideix sobre molts aspectes quotidians.
La inseguretat de desocupats i treballadors incrementa la desesperança i la por, la xenofòbia i la violència. L’amenaça de quedar sense treball es converteix en un mecanisme disciplinari i de pressió sobre la classe treballadora, que augmenta a mesura que creix l’atur.
L’atur paralitza carreres professionals, reduïx l’autoestima, genera estrès psicològic i nombrosos riscos que danyen la salut. Augmenta la probabilitat d’emmalaltir, tenir problemes d’ansietat o depressió (tres vegades més que en qui treballen), enganxar-se a drogues com l’alcohol o tabac, morir prematurament o suïcidar-se. Els problemes empitjoren en les famílies obreres, els pobres i les mares soles amb fills.
En els desocupats sense subsidi, per exemple, els problemes de salut mental es multipliquen per tres si són professionals i per set si són obrers, riscos que es reduïxen molt quan hi ha ajudes.
Darrera de cada dada, s’amaga una invisible tirallonga d’històries vitals plenes de desesperació, lluita i dolor: «Estic sense treball i pagament un préstec hipotecari, si deixo de cobrar em prendran el pis, no vull ni pensar-hi»; «sóc una mare de 35 anys desesperada, en poc temps em veig en el carrer i sense res, tinc una filla de 13 anys a la qual no puc oferir res»; «a casa vivim vuit persones, amb tres nens, solament una treballa i no entren ingressos, estic disposat a robar si és necessari per a treure endavant a la meva família»; «vaig a cometre alguna bogeria si això no s’arregla»…
Els efectes de l’atur sobre la societat i la salut pública són la punta de l’iceberg d’altres condicions d’ocupació. Al costat dels aturats oficials hi ha desocupats encoberts (que deixen de buscar treball), subempleats (que volen treballar més hores o busquen un treball més regular), múltiples formes d’autoocupació marginal i ocupació informal (activitats laborals remunerades sense cotitzar a la Seguretat Social de les quals es beneficien empresaris sense escrúpols) i la precarietat laboral (assalariats insegurs amb salaris baixos, alta vulnerabilitat, escassa protecció i drets i incapacitat d’exercir-los).
A diferència de l’atur, els indicadors d’aquestes ocupacions són molt menys precisos o no existeixen. Per exemple, l’elevada xifra de contractes temporals (25%) no reflecteix la situació real de precarietat laboral que es distribueix desigualment (90% en dones obreres immigrants joves, per 20% en homes professionals espanyols majors de 30 anys).
La precarietat, o treballar intermitentment amb períodes d’atur i precarietat, danya la salut: a pitjor situació laboral, pitjor salut.
Les polítiques neoliberals que flexibilitzen una suposada rigidesa laboral, retallen serveis públics i afebleixen la negociació col·lectiva i la protecció social creen inseguretat en els treballadors forçant-los a ser submisos i acceptar l’explotació.
Un Estat del benestar mereixedor d’aquest nom ha de tenir polítiques de protecció social que permetin viure dignament i amb bona salut. El devastador impacte de l’atur i la precarietat requereixen realitzar amb urgència polítiques fiscals progressives i redistributives que permetin millorar la protecció social.
Instaurar una renda bàsica universal no condicionada, per exemple, reduiria la pobresa (nou milions de pobres; 650.000 d’ells amb menys de 250 euros al mes), desmercantilitzaria les relacions laborals i augmentaria el poder de negociació d’uns treballadors que no haurien d’acceptar ocupacions degradants, injustes i perilloses.
Sense polítiques com aquestes, milions de persones seguiran pagant els efectes de la crisi amb la seva salut i amb la seva vida.
* Joan Benach i Carles Muntaner són membres del Grup d’Investigació en Desigualtatsen Salut (GREDS-EMCONET, UPF).
El dimecres 6 d’abril del 2011, es portarà a terme en els locals de la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT (Carretera d’Esplugues 46) un curs de formació sobre riscos elèctrics en els següents horaris:
Matí: de 9:00 hores a 13:00 hores
Tarda: de 16:00 hores a 20:00 hores
El curs està programat per a formar tant a Delegats i Delegades com afiliades i afiliats interessats a ampliar els seus coneixements en matèria de Salut Laboral.
L’objectiu del curs és conèixer en profunditat tècnicament el que suposen els riscos elèctrics i poder detectar les anomalies per a realitzar actuacions preventives referent a això.
