En la carrera per pal·liar la crisi econòmica, l’Estat espanyol ha centrat els seus esforços a augmentar les exportacions. Un dels mercats que han estat privilegiats en aquesta obstinació és el de la indústria armamentística.
Izaskun Sánchez Aroca / Pablo Elorduy (Redacció) Diagonal
Si entre 2000 i 2004 la suma total d’exportacions va aportar 385 milions de dòlars a les empreses espanyoles, des de 2005 aquesta xifra s’ha multiplicat fins a arribar als 2.958 milions. El mateix Govern que va impulsar l’Aliança de Civilitzacions no ha tingut objeccions per a autoritzar exportacions a països que violen els drets humans sistemàticament com Israel, Marroc, Sri Lanka o Pakistan.
“S’analitza cas per cas i de manera completa cada operació”, ha assegurat la secretària d’Estat de Comerç, Silvia Iranzo, per a defensar que l’armament exportat per l’Estat espanyol “no alimenta conflictes en curs o latents i que tampoc ha estat ni serà utilitzat amb finalitats de repressió interna”. Iranzo defensa la pròspera indústria armamentística i militar espanyola, que no sembla patir la crisi. De fet, mentre el 2009 s’arribaven als quatre milions de persones aturades, la indústria de ‘defensa’ registrava un augment de les exportacions del 44% respecte a 2008 i el 71,5% comparat amb 2003.
La indústria armamentística és un sector privat, amb participació pública, que negocia directament amb els compradors, privats o públics, en el marc d’una legislació europea que deixa màniga ampla a cada Estat perquè decideixi la idoneïtat de l’exportació. En el cas de l’Estat espanyol, la llei que regula aquesta transacció comercial és la 53/2007, que insta que es valorin criteris d’estabilitat política o possibles violacions de drets humans en els països importadors. L’autorització ha de passar per una comissió depenent del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç formada per membres del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i representants d’Interior i Defensa, una comissió que manté en secret les seves deliberacions i les actes de les seves reunions.
Per al Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) de Canàries, “el control de la venda d’armes compta amb uns criteris que no es respecten: no utilització per a repressió, ni agressió als drets humans”. Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace i la Fundació per la Pau han denunciat que en el primer semestre de 2009 almenys 17 països en els quals es violen drets humans o que travessen una situació política inestable han rebut armes d’empreses espanyoles. “L’interès d’acumulació del capital i poder està en el centre de qualsevol relació militaritzada. Per tant sempre prevalen els interessos de capital per sobre de qualsevol valor i de qualsevol comportament ètic” denuncien des del MOC.
Les quatre grans
Segons l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI, per les seves sigles en anglès) el 2008, quatre de les 100 primeres empreses que venen armes a nivell mundial eren espanyoles. Navantia, una empresa pública dedicada a la construcció naval militar, es troba en plena expansió en països com Turquia, Aràbia Saudita o el Marroc i, recentment, a Malàsia, amb el seu govern Navantia ha signat un acord per al subministrament de dos simuladors de submarins Scorpene. Una altra de les empreses del top 100 és Indra, una de les líders mundials del sector que, a través del programa europeu de control de fronteres per satèl·lit Sigui Horse, desplegat en les costes africanes, ha obtingut 1,8 milions d’euros de beneficis. La incorporació de nous països com el Marroc a aquest programa reportarà 1,4 milions d’euros per a Indra. EADS-CASA és experta en la fabricació d’avions no tripulats. El 2009, va vendre a Colòmbia un avió CN-235-300 per a la realització de missions de Vigilància Marítima amb sensors de missió d’última generació, al que cal sumar altres dos que ja va exportar en 2003. El quart grup al que es refereix l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau és Santa Bàrbara Sistemes, empresa que va ser pública i que s’ha integrat en l’holding General Dynamics. Santa Bàrbara s’ha especialitzat en fusells d’assalt, lanzagranadas, vehicles blindats i carros de combat com el Lleopard 2I. Aquesta empresa s’ha vist beneficiada amb la privatització de la seguretat en els atuneros de l’estat espanyol en l’Índic.
Els principals destinataris del material de ‘defensa’ fabricat en l’Estat van ser els països de l’OTAN i de la UE, que van copar el 64,78% del total de les exportacions. La destinació de la resta de materials és qüestionat per Jordi Armadans, de la Fundació per la Pau, qui ha declarat que “dos anys és un termini més que raonable per a assolir una aplicació correcta de la llei”. Des d’aquesta Fundació s’exigeix al Govern “més rigor i una aplicació correcta que fins a ara no s’ha produït”.
