Atur i sortides a l’estranger

Per a les persones en situació d’atur, les estades a l’estranger que es perllonguin durant més de 90 dies poden comportar greus conseqüències relacionades amb el dret a l’assistència sanitària

Aprofitant el període nadalenc i fent servir una via tan inadequada com és una esmena a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, l’executiu espanyol ha introduït una nova limitació al dret a l’assistència sanitària gratuïta que, en aquesta ocasió, afecta el col·lectiu de persones en situació de desocupació.

Des del passat dia 1 de gener, la normativa en vigor vincula indefectiblement el dret a l’assistència sanitària de les persones sense feina amb l’acreditació de la seva residència a l’Estat espanyol, condició que es perdrà automàticament si la persona perllonga la seva estada en un país estranger durant més de 90 dies compresos en el període d’un any natural.

A partir d’aquest punt, l’Estat espanyol deixarà de considerar com a persona “assegurada” i, per tant, beneficiària de les prestacions i cobertures de la Seguretat Social, a l’aturat/da resident a l’estranger, que haurà de tramitar en el país d’acollida l’acreditació de la seva nova residència per tal que sigui aquest qui proveeixi d’assistència sanitària en els termes que contempli la seva particular legislació.

Recuperar el dret

El nou redactat imposat pel legislador modifica amb signe restrictiu la normativa fins ara en vigor, que garantia l’assistència sanitària gratuïta per a tots els “ciutadans espanyols” i “estrangers amb residència legal a l’Estat espanyol”, aprofundint en el procés de limitació del caràcter universal i gratuït del sistema sanitari públic.

Des del govern, es justifica la mesura per evitar que la despesa sanitària generada per residents fora de l’Estat es financiï a partir dels pressupostos espanyols i s’argumenta que les persones en situació de desocupació que perdin la seva condició de residents legals a l’Estat espanyol a efectes de manteniment del dret a les prestacions sanitàries el recuperen de “forma automàtica” en el moment de l seu retorn. Una afirmació que no deixa de suposar una simplificació que ignora, de forma interessada i gens rigorosa, l’obligació d’acreditar en via administrativa l’efectiva residència, sent un tràmit que pot comportar certa demora en el temps.

Possibles alternatives

Les persones afectades per la mesura disposen, però, de formules alternatives per accedir a l’assistència sanitària. És possible, per exemple, accedir a la condició d’assimilat/da en cas de tenir un cònjuge o parella de fet beneficiari de la Seguretat Social. Una segona alternativa és accedir a l’assistència sanitària a través de l’anomenada “targeta sanitària per a persones sense recursos”, usualment limitada a les persones que no poden accedir a la cobertura sanitària obligatòria per cap altra via i no disposen d’ingressos superiors als 100,000 € l’any.

Universal? Gratuïta?