El tema a tractar interessa també a aquelles persones que desitgin ampliar coneixements en temes elèctrics. La informació tractada us serà molt útil per als que a posterior desitgin ampliar coneixementso treure’s
En document adjunt us podeu descarregar una guia per a l’autodefensa davant les mútues laborals, un document breu, senzill i esquemàtic de 7 pàgines, editat per la CGT de Castella-Lleó.
Les Mútues Laborals es van crear inicialment com entitats gestores de les prestacions per accidents de treball i malalties professionals, havent de prestar una sèrie de serveis en canvi de quedar-se amb un percentatge de la quota d’accidents de treball que paguem a la Seguretat Social. Però la veritat és que amb la seva regulació legal de l’any 1995 es va avançar en la privatització de la salut pública convertint-se la majoria d’elles en censors de l’estat de salut i en un element més de pressió per a escurçar les baixes laborals, encara que la persona afectada encara no es trobi totalment recuperada.
Quines són les funcions bàsiques de les mútues? Com actuen davant un accident laboral, malaltia professional o baixa per malaltia comuna? Com hem d’actuar nosaltres? Què poden fer i què no poden fer?
Us facilitem en document adjunt la modificació de la Llei General de la Seguretat Social, referent a les ajudes per fills i filles amb malalties greus, a incloure en la negociació col·lectiva i que modifica l’EBEP.
Adjuntem el document.
Attached documents
El nou govern de CIU a Catalunya és la representació d’homes i dones al servei del capitalisme neoliberal i del catolicisme del papa de Roma.
La Universitat restarà lligada a Economia, i Ocupació restarà lligada a Empresa, a l’hora que Benestar restarà lligada a Família. Així les universitats restaran lligades als interessos de la economia capitalista de les empreses multinacionals (Agbar, Gas Natural, Caixa…), la creació d’Ocupació restarà lligada només a les empreses, Sanitat i Educació es podràn privatitzar, Benestar defensarà la família heteropatriarcal com el pilar de la societat catalana, a l’hora que Governació i Justícia fan la promesa del seu càrrec amb l’ajuda de Déu.
Segons els especialistes en Medicina del treball, prop de 9.000 persones moren cada any a l’Estat espanyol per culpa de tumors malignes d’origen laborals, segons va afirmar la Asociación Española de Especialistas en Medicina del Trabajo (Aeemt), que va denunciar que a l’estat es produeixen 80.000 malalties professionals anuals tot i que les estadístiques oficials lesxifren en 30.000.
La Federació de Transports de la CGT va fer entrega ahir al Ministeri de Treball i Immigració un document en què reclamen que els conductors de transport per carretera es puguin jubilar als 60 anys amb el 100% de la seva prestació de jubilació.
Davant les mesures que anuncia el govern de Zapatero de retardar l’edat de jubilació als 67 anys els treballadors del transport per carretera passen a l’ofensiva per exigir la jubilació als 60 anys.
La xifra proporcionada per l’Agència Federal del Treball (BA, per les seves sigles alemanyes) parla per si mateixa: durant la primera meitat del 2010 es registraren prop d’un milió de “casos d’incapacitat laboral” entre els aturats. Aquesta xifra esfereïdora es pot trobar a l’informe publicat fa uns dies per la DGB (Deutscher Gewerkschaftsbund, Federació Alemanya de Sindicats) titulat “Atur i riscos per a la salut”. Els autors de l’estudi creuen que aquesta xifra gens afalagadora podria augmentar, sobre tot perquè “els aturats de curta durada i els pacients menys greus no sempre causen baixa com a malalts i deixen que sigui el metge qui certifiqui en última instància la incapacitat laboral.” Aquesta xifra s’ha duplicat entre els qui busquen una feina segons els grups d’edat tant com entre les categories de treballadors. Així, la quota de baixes laborals per malaltia en el grup de treballadors d’entre 15 i 24 anys es troba al 3%, mentre que entre aquells busquen feina augmenta fins al 4’4%. A mesura que creix l’edat, la distància s’incrementa: la xifra de malalts entre els aturats en el grup de 55 a 59 anys d’edat és superior al 15%, mentre que entre els treballadors no arriba al 7%.