ISRAEL
Al maig, l’organització Centre per a la Innovació Social Nova denunciava en un informe les estretes relacions en matèria militar i de seguretat entre Israel i l’Estat espanyol. Aquestes relacions es mouen dintre del marc d’acords bilaterals entre ambdós països, pel que ni tan sols és necessari que els intercanvis comercials siguin aprovats pel govern. En aquest marge es mou Aries Ingeniería y Sistemas, radicada a Madrid. Aquesta empresa, al costat de la israeliana Goldtech Technologies, estan sentant les bases per a l’exportació de tecnologia i avions no tripulats, els mateixos que s’usen en els atacs selectius sobre Gaza o Líban.
Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam expressen la seva preocupació per la possibilitat que ambdues empreses arribin a un acord, una cosa que, denuncien, incompliria “de forma flagrant” les disposicions de la llei 53/2007. L’any passat, quan l’Estat d’Israel va llançar la seva ofensiva sobre la franja de Gaza, en la qual van morir més de 1.400 civils, l’Estat espanyol va exportar a Israel 2,8 milions d’euros en bombes, torpeds, coets, míssils, armes de canó i munició. Segons l’informe de Nova, alguns països de la UE com Noruega, Finlàndia, Suècia o Bèlgica ja estan desenvolupant iniciatives per a prohibir l’exportació d’armes a Israel.
ÀFRICA SUBSAHARIANA
El 2009 s’ha venut un radar a Rwanda per 15 milions. Com recorda l’investigador de Escola de Cultura de Pau, Josep Maria Royo: “a nivell intern Rwanda és un país que es troba en una situació de repressió política i privació de llibertats per part del Govern”. A això s’uneix el paper que juga en l’escenari de conflictes dels grans llacs, en els quals diversos països de la regió, entre altres Rwanda, estan implicats, i on diversos grups s’enfronten pel control sobre els recursos i el poder polític. A Kenya, les denúncies de frau electoral de 2007 van derivar al març de 2008 en un brot de violència en el qual van morir 1.500 persones i més de 300.000 van haver de ser desplaçades. Les denúncies de la comunitat internacional no s’han tingut en compte per a detenir l’exportació de bombes d’aviació a Kenya per valor de mig milió d’euros.
SRI LANKA / PAKISTAN
Més de 7.000 civils van morir el 2009 com a conseqüència de l’ofensiva del Govern contra la insurrecció tamil a Sri Lanka. El llarg conflicte entre l’exèrcit d’aquest Estat i els Tigres d’Alliberament de Eelam Tamil no ha suposat un impediment perquè Espanya autoritzés la venda de bombes, torpedes, coets i míssils per valor de 4,1 milions el 2008. Finalment, el Govern va decidir bloquejar la sortida d’armes a Sri Lanka a mitjan 2009, any en el qual ‘només’ es van exportar 1,1 milions d’euros en armament.
Pakistan és altre de les destinacions considerades molt preocupants per a les ONG, fet denunciat per Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Oxfam. La permanent tensió amb el seu país veí, Índia, i l’enfrontament intern entre talibans pakistanesos i el Govern són aspectes que no preocupen a l’Estat espanyol a l’hora d’autoritzar 15,2 milions d’euros en exportació per a aquest país, principalment en equip per a simulació, entrenament militar i aeronaus. Com assenyala Royo, la triangulació del mercat d’armes fa que moltes de les armes lleugeres exportades a Aràbia Saudita viatgin de nou fins a Afganistan i Pakistan, un dels compradors més importants de l’actualitat. En la primera meitat de 2009, es van autoritzar vendes a Aràbia Saudita per valor de cinc milions d’euros en munició i avions militars. Una xifra petita en relació al comerç que EE UU manté amb aquest país, on va exportar 4.100 milions de dòlars en 2006.
MARROC
El Govern ha autoritzat l’exportació de 29,5 milions d’euros al Marroc. Segons Royo, “a part de les violacions de drets humans en l’interior”, el país veí manté obert un conflicte en el Sàhara Occidental del que Espanya és responsable. La secretària d’Estat de Comerç ha recalcat que l’Estat “analitza de manera completa cada operació al Regne del Marroc”, si bé les associacions prosaharauis insisteixen que la violació de drets de la monarquia alauita hauria de ser suficient perquè l’Estat vetés definitivament l’exportació d’aquest tipus de material.
Article extret de la revista Diagonal: www.diagonalperiodico.net/Armas-contra-los-derechos-humanos.html