L’estudi de la DGB s’afegeix als resultats de la investigació del mercat de treball i cerca de feina (AIB, per les seves sigles alemanyes), segons els quals «el 35% dels receptors de les ajudes d’atur de la segona categoria (Arbeitslosengeld-II) manifesten un retrocés evident en el seu estat de salut.» Així, els aturats són especialment susceptibles de caure en l’ús de substàncies d’addicció com l’alcohol o el tabac, amb les conseqüències corresponents: més de la meitat d’aquestos aturats deu completar una llarga teràpia contra el seu alcoholisme. «En conseqüència, els aturats moren abans», s’afirma literalment. Aquesta afirmació coincideix amb les xifres demogràfiques de referència. En cap altre lloc d’Alemanya és tan baixa l’esperança de vida com a les regions estructuralment febles de Meclemburg Pomerània Occidental i Saxònia-Anhalt. El mal estat de salut s’agreuja amb les condicions de reincorporació a la vida laboral. D’acord amb les estadístiques oficials d’atur de juny de 2010, prop de 540.000 aturats presenten un «empitjorament rellevant de la seva salut».
Resolució de 22 de setembre de 2010, de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Treball i Immigració, per la qual es publica el Conveni amb la Generalitat de Catalunya, pel qual s’acorda executar per a l’any 2010, un programa específic que desenvolupa determinades estratègies de gestió per a millorar la prestació d’incapacitat temporal i estudia el comportament dels processos de curta durada.
Subscrit el Conveni entre el Ministeri de Treball i Immigració (INSS) i l’Administració de la Generalitat de Catalunya pel qual s’acorda executar per a l’any 2010, un programa específic que desenvolupa determinades estratègies de gestió per a millorar la prestació d’incapacitat temporal i estudia el comportament dels processos de curta durada, i en compliment del disposat en el punt dos de l’article 8 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, procedeix la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat» del citat Conveni, que figura com Annex d’aquesta Resolució.
“CURS BÀSIC de PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS – 50h.”
(segons normativa)
Per a delegats i delegades de Prevenció de Riscos Laborals
Horari: de 9:15 h. a 14:15 h. els dimarts i dijous
de 2 de novembre a 1 de desembre de 2010.
Una de les esmenes més agressives introduïdes en la recentment aprovada Reforma Laboral és la possibilitat d’aplicar l’acomiadament objectiu en cas d’absència del lloc de treball, justificada o no, condicionada que la taxa d’absentisme en l’empresa superi el 2,5%. Una esmena demanada a crits per la patronal que endureix les causes d’aquesta «modalitat» d’acomiadament amb la qual pretenen estalviar-se els 2.000 milions d’euros que els costen les baixes per Incapacitat Temporal (IT) de curta durada –igual o inferior a 20 dies–. I és que, quan es produeix una IT per Contingències Comunes –és a dir , malaltia comuna o accident no laboral– són les empreses les que es fan càrrec del pagament dels salaris a partir del 3er dia fins a 15è.
Cert és que aquest tipus d’acomiadaments ja s’incloïa en l’anterior redactat de l’Estatut dels Treballadors (ET), encara que era condicionat a que «l’índex d’absentisme total de la plantilla del centre de treball superés el 5 per 100 en els mateixos períodes de temps». A partir del 9 de Setembre, data en la qual es va aprovar la Reforma Laboral, es podrà aplicar si aquesta taxa supera l’esmentat 2,5%. Si has faltat més del 20% de dies hàbils en dos mesos consecutius –encara que sigui justificadament– o el 25% en quatre mesos discontinus durant l’any, et pots trobar en la seva mateixa situació.
Com veieu, l’aprovació de la llei ha augmentat brutalment el risc d’acomiadament, sent el col·lectiu més perjudicat el de les dones, l’absentisme de les quals és més elevat a Telefónica per dos motius:
1.- La nul·la aplicació de la conciliació de la vida familiar i laboral.
2.- El mal càlcul que fa l’empresa de l’absentisme, perquè, a pesar que les dades que facilita no estan desglossades i no es detallen les causes, pensem que pot estar incloent supòsits per al seu càlcul que no contempla el ET, com els permisos amb sou o les reduccions de jornada.
Això fa que les diferències entre homes i dones siguin superiors al 3% en el 2008 i properes a aquest en el 2009, amb uns percentatges que ronden el 4% per als homes i el 7% per a les dones, però que, en ambdós casos i segons l’empresa, són superiors al 2,5%.
Per això, CGT reclama que cessin les polítiques de penalització i persecució per part de la patronal i els governs de dretes en qüestions d’absències als llocs de treball. La solució no és criminalitzar a una persona per estar de baixa, sinó fer polítiques de Salut Laboral Preventiva que disminueixin els índexs d’absentisme.
Aquí va un exemple: Raquel treballa en una empresa l’absentisme de la qual supera aquesta taxa. Durant el mes de gener va agafar una grip i el seu metge de capçalera la va mantenir de baixa una setmana a causa de les altes febres i els dolors muscularsque li impedien moure’s
A la CGT trobem interessant la programació d’actes lúdics i socials que l’empresa ha organitzat per a la celebració del 20 aniversari, el dissabte 11 de setembre, volent donar a les nostres famílies una sensació de bon feeling entre l’empresa i els treballadors.
Si aquest interès s’hagués dut a terme durant els últims anys, CGT hauria participat encantada en l’organització i difusió de les bondats de treballar a Gearbox del Prat. Sense embargament en el dia a dia es vénen arrossegant greus problemes no solucionats com a: Salut Laboral, promocions, incompliments del Conveni, augment de les càrregues de treball, etc., i especialment el tema de la política de contractació.
O com passen de tu per no reconèixer-te el Risc del teu treball en l’embaràs, per a així estalviar-se diners
Aquí us fem arribar un escrit que hem rebut d’una companya de Parcs i Jardins de Barcelona que després de realitzar tots els tramitis burocràtics que les normatives estableixen perquè et reconeguin les prestacions de Risc durant l’embaràs pel treball que realitzes s’ha trobat amb la crua realitat (la que patim els treballadors/es cada vegada que acudim a la mútua per diferents dolors i malalties i que al final ens remeten a la seguretat social perquè diuen que el dolor o la malaltia és per la nostra idiosincràsia personal i no pel treball|feina que realitzem) que la MÚTUA aprofitant que feta la Llei feta la trampa i acollint-se a l’existència d’embarassos amb riscs, entre ells per exemple que tinguis més de 35 anys, li dictamina que ja que el seu embaràs té de per si un risc no li correspon la suspensió de contracte (i d’aquesta manera cobrar el 100% de la base reguladora) i la deriva a la baixa per la Seguretat Social (amb la corresponent minva en el salari), davant de tot això la gestió hipòcrita d’uns gestors d’un ens públic municipal amb uns responsables polítics (ICV-EUiA) que s’omplen la boca de sensibles declaracions sobre el tema i que a l’hora de la veritat consent a una MÚTUA, que paguem entre tots, que actuïn fent prevaler els seus interessos econòmics per a sobre dels sanitaris
– Escrit treballadora de Parcs i Jardins.
Un jutjat de Madrid ha condemnat a l’empresa Uralita a indemnitzar amb 3.918.594,64 euros a mig centenar de veïns de Cerdanyola i Ripollet (Barcelona) pels danys derivats de l’exposició a la pols d’amiant generada per la fàbrica que l’empresa tenia entre ambdues localitats.
La sentència és pionera a Espanya, ja que es tracta de la primera vegada que els demandants no són empleats de la fàbrica, sinó 45 veïns (dels 47 demandants) que vivien en els seus voltants i que, segons la resolució judicial, sofreixen malalties que són producte del contacte que han mantingut diàriament amb l’amiant que utilitzava Uralita per a fabricar els seus materials. Els malalts pateixen en la seva majoria plaques pleurals (enduriment en la capa que recobreix els pulmons) que provoquen problemes per a respirar, una malaltia incurable que empitjora amb el temps.
Les compensacions econòmiques més altes responen a les lesions pulmonars que ja estan més avançades, i que obliguen als malalts, per exemple, a usar bombones d’oxigen per a respirar, així com les dels afectats per càncer pulmonar mortal (mesotelioma) (1). Els 47 ciutadans afectats reclamaven indemnitzacions per valor de cinc milions d’euros (3).
Uralita, és una filial de la multinacional Eternit, que va començar a fabricar “fibrociment” el 1920 utilitzat primordialment com aïllant en la construcció i canonades d’aigua per les seves propietats ignifugues, aïllants, la seva llarga durada i baix cost.
A Sevilla 25 ex treballadors han denunciat a l’empresa Uralita localitzada en el barri sevillà de Bellavista en ple nucli urbà, encara que l’Associació de Víctimes de l’Amiant (AVIDA), calcula que existeixen 300 persones intoxicades. Fins a la data, aquesta associació de Sevilla ha aconseguit que 30 treballadors d’Uralita siguin indemnitzats amb una quantia que oscil·la de 30.000 a 40.000 euros, derivada de l’increment de la pensió per la invalidesa contreta en la fàbrica. Molts altres estan encara pendents de fallada en els tribunals. Però, els 25 ex treballadors sol·licitaran ara indemnitzacions que poden arribar a xifres d’entre 21.000 a 126.000 euros en funció de la patologia (2).
A Euskadi l’Associació de Víctimes de l’Amiant va exigir davant la Inspecció de Treball que les malalties derivades de l’amiant siguin declarades com malaltia professional i es crei un fons de compensació (8).
Les afeccions relacionades amb l’amiant (plaques pleurals, mesotelioma, asbestosis i càncer de pulmó) estan catalogades com malalties laborals i són indemnitzables, però no solament afecten als treballadors de Uralita. Almenys el 5% de les malalties relacionades amb l’amiant es detecten en familiars de treballadors, mentre que el 12% apareixen en ciutadans de les localitats properes a les fàbriques (3).
A l’Estat espanyol, la condemna a Uralita per contaminar amb amiant als veïns de la seva fàbrica acaba d’obrir la veda per a les desenes de municipis espanyols que estan cursant o preparant ja demandes contra les companyies que els van contaminar. I no és utòpic que aconsegueixin que se’ls indemnitzi.
Als Estats Units, 50.000 causes poden sumar més de 200 mil milions en indemnitzacions, a França, sumen ja 3.200 milions en indemnitzacions en 8 anys i a Alemanya són mil milions anuals els que es paguen en indemnitzacions (4). La sociòloga i tècnic en prevenció en riscos laborals Nadine Traves informava que “Les víctimes de l’amiant han aconseguit, després de gairebé 70 anys de “silenci” culminar la seva lluita, de moment, en el procés de Torí on els principals encausats són els amos i responsables, d’Eternit Suïssa i Bèlgica, que han dominat la producció d’amiant per tot el món durant un segle. Se’ls acusa de la mort de 2.619 treballadors, i es demana un milió d’euros d’indemnització per a cada víctima i penes de tretze anys de presó per als màxims responsables de l’empresa, ampliable als principals accionistes” (5).
Però els càncers causats per l’amiant poden presentar-se fins a 30 i 40 anys després de l’exposició. Per aquest motiu l’Associació de Víctimes de l’Amiant AVIDA (6) estima que “fins a l’any 2010 es produirien unes 1500 morts anuals de persones exposades a l’amiant entre 1960 i 1975, taxa que augmentarà fins a 2300 morts entre els treballadors exposats el 1991.”
Francisco Martínez, treballador de la fabrica Fibrocementos de Levante assenyalava que queden prop de dos milions de tones d’amiant en edificis, vagons i naus industrials en l’Estat espanyol i 150 països on està permesa la seva extracció i transformació, que “l’amiant és un bomba del temps”, el cronometre aquesta encès, l’avarícia empresarial ens assetja a tots (5).
Angel Cárcoba en el seu al·legat “Yo Acuso” realitza una crida per a la creació d’un Tribunal Penal Internacional del Treball “on compareguin i es dirimeixin les responsabilitats de qui converteixen el treball en llocs de violència, malaltia i mort” (7). El ball que han sofert les mal anomenades “dosis admissibles” elaborades pels “experts” espanyols que paguem perquè vetllin per la nostra seguretat és significatiu. Clar que ells diran que solament aplicaven les directives internacionals…
El 1962, la legislació permetia una exposició de 175 fibres per metre cúbic.
El 1982, es va establir la primera normativa sobre l’amiant que va fixar l’exposició màxima en dues fibres.
El 1993 el nivell es va baixar a 0,6 fibres per metre cúbic.
El 2002 l’aixecada de camisa va resultar insostenible i es va prohibir.
Recorda que a més des dels anys 40 l’asbestosis, el càncer de pleura, estaven reconegudes com malaltia professional lligada a l’amiant i des dels 60 hi havia nombroses publicacions científiques que ho documentaven.
Milions de persones han mort i emmalaltit i seguiran fent-lo per haver confiat en l’opinió dels “experts” sempre al servei dels interessos industrials i en contra de la salut.
Fonts:
1- Uralita debe indemnizar con casi cuatro millones de euros a afectados por amianto. http://www.avida.es/uralita-debe-indemnizar-con-casi-cuatro-millones-de-euros-a-afectados-por-amianto.html/
2- Frente judicial por respirar amianto. 25 víctimas de emisiones tóxicas demandarán a la empresa Uralita en Sevilla. http://www.avida.es/frente-judicial-por-respirar-amianto.html/
3- El Estado tardó 18 años en prohibir el uso de amianto a pesar de las advertencias de los médicos. Fíense ustedes de las autoridades sanitarias… – Jueves.27 de mayo de 2010. http://noticias.lainformacion.com/policia-y-justicia/legislacion/el-estado-tardo-18-anos-en-prohibir-el-uso-de-amianto-a-pesar-de-las-advertencias-de-los-medicos_7Gdr5dLcInbqlt5l4MgcT3/
4 Las indemnizaciones por contaminación con amianto alcanzan cifras astronómicas en otros países. http://www.avida.es/las-indemnizaciones-por-contaminacion-con-amianto-alcanzan-cifras-astronomicas-en-otros-paises.html/
5- Nadine Trabas. Amianto, lento y silencioso asesino. El coste humano de la avaricia empresarial – Lunes.31 de mayo de 2010 – 0 comentario(s). Rebelión
7- Cárcoba, A., 2008, Yo acuso, Departamento de salud laboral de CCOO
8- Juanjo Basterra | Bilbo. Día Internacional de la Seguridad y la Salud en el Trabajo la salud laboral se cobra 167.000 vidas al año en la UE – Sábado.1ro de mayo de 2010 – GARA
Informació extreta del web de l’Asociación de Medicinas Complementarias: www.amcmh.org/PagAMC/downloads/ads77.htm
JA N’HI HA PROU D’ACCIDENTS!
QUANTS MÉS HEM DE MORIR?
L’embogida carrera que aquest i anteriors governs han emprès en el desenvolupament de la Llei del Sector Ferroviari, ha portat amb si conseqüències molt nefastes per als treballadors, com són: la inseguretat en el treball, la temporalitat en els contractes, la fragmentació de les empreses, la individualització en el lloc de treball, la subcontractació desbocada i la degradació de les condicions laborals i personals dels subcontractats. Les resultants d’aquest macabre còctel són: l’increment de les morts en el treball, l’augment de discapacitats, les malalties professionals i les seves seqüeles…
En el ferrocarril s’han disparat el nombre d’accidents i morts en el treball, dada que queda encobert en les dades de les empreses públiques ferroviàries i es transfereix als treballadors desprotegits de contrates i subcontrates. La sinistralitat laboral constitueix una xacra social de primer ordre, i per tant el foment de la subcontractació per part d’ADIF i RENFE Operadora atenta contra el dret a la vida i a la salut. El món laboral en l’àmbit ferroviari s’ha convertit en una quotidiana cadena d’accidents de treballadores i treballadors amb resultat de morts, ferits i amb la proliferació preocupant de malalties professionals, generant-se una situació insostenible que implica un sofriment enorme.
Per a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries -ADIF-, com braç executiu i responsable de la gestió dels projectes del Ministeri de Foment, els accidents de treball i les malalties professionals són només un “ítem” més, un paràmetre perfectament traduïble a claus financeres i incorporable als seus balanços econòmics.
Per a la CGT, la salut no és una dada més, és una qüestió bàsica amb la qual no es pot especular, retallar pressupostos, escatimar en mitjans o frivolitzar amb estadístiques. Jugar-se la vida cada dia per falta de mesures de seguretat, o no acceptar aquesta situació i estar condemnat a la precarietat econòmica amb l’espasa de Damocles de l’acomiadament, no hauria de ser un dilema tolerable.
Aconseguir treball, qualsevol treball en qualsevol condició, és per a molts el més urgent. Però oposar-nos als que promouen, avalen i con-firmen en les seves negociacions les situacions que obliguen als treballadors a acceptar “lliurement” treballs en pèssimes condicions, i la injustícia d’un règim que permet la impunitat dels empresaris en les relacions de treball, és ja una necessitat vital de summa importància.
NI UN ACCIDENT LABORAL MÉS!
Aquesta Guia de Salut Laboral pretén donar una sèrie de consells i orientar als/les treballadors/es, de forma senzilla i bàsica, com afrontar qualsevol situació davant la mútua d’accidents, mitjançant la resposta de les qüestions més comunes amb que enstrobem al dia a dia.
El Jutjat social número 24 de Barcelona ha condemnat a l’empresa Honeywell Friccions Espanya SA del Prat, a indemnitzar a un treballador amb 153.369,87 euros després de contreure un càncer de pulmó per la seva exposició laboral a l’amiant, amb el qual fabricava pastilles de fre.
En la sentència, el jutge redueix la indemnització pel concepte de dany per seqüeles al considerar que la malaltia del treballador, Antonio C.M., “va poder haver-se agreujat de forma significativa pel fet de ser un fumador important”. Així, redueix la indemnització per aquest concepte dels 104.927,40 euros proposats per la defensa a 70.000 euros que el jutge considera una xifra “més adequada”, mentre atorga 13.420,48 euros pel dany moral causat per la seva situació d’incapacitat temporal i altres 100.000 euros pel dany moral per seqüeles definitives. No obstant això, redueix la quantitat resultant de 183.420,48 euros en 30.050,61 euros perquè el treballador ja la va percebre de l’asseguradora de l’empresa.
Honeywell Friccions Espanya SA es dedica a la fabricació de pastilles de fre amb amiant i el treballador va emmalaltir l’any 2005, data en la qual se li va concedir la incapacitat permanent absoluta, al presentar un adenocarcinoma broncopulmonar en lòbul superior dret i lòbul inferior dret, en progressió.
Segons fonts del Col·lectiu Ronda, que han defensat al treballador, aquests símptomes són clarament provocats pel contacte de les mucoses amb l’amiant, un producte al que va estar exposat en el seu lloc de treball entre els anys 1989 i 2000. El jutge té en compte els informes de l’Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona (Barcelona), que es refereixen al càncer de pulmó que va desenvolupar el treballador “donada la seva exposició laboral a l’amiant” i que “pot considerar-se causat per aquesta exposició en el lloc de treball”.
La sentència raona que en el treballador concorrien els factors d’exposició a l’amiant i el tabaquisme, circumstàncies que multiplicaven les possibilitats de desenvolupar la malaltia, i que ja a partir de l’any 1992 es va evidenciar que el seu funcionament pulmonar “estava alterat”, sense que li canviessin de lloc de treball. A més, resol que el lloc de treball no reunia les condicions necessàries de prevenció, que no es van prendre les precaucions necessàries i que les màquines amb les quals es treballava superaven el límit d’exposició legal, tal com va constatar ja en l’any 1989 el Centre de Seguretat i Higiene del Departament de Treball de la Generalitat.
Per tot això, la sentència considera responsable a Honeywell Friccions Espanya SA i la condemna a abonar al treballador una indemnització per danys i perjudicis de 153.369,87 euros.
Secció Sindical CGT Honeywell
http://cgthoneywell07.blogspot.com/
Primer una cronologia dels fets: des de fa molts, molts anys, en l’edifici de Correos de Manresa venim sofrint en els nostres porus les calors de l’estiu. Després d’incomptables escrits i denúncies, en l’any 2004 Correos ens va dir que amb la rehabilitació de l’edifici resoldrien el problema. Pacientment, els treballadors/es vam esperar que es fes l’obra. Resultat: ja està feta l’obra però no funciona la climatització de l’oficina.
Hem dit prou! S’ha acabat la nostra paciència. El 5 de juliol quan la temperatura era de més de 27 graus, vam parar. I així seguirem fins que es compleixi la Llei de Prevenció. Si Correos no vetlla per la nostra salut (com és la seva obligació) hem de fer-lo nosaltres.
No anirem treballar fins que tinguem unes condicions laborals dignes. És la lluita de tots els treballadors i treballadores de Correos Manresa. Volem ser la lluita de tots els que estem sofrint altes temperatures en els nostres centres. Amb la unió de tots aconseguirem millorar les nostres condicions de treball.
CGT Correos Manresa
L’any 2009, en xifres de morts per accidents “laborals”, va donar un resultat “trampós” i alhora d’alleugeriment, al morir menys persones que l’any anterior. En termes quantitatius van morir 826 persones. Durant el temps de treball van morir 626 i de camí al treball o tornada del mateix (in itinere) van morir 194.
Gairebé la meitat de les morts es van produir el sector serveis i de totes elles (826), el 26,3% d’aquestes morts, és a dir, 220 treballadors van morir en el sector de la construcció. Els infarts i les morts per tràfic (transport i trasllats) van suposar el 50% de tots els accidents mortals.
Aquesta xifra alleugeridora (la mitjana anual en els deu últims anys sobrepassava les 1.000 morts laborals), no es produeïx per una millora en les condicions de com treballem, sinó perquè els empresaris van decidir acomiadar a la gent i hi ha un baixó en l’activitat productiva.
Que les persones assalariades tinguem millor o pitjor salut en els nostres treballs, depèn no de la nostra llibertat individual de cuidar-nos millor o pitjor, sinó que els empresaris, ocupadors, directius i comandaments, organitzin el treball concret (horaris, tipus de contractes, jornades laborals, sistemes de treball, ritmes, qualificació, educació ambiental, etc.), pensant en les persones treballadores com el primer bé a preservar, cuidar i desenvolupar.
La realitat dels treballs i de les seves condicions laborals en qualsevol sector d’activitat productiva o de serveis (indústria, comerç, hostaleria, construcció, transport, energia, camp…), demostren i mostren que, qui té per “llei” el dret unilateral d’organitzar el treball, els empresaris, ho fan només i exclusivament pensant en el seu compte de resultats, en els seus beneficis.
Les persones treballadores ens veiem obligats a:
– Desplaçar-nos amb vehicles privats tots els dies, recórrer llargues distàncies fins a arribar al lloc de treball.
– Treballar jornades flexibles que s’allarguen en el temps diàriament més enllà de la jornada legal i es modifiquen horaris, torns… en funció de la “demanda”.
– Realitzar treballs, tasques per a les quals no hem estat formats, qualificats i el seu contrari, realitzar tasques molt allunyades de les nostres qualificacions.
– Acceptar treballs, qualsevol treball i realitzar funcions en condicions de risc cert, bé físic, bé psíquic, bé moral.
I som gairebé 19 milions de persones assalariades ocupades; gairebé 5 milions de desocupats/des, els que patim diàriament l’agressió permanent en la nostra salut laboral i social d’aquesta “llibertat de l’empresari per a organitzar el treball”, no pensant en les nostres vides, necessitats, desitjos, sinó en el seu benefici privat.
No són accidents les morts que es produïxen diàriament en els processos productius i de distribució de mercaderies. No són malalties “comunes”, les baixes laborals, les incapacitats temporals.
Les morts, les malalties i la mala salut laboral, són responsabilitat principal i gairebé única, dels empresaris, doncs ells per “llei” decideixen com treballem, quan treballem i quant “respecte” tenen per les nostres vides, la nostra dignitat i la nostra salut.
Que no ens matin en el lloc de treball.
La Salut no es ven.
Secretaria de Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT
Abril 2010
Us podeu descarregar el cartell i l’octaveta amb el manifest anant al web:
www.cgt.org.es/spip.php?article1691
Us facilitem en documents adjunts els materials preparats per la Secretaria de Salut Laboral de la CGT de Catalunya per a la Conferència de delegats i delegades de CGT Catalunya sobre salut laboral i negociació col·lectiva, una conferència centrada en l’actual marc jurídic de les Mútues Patronals que va tenir lloc el 15 d’abril de 2010 a Barcelona.
Aquests materials són la guia “Les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social (MATMPSS). PREGUNTES I RESPOSTES” i el power point sobre el marc legal de les MATEPSS preparat per a la conferència, uns materials que poden ser útilsper a tota la CGT de Catalunya.
CONFERÈNCIA DE DELEGATS/DES
SALUT LABORAL I NEGOCIACIÓ COL.LECTIVA
Data: Dijous 15 d’abril de 2010.
Lloc: Sala Costa i Font. Via Laietana 18, 9ª planta, BARCELONA.
Hora d’inici: 10:00 hores
PROGRAMA
– 10:00 a 10:30. Presentació de la Marxa a Madrid a càrrec de la FEMEC.
CURS BÀSIC PREVENCIÓ RISCOS LABORALS
(80 Hores amb titulació oficial)
El curs es farà amb 10 hores presencials i 70 hores teledidàctiques (Internet).
DIES, HORARIS I LLOC DE LES 10 HORES PRESENCIALS:
– 1 DIA: DIMECRES 14 D’ABRIL DE 2010 DE 17:30 H A 21:00 H
– 2 DIA: DIMECRES 21 D’ABRIL DE 2010 DE 17:30 H A 21:00 H
– 3 DIA: DIJOUS 22 D’ABRIL DE 2010 DE 18:00 H A 21:00 H
Als locals de la CGT de Girona: Av. Sant Narcís, 28, entresol 2ª. Tel: 972231034.
Adjuntem document elaborat per les associacions d’afectats per SSQM (Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple) i presentat davant el ministeri de Sanitat.
Afectades i afectats per SSQM són l’anunci de l’enverinament global al que estem sotmetent al planeta i a les persones… el nostre propi enverinament. Una malaltia, a més, no reconeguda per les autoritats espanyoles.
No signar baixes als treballadors podrà significar un bon sobresou per inspectors mèdics, metges d’atenció primària i personal administratiu sanitari. Així de clar i rotund. Els nous projectes de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), l’entitat depenent del Ministeri de Treball dirigit per Celestino Corbacho, inclouen una inversió anual estatal de fins a 30 milions d’euros en “incentivar” als professionals perquè signin altes i escurcin al màxim els períodesd’incapacitat temporal de la població treballadora.